“Unas gotas de aceite” de Simonetta Agnello Hornby

En el club de lectura del mes de mayo comentaremos el libro “Unas gotas de aceite” de Simonetta Agnello Hornby que ha editado Gatopardo. Será el lunes 22 a las 19h.

En este libro, la autora recuerda los veranos que pasaba junto a su numerosa familia en la hacienda familiar de Mosè. Sus padres, su hermana pequeña Chiara y ella misma se instalaban en la casa en medio de huertos y campos junto a primos, tías, abuelos, niñeras, cocineras y toda una coral de personajes entrañables que rodean Mosè, y allí pasaban los meses de primavera y verano hasta que en octubre debían volver a la ciudad.

Simonetta y Chiara en la casa de la familia.

Una parte muy importante de estos recuerdos están relacionados con la comida. Simonetta recuerda a su abuela Maria en la cocina de Mosè preparando los platos de temporada con aquello que los huertos le daban en cada ocasión y más tarde cómo esta tradición la siguieron su madre y su tía, sin ningún libro de recetas, elaborando lo que la tierra producía en cada momento. Al final del libro, Chiara apunta algunas de las recetas que más recuerdan de esta época y que la familia Agnello sigue cocinando en su día a día.

La autora, que sigue cocinando las recetas que aprendió en Mosè.

Futbol i llibres

Hi ha coses que de partida sembla que han de ser oposades, i que si t’agrada una no et pot agradar l’altra. Si vas al futbol, no vas al teatre. Si llegeixes, no veus la televisió.

En l’única cosa que hi estem d’acord, és que és complicat fer-ho a la vegada però ens pot emocionar la Núria Espert fent de Rei Lear a dos pams nostre i el Messi inventant-se de nou el futbol en una sola jugada. Podem gaudir d’una lectura igual que enganxar-nos a una bona sèrie.

I ens poden agradar el futbol i els llibres. Inclús els llibres de futbol:

Un primer grup són aquells llibres que es poden catalogar d’assaig i que, a més de la part esportiva toquen la política, econòmica i social. Els autors són periodistes, sociòlegs, historiadors…

Un segon grup, les biografies de jugadors actuals sobretot però també històrics.

Són exemples la col·lecció de Narrativa Blaugrana de l’editorial Saldonar que té  llibres sobre la Història del Barça i sobre alguns jugadors mítics com Luisito o Paulino, o també l’editorial Al Poste amb biografies de jugadors de tot arreu, de diferents equips, de competicions i d’entrenadors.

I els entrenadors són el tercer grup: llibres que parlen d’ells i del seu mètode. Els solen escriure periodistas, que fan un anàlisi del que han aportat al futbol. Per exemple, Guardiola o Bielsa.

A nosaltres, el que ens agrada més és el quart grup: llibres escrits per aficionats, per apassionats del futbol, pels qui ho viuen i ho senten i volen explicar les seves experiències.

Un exemple conegut internacionalment és “Fiebre en las gradas” de Nick Hornby, que parla bé i malament del seu equip, l’Arsenal, i és el reflex d’una afició, de formes de comportament en un estadi i de maneres de viure victòries i derrotes.

fiebre en las gradas CORREG.qxd:PlantALBA.qxd

En aquesta línea, la col·lecció que ens encanta és “Hooligans Ilustrados” de Libros del KO que va començar fa uns quatre anys i que porta el subtítol de “es el alimento de tuercebotas y fajadores”.

Presenten com una alineació els autors, alguns de renom, com Enric González, Marcos Abal, Ignacio Martínez de Pisón… Tots parlen del seu equip.

insolencia - libros ko

El format dels llibres recorda aquelles llibretetes imprescindibles que portaven tot el calendari de la lliga i dades estadístiques complementàries.

A l’agost tenies totes les jornades en blanc esperant cada setmana els resultats, escoltant el “carrusel” (el llibre del Logroñés li fa un homentage: “¡Goool en Las Gaunas!”), veient Estudio Estadio diumenge o llegint el diari dilluns.

Comences amb el llibre del teu equip, nosaltres amb UNA INSOLENCIA d’ Abal i amb el Cruyff il·lustrat a la portada. Llegeixes un segon perquè, encara que és el de l’Espanyol, l’escriu l’Enric González. I després t’enamores de la portada del de la Real Sociedad… i ja hi estàs enganxat.

I revius el que vas viure i hi estàs d’acord amb totes les contradiccions i penses que en qualsevol cas està molt bé que s’escrigui sobre futbol.

Los reinos de papel

Jesús Marchamalo lleva años haciendo lo que a todos los que nos gustan los libros haríamos (y hacemos en las casas de familiares, amigos y conocidos): husmear en las bibliotecas de los escritores. Recopiló algunas hace un tiempo en el libro “Dónde se guardan los libros”, y ahora vuelve con veinte más y bajo el sugerente título “Los reinos de papel”.

reinos-marchamalo

La conversación, con recomendaciones y lecturas compartidas, ponen al escritor en su lugar de lector a la vez que, retratando su biblioteca retrata al escritor. Y a la persona.

Porque las estanterías de libros están siempre acompañadas de objetos, fotos y fetiches, y su orden (o no) y su disposición son los encargados de hablar de sus obsesiones y manías.

Y una, que es librera y que tiene las propias, agradece que los textos vayan acompañados de fotografías para poder, acercándose al máximo, adivinar un título, una edición, … para descubrir algo más. Para seguir con este juego tan serio que son los libros y las bibliotecas que conforman.

delibes

“Los libros van siendo el único lugar de la casa donde todavía se puede estar tranquilo”

Julio Cortázar

Jesús Marchamalo empieza el libro con esta cita, y yo termino con ella.

 

Bake is simple: fem croissants a casa amb les receptes d’Oriol Balaguer

A gairebé tothom li agraden els pastissos, els xuixos i els croissants, però molts ens pensem que seríem incapaços de fer-ne un a casa amb les nostres mans que fos tan bo com el que comprem… Ara que ens ha arribat el llibre “Bake it simple” podem provar de fer de pastissers amb els secrets d’Oriol Balaguer.

"Bake it simple" d'Oriol Balaguer, editat per Planeta Gastro

“Bake it simple” d’Oriol Balaguer, editat per Planeta Gastro

Balaguer, que es va formar al Foix de Sarrià i a la cuina d’ elBulli, fa molts anys que recull premis per la seva feina com a pastisser (l’any 2001 va guanyar les millors postres del món, el 2008 va ser considerant com el millor pastisser-reboster d’Espanya i el 2014 el seu croissant artesà de mantega va guanyar el guardó com el millor de tot el país) i en aquest llibre posa a l’abast de tots els lectors les seves receptes i tècniques. A més de les pastisseries que duen el seu nom a Barcelona i Madrid, Oriol Balaguer també té xocolata i gelats propis i una escola de pastisseria.

Oriol Balaguer en una escena del documental "Obsession"

Oriol Balaguer en una escena del documental “Obsession”

“Bake it simple” comença amb un pròleg de l’actor Juan Echanove que no s’amaga de llepar-se els dits amb els croissants de Balaguer. Echanove ens explica que dins la pastisseria tots tornem a ser una mica nens, tant els cuiners que juguen amb la massa com si fos plastilina, com els clients que amb les aromes i els sabors de les napolitanes, les palmeres… recorden els de quan eren petits.

En la primera part del llibre s’expliquen les tècniques i els trucs per posar-nos a cuinar. Per exemple, què faries si muntes la nata una mica massa? Doncs ben senzill, la bulls i l’aboques sobre la mateixa quantitat de xocolata negra i ja tens una trufa deliciosa!

Abans d’arribar a les receptes, també trobarem una llista amb els ingredients més utilitzats per fer els pastissos i galetes i que són uns ingredients tan habituals a la cuina de casa com llet o farina, i uns quants utensilis de pastisser i la seva utilitat en pastisseria.

bake it simple croissant

Els croissants artesans de mantega de Balaguer van ser considerats els millors d’Espanya l’any 2014

I a continuació trobem les receptes, dividides en pastissos, galetes, especialitats com els bunyols de l’Empordà, masses (des de la del famós croissant fins a la de diferents tipus de pa), postres i bombons, acompanyades de les fotografies dels plats de Joan Pujol-Creus, unes imatges que t’obra la gana de tan bona pinta que fan. Per fer les receptes més senzilles, tant els ingredients com la preparació estan dividits quan fa falta per capes de les postres i estan explicades pas a pas en alguns casos fins i tot amb les fotografies d’aquests passos. Com a cirereta del pastís, en cada recepta i al final del llibre hi trobem unes pàgines amb ratlles perquè cada cuiner pugui apuntar els seus trucs i variants que han sortit bé.

Així que ja no trobareu cap excusa per no intentar fer un pastís o unes galetes casolanes, i si no queden prou bones… sempre podeu anar a buscar un croissant a la seva pastisseria a la plaça sant Gregori Taumaturg.

Història de “La Vanguardia”- Gaziel

Des de Casa Usher Llibreters us volem recomanar aquest curós retrat psicològic de la Catalunya del segle XX, que ja fou editat en anterioritat per Empúries i que ara s’ha encarregat de recuperar l’Altra Editorial.

Repassant la història d’un diari cabdal com “La Vanguardia”, Gaziel s’encarrega de dissecionar magistralment els fonaments de la nació catalana i denuncia, amb veu alta i clara, que els dirigents del rotatiu no garanteixen la llibertat periodística i sí volen tenir als periodistes que hi escriuen sota control.

historia-vanguardia-agusti-calvet-gaziel-l-altra-editorial

Agustí Calvet (Sant Feliu de Guíxols 1887-1964), més conegut com Gaziel, fou un escriptor i periodista català, considerat per a molts com el primer periodista modern de l’Estat Espanyol i el primer en donar una òptica internacional als seus escrits. Els seus escrits periodístics, carregats d’anàlisi polític i reflexió històrica, ben aviat es van convertir en referència per a polítics i per a una gran part de l’opinió pública. Des d’una visió no exempta de crítica, Gaziel sovint s’encarrega d’analitzar la difícil relació que mantenen Catalunya i Espanya des d’un plantejament centrista i contrari als extremismes propugnats per la dreta i l’esquerre, encara que, durant el franquisme, va defensar un catalanisme sense complexos, profundament desenganyat de les classes dirigents espanyoles.

Estem davant d’un llibre que analitza la creació de “La Vanguardia” i aquells que la van fer possible, a més a més de parlar-nos dels orígens d’un dels diaris més transcendentals del país. Gaziel hi explica com Miquel dels Sants Oliver, un dels tres directors que tenia el diari el convenç per escriure per a “La Vanguardia”, unes cròniques titulades “Diario de un estudiante en París”. El periodista passava a convertir-se en un dels més llegits a Catalunya, Espanya i part de l’Amèrica Llatina. Gaziel ens parla del diari des de dins, i no escatima crítiques per als germans Godó, protegits sempre a l’ombra del partit liberal, dels quals diu que posaven el diari al servei del caciquisme centralista. Gràcies a Modesto Sánchez Ortiz que n’assumeix la direcció, el diari es transforma i es modernitza.

Ramón Godó, obscur i anticatalanista, heretarà el diari i el tornarà a convertir en un diari partidista i centralista, fidel a l’ordre establert. Un cop incorporat Gaziel a ple rendiment, sent-ne el redactor en cap, elabora unes cròniques del tot contraries al servilisme que imposava la direcció. Gràcies al suport de Miquel dels Sants Oliver, Gaziel pot seguir fent la seva tasca amb una certa llibertat de pensament, fins que Oliver emmalalteix i mor. En una etapa difícil, que va de 1919 al 1936, Gaziel no defugirà la responsabilitat i s’integrarà a la direcció del diari, transformant-lo poc a poc en un rotatiu més modern, catalanista cosmopolita.

gazielportic-g

Arriba doncs un període on Agustí Calvet ha de fer mans i mànigues per salvar el diari dels extremismes de dreta i esquerre, fins que es veu obligat a exiliar-se, amenaçat per l’Espanya del Caudillo. Degut a l’avenç del nazisme, es veu obligat a tornar l’any 1940 i fou processat per les autoritats franquistes degut a les seves idees catalanistes. Va ser absolt, però ja no podrà exercir de periodista.

Des de Casa Usher Llibreters us volem recomanar aquest curós retrat psicològic de la Catalunya del segle XX, que ja fou editat en anterioritat per Empúries i que ara s’ha encarregat de recuperar l’Altra Editorial.

Repassant la història d’un diari cabdal com “La Vanguardia”, Gaziel s’encarrega de dissecionar magistralment els fonaments de la nació catalana i denuncia, amb veu alta i clara, que els dirigents del rotatiu no garanteixen la llibertat periodística i sí volen tenir als periodistes que hi escriuen sota control.

Agustí Calvet (Sant Feliu de Guíxols 1887-1964), més conegut com Gaziel, fou un escriptor i periodista català, considerat per a molts com el primer periodista modern de l’Estat Espanyol i el primer en donar una òptica internacional als seus escrits. Els seus escrits periodístics, carregats d’anàlisi polític i reflexió històrica, ben aviat es van convertir en referència per a polítics i per a una gran part de l’opinió pública. Des d’una visió no exempta de crítica, Gaziel sovint s’encarrega d’analitzar la difícil relació que mantenen Catalunya i Espanya des d’un plantejament centrista i contrari als extremismes propugnats per la dreta i l’esquerre, encara que, durant el franquisme, va defensar un catalanisme sense complexos, profundament desenganyat de les classes dirigents espanyoles.

Estem davant d’un llibre que analitza la creació de “La Vanguardia” i aquells que la van fer possible, a més a més de parlar-nos dels orígens d’un dels diaris més transcendentals del país. Gaziel hi explica com Miquel dels Sants Oliver, un dels tres directors que tenia el diari el convenç per escriure per a “La Vanguardia”, unes cròniques titulades “Diario de un estudiante en París”. El periodista passava a convertir-se en un dels més llegits a Catalunya, Espanya i part de l’Amèrica Llatina. Gaziel ens parla del diari des de dins, i no escatima crítiques per als germans Godó, protegits sempre a l’ombra del partit liberal, dels quals diu que posaven el diari al servei del caciquisme centralista. Gràcies a Modesto Sánchez Ortiz que n’assumeix la direcció, el diari es transforma i es modernitza.

Ramón Godó, obscur i anticatalanista, heretarà el diari i el tornarà a convertir en un diari partidista i centralista, fidel a l’ordre establert. Un cop incorporat Gaziel a ple rendiment, sent-ne el redactor en cap, elabora unes cròniques del tot contraries al servilisme que imposava la direcció. Gràcies al suport de Miquel dels Sants Oliver, Gaziel pot seguir fent la seva tasca amb una certa llibertat de pensament, fins que Oliver emmalalteix i mor. En una etapa difícil, que va de 1919 al 1936, Gaziel no defugirà la responsabilitat i s’integrarà a la direcció del diari, transformant-lo poc a poc en un rotatiu més modern, catalanista cosmopolita.

Arriba doncs un període on Agustí Calvet ha de fer mans i mànigues per salvar el diari dels extremismes de dreta i esquerre, fins que es veu obligat a exiliar-se, amenaçat per l’Espanya del Caudillo. Degut a l’avenç del nazisme, es veu obligat a tornar l’any 1940 i fou processat per les autoritats franquistes degut a les seves idees catalanistes. Va ser absolt, però ja no podrà exercir de periodista.

Blackie Books: març del 2017

Jan Martí funda BLACKIE BOOKS a Barcelona, el 2009.

Tot el catàleg està en una mateixa col·lecció, que ve recolzada amb un disseny molt fort i reconeixible, i amb la gosseta Blackie que menja llibres per alimentar-se l’ànima.

blackie-bloc

Això respon per una banda a què defensa el llibre també com a objecte, a més del contingut. Un llibre no és només un text, és poder tenir una biblioteca, poder fullejar, poder tocar, poder regalar.

I per un altra banda, pensa que un mateix lector es pot interessar igualment per la diversitat d’allò que edita encara que sigui de diferents temàtiques, i en canvi pot reconèixer una garantia de qualitat i de pensar que serà una lectura que li remourà alguna cosa.

jan-bloc

Un altre fet distintiu és la comunicació, que és especial i que aposta per les xarxes socials, però que no perd de vista que el món real no està a les xarxes sinó que està a les llibreries, i que el contacte amb el llibreter és essencial perquè és qui en funció de la seva paciència dóna espai i temps als seus llibres.

 

lino

I potser per això també han fet LINO, una llibreria petita, bonica i singular que no us podeu deixar perdre.

 

Els gats: reis de la casa de març 2017

El Rei de la Casa d’aquest més és un animal molt misteriós que apareix tot sovint en els llibres. Tenen les orelles en punta perquè són molt curiosos i ho volen escoltar tot; tenen uns bigotis llargs i prims perquè passegen de nit i no volen entrebancar-se amb cap moble; tenen uns coixinets a les quatre potes per caminar en silenci i poder fer malifetes sense que els vinguin a renyar; i també tenen una cua amb la qual demostren si estan contents (aixecant-la ben amunt) o enfadats (arrufant-la ben fort). Ho heu endevinat? Doncs sí, els nostres reis de la casa de març són els gats!

Als gats els agrada molt llegir i viure entre llibres!

Als gats els agrada molt llegir i viure entre llibres!

En els contes els gats negres acompanyen a les bruixes volant en les seves escombres, però també n’hi ha de valents com el Gat amb Botes que ajuda al seu humà a enamorar a la princesa. L’editorial Lata de Sal ha creat una col·lecció només de contes de gats: En Macavity, en Caramba, el Coixí, en Pete, el Moustache, el Gargot… gats valents, porucs, divertits, maldestres, gats que viuen moltes aventures i molt divertides!

Les aventures d'una bruixa i el seu gat una nit que surten a volar amb l'escombra embruixada

Les aventures d’una bruixa i el seu gat una nit que surten a volar amb l’escombra embruixada

Als escriptors més importants també els hi agraden els gats! Edgar Allan Poe, autor de “La Caiguda de la Casa Usher”, també va escriure un conte de por que es diu “El Gat Negre”. I el poeta i premi Nobel de Literatura T.S. Elliot va escriure un llibre de poemes sobre gats, entre els quals trobem “Macavity, el gat misteriós” que explica les aventures del gat més trapella del món (un gat tan especial que fins i tot forma part del llibret d’un musical de Broadway anomenat CATS).

En Macavity és famós per ser el gat més trapella del món!

En Macavity és famós per ser el gat més trapella del món!

Voleu conèixer més històries de gats? El dissabte 18 de març l’editorial Lata de Sal ens explicarà contes amb aquests animals de protagonistes… Marramiau!

Agenda: març de 2017

agenda-marc-2017

* Hem afegit a l’agenda de març aquests actes:

  • Divendres 24 a les 19h: Presentació de “Poncho fue” de Sole Otero (autora de “La pelusa de los días”, també publicat per La Cúpula). “Poncho fue” explica una història d’amor intensa i per moments terrible de la que ningú sortirà sent el mateix.
  • Dimarts 28 a les 19h: Presentació del libre “El bolso de Blixen”, de la col·lecció que l’escriptor Jesús Marchamalo i l’il·lustrador Antonio Santos publiquen a Nórdica Libros sobre petites biografies d’escriptors com Baroja, Kafka o Pessoa.
  • Dijous 30 a les 19h: Inauguració de l’exposició “Dibuixos col·laterals” amb les il·lustracions i sketchings de Joan Fernández Serra. L’exposició romandrà fins el 4 de maig.