Una tria de llibres pel mes de Novembre

PIETRO Y PAOLO de Marcello Fois (editorial Hoja de Lata)

Pietro i Paolo van néixer al mateix any i al mateix lloc i van anar a la mateixa guerra, però la classe social de les seves famílies els farà viure i veure el món de manera oposada.

Marcello Fois torna a transportar-nos a la seva Sardenya, a contar-nos una història minúscula que parla dels grans temes de la literatura: l’amistat, la desraó de les guerres i la mort. I l’editorial Hoja de Lata ens torna a oferir una finíssima traducció de Francisco Alvárez.

LA SONRISA OLVIDADA de Margaret Kennedy (ediciones del Viento)

Tres anglesos coincideixen per casualitat en la minúscula illa grega de Keritha, on els seus habitants viuen voluntàriament apartats del món (excepte per les ampolles de Coca-Cola).

Una novel.la que ens farà somriure amb els seus tocs d’humor british i amb uns personatges que, a mesura que anem descobrint el que els ha portat de viatge a Grècia, van guanyant-nos fins a voler estar a una illa del mar Egeu celebrant amb els illencs els dies feliços d’estiu.

LO QUE QUEDA DE LUZ de Tessa Hadley (editorial Sexto Piso)

La Christine, l’Alex, la Lydia i el Zach. Quatre amics, dos matrimonis, les vides compartides. Però quan una de les peces falta, la teranyina es fractura i perd l’estabilitat.

La mort de Zach fa reviure antigues tensions, repensar decisions preses fa molts anys i desenterrar velles emocions en els amics que sobreviuen. Una novel.la sobre l’amistat, les lleialtats, l’amor, les ambicions, el pas de temps i fins a quin punt ens definim a partir de les persones que ens envolten.

DOLÇA INTRODUCCIÓ AL CAOS de Marta Orriols (edicions del Periscopi)

La Marta i el Dani són una parella jove i estable, fins que sense voler-ho arriba l’embaràs i s’obre una esquerda que farà que es plantegin junts i per separat com continuar la vida.

L’embaràs i la decisió de la Marta són el punt de partida d’una història plena de contradiccions i de sentiments oposats, que ens arriba més a partir del que pensen els personatges que del que diuen o fan, i que té èmfasi en les conviccions socials i altres aspectes que estan en el nostre dia a dia.

MESTISSA de Maria Campbell (Club editor)

Les memòries de la infantesa i la joventut de l’autora, escrites amb l’objectiu de transmetre el genocidi colonial contra el seu poble i poder salvaguardar-ne la memòria.

És un relat de supervivència d’una militant activista aborigen que explica de manera seca i precisa què és ser mestissa al Canadà. Un text que t’obliga de nou a fer la relectura del mite americà i a revisar la Història. “Per què m’han d’imposar ser com l’altre?”, diu Campbell en una de les darreres entrevistes que li han fet.

ELOGI DE L’ERROR d’ Imad Abu Sàleh (editorial Karwan)

Recuperem un llibre de poesia que tracta temes trascendentals  de la condició humana com l’amor, la llibertat o la revolució, aportant nous matissos, contradiccions i ambigüitats.

L’autor egipci tria el llenguatge de la poesia per indagar en l’elogi i en la crítica, i fer-nos qüestionar allò que tenim per sabut, comptat i debatut. I ho fa de manera propera i directa, en una bella edició bilingüe de l’editorial Karwán.

Els errors no són pedres que ens traven el pas / Ens destorben per tal que caminem a poc a poc / Perquè pensem millor.

Una tria de llibres pel mes d’Octubre

“Cap altre amic que les muntanyes” de Behrouz Boochani (Raig verd editorial)

L’illa de Manus (molt a prop d’Austràlia) s’ha convertit en una presó pels refugiats que creuen l’oceà cercant pau i refugi a l’exili. El mateix que molts refugiats també pateixen avui a les portes de casa nostra.

Fent servir un llenguatge poètic que veu de la literatura persa i les llegendes del poble kurd, Boochani narra l’experiència de pres al centre de refugiats. Una vivència terrible que només pot explicar des de la literatura: mescla el que viu, el que sent dels altres presos, amb els seus somnis, pors i esperances.

 “Madres e hijos” de Theodor Kallifatides (editorial Galaxia Gutenberg)

Kallifatides torna a Grècia, a casa de la seva mare, a la recerca de la seva història i de com és qui és. Per això revisa els seus records i els dels seus, els mites, la Història i sobretot la vida vista a través dels ulls de la mare i el llegat del pare.

L’autor aprofita la que podria ser l’última visita a la mare per observar-la i retenir-la a la memòria amb la intenció d’escriure sobre ella. Aquesta investigació el porta a tornar a escoltar les anècdotes familiars, a retrobar la veu del pare als escrits que li va deixar i a reviure les històries que construeixen la nostra identitat i la manera d’explicar-nos la vida.

 “Adeu fantasmes” de Nadia Terranova (L’altra editorial)

El pare de l’Ida va marxar un matí de casa i no va tornar mai més. Ella tenia tretze anys. Aquesta pèrdua la converteix en qui és i amb qui s’haurà d’enfrontar quan, més de vint anys després, hagi de tornar a casa per buidar-la.

El nom, el cos i la veu són les tres parts d’aquesta història en què la protagonista es veu obligada a revisar tot el que el passat ha deixat en ella. De forma pausada i delicada l’autora entra en les relacions i les pors per fer-li fer el camí que la porti a l’alliberament.

 “Me despertaré en Shibuya” d’Anna Cima (Nórdica libros)

La Jana viu a Praga i està boja per tot el que estigui relacionat amb el Japó. Fins el punt de l’obsessió. Estudia japonologia, tradueix un conte d’un autor desconegut i somnia en quedar-se per sempre a Tòquio.

La recerca d’una altra cultura i de poder viure experiències diferents és el motor d’una lectura que et sorprèn i t’atrapa des del començament, i que resulta difícil de classificar perquè aconsegueix combinar diferents gèneres, incorporar històries dins d’altres històries, alternar capítols a dues ciutats tan diferenciades com Praga i Tòquio, i jugar entre la realitat i altres estats.

 “La guerra de los pobres” d’Éric Vuillard (Tusquets editores)

Al s. XVI Thomas Müntzer, com altres havien fet abans, s’atreveix a qüestionar el poder i els privilegis que uns pocs s’atorguen a costa de molts. Aconseguirà alçar la veu de la majoria i organitzar una revolta que serà camperola, urbana i obrera.

A partir de noms, fets i vides, Vuillard construeix episodis de la Història, aconseguint que el passat es fiqui de ple en el present per interpel.lar-te. Ho fa amb una guerra que és la de qualsevol lloc del món i en totes les èpoques. Esmola el ganivet amb l’abús del poder reial, noble, eclesiàstic i econòmic per demostrar com els pobres ho han de perdre tot per aconseguir gairebé res.

 “Helena o el mar del verano” de Julián Ayesta (editorial Acantilado)

Publicat el 1952 és l’únic llibre d’Ayesta, nascut a Gijón i dedicat més al teatre que a la narrativa. El títol diu el contingut: de manera bella i poètica evoca dos estius i el que representen, amb la descoberta de l’amor o l’elogi de les coses senzilles.

Aquest és el primer llibre que rescatem del prestatge, per oferir-vos la possibilitat de descobrir-lo amb totes les garanties que us agradarà. Té tot el que li demanem a la literatura, perquè és un lloc on estar, on us voldreu quedar i pensareu que és vostre, que també hi vau ser. Explicat amb bellesa, breu i sense pressa, evoca records feliços. Bona lectura.

Estiu de 2020, temps per llegir

Encara que aquest any hem hagut d’anul·lar molts actes, replantejar horaris i maneres de fer i acostumar-nos (encara ho seguim fent) a la nova normalitat, no volíem deixar de recomanar-vos lectures per aquest estiu. Els llibres ens evadeixen, ens expliquen el món i ens obren els ulls a diferents realitat, i les llibreteres creiem que ara és moment per fer aquestes reflexions.

Así puedes reservar hamacas y tumbonas en chiringuitos de playa ...

BOULDER d’Eva Baltasar (Club editor)

L’esperada segona part del tríptic que Baltasar va començar amb la novel·la “Permagel” (Premi Llibreter de Literatura Catalana 2018). Una nova veu de dona que, com la protagonista de “Permagel” s’ha d’enfrontar als altres tant com a si mateixa. També disponible en traducció al castellà.

NO SOC AQUÍ d’Anna Ballbona (Anagrama)

La Mila escriu un diari mentre està embarassada de la seva primera filla per explicar-li quan neixi com ha arribat a aquest punt concret de la seva vida i així, també s’ho explica a si mateixa. La història d’una vida en continua tensió entre el poble i la ciutat, la tradició i les descobertes, la generació dels pares i la dels fills. Premi Llibres Anagrama de narrativa, també disponible en traducció al castellà.

LA DRECERA de Miquel Martín i Serra (Edicions del Periscopi)

La novel·la ens situa en un poblet de la Costa Brava, el protagonista és fill d’un matrimoni que fa de masovers de la casa d’una família de Barcelona. Aquest jove ens explicarà amb una la veu d’algú que encara li queden moltes coses per aprendre, el desgavell que provoca la família quan arriba, el pas de la infantesa a la joventut i la vida en un món que està a punt de perdre’s.

EL CARRER DE LES CAMÈLIES de Mercè Rodoreda (Club editor)

La Rodoreda que escriu “El carrer de les Camèlies” és una escriptora molt diferent de la que va escriure “La plaça del Diamant”. L’autora té gairebé seixanta anys i la seva trajectòria és àmpliament reconeguda, per ella és hora de posar-se en la pell d’una protagonista arriscada, una dona marginada en el seu viatge al final de la nit.

MAR D’ESTIU de Rafel Nadal (Enciclopèdia)

Aquest llibre està dividit en tres parts: una primera que parla de la infantesa de l’autor en un poble prop del mar, una segona que parla dels seus viatges d’adult per diversos llocs del Mediterrani i un tercer i final que parla del retorn als orígens i de com el paisatge és part imprescindible de la formació del caràcter d’una persona.

MENTRE MASTEGUES LA MATÈRIA d’Elm Puig (El Gall editor)

El poemari guanyador del Premi Pollença de Poesia 2019. Un llibre de poesia amb versos que remeten a la música, a altres poemaris i a moltes referències literàries més. El segon poemari d’Elm Puig que ja va guanyar també el Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot 2015 amb “La invenció del Sotabosc”.

EL CASO SALABERT de David Cameo (Dosmanos)

Després de més de vint anys publicant sota diversos pseudònims (com Pablo Tusset amb el que va signar “Lo mejor que le puede pasar a un cruasán”), David Cameo ha decidit escriure la seva darrera novel·la usant el seu nom veritable i creant un personatge similar a l’enyorat Pepe Carvalho. Una aventura gairebé detectivesca amb molt d’humor i mala bava.

LA CASA DEL PADRE de Karmele Jaio (Destino)

L’Ismael és un escriptor que fa més de dos anys que està intentant escriure la seva nova novel·la, però no aconsegueix passar de fer els primers esborranys. La seva dona en canvi ha començat a escriure per primera vegada a la seva vida. La història de tots dos, les tensions de la parella i, encara més important, els secrets que s’amaguen i les paraules que callen, ens ofereixen una radiografia del seu matrimoni.

A CORAZÓN ABIERTO d’Elvira Lindo (Seix Barral)

A partir d’un record en la història dels seus pares de l’any 1939, Elvira Lindo converteix en ficció la història dels seus pares. Dues persones amb personalitats gairebé oposades i una història comuna que recorre els episodis més destacables de la Història d’Espanya dels gairebé darrers cent anys.

COMO SI EXISTIESE EL PERDÓN de Mariana Travacio (Las afueras)

A partir d’un malentès i un assassinat, un grup d’homes van a la recerca de venjança, però en comptes d’arribar a ajustar comptes, el que troben és dolor, mort i  oblit. Un llibre que beu dels westerns a la vegada que de les grans novel·les americanes com Rulfo o Faulkner.

PEQUEÑAS MUJERES ROJAS de Marta Sanz (Anagrama)

Una novel·la negra (com les altres dues de l’autora protagonitzades pel detectiu Zarco) que trenca amb els estereotips del gènere, els retorça i els atorga un nou significat per fer una denúncia de la pobresa intel·lectual de la ultradreta -l’espanyola, però també l’europea i la internacional-.

A L’HORITZÓ d’Hernán Díaz (Edicions del Periscopi)

Dos germans suecs a principi del s. XIX decideixen emigrar a Nova York. Durant el viatge, però, els dos joves se separen i un d’ells, en Håkan, arriba a San Francisco i des d’allí inicia un periple cap al nord per trobar el seu germà, a través de l’Amèrica més profunda i àrida, sense saber cap paraula d’anglès i pràcticament res de la vida. També disponible en castellà.

PERSUASIÓ de Jane Austen (La Temerària)

L’Anne és una jove que per la pressió de la seva família i el seu entorn més proper va haver de renunciar al que ha estat l’amor de la seva vida. Anys després, els protagonistes es retroben i tornen a sorgir els mateixos sentiments, però també les mateixes desconfiances. Una de les darreres novel·les de Jane Austen i la preferida de Virginia Woolf d’entre totes les seves obres.

L’ESTRANGERA de Claudia Durastanti (L’Altra)

Els pares de la narradora són sords i ella i el seu germà han crescut en un món on els sons, la música o la paraula parlada tenen un paper molt especial en la seva educació. Una novel·la autobiogràfica que reflexiona des d’un punt de vista diferent sobre la llengua i les maneres d’explicar-nos als altres. També disponible en castellà.

EL GUETO INTERIOR de Santiago H. Amigorena (Edicions 62)

L’autor reconstrueix la història del seu avi, un exiliat polonès a Buenos Aires que durant el gueto de Varsòvia encara tenia la seva mare i els seus germans a Polònia. Una lluita contra la culpabilitat i la impotència d’un home sol davant els esdeveniments de la Història. També disponible en castellà.

EL ASEDIO DE TROYA de Theodor Kallifatides (Galaxia Gutenberg)

En un poble grec durant els bombardejos de la II Guerra Mundial, una mestra s’amaga amb els seus alumnes mentre duri els atacs, i els explica la història de “La Ilíada”, perquè malgrat els segles i els avançaments tècnics, les guerres segueixen causant sofriment als homes i dones que les pateixen. De l’autor de “Una vida por vivir”.

LA ENTROMETIDA de Muriel Spark (Blackie books)

La Fleur Talbot vol ser escriptora, però primer ha de viure per tenir material narratiu. Amb aquesta idea al cap entra a formar part com a secretària i ajudant de la Societat Autobiogràfica de Sir Quentin i allí coneixerà tota una galeria de personatges amb vides d’allò més diferents de la seva.

TERRITORIO DE LUZ de Yuko Tsushima (Impedimenta)

Una dona se separa del seu marit. Durant els dotze mesos posteriors, en un pis ple de finestres per on entra tota la llum del dia, intentarà refer la seva vida. Una novel·la delicada, però contundent. Una molt bona manera d’iniciar-se a la literatura japonesa.

EL OLOR DEL BOSQUE d’Hélène Gestern (Errata Naturae & Periférica)

Una historiadora rep l’encàrrec d’ocupar-se de la correspondència d’un poeta amb un militar que va lluitar a la I Guerra Mundial. A mesura que s’endinsa en la vida d’aquests personatges i els que els envoltaven, la protagonista descobreix que aquest passat no està tan llunyà i encara pot resseguir certs fils fins al present.

EL REVÉS DE LA TRAMA de Graham Greene (Libros del Asteroide)

Després de la bona acollida que va tenir “El final del affaire”, Libros del Asteroide ens porta una nova obra de Graham Greene. En aquesta ocasió es tracta d’una novel·la amb alguns punts autobiogràfics que explica la història d’un triangle amorós en una colònia britànica a l’Àfrica Occidental.

GODOT ENTRE REJAS d’Erika Tophoven (Hurtado & Ortega)

La investigació gairebé detectivesca sobre un estafador condemnat que, estant tancat en una presó francesa, va traduir i representar (fins a quinze vegades amb gran èxit) l’obra “Esperant a Godot” de Samuel Beckett. L’autora descobreix, a partir d’una carta que el pres envia a Beckett, la figura d’aquest traductor misteriós i intenta seguir la seva pista a través de gran part d’Europa durant la primera meitat del s. XX.

DIME UNA ADIVINANZA de Tillie Olsen (Las Afueras)

Quatre històries protagonitzades per diferents membres de la mateixa família. En totes elles, l’autora ens parla de la importància dels llaços familiars, del compromís polític lligat a l’experiència de l’exili i de la cura comunitària dels membres d’un mateix nucli. Un llibre que juntament amb Vivian Gornick o Jane Lazarre, s’ha convertit en un clàssic de la literatura americana feminista.

LOS MISTERIOS DE AUGUSTE DUPIN, EL PRIMER DETECTIVE d’Edgar Allan Poe (Periférica)

Edgar Allan Poe no només va ser el pare del relat de misteri i terror com encara avui dia els entenem, també va ser ell qui va crear la figura del detectiu analític, excèntric i excepcionalment intel·ligent que després van popularitzar Arthur Conan Doyle o Agatha Christie amb els personatges de Sherlock Holmes i Hercule Poirot, respectivament. En aquest recull hi trobareu els tres misteris parisencs amb què Dupin s’enfronta a la capital francesa.

L’ENIGMA DE L’HABITACIÓ 622 de Joël Dicker (La Campana)

Un nou misteri de l’autor de “La veritat sobre el cas Harry Quebert”, en aquesta nova novel·la un escriptor descobreix que a l’habitació del costat de la seva, en l’hotel on està passant uns dies, fa anys va haver un assassinat, però el cas no es va resoldre mai… També disponible en castellà.

LA NENA de Carmen Mola (Alfaguara)

El tercer cas de la inspectora Elena Blanco. En aquesta ocasió una de les agents de la Brigada d’Anàlisis de Casos desapareix. En la recerca veuran la llum secrets inconfessables que aporten noves perspectives al segrest. També disponibles les novel·les “La novia gitana” i “La red púrpura” de la mateixa saga.

L’ANY DEL MICO de Patti Smith (Club editor)

El dietari de l’any 2015 de la cantant i compositora Patti Smith. En aquests diaris parla de somnis, de viatges, d’amics, de retrobaments i de saber dir adéu a aquells que a poc a poc van abandonant la vida. Acompanyant els textos, trobem les fotografies amb què, des de fa més de quaranta anys, la cantant va immortalitzant el seu dia a dia. També disponible en castellà.

ESPIA DE MI de Sam Shepard (Quid Pro Quo)

L’última obra en la qual estava treballant Sam Shepard abans de morir. Malgrat la malaltia que feia anys que l’anava deteriorant físicament, l’autor fa un esforç de memòria i sinceritat per posar en ordre els seus records i construir un retrat dels seus avantpassats i, en la mateixa mesura, un retrat d’ell mateix.

ORIENT-EXPRESS, EL TREN DE EUROPA de Mauricio Wiesenthal (Acantilado)

Agafant el tren Orient Express com a metàfora d’una Europa connectada entre ella, les seves ciutats, la seva cultura, els seus ciutadans… Wiesenthal recrea una època d’esplendor, d’intercanvi cultural en un fresc ple de llegendes, històries i anècdotes.

ENCUENTROS CON LIBROS de Stefan Zweig (Acantilado)

Una antologia de textos que tracten d’autors clàssics, contemporanis i les seves obres. Des de ressenyes publicades a la premsa a pròlegs publicats en diverses edicions. Amb l’elegància de l’escriptura que caracteritza aquest autor, ens trobem davant una selecció d’articles d’un dels temes que més l’apassionava, la literatura.

POLO DE LIMÓN d’Iñigo Domínguez (Libros del KO)

Un recull d’articles sobre l’estiu i tot el que ens recorda a aquesta estació: els viatges, les vacances, les festes del poble… Els editors ho han sabut resumir perfectament en el subtítol del llibre: “artículos veraniegos para leer a lametazos, escritos cuando se podia viajar y éramos felices y no lo sabíamos”.

Recomanacions lectores per aquest Nadal (2019)

Un hem preparat una selecció de lectures per a totes les edats, per llegir vosaltres mateixos o per regalar aquest Nadal:

NARRATIVA

Gina de Maria Climent (L’Altra editorial)

Quan la Gina encara és una adolescent li diagnostiquen una malaltia greu. Com l’afronti decidirà la persona que serà en un futur.

Míster Folch d’Adrià Pujol (editorial Empúries)

La història d’un home barceloní de cap a peus, destinat a fer grans coses, explicada per un narrador excepcional: el mateix Déu.

Qué hacer de Pablo Katchadjian (Hurtado & Ortega editores)

Una novel·la que no ho és, uns personatges que canvien contínuament i una trama que viu per ser literatura en si mateixa.

Temporada de avispas d’Elisa Ferrer (Tusquets editores)

Quan el pare de la Nuria reapareix a la seva vida, la infància i allò que ha volgut oblidar retornen a la seva memòria per reconstruir la història que mai ha acabat de conèixer.

La mesura dels nostres dies de Charlotte Delbo (Club editor)

Un llibre on Delbo dona veu a un grup de dones, les seves companyes, supervivents d’Auschwitz: com es pot viure quan surts de l’infern?

La batalla d’Occident d’Éric Vuillard (edicions 62 i Tusquets editores)

Un retrat de la Primera Guerra Mundial que ens descriu des de les escenes íntimes de personatges implicats fins les més èpiques de la batalla, sempre amb l’estil propi de Vuillard.

Gent normal de Sally Rooney (Edicions del Periscopi i Literatura Random House)

La Marianne i en Connell es coneixen a l’institut. La relació entre els dos els canviarà la manera de ser i de pensar: haurien estat una persona diferent si no s’haguessin trobat?

Milkman d’Anna Burns (Edicions de 1984 i editorial Alianza)

La protagonista –una noia jove sense nom- ens explica com ha vist alterada la seva vida per culpa d’un rumor que la relaciona amb un paramilitar. Una visió diferent i interna del conflicte de l’Ulster.

El país de las ranas de Pina Rota Fo (editorial Errata Naturae)

Una novel·la autobiogràfica –l’única de l’autora- sobre la vida a la Itàlia rural de principi de segle. Explica tota la duresa de la seva infantesa, però sense sentimentalisme ni crueltats.

Testamento de juventud de Vera Brittain (coedició d’Errata Naturae & Periférica)

La biografia d’una generació: els familiars i amics de Brittain que, com ella, van anar a lluitar al front de la Primera Guerra Mundial sense saber què era el que els esperava. Un clàssic anglès per fi traduït al castellà.

Los errantes d’Olga Tokarczuk (editorial Anagrama i editorial :Rata_)

Un quadern de viatges, però també un recull de contes i llegendes amb els que l’autora (Premi Nobel de Literatura d’enguany) crea una autobiografia de les seves passions.

La familia Aubrey de Rebecca West (editorial Seix Barral i editorial Univers)

La primera part de la gran trilogia semi autobiogràfica de West, en la que descriu la vida i miracles de la seva excèntrica família a l’Anglaterra dels anys 20.

Los niños del Borgo Vecchio de Giosuè Calaciura (editorial Periférica)

Les aventures de Mimmo, Cristofaro i Celeste, tres nens que viuen a “borgo vecchio” de Palerm, i de tots els personatges que conformen un barri que gairebé té vida pròpia.

Decirse adiós de Marcelo Fois (editorial Hoja de Lata)

Un nen desapareix de nit quan tornava del sopar amb els seus pares. La investigació portarà al comissari Striggio a desvelar secrets familiars i a preguntar-se per la seva pròpia història.

Un asunto demasiado familiar de Rosa Ribas (Tusquets editores i editorial Catedral)

A l’agència de detectius de Mateo Hernández, al barri de Sant Andreu, hi treballa tota la família. Quan la filla gran desapareix, tots hauran de deixar de banda els seus conflictes i investigar units.

NO FICCIÓ

Ella pisó la Luna de Belén Gopegui (Literatura Random House)

Una carta d’amor a la mare de l’autora que va decidir aparcar la seva carrera com a científica per cuidar de la seva filla gran, i un homenatge a totes les dones anònimes i la seva lluita diària.

Privilegi a l’altra banda del riu de Ruben Wagensberg (editorial Destino)

«Rival»: el seu origen prové del terme rivalis, «el que viu a l’altra banda del riu», el foraster, el desconegut. Fins que no descobrim quin benefici ens aporta, l’hem de témer. I mentrestant el privilegi segueix a la «nostra» banda del riu.

Cómo perder un país d’EceTemelkuran (editorial Anagrama)

La periodista explica en 7 passos com Turquia ha passat de ser una democràcia a una dictadura. I ens alerta que aquests canvis s’estan donant també a molts altres països d’occident.

El hombre más malvado del imperio romano (editorial Arpa)

Un recull de textos clàssics (dels cronistes romans Suetoni i Tàcit) sobre la vida de l’emperador Neró, que a l’imaginari popular és considerat com el més malvat dels romans.

La sabiduría de lo incierto de Joan-Carles Mèlich (Tusquets editores)

Un aquest assaig que explora la necessitat de tots els humans de viure envoltats d’històries i ficcions i com les grans obres de la Literatura ho són perquè ens expliquen a nosaltres mateixos.

El camino de la vida de Lev Tólstoi (editorial Acantilado)

Un recull de textos i reflexions de l’autor rus (inèdits en castellà fins ara) sobre com viure i com conviure pacíficament entre individus i pobles. L’expressió més completa del seu pensament polític i moral.

Retrats paral·lels de Montserrat Roig (edicions 62)

Una antologia de les entrevistes que Roig va fer durant els anys 70 als personatges més importants de la vida cultural catalana. Acompanyen cada un dels textos les fotografies de Pilar Aymerich.

Savage Coast de Muriel Rukeyser (editorial :Rata_ tant en català com en castellà)

Un testimoniatge narratiu excepcional sobre l’inici de la guerra, l’impacte als qui es van trobar atrapats a Barcelona, com molts es van allistar a les Brigades Internacionals i com ella es va enamorar d’un exiliat alemany.

16 de octubre de 1943 de Giacomo Debenedetti (editorial Las afueras)

Crònica del dia que va culminar amb la deportació de tots els habitants del gueto de Roma als camps nazis, dels quals gairebé cap tornaria. Un relat coral que segueix als deportats, donant veu a històries anònimes.

#FakeYou coordinat per  Simona Levi (Raig Verd editorial tant en català com en castellà)

Una investigació que es proposa desvetllar el monopoli dels mass-media i desmuntar la manipulació informativa, que està criminalitzant ciutadans i retallant llibertats fonamentals com la d’expressió.

Morir de Cory Taylor (editorial Gatopardo)

Sense sentimentalismes i amb grans dosis d’humor, l’autora fa un repàs a la seva vida i explica com s’enfronta a la mort, un dels grans tabús de les societats occidentals actuals.

INFANTIL I JUVENIL

La màgia polar de Sophie Ledesma (editorial Combel tant en català com en castellà)

Un llibre bany que, quan les pàgines toquen l’aigua, els animals protagonistes canvien de color: pingüins, óssos polars i foques, amb un peixet per jugar a la banyera de regal.

Enfila’t ratolinet de Cathy Jones (editorial Brúixola i editorial Bruño)

Un petit ratolí ha vist una fruita boníssima dalt d’un arbre, però no hi arriba. Demanarà ajuda als altres animals del bosc per fer una torre i poder arribar a les branques. Amb les figures dels animals per poder-les muntar.

Pintxo i la música disco de Magalí Le Huche (editorial Estrella Polar i Timun Mas)

Una nova aventura d’en Pinxo: aquesta vegada viatja a Nova York, la ciutat que no dorm mai, per sentir la febre de dissabte a la nit i anar a ballar música disco als clubs més de moda de la ciutat.

Ruby Sabates Vermelles de Kate Knapp (editorial Baula i editorial Edelvives)

La Ruby és una conilleta que viu feliç amb la seva àvia al camp. Perquè els primers lectors descobreixin com és el seu dia a dia, rodejada d’animals i natura.

Gos pudent de Colas Gutman i Marc Boutavant (Blackie books en català i castellà)

El Gos Pudent vol un amo encara que no sap què significa (si tots els gossos en tenen, ha de ser una cosa fantàstica!). El seu amic Gat Aixafat l’ajudarà en la seva recerca, encara que no s’estalviaran cap maldecap…

Els Supertafaners s’espremen les neurones (editorial Vox en català i castellà)

Una capsa per jugar tota la família amb 200 preguntes dels temes més diversos: tota mena de bèsties i vegetals, món mundial, de cap a peus, ciència, invents i andròmines, planetes, estels i cia. i grans personatges.

Nieve y Rosa d’Emily Winfred Martin (editorial Errata Naturae)

La història de dues germanes, un bosc encantat i un terrible encanteri. Tots els ingredients dels contes de fades tradicionals en una història de màgia, dues protagonistes inoblidables i unes il·lustracions precioses.

El río baja sucio de David Trueba (editorial Siruela)

Les vacances de Setmana Santa del Tom i en Martín són bastant predicibles, però aquest any que sembla que seran les últimes viuran una aventura que canviarà la seva percepció del món.

Aristòtil i Dante de Benjamin Alire Sáenz (L’Altra Tribu i Crossbooks)

L’Ari i en Dante són dos adolescents que no s’assemblen en res, però des que es coneixen un dia d’estiu a la piscina es tornen inseparables. Una amistat que durarà per sempre i els canviarà la vida.

Thornhill de Pam Smy (Blackie books tant en català com en castellà)

Dues històries paral·leles (una que passa als anys vuitanta i explicada a través del diari d’una noia i una altra que passa en l’actualitat explicada a través d’il·lustracions) que conflueixen en un final que et deixarà glaçat.

L’amor de la gent normal

En Connell i la Marianne són dos adolescents que estudien en el mateix institut d’un petit poble d’Irlanda. No tenen res en comú, pràcticament no saben de l’existència l’un de l’altre. Ella és esquerpa, solitària i la consideren la freak de l’institut; ell és sociable, atractiu, una estrella de l’esport, a tothom li agrada en Connell.  Ocult a tots els que els rodegen, sorgeix una connexió especial entre ells i comencen una relació poc corrent i desigual que els canviarà. A mesura que avancem en la novel·la, presenciem com els dos adolescents s’obren camí cap a la vida adulta, a palpentes, sense manual d’instruccions, aprenent a força de caure i mirar d’aixecar-se de nou. Ens colem a la seva intimitat, ens reconeixem en les seves alegries, decepcions, pors o il·lusions.

Sally Rooney explica a la novel·la “Gent normal” (Edicions del Periscopi i Literatura Random House, 2019) la història d’aquests dos nois, de com es troben i es separen, de quina manera s’estimen, es fereixen, es parlen i no s’entenen, es separen però no es perden. En capítols curts que van fent saltirons en el temps, des del mes de febrer de 2011 fins quatre anys més tard, la Marianne i en Connell creixen, canvien l’un per l’altre, gràcies i per culpa de l’altre.  Com ja va fer en la seva òpera prima –“Conversaciones con amigos” (Literatura Random House, 2018)-, Rooney  fa un retrat amb bisturí de les relacions actuals: l’amor, la dependència, la por, la pèrdua, la valentia, la fragilitat, la incomprensió, la comunicació, la soledat, les amistats, la família… Una radiografia d’una generació que ha estat educada per arribar a ser un ideal, però que a la que no han ensenyat a gestionar el desencant, el fracàs o la frustració; massa preparada per triomfar sobre el paper i gens per sobreposar-se a la vida de debò.

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers

L’Ari i en Dante són dos adolescents amb caràcters oposats –solitaris, cada un a la seva manera- que es coneixen a la piscina pública i es fan amics inseparables. L’Ari és callat, melancòlic, poc expressiu, desconfiat, a vegades pot ser agressiu, sempre sembla trist o enfadat, no s’agrada a si mateix i se’l veu desorientat. En Dante, en canvi, és divertit, extravertit, sociable, cau bé a tothom, és creatiu (dibuixa, recita poesia, s’inventa històries i jocs…),  i obre a l’Ari tot de nous mons: el de la poesia, la literatura i l’art, l’amistat i la lleialtat, l’aventura i l’amor. Malgrat les diferències, l’un se sent atret per l’altre i viceversa, l’un té allò que a l’altre li falta i necessita. Just es troben en el moment en què un ha de construir-se a si mateix, el moment en què tot passa per primer cop.

Així passen junts el primer estiu, en el que els dos nois tenen quinze anys: el de l’amistat, els jocs, l’aprenentatge, la valentia, però el final d’aquest estiu també els ensenyarà que és la pèrdua, el dolor, els malsons i les pors. Després d’un curs separats, el següent estiu en què es retroben descobreixen el valor de la família -la pertinença, els orígens- i el pes dels seus secrets, com afrontar les herències i les expectatives dipositades en ells, la força dels lligams i la consegüent responsabilitat. S’adonen de la injustícia que hi ha al món i de què és necessari triar les batalles perquè no les poden lluitar totes. És quan comencen a deixar enrere la infantesa i la innocència, però també aprenen que hi ha un univers esperant que el descobreixin plegats.

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers” de Benjamon Alire Sáenz ha guanyat els premi literaris: el Lambda Literary Award, l’Stonewall Book Award de Narrativa LGTB i el Michael L. Pritz Award de Narrativa Juvenil. L’editorial L’Altra en la seva col·lecció juvenil (L’Altra Tribu) acaba de publicar la versió en català en traducció de Maria Climent.

Ja coneixeu en Pinxo?

Hi ha una col·lecció de llibres pels quals a la llibreria sentim especial predilecció i aquesta és la d’en Pinxo que publica l’editorial Estrella Polar (en castellà el protagonista es diu Paco i la col·lecció la publica la línia infantil de l’editorial Timun Mas).

En Pinxo és un gos apassionat per la música que viatja pel món a la recerca de diferents estils musicals i conèixer nous instruments: ja ha viatjat a l’Àfrica (“Pinxo i la música africana”), a Venècia (“Pinxo i Vivaldi”), a Londres (“Pinxo i el rock”), a París (“Pinxo i Mozart”), a Nova Orleans (“Pinxo i el Jazz”), a Nova York (“Pinxo i la música disco”, el més nou fins ara) i fins i tot al fons del bosc on els animals es reuneixen per oferir un concert a la nit (“Pinxo i l’orquestra“). En cada un dels llibres en Pinxo i els seus amics músics ens ensenyen els sons dels diferents instruments típics de cada un dels estils musicals, així com les peces més conegudes dels compositors més influents.

El duet format per la il·lustradora Magali La Huche i la directora artística Isabelle Devy iventa, a partir de 16 peces musicals escollides, una història on el Pinxo acompanya als nens i nenes (els llibres estan recomanats per a infants a partir de 3 anys) a descobrir instruments i sons, i a estimar la música, en totes les seves expressions. Al final de tots els llibres, els adults trobareu els crèdits dels noms de les peces musicals, així com dels intèrprets que les han enregistrat, i els petits un resum dels sons i cançons del llibre per repassar el que hem après.

La reconstrucció de Philippe Lançon

El matí –eren al voltant de les 11h- del 7 de gener de 2015 dos terroristes van entrar a la redacció del diari satíric Charlie Hebdo a París i van disparar als membres del consell de redacció que estaven reunits allí. L’atemptat va provocar dotze morts i onze ferits, entre ells el periodista Philippe Lançon. Dos anys i mig després, Lançon va publicar la novel·la “L’esqueix de carn” (traduïda al català per Joan Casas a l’editorial Angle i en castellà per Juan de Sola a l’editorial Anagrama, sota el títol de “El colgajo”).

Resultat d'imatges de philippe lançon anagrama

En aquest text –que divaga entre la crònica, la novel·la, les memòries i l’autoficció- l’autor reconstrueix els deu mesos, des del matí de l’atemptat fins que torna a casa seva amb l’alta hospitalària, que passa a l’hospital, més de dos-cents vuitanta dies, una vintena d’operacions, hores i hores de rehabilitació, la reconstrucció de la seva cara, que va ser desfigurada per dos trets de bala, i el replantejament de tota una vida.

En gairebé cinc-centes pàgines, Lançon ens parla de la por, el dolor, l’esperança, l’aïllament, la família, l’art –segueix fent crítiques pel diari Libération d’exposicions durant la seva rehabilitació-, de literatura –els escriptors que l’acompanyen durant les hores d’hospital, com Kafka, Proust, Mann, o Shakespeare, no només figuradament, ja que amaga alguns llibres per entrar a quiròfan com a amulet-, de música, de la família, l’amistat, l’amor, la confiança en l’Estat o en la medicina… i, sobretot, del temps: el temps que necessitem per comprendre el que ens envolta, per assimilar els canvis, per créixer i canviar, per poder sobreviure.

En aquest llibre no trobareu un al·legat polític, ni és un assaig sobre terrorisme, ni tan sols el podem considerar el testimoni d’una víctima. Lançon ha escrit la seva experiència, única, intransferible, i ho ha fet perquè hi ha vegades que l’única manera d’entendre les coses o a un mateix, és posar-ho per escrit.

“Ser(t) arquitecto” de María del Mar Arnús

Al carrer Muntaner, a l’altura de Rector Ubach, hi ha una placa de l’Ajuntament que anuncia que l’edifici  va ser projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, i que és on es va instal·lar fins al final de la guerra.

Sert va néixer en una família nobiliària, a la que no li faltava de res. Aviat es va quedar orfe, i el seu oncle -el pintor Josep Maria Sert-, el va apadrinar i posar en contacte amb personatges rellevants de la cultura.

Ell va decidir estudiar per ser arquitecte, i quan va entrar a l’Escola d’Arquitectura, se li va obrir un món nou en el qual va prendre’n partit social i políticament.

Va reivindicar la dimensió social a l’arquitectura moderna fent una important labor social construint escoles, hospitals i habitatges per a obrers. A Barcelona hi tenim com a exemples la Casa Bloc o el Dispensari Central Antituberculós.

I es va vincular al republicanisme fins al punt de responsabilitzar-se del Pavelló de la República dins l’Exposició Universal de París (1937), i d’haver de marxar a l’exili un cop acabada la guerra.

Des dels Estats Units va continuar fent projectes com a urbanista en diferents països a escala mundial, sempre envoltat d’amics artistes internacionals com ell: Dalí, Picasso, Calder, Miró, Giacometti, Brossa, Foix i un interminable etcètera.

En aquestes memòries l’autora, que està casada amb un nebot de l’arquitecte, ha tingut accés als arxius de la família i als testimonis personals. Així ha pogut fer un relat en el qual els esdeveniments professionals estan lligats als aspectes privats de la seva vida i aquestes dues coses, equiparades en importància i rellevància, ens presenten un relat personal, professional i d’època. I tot plegat fa que SER(T) ARQUITECTO sigui d’ampli interès.

“Sirenes” de Jessica Love

Al Julià li encanten les sirenes. Tant, que a ell li agradaria ser una sirena. I si es fa una disfressa, què li dirà l’àvia?

Jessica Love omple de colors les pàgines d’aquest àlbum, que comença en l’autobús en el qual el Julià torna cap a casa amb la seva àvia, on hi troben tres dones adorables disfressades de sirenes.

Un cop a casa el nen aprofitarà que l’àvia es fa un bany per, amb molta imaginació i quatre coses agafades de pressa i corrents, li serveixin per convertir-se en una altra persona.

Quan l’àvia el veu li regala un collaret, i junts aniran a la rua en la qual tothom es disfressa: la majoria de sirenes, però també hi trobem pops o meduses.

La història trenca amb els estereotips femenins i amb les qüestions de gènere, parla de diversitat i de tolerància i ho fa de manera sensible i elegant.

Un àlbum que necessita molt poques paraules per dir-ho tot: que cadascú pot ser qui vulgui ser i com vulgui ser, i que ho ha de poder fer amb tota la llibertat.

Aquest àlbum il·lustrat ha guanyat el XX Premi Llibreter, un premi que no té dotació econòmica sinó el suport i reconeixement dels llibreters.

El podeu trobar publicat per Kókinos en català en versió d’Anna Duesa i en castellà, a la mateixa editorial, traduït per Esther Rubio.