“Ser(t) arquitecto” de María del Mar Arnús

Al carrer Muntaner, a l’altura de Rector Ubach, hi ha una placa de l’Ajuntament que anuncia que l’edifici  va ser projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, i que és on es va instal·lar fins al final de la guerra.

Sert va néixer en una família nobiliària, a la que no li faltava de res. Aviat es va quedar orfe, i el seu oncle -el pintor Josep Maria Sert-, el va apadrinar i posar en contacte amb personatges rellevants de la cultura.

Ell va decidir estudiar per ser arquitecte, i quan va entrar a l’Escola d’Arquitectura, se li va obrir un món nou en el qual va prendre’n partit social i políticament.

Va reivindicar la dimensió social a l’arquitectura moderna fent una important labor social construint escoles, hospitals i habitatges per a obrers. A Barcelona hi tenim com a exemples la Casa Bloc o el Dispensari Central Antituberculós.

I es va vincular al republicanisme fins al punt de responsabilitzar-se del Pavelló de la República dins l’Exposició Universal de París (1937), i d’haver de marxar a l’exili un cop acabada la guerra.

Des dels Estats Units va continuar fent projectes com a urbanista en diferents països a escala mundial, sempre envoltat d’amics artistes internacionals com ell: Dalí, Picasso, Calder, Miró, Giacometti, Brossa, Foix i un interminable etcètera.

En aquestes memòries l’autora, que està casada amb un nebot de l’arquitecte, ha tingut accés als arxius de la família i als testimonis personals. Així ha pogut fer un relat en el qual els esdeveniments professionals estan lligats als aspectes privats de la seva vida i aquestes dues coses, equiparades en importància i rellevància, ens presenten un relat personal, professional i d’època. I tot plegat fa que SER(T) ARQUITECTO sigui d’ampli interès.

Anuncis

“Sirenes” de Jessica Love

Al Julià li encanten les sirenes. Tant, que a ell li agradaria ser una sirena. I si es fa una disfressa, què li dirà l’àvia?

Jessica Love omple de colors les pàgines d’aquest àlbum, que comença en l’autobús en el qual el Julià torna cap a casa amb la seva àvia, on hi troben tres dones adorables disfressades de sirenes.

Un cop a casa el nen aprofitarà que l’àvia es fa un bany per, amb molta imaginació i quatre coses agafades de pressa i corrents, li serveixin per convertir-se en una altra persona.

Quan l’àvia el veu li regala un collaret, i junts aniran a la rua en la qual tothom es disfressa: la majoria de sirenes, però també hi trobem pops o meduses.

La història trenca amb els estereotips femenins i amb les qüestions de gènere, parla de diversitat i de tolerància i ho fa de manera sensible i elegant.

Un àlbum que necessita molt poques paraules per dir-ho tot: que cadascú pot ser qui vulgui ser i com vulgui ser, i que ho ha de poder fer amb tota la llibertat.

Aquest àlbum il·lustrat ha guanyat el XX Premi Llibreter, un premi que no té dotació econòmica sinó el suport i reconeixement dels llibreters.

El podeu trobar publicat per Kókinos en català en versió d’Anna Duesa i en castellà, a la mateixa editorial, traduït per Esther Rubio.

Lectures per l’estiu (edició 2019)

Club de recomanacions d'estiu

SIS NITS D’AGOST  de Jordi Lara (edicions de 1984)

El mes d’agost de 2007 van trobar el cos sense vida de l’activista social Lluís Maria Xirinacs en una zona boscosa. La seva mort sempre va ser un misteri i Jordi Lara agafa aquest fer per fer una reconstrucció del personatge i una reflexió sobre el dret a decidir com viure un mateix, i també com morir.

 CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA d’Irene Solà (editorial Anagrama)

Una novel·la coral explicada pels diferents habitants d’una vall de muntanya al Pirineu català (de les persones que hi viuen, però també de bèsties, fenòmens meteorològics i éssers fantàstics que cohabiten amb els humans). El passat, la memòria, les llegendes… donen forma i sentit a les vides del present.

4rt premi Llibres Anagrama de Novel·la. També disponible la traducció al castellà.

UNA CASA AMB RODES d’Ivan Jablonkla (editorial Anagrama)

Una novel·la autobiogràfica en què l’autor recorda els estius de la dècada dels 80 quan la seva família per iniciativa del seu pare, viatjava durant les vacances en una autocaravana per gran part d’Europa.  Un homenatge a la figura del pare i un cant a la llibertat aconseguida gràcies a la lluita de les generacions anteriors a la nostra.

També disponible la traducció al castellà.

PERSECUCIÓ de Toni Sala (editorial L’Altra)

Un home li confessa a la seva parella que va assassinar a la seva primera dona, i que va estar pres per aquest fet. A partir d’aquí la relació entre els dos s’esquinça així com els records comuns, i els dos personatges es troben davant d’un abisme inesperat.

RECORDS DEL FUTUR de Siri Hustvedt (edicions 62)

Una escriptora recupera el diari que va escriure quan just arribava a la ciutat de Nova York a finals dels anys 70. La novel·la és una conversa entre la persona que som i la que vam ser, la construcció d’un personatge vist i viscut en primera persona.

L’autora ha guanyat enguany el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres. També disponible la traducció al castellà.

TERRA SOMNÀMBULA de Mia Couto (edicions del Periscopi)

Un home gran i un de jove es refugien de l’onada de violència que viu Moçambic en un autobús abandonat. Allí descobriran els quaderns d’un tercer personatge ja mort. Les històries –la del present i la que troben escrita- es barrejaran entre elles i amb la Història del país.

L’editorial donarà 1€ de cada llibre venut  a la Fundació Fernando Leite Couto, que treballa per la reconstrucció de Moçambic.

UNA LLETRA FEMENINA DE COLOR BLAU PÀL·LID de Franz Werfel (edicions de 1984)

Un alt funcionari vienès obre una carta escrita amb tinta de color blau pàl·lid. En ella una vella coneguda li sol·licita ajuda per a l’escolarització d’un noi amb pocs recursos, però aquestes paraules obre un torrent de records de la seva joventut i d’un vell amor.

També disponible la traducció al castellà.

QUI TEM LA MORT de Nnedi Okorafor (editorial Raig Verd)

Una novel·la de ciència-ficció que retrata una Àfrica llunyana, després d’un desastre nuclear i una mare i una filla que lluiten per sobreviure al desert i a la violència estructural de la societat, al racisme, al masclisme, la repressió, el fanatisme i les desigualtats.

VOZDEVIEJA d’Elisa Victoria (Blackie Books)

Marina és una nena de 9 anys una mica rata sàvia. Passarà l’estiu del 93 amb la seva àvia, que és també la seva millor amiga. Una veu tendra i molt divertida que ens porta als estius eterns de quan érem infants.

FRESAS SILVESTRES de Angela Thirkell (editorial Gatopardo)

La jove Mary Preston acudeix com a invitada a la casa de la seva tieta Agnes Rushwater, una dama anglesa acostumada a fer-se les tradicions a la seva mida i escoltar més aviat poc a aquells que l’envolten. Allà coneixerà a tota una galeria de parents llunyans extravagants però encantadors.

LOS FELICES DÍAS DEL VERANO de Fulco di Verdura (editorial Errata Naturae)

Un llibre de memòries i records de quan l’autor era petit i vivia en una antiga villa de Palermo amb les dones de la seva vida: la seva germana, la seva mare i la seva àvia. Un relat a mig camí entre “El Gatopardo” de Lampedusa i “La meva família i altres animals” de Durrell.

LA CHICA DE LA LEICA d’Helena Janeczek (Tusquets editores)

Tres personatges –cada un amb el seu punt de vista i la seva pròpia veu- expliquen la vida de la primera dona fotoperiodista, Gerda Taro. Coneguda més ser la parella de Robert Capa que pels seus treballs, Taro va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil i va morir al camp de batalla espanyol l’any 1937.

Premi Strega de 2018. També disponible la traducció en català.

NO CERRAMOS EN AGOSTO d’Eduard Palomares (Libros del Asteroide)

Un detectiu en pràctiques s’ha d’ocupar durant el mes d’agost de l’agència per qui treballa. Sembla una feina senzilla –encara que mal pagada-, però es complica en el moment que rep el primer cas. Una novel·la clàssica del gènere de detectius, però ambientada a la Barcelona actual.

13 de Steve Cavanagh (Roca editorial)

Com es pot resoldre un cas d’assassinat quan l’acusat és innocent i l’assassí forma part del jurat popular? Una volta a la típica novel·la negra on el temps i el sistema judicial juguen a favor de l’assassí.

UNA EXISTÈNCIA DE PAPER d’Al Berto (Lleonard Muntaner editors)

Un poemari intimista en què el poeta explica la seva manera de viure. Davant de l’angoixa personal i col·lectiva, Al Berto opta per una vida fràgil, però seva, modesta, però autèntica, incurable, però rebel, una existència de paper.

 OTRA VIDA POR VIVIR de Theodor Kallifates (editorial Galaxia Gutenberg)

Després de més de cinquanta anys vivint a Suècia i escrivint novel·les en la llengua del seu país d’acollida, l’escriptor grec Theodor Kallifates es troba sense paraules, creu que ja no pot escriure més. Aquest buit el farà reflexionar sobre la migració, el racisme, els orígens i la llengua, sobretot la petjada que deixa en cadascú de nosaltres la que ha estat la nostra llengua materna.

TSUNAMI: MIRADAS FEMINISTAS edició de Marta Sanz (editorial Sexto Piso)

L’escriptora Marta Sanz convoca a un grup d’autores de generacions, realitats i procedències diverses perquè escriguin un text autobiogràfic sobre el fet de ser dona, el que ha suposat en el seu dia a dia, en les seves carreres i en la seva família.

En el recull hi trobem les veus de Pilar Adón, Flavita Banana, Nuria Barrios, Cristina Fallarás, Laura Freixas, Sara Mesa, Cristina Morales, Edurne Portela, María Sánchez i Clara Usón.

SALVAR VIDAS EN EL MEDITERRÁNEO: UN PANFLETO ÍNTIMO SOBRE EL RACISMO de Sandro Veronesi (editorial Anagrama)

Un conjunt de textos, cartes, tuits i reflexions de l’escriptor italià Sandro Veronesi al voltant de la crisi de refugiats que estem vivint i sobre la seva experiència amb l’ONG Proactiva Open Arms.

Dins de la col·lecció Nuevos Cuadernos Anagrama. També disponible en català.

El secret d’en Joe Gould

Qui va ser Joe Gould? Va ser l’últim bohemi del Village, títol del qual presumia amb elegància melancòlica. Com a tal, se sentia amb el deure de ser un espectacle en si mateix; no hi havia res casual en la seva persona: era pretesament ridícul, presumptuós, inquisitiu, tafaner, burleta, sarcàstic i groller.

Desprenia la imatge de filòsof gandul que està escrivint un llibre sense forma anomenat “Història oral del nostre temps”, un manuscrit ingent que consta d’uns nou milions de paraules, totes escrites a mà només llegibles per ell amb la intenció de passar a la posteritat com l’historiador més brillant del segle. En la “Història oral” recopilava les coses que havia vist i sentit: un text sense forma –no li cal- on s’acumulen converses anotades literalment, biografies, relats, descripcions…

Però la veritable obra literària d’en Joe Gould és la màscara que es construeix, la de l’Autor excèntric d’un gran llibre misteriós i inèdit, ell mateix és la seva construcció literària i Mitchell, que descobreix el secret, assumeix el seu paper, segueix la farsa i escriu els retrats de Gould.

I qui va ser Joseph Mitchell? Va ser un dels principals escriptors americans del segle XX i pare del periodisme actual.

Els dos textos que es reuneixen en el llibre “El secret d’en Joe Gould” (edicions de 1984, traducció de Griselda Garcia) són dos articles que Mitchell va escriure per la secció “Perfils” del The New Yorker: el primer, “El Professor Gavina”, es publica el desembre de 1942 i vint-i-dos anys després l’autor torna al mateix personatge, i el setembre de 1964 veurà la llum “El secret d’en Joe Gould”.

Com en Gould, Mitchell abans d’arribar a Nova York sempre s’havia sentit fora de lloc, Nova York és on els dos se senten com a casa i la mateixa ciutat es converteix en el personatge principal de tota la seva literatura, amb la que explica coses que passaven desapercebudes a la majoria de gent.

Parlant d’en Gould es va adonar que, en certa manera, escrivia sobre ell mateix: “sempre tries a algú proper que, fet i fet, acaba fent-te escriure sobre tu mateix”. Així, tant en les autobiografies com en les biografies, igual que en la història, els fets no diuen tant com les paraules i és preferible una bona ficció que una realitat mediocre.

Canteu, esperits, canteu

La història de “Canteu, esperits, canteu” de Jesmyn Ward (Edicions del Periscopi/editorial Sexto Piso) està explicada a tres veus: La de la Leoni, una mare jove i perduda. La d’en Jojo, el seu fill de dotze anys amb un do heretat de la seva família materna, que comparteix amb les dones de l’estirp i que està molt vinculada a la religió espiritista del sud d’Estats Units. I la d’en Richie, un esperit que es troba atrapat en el limbe.

La Leoni ha decidit agafar els seus dos fills i muntar-los en un cotxe decadent amb una companya de feina (ionqui com ella i que també té el seu marit empresonat) per anar a buscar a la presó en Michael, el seu gran amor, pare dels seus fills i que sempre ha avantposat a qualsevol altra persona.

El seu fill Jojo, que per experiència desconfia de la seva mare, del seu humor voluble i de totes les seves idees, preferiria quedar-se amb els seus avis, qui s’han fet responsables de tots ells des de sempre, però no li queda més remei que fer el viatge amb la seva mare a càrrec de la seva germana petita Kayla fins a la presó de Parchman. En arribar a la presó s’uneix al grup familiar l’esperit d’un noi, en Richie, que reconeix en el Jojo el seu antic company d’empresonament: en River, l’avi dels nens. L’esperit necessita saber què va passar en el moment de la seva mort per poder descansar finalment i creu que en River, el seu amic i protector, pot ajudar-lo a travessar el llindar.

Amb aquests tres fils, l’autora teixeix un viatge que travessa Estats Units i indaga en l’origen del dolor i la violència en la família d’en Jojo, de la mateixa manera que aquest dolor i violència també és part de la història del país. Ward ens parla de com el passat corca les relacions actuals dels diversos membres, de com els morts estan més que presents en el nostre dia a dia, i de com és de difícil intentar ignorar les arrels i les tradicions en tant ens conformen com a individus.

La dona del vestit blau

“El vestido azul” de Michèle Desbordes, a editorial Periférica.

“Camille Claudel au bonnet” d’Auguste Rodin

Camille Claudel va ser una escultora francesa de finals del segle XIX que va viure sempre a l’ombra del geni del també escultor Auguste Rodin. Els últims trenta anys de la seva vida va estar internada en un institut psiquiàtric, on va morir de manera anònima.

Claudel viatja amb 19 anys a París per estudiar Art i és allí on coneix a Rodin – ja és un escultor madur i consagrat- que fa de professor per a un grup de joves artistes. Les primeres obres que Rodin veu de Claudel, l’impressionen pel seu realisme i expressionisme, tan allunyat del gust per l’Art Noveau que imperava a l’època. Al principi, com a estudiant amb altres alumnes, participa en la creació d’algunes de les obres de Rodin al seu taller, i de seguida (malgrat que siguin obres col·laboratives i que els alumnes hagin de seguir fidelment les indicacions del mestre), Claudel destaca per la seva originalitat, geni, talent i ferotge voluntat.

“Buste de Rodin” de Camille Claudel

És en el centre on acabarà els seus dies que arrenca la novel·la de Michèle Desbordes, “El vestido azul” (Periférica, 2018): a les primeres pàgines ens presenta una dona asseguda en un banc esperant, esperant a algú que mai arribi, esperant que passin els dies i els anys, esperant i recordant el que quasi imagina com una altra vida. Amb aquest llibre, Desbordes volia escriure una novel·la, tota ficció, sobre una dona i les circumstàncies que l’han portat a acabar els seus dies en una institució psiquiàtrica, sola i allunyada de París, de l’art i de la gent que la va conèixer.

A pesar que no va ser reconeguda en vida com a l’artista que va ser i no només com una amant més de Rodin, a partir dels anys vuitanta a França, en un context de redescoberta d’artistes femenines en les diferents disciplines, hi ha hagut la ferma voluntat de descobrir la seva persona i el seu art al gran públic: un llibre (“Une femme” d’Anne Delbée, 1982) i una pel·lícula (“Camille Claudel” de Bruno Nuytten, 1988), suposen el punt de partida de la recuperació de la figura de Camille Claudel que ha culminat amb nombroses retrospectives de la seva obra escultòrica als museus d’arreu del món, l’obertura d’un museu amb el seu nom on es pot veure part de la seva obra i una sala al Museu Rodin de París dedicat a les obres de Claudel i a mostrar la influència fonamental de la jove artista en l’art de Rodin. Desbordes, però, no ha volgut escriure una biografia més de l’artista sinó de la persona amb les seves pors, els seus records, els seus somnis i la seva tristesa.

Camille Claudel treballant al seu taller de Rue Notre-Dame -des-Champs

Llibres per l’estiu: no ficció

Que no ens guanyi la por de Lolita Bosch (Ara llibres): també disponible en castellà

La por és un termòmetre essencial que compartim les persones de totes les cultures, els gèneres i les edats del món, una mena de radar que avisa el cos quan s’ha de preparar. Però quan no sabem què fer-ne i està a punt de vèncer-nos, també és un amplificador que ens va en contra i fa que no ens enfrontem, precisament, amb allò que ens paralitza.

Un aire anglès de Miquel Berga (edicions del Periscopi)

Els textos de Miquel Berga generen oasis amables enmig del bombardeig frenètic de l’actualitat. Aquest llibre ens ofereix una selecció d’articles endreçats en un abecedari particular, el diccionari personal d’un anglòfil que no perd mai de vista qui són els seus i des d’on escriu.

El fill del corrector / Arre, arre, corrector d’Adrià Pujol i Rubén Martín (Hurtado & Ortega editores)

En realitat el llibre sorgeix d’un encàrrec a l’incorregible Martín Giráldez: la traducció castellana d’un original català de Pujol Cruells. Una petita meravella que versa sobre el pare de l’Adrià –corrector intermitent de Josep Pla-, el mateix Pla, el procés creatiu, el panorama literari… però que en Rubén versiona a la seva manera, deformant cada pàgina, malcriant aquest fill del corrector fins que arre, arre, arremete contra tot.

Autoretrat de Jordi Garcés de Josep Cots (Anagrama)

Vet aquí un llibre rar, especial, i de títol aparentment impossible: l’autoretrat d’un arquitecte escrit per un llibreter. Josep Cots va conèixer Jordi Garcés perquè el seu estudi d’arquitectura estava situat a prop de la primera ubicació de la llibreria Documenta i n’era client. De mica en mica, les seves visites van anar agafant la forma d’unes ràpides «converses de taulell», sempre interrompudes pel tràfec del dia a dia.

Cartes a Mahalta de Màrius Torres i Mercè Figueras (Club editor)

Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de “Mahalta”, Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d’Olena. El lector hi ressegueix la història d’una relació amorosa entre un home i una dona que viuen a pocs metres l’un de l’altre sense poder reunir-se perquè la malaltia els aïlla.

La intrusa: Retrat íntim de Gala Dalí de Monika Zgustová (Galaxia Gutenberg)

Gala Dalí va ser una dona que es va voler ella mateixa secreta. Mentre els homes amb qui va compartir la vida guanyaven en notorietat fins a esdevenir figures universals, ella triava mantenir-se a l’ombra, fins al punt de generar una imatge de dona freda, altiva, egoista, inaccessible. En realitat, Gala va ser una dona molt diferent. Monika Zgustová desvela la dona decidida, valenta i apassionada que va saber perseguir amb determinació els seus anhels.

Un esbós del passat de Virginia Woolf (Viena edicions)

A la casa familiar de Saint Ives, a Cornualla, en un dia d’estiu, la petita Virginia Woolf va experimentar una mena d’èxtasi que esdevindria el puntal dels seus records quan, anys més tard, es va proposar d’escriure les seves memòries. És a partir d’aquesta experiència que reflexiona sobre com va néixer el seu desig d’escriure.

 La tiranía sin tiranos de David Trueba (Anagrama)

Mai el món ha experimentat tants avançaments, mai hi ha hagut tanta esperança de vida, solidaritat i tendresa. Si ens sorprèn l’abandonament que afecta una part de la població, ho excusem que la mida del planeta és  ingestionable. Però fins i tot les existències més acomodades es deterioren entre mostres d’un individualisme creixent.

 Las especias: historia de una tentación de Jack Turner (Acantilado)

Durant segles, les especies suavitzaven els vins, emmascaraven la pudor dels cadàvers i s’usaven com afrodisíacs les nits de noces. Eren imprescindibles a la cuina, la medicina i el culte religiós i símbols de riquesa i poder.

 Una vida en palabras de Paul Auster (Seix Barral)

Un diàleg entre Paul Asuter i la professora danesa I.B. Siegumfeldt sobre l’ofici, l’art i la vida de l’escriptor. Profundament documentat, aquestes pàgines estan plenes de sorpreses i revelacions que mai han estat compartides per l’escriptor, així com els ensenyaments que moltes vegades salten del camp de la literatura per parlar-nos sobre la vida mateixa.

El tiempo regalado: un ensayo sobre la espera de Andrea Köhler (Libros del Asteroide): també disponible en català

Què fem quan no fem res? Esperar. Per a Andrea Köhler això no és una pèrdua de temps, sinó una manera d’usar el temps. Però ara que el temps està modelat per una tecnologia que ens aclapara, cal reaprendre i afavorir l’art de saber esperar perquè, sovint, mentre ens mantenim a l’expectativa ­amb el cor en suspens i el futur només imaginat­, gaudim de la part més rica i satisfactòria de la nostra vida.

 Variaciones sobre Budapest de Sergi Bellver (Línea Horizonte)

Entre el quadern de viatges, l’assaig literari, el diari personal i la crònica urbana, l’autor ens mostra la seva fascinació pel turbulent i esplèndid passat de Budapest. Així, amb una mirada genuïna, el text ens condueix pels ponts, els carrers i els patis d’una ciutat de rebel·la la seva naturalesa després de l’experiència del viatge i la lectura.

 Pensamientos desde mi cabaña de Kamo No Chōmei (Errata Naturae)

Kamo No Chōmei es muda a Hino, on construeix una diminuta cabana de poc més de tres metres quadrats, l’espai just per dormir, llegir, escriure, fer música i meditar segons els preceptes de Buda. Aquella cabana es va convertir en el seu univers. A través de la poesia, la imaginació i el vincles espiritual amb la natura que el rodejava, l’espai es va fer infinit.

Caminar de Robert Louis Stevenson i William Hazlitt, il·lustrat per Enrique Maldonado (Nórdica libros)

Passejar és un entreteniment distingit, burgès, ociós, elegant…; caminar és més aviat instintiu, natural, salvatge. Passejar és un ritual civil, i caminar és un acte animal. Passejar és social, i caminar més selvàtic, encara que sigui pels carrers d’una ciutat. Aquell que passeja s’imagina passejant o s’imagina segons la perspectiva dels altres; aquell que camina és, en aquest sentit, extravertit, només l’importa allò que hi ha fora.

 No sabes lo que me cuesta escribir esto: la historia de cómo recuperé el lenguaje d’Olivia Rueda (Blackie books)

Olivia Rueda tenia dos fills petits, un marit a qui li agradava cuinar i una professió vocacional: es dedicava a explicar històries, ja que era muntadora de documentals per la televisió. De sobte, tot va canviar. Després d’un ictus, va haver d’aprendre a parlar i a escriure. “No sabes lo que me cuesta escribir esto” són les memòries d’aquesta recuperació: boniques, divertides, sarcàstiques i plenes de vida.

Llibres per l’estiu: narrativa

Permagel d’Eva Baltasar (Club editor)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. Hi ha el dubte que obris el llibre, lector, però cap ni un que t’aguantaràs el respir fins al final si el comences: el viatge és massa bell.

Agostino d’Alberto Moravia (edicions de 1984)

L’Agostino deixa de ser un nen l’estiu en què la seva mare s’enamora d’un home. Aquella deessa que ell sempre havia imaginat dedicada i intocable és també una dona. Decebut i ressentit per aquesta descoberta, el protagonista malda per alliberar-se de la figura materna i comença a freqüentar amistats dubtoses que el portaran a deixar enrere la innocència.

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents de j.l. badal (:Rata_): també en castellà

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents ens ensenya a veure el món a través dels núvols. Bocabadat, j.l. badal ens apel·la a recuperar el contacte amb les forces primordials de la natura. “Per a qui viu en l’univers, el món és casa seva”. Ens descobreix la dimensió còsmica d’un acte tan elemental i anodí com seure. Desemmascara les múltiples cares del mal. No es pot condensar en quatre frases la riquesa d’aquest llibre. S’ha de llegir. Premi de la Crítica Serra d’Or 2018.

Istanbul, Istanbul de Burhan Sönmez (edicions del Periscopi)

Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis.

La felicitat d’un pollastre a l’ast de Marta F. Soldado (L’Altra)

La Fina ha aconseguit, per fi, el somni de la seva vida: obrir una perruqueria de barri. Passa les hores alegrement pentinant les clientes i xafardejant, i a casa la vida avança plàcidament al costat del Paco, el seu home, i els seus dos fills. Però la perruqueria, i la mirada del noi jove i musculat del calendari que té penjat a la paret, són només una porta que se li obre a un món inexplorat i terriblement atractiu…

Suïcidi d’Edouard Levé (Quid pro quo): també disponible en castellà

Suïcidi és una novel·la que tracta del suïcidi real d’un amic de l’autor. Tot i això, que ningú no es faci enrere, perquè va de la fosca cap a la llum i  parla sobretot de la vida. Tampoc no ha d’espantar ningú que Levé lliurés el manuscrit de l’obra només deu dies abans del seu propi suïcidi.

Por de Stefan Zweig (Quaderns Crema): també disponible en castellà

La Irene Wagner duu una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós.

 24 contes al dia coordinat per Paper de vidre (Godall)

Paper de vidre és un portal (paperdevidre.cat) que des del maig de 2014 publica un conte cada quinze dies. Guillem Miralles i Tina Vallès el codirigeixen amb molta dedicació i més entusiasme, com s’encaren els reptes que es fan de gust. Aquest recull és una tria del que s’hi ha publicat durant els primers quatre anys.

La novena hora d’Alice McDermott (Libros del Asteroide): també disponible en català

Una tarda del mes de febrer, el Jim, un jove immigrant irlandès, obre l’aixeta del gas al seu pis de Brooklyn. Quan l’Annie, la seva dona, torna a casa, hi ha una explosió. Després de l’incendi, una monja s’ocupa de tot: de l’enterrament del Jim, però sobretot de l’Annie, que està embarassada. Treballant a la bugaderia del convent, l’Annie veu créixer la seva filla Sally i deixa enrere la recança. A Brooklyn, a principis del segle xx, la superstició i la vergonya s’alien per esborrar l’últim gest del Jim.

A la deriva de Penelope Fitzgerald (Impedimenta)

Nenna James, una jove canadenca sense mitjans per llogar un pis al Londres dels anys 60, viu amb les seves dues filles en una embarcació ancorada al Tàmesi. Allí comparteixen la seva vida amb uns veïns que es troben com elles “a la deriva”. Tots ells viuen a contracorrent, en un espai on es mostren totes les característiques i contrarietats de l’ésser humà.

 El vestido azul de Michèle Desbordes (Periférica)

Coneixem a Camille Claudel, sobretot, com a l’amant del també escultor Auguste Rodin. Des de sempre, el paper de les dones que van intentar desenvolupar la seva feina prop d’homes de gran projecció ha estat secundari, una ombra. Així és com l’autora d’aquesta extraordinària novel·la intenta rescatar a Camille de la seva condició fantasmal.

Irse de Esmeralda Berbel (Comba)

Fet de sentiments, “Irse” és el diari personal de l’autora durant tres anys claus en la seva vida: els del seu divorci. El moviment és una constant, com les veus de la gent propera, diàlegs que es transformen en paisatges. Esmeralda Berbel fa de la seva escriptura un forat a través del qual mirar la vida que va ser, però que ja no és.

Luz perfecta de Marcello Fois (Hoja de lata)

El desenllaç de la trilogia sobre la família Chironi. Ens trobem a finals dels anys setanta, una època terrible i sòrdida a la ciutat de Nuoro, d’especulació i boom econòmic desenfrenat. Una època caníbal que engendra nens sense arrels, com el petit Luigi Ippolito, últim de l’estirp, criat sense saber qui és i, per aquest motiu, el perfecte botxí per acabar, finalment, amb l’humil, anacrònica i maleïda estirp dels Chironi,

El dolor de los demás de Miguel Ángel Hernández (Anagrama)

La Nit Bona de 1995, el millor amic de Miguel Ángel Hernández va assassinar a la seva germana i es va suïcidar saltant per un barranc. Ningú va saber mai el perquè. La investigació es va tancar i el crim va quedar per sempre en l’oblit. Vint anys després, quan les ferides semblen haver deixat de sagnar, l’escriptor decideix tornar i, posant-se en la pell d’un detectiu, intenta reconstruir aquella nit tràgica que va marcar el final de la seva adolescència.

Hoy he dejado la fábrica de David Monteagudo (:Rata_): també disponible en català

“Avui he deixat la fàbrica” és la vida normal posada per escrit, trossos del que és quotidià narrats de manera precisa, que fan sentir a qui llegeix que potser és possible entendre-ho tot, que només cal mirar. És potser el seu text més personal fins al moment, un compendi de microrelats que funcionen com finestres a les seves pors, records, vivències, somnis i malsons.

Novel·la negra

 Infiltrada de D.B. John (Salamandra)

Des del dia de 1998 en què la seva germana bessona Soo-min va desaparèixer en una platja de Corea del sud presumptament ofegada junt amb el seu xicot, Jenna no ha deixat de somniar amb ella i s’ha resistit a admetre les seves morts. Convertida en una agent encoberta, Jenna haurà d’infiltrar-se a Corea del nord, posant la seva vida en perill.

Cuando sale la reclusa de Fred Vargas (Siruela): també disponible en català

El comissari Adamsberg, el bòfia que hi veu enmig de la boira, l’home d’intel·ligència melancòlica i erràtica, d’idees que no són més que bombolles d’aire dins del seu cervell, sent un intens desassossec només escoltar la paraula reclusa. N’ignora la raó, però li fa mal. És el moment d’iniciar una investigació, contravenint l’opinió majoritària de la Brigada, a risc de trencar-la per la meitat. Hi ha d’haver un motiu perquè ara, de sobte, la picada de la reclusa resulti mortal.

La desaparició de Stephanie Mailer de Jöel Dicker (La Campana): també disponible en castellà

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l’estat de Nova York, l’alcalde i tota la seva família han mort assassinats. Dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott, aconseguiran desemmascarar l’assassí. Però vint anys més tard, el Jesse rep la visita d’una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable.

Macbeth de Jo Nesbø (Lumen): també disponible en català

Macbeth és el líder del Grup Especial d’Intervenció de la policia d’una petita ciutat assetjada per la falta de feina, el crim organitzat i una potent droga distribuïda per un mafiós local anomenat Hècate. Aquest és el punt de partida de la relectura que Jo Nesbø fa del clàssic, on Macbeth i Banquo són policies del GEI a les ordres del Duncan, el Cap, Lady regenta un casino o les tres bruixes destil·len droga.

 La dona a la finestra de A.J. Finn (Rosa dels vents): també disponible en castellà

L’Anna Fox viu sola, reclusa a la seva casa de Nova York, sense atrevir-se a sortir-ne. Passa els dies fent xats amb desconeguts, bevent vi (potser més del que caldria), mirant pel·lícules antigues… i espiant els veïns. Llavors arriben al barri els Russell: una parella i el seu fill adolescent. Semblen la família perfecta. Fins que una nit, l’Anna veu des de la finestra alguna cosa que no hauria d’haver vist. El seu món es trenca en mil bocins i els seus propis secrets surten a la llum. Què ha vist? I què s’ha imaginat?

Els llibres preferits dels llibreters

El Llibreter és un premi que dóna el gremi de Llibreters de Catalunya i busca premiar, a partir dels vots de totes les llibreries, obres publicades el darrer any i que han passat desapercebudes pel gran públic, malgrat la seva qualitat literària. Els llibreters volem donar una segona oportunitat a aquests títols que considerem imprescindibles i reconèixer la bona feina d’editorials, autors, il·lustradors i traductors.

Premi Llibreter de Literatura Catalana: “Permagel” d’Eva Baltasar (a Club editor)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona. El món exterior amenaça.

Premi Llibreter d’Altres Literatures: “Teoria general de l’oblit” de Jose Eduardo Agualusa (a Edicions del Periscopi en català i Edhasa en castellà):

Amb el rerefons de la guerra per la independència d’Angola, l’autor ens presenta a la Ludo, una dona que decideix no sortir de casa seva, treure la porta i aixecar una paret en el seu lloc. Tancar-se en i amb ella mateixa, i crear un món propi a partir de records, fantasmes, literatura i la fantasia d’un món creat a la seva mida.

Premi Llibreter d’Àlbum il·lustrat: “Frank, la increíble historia de una dictadura olvidada” de Ximo Abadia (a Dibbuks en català i castellà)

Un àlbum sense diàlegs i amb molt poc text, que explica la biografia de Francisco Franco amb un dibuix simple i geomètric. Sota la sàtira, Abadía vol criticar el silenci i l’amnèsia imposats sobre els 40 anys de dictadura que va viure Espanya, sobre les víctimes oblidades i sobre els botxins mai jutjats.

Premi Llibreter de literatura infantil i juvenil Catalana: “No llegiré aquest llibre” de Jaume Copons, il·lustrat per Òscar Julve (a La Galera en català i castellà):

En Juls ha de llegir un llibre que li ha dit la seva mestra, però ell no vol! El comença de molt mal humor i no li agrada res del que troba al llibre: ni els personatges, ni el tipus de lletra, ni la manera com s’explica l’autor, ni… però de sobte la Lia, la protagonista del llibre que llegeix, surt del paper per dir-li quatre fresques sobre les seves queixes!

Premi Llibreter de literatura infantil i juvenil d’Altres Literatures: “La mona de l’assassí” de Jakob Wegelius (a Viena edicions en català i Sushi books en castellà):

L’amic de Sally Jones és empresonat acusat d’un assassinat que no ha comès i del qual ningú ja trobat el cos de la víctima. La Sally –que és qui explica aquesta història- buscarà proves per alliberar el seu amic i descobrir la veritat… Ah, i ens descuidàvem un petit detall… la Sally Jones és una mona!

En territori comanxe

“La uruguaya” de Pedro Mairal (editada a Espanya per Libros del Asteroide) és una novel·la molt breu, quasi un conte de 140 pàgines, però en elles hi trobem vessada la vida de Lucas Pereyra. Lucas és un escriptor de quaranta anys que es troba immers en una crisi existencial -el seu matrimoni no ha resultat com creia i la vida amb la seva dona s’ha convertit en una rutina angoixant, amb el que guanya amb la seva feina d’escriptor no pot mantenir-se per si sol, la paternitat ha suposat sumar por i inseguretats al seu dia a dia…-.

Així, “La uruguaya” és una llarga carta d’amor (o d’amors, de més d’un), una confessió a la seva dona Catalina del que ell creu que va passar més o menys un any enrere i que va causar l’esfondrament del model de família tradicional en el que els dos intentaven sobreviure. I per explicar-ho, necessita explicar la seva història amb Guerra, el detonant de la fractura, la uruguaya que dona títol al llibre, una noia jove que, malgrat que Lucas gairebé no coneix, s’ha convertit en la projecció del seu desig, amb uns pocs records que té d’ella, uns quants mails intercanviats durant un any amb insinuacions, promeses i fantasies, i la necessitat del protagonista de fugir de la seva quotidianitat. Guerra s’escola fins al moll de l’os de Lucas, en el seu anhel de trobar allò que el faci sentir de nou: “-Hablaste dormido. Me asustaste. – ¿Qué dije?  – Lo mismo que la otra vez: «guerra»”. La novel·la però, no és un triangle amorós perquè hi ha un altre protagonista que Lucas també idealitza: la ciutat de Montevideo, un lloc proper però a la vegada prou estrany per ser exòtic i poder teixir un somni sobre ell, la ciutat que ell veu a través dels ulls de Guerra, la que contraposa al seu Buenos Aires originari, la ciutat on Cortázar també va trobar la seva Maga per Rayuela.

El llibre està escrit amb molts diàlegs, amb molts modismes argentins i uruguaians que el fan de lectura àgil i fresca, però també trobem argumentacions sobre temes com la paternitat, la parella o els diners que funcionen com micro assaigs, i molt sentit de l’humor, perquè sense aquest la història seria massa trista, massa derrotes. L’autor Pedro Mairal ha tastat la majoria dels gèneres literaris: poesia, conte, columnes periodístiques, novel·la, guió cinematogràfic… i tria amb precisió cada una de les paraules que escriu per carregar-les de significat, usa el llenguatge per si mateix com els pintors impressionistes que carreguen de pintura cada una de les pinzellades que apliquen al llenç i aporten, a més del color, textura, densitat i profunditat.