El llegat d’Irène Némirovsky

L’any 2004 a França l’editorial Denöel va publicar una novel·la anomenada “Suite Francesa” (en castellà la va traduir l’editorial Salamandra) d’una autora d’origen ucraïnès, però escrita en llengua francesa que havia mort durant l’Holocaust, Irène Némirovsky. L’obra es va convertir en un clàssic instantani i va ser guardonat amb el prestigiós premi Renaudot aquell mateix any (la primera vegada en la història d’aquest premi que li atorgaven a un autor ja mort). L’escriptora d’origen jueu havia sigut deportada al camp d’extermini d’Auschwitz i assassinada a la càmera de gas el novembre de l’any 1942, però les seves dues filles Élisabeth i Denise havien conservat els manuscrits inèdits de la seva mare fins al final de la guerra i van decidir publicar aquesta obra inacabada per fer-li un homenatge pòstum.

Portada de la primera edició de "Suite française" de l'editorial Denoël

Portada de la primera edició de “Suite française” de l’editorial Denoël

Suite francesa” arrenca a París uns dies abans de la invasió alemanya en un clima d’absolut desconcert, quan moltes famílies de totes les classes socials decideixen fugir de la ciutat i de les bombes; i segueix en el poblet on molts d’aquests parisencs decideixen amagar-se amb les conseqüències que aquesta arribada causa per ells mateixos i pels habitants del poble, la desconfiança, la generositat, els conflictes, la tensió del moment… La novel·la, de la qual Némirovsky tan sols va poder escriure dues de les cinc parts que tenia projectades, retrata els odis, relacions amoroses, les traïcions de què som capaços els homes i les dones en temps de guerra. Es tracta d’una de les primeres obres que són testimonis de tot el que va causar en la població civil la Segona Guerra Mundial. Némirovsky ja havia retratat en altres obres seves, com la novel·la curta “El baile” (també publicat per l’editorial Salamandra) la vida quotidiana de la burgesia francesa amb les seves llums, però també les seves ombres

Némirovsky i les seves dues filles, Élisabeth i Denise

Némirovsky i les seves dues filles, Élisabeth i Denise

Quan Némirovsky anava a ser detinguda i deportada pels nazis, ella i el seu marit van amagar les seves dues filles (la gran només tenia cinc anys l’última vegada que va veure els seus pares) en cases d’amics i familiars fent-les passar per òrfenes, però de pares catòlics no jueus, amb una maleta plena de records familiars i papers escrits com a única pertinença on posteriorment van trobar “Suite francesa”. Ja d’adulta la filla de Némirovsky, Élisabeth Gilles, va escriure unes memòries de la seva mare titulades en francès “Le mirador” (en castellà en l’editorial Circe), on vol ajustar comptes amb el passat. La mateixa Éisabeth també és l’autora de la novel·la “Un paisaje de cenizas” (publicada per l’editorial Nocturna) on a través del personatge de Léa Lévy, la nena protagonista de la novel·la, explica el que va sentir quan els seus pares les van abandonar per protegir-les del nazisme de ben petita, i ja d’adolescent l’ànsia de venjança que sentien els fills de les víctimes de l’Holocaust durant els judicis als militars francesos col·laboracionistes amb el règim del Tercer Reich.

Anuncis

Idees per regalar aquest sant Jordi: ficció

Tierra de campos de David Trueba (Anagrama)

Durante un peculiar viaje en coche fúnebre, el protagonista Dani Mosca nos habla de sus padres, de sus hijos, de sus mujeres, de su música, de sus amigos… de la vida. Una novela con mucho humor, bastante crudeza y muchos diálogos; a lo que su autor ya nos tiene acostumbrados.

Enviada especial de Jean Echenoz (Raig Verd i Anagrama)

Una novel·la divertida i senzilla sobre espionatge, en la que no hi falta de res: segrest, dolents, acció, conspiració, sarcasme, humor, … la quinzena d’aquest novel·lista que ha recollit reconeixements universals.

Tiene que ser aquí de Maggie O’Farrell (Libros del Asteroide i L’Altra)

Claudette i Daniel són una parella que viu amb els seus dos fills en una casa perduda d’Irlanda. La novel·la explica des de diferents punts de vista i anant endavant i enrere en el temps la seva història com si es tractés d’un calidoscopi. Les notes d’una subhasta d’objectes, una entrevista al seu exmarit, la mirada dels fills… la història d’aquest matrimoni es va formant mentre llegim i descobrim com aquestes dues persones tan diferents poden haver-se trobat.

Estabulario de Sergi Puertas (Impedimenta)

“Estabulario” conté sis relats estranys, foscos, apocalíptics… Tots sis relats amb influències de literatura de ciència-ficció i pel·lícules de sèrie Z, parles d’un futur molt proper on les xarxes socials, la televisió, les feines “escombraries” i el terrorisme global han pervertit la societat en general i les vides de cadascun de nosaltres en particular.

La uruguaya de Pedro Mairal (Libros del Asteroide)

L’història de Lucas Pereyra, un escriptor argentí que viatja de Buenos Aires a Montevideo serveix a l’autor per dibuixar-nos un acurat retrat de la crisi dels quaranta i per fer un àcid anàlisi sobre si som sincers i fidels a nosaltres mateixos i als somnis que ens tracem. De lectura fàcil i ràpida, Mairal traça un exercici de fina ironia sobre la felicitat en aquest punt de les nostres vides.

El monarca de las sombras de Javier Cercas (Literatura Random House)

Després del gran èxit que va suposar “Soldados de Salamina”, Cercas torna a parlar-nos de la Guerra Civil, però ho fa des de la vessant més personal, amb la novel·la que sempre ha volgut escriure. El llibre ens descobreix  la història de Manuel Mena, tiet avi de l’autor, que va combatre en el bàndol equivocat de la guerra i que va morir a la batalla de l’Ebre amb dinou anys.

Idees per regalar aquest sant Jordi: assaig

L’art de la ficció de James Salter (L’Altra)

Aquest llibre parteix de tres conferències universitàries que va donar l’escriptor nord-americà poc abans de morir. Salter reflexiona sobre l’ofici d’escriure, sobre el procés de creació d’una obra literària i sobre tots aquells factors que hi intervenen i la determinen.

Mujer en punto cero de Nawal El Saadawi (Capitán Swing i Angle)

Nascuda a Egipte el 1931 i metgessa de formació, El Saadawi va ser una de les primeres veus a criticar obertament el sistema patriarcal i en abordar temes com l’ablació, l’avortament, la sexualitat, els abusos sexuals a menors i l’opressió de les dones. Aquest llibre explica la història de Firdaus, una història de rebel·lió contra una societat fundada en mentides, hipocresia, brutalitat i opressió.

Querida Ijeawele de Chimamanda Ngozi Adichie  (Literatura Random House i Fanbooks)

Como anuncia el subtítulo, la autora de “Todos deberíamos ser feministas” propone quince sugerencias para transmitir a los hijos, aunque es un manifiesto que todos podemos leer y con el que todos podemos reflexionar, puesto que defiende que el feminismo empieza en la educación.

Cautivos y desarmados de Francesc Grau Viader (Club Editor)

Una crónica de primera mano sobre las vivencias de unos jóvenes de la Quinta del Biberón en los campos de concentración franquistas, situada después de la Batalla del Ebro y escrita de forma novelada.

Siroco de Sabrina Ghayour (Salamandra)

La xef britànica fusiona la cuina actual amb la dels seus avis de l’Iran per crear uns plats plens d’espècies, sabor i colors atrevits. Després de les receptes tradicionals que trobem en el seu anterior llibre “Persiana” (Salamandra), a “Siroco” Ghayour ens ofereix noves receptes amb ingredients que podem trobar en qualsevol mercat i atrevir-nos a cuinar a casa nostra aquests plats plens d’exòtics sabors.

La belleza de Roger Scruton (Elba)

Què és la bellesa? Una cosa que ara considerem bella, sempre s’ha considerat així? Es considerarà bella en un temps? El filòsof Roger Scruton es pregunta en aquest assaig sobre la bellesa en l’art, però també sobre quin concepte en tenim i com aquesta s’escola en la nostra vida quotidiana, perquè la bellesa mai ens pot deixar indiferents.

Idees per regalar aquest sant Jordi: infantil

Els imaginaris de A. F. Harrold, il·lustrat per Emily Gravett (Blackie Books)

Aquesta és la història d’una amistat, la de l’Amanda i en Rutger. Ells dos s’han creat un món d’aventures, jocs, secrets i complicitat. L’amistat d’aquests dos nois és una mica diferent de la resta dels nens perquè en Rutger és imaginari i només el pot veure l’Amanda… els amics de veritat a vegades no són perfectes, però els estimem igual!

L’arbre de les mentides de Frances Hardinge, il·lustrat per Chris Riddell (Combel)

El pare de la Faith és un reconegut científic que viatja a una remota illa per estudiar-ne l’estranya fauna i flora que hi habita. Aviat el troben mort, es pensen que s’ha suïcidat, però la seva filla intueix que no ha estat així… La investigació de la Faith en un món de ciències, descobriments i misteris per descobrir quins secrets amagava el seu pare, entre ells una rara espècia d’arbre que només creix quan se li xiuxiuegen mentides.

Què fan els grans durant el dia? de Virginie Morgand (Cruilla)

Aquest llibre brillantment il·lustrat ens explica on van i què fan els grans quan surten per la porta cada matí i no tornen fins al vespre. Què deuen fer durant el dia, mentre els menuts són a l’escola? La majoria van a treballar, cadascú a la seva feina, i aquest llibre s’encarrega d’explicar-nos tots els oficis que poden fer.

 La cabra goluda de Petr Horácek (Joventut)

En aquest llibre la cabra està farta de menjar sempre herba, i és que és tan avorrida i sosa! Així que es llença a tastar tot un món de gustos i sabors nous… Decideix tastar el menjar del gos, la llet del gat i fins i tot els calçotets del granger! El que no sap la cabra goluda és les conseqüències que comportarà el seu nou canvi alimentari…

L’abellós de Nadia Shireen (Brúixola)

Un ós que es disfressa d’abella per tal de poder accedir a la seva mel. Comparteix la casa i l’escola amb elles, fins que serà descobert…

La marieta de Bernadette Gervais (Joventut)

Un llibre divulgatiu per poder saber-ho tot sobre les marietes. On viuen, què mengen, quants puntets tenen… totes les respostes les trobaràs aixecant les solapes i amb unes il·lustracions precioses.

Futbol i llibres

Hi ha coses que de partida sembla que han de ser oposades, i que si t’agrada una no et pot agradar l’altra. Si vas al futbol, no vas al teatre. Si llegeixes, no veus la televisió.

En l’única cosa que hi estem d’acord, és que és complicat fer-ho a la vegada però ens pot emocionar la Núria Espert fent de Rei Lear a dos pams nostre i el Messi inventant-se de nou el futbol en una sola jugada. Podem gaudir d’una lectura igual que enganxar-nos a una bona sèrie.

I ens poden agradar el futbol i els llibres. Inclús els llibres de futbol:

Un primer grup són aquells llibres que es poden catalogar d’assaig i que, a més de la part esportiva toquen la política, econòmica i social. Els autors són periodistes, sociòlegs, historiadors…

Un segon grup, les biografies de jugadors actuals sobretot però també històrics.

Són exemples la col·lecció de Narrativa Blaugrana de l’editorial Saldonar que té  llibres sobre la Història del Barça i sobre alguns jugadors mítics com Luisito o Paulino, o també l’editorial Al Poste amb biografies de jugadors de tot arreu, de diferents equips, de competicions i d’entrenadors.

I els entrenadors són el tercer grup: llibres que parlen d’ells i del seu mètode. Els solen escriure periodistas, que fan un anàlisi del que han aportat al futbol. Per exemple, Guardiola o Bielsa.

A nosaltres, el que ens agrada més és el quart grup: llibres escrits per aficionats, per apassionats del futbol, pels qui ho viuen i ho senten i volen explicar les seves experiències.

Un exemple conegut internacionalment és “Fiebre en las gradas” de Nick Hornby, que parla bé i malament del seu equip, l’Arsenal, i és el reflex d’una afició, de formes de comportament en un estadi i de maneres de viure victòries i derrotes.

fiebre en las gradas CORREG.qxd:PlantALBA.qxd

En aquesta línea, la col·lecció que ens encanta és “Hooligans Ilustrados” de Libros del KO que va començar fa uns quatre anys i que porta el subtítol de “es el alimento de tuercebotas y fajadores”.

Presenten com una alineació els autors, alguns de renom, com Enric González, Marcos Abal, Ignacio Martínez de Pisón… Tots parlen del seu equip.

insolencia - libros ko

El format dels llibres recorda aquelles llibretetes imprescindibles que portaven tot el calendari de la lliga i dades estadístiques complementàries.

A l’agost tenies totes les jornades en blanc esperant cada setmana els resultats, escoltant el “carrusel” (el llibre del Logroñés li fa un homentage: “¡Goool en Las Gaunas!”), veient Estudio Estadio diumenge o llegint el diari dilluns.

Comences amb el llibre del teu equip, nosaltres amb UNA INSOLENCIA d’ Abal i amb el Cruyff il·lustrat a la portada. Llegeixes un segon perquè, encara que és el de l’Espanyol, l’escriu l’Enric González. I després t’enamores de la portada del de la Real Sociedad… i ja hi estàs enganxat.

I revius el que vas viure i hi estàs d’acord amb totes les contradiccions i penses que en qualsevol cas està molt bé que s’escrigui sobre futbol.

Los reinos de papel

Jesús Marchamalo lleva años haciendo lo que a todos los que nos gustan los libros haríamos (y hacemos en las casas de familiares, amigos y conocidos): husmear en las bibliotecas de los escritores. Recopiló algunas hace un tiempo en el libro “Dónde se guardan los libros”, y ahora vuelve con veinte más y bajo el sugerente título “Los reinos de papel”.

reinos-marchamalo

La conversación, con recomendaciones y lecturas compartidas, ponen al escritor en su lugar de lector a la vez que, retratando su biblioteca retrata al escritor. Y a la persona.

Porque las estanterías de libros están siempre acompañadas de objetos, fotos y fetiches, y su orden (o no) y su disposición son los encargados de hablar de sus obsesiones y manías.

Y una, que es librera y que tiene las propias, agradece que los textos vayan acompañados de fotografías para poder, acercándose al máximo, adivinar un título, una edición, … para descubrir algo más. Para seguir con este juego tan serio que son los libros y las bibliotecas que conforman.

delibes

“Los libros van siendo el único lugar de la casa donde todavía se puede estar tranquilo”

Julio Cortázar

Jesús Marchamalo empieza el libro con esta cita, y yo termino con ella.

 

Bake is simple: fem croissants a casa amb les receptes d’Oriol Balaguer

A gairebé tothom li agraden els pastissos, els xuixos i els croissants, però molts ens pensem que seríem incapaços de fer-ne un a casa amb les nostres mans que fos tan bo com el que comprem… Ara que ens ha arribat el llibre “Bake it simple” podem provar de fer de pastissers amb els secrets d’Oriol Balaguer.

"Bake it simple" d'Oriol Balaguer, editat per Planeta Gastro

“Bake it simple” d’Oriol Balaguer, editat per Planeta Gastro

Balaguer, que es va formar al Foix de Sarrià i a la cuina d’ elBulli, fa molts anys que recull premis per la seva feina com a pastisser (l’any 2001 va guanyar les millors postres del món, el 2008 va ser considerant com el millor pastisser-reboster d’Espanya i el 2014 el seu croissant artesà de mantega va guanyar el guardó com el millor de tot el país) i en aquest llibre posa a l’abast de tots els lectors les seves receptes i tècniques. A més de les pastisseries que duen el seu nom a Barcelona i Madrid, Oriol Balaguer també té xocolata i gelats propis i una escola de pastisseria.

Oriol Balaguer en una escena del documental "Obsession"

Oriol Balaguer en una escena del documental “Obsession”

“Bake it simple” comença amb un pròleg de l’actor Juan Echanove que no s’amaga de llepar-se els dits amb els croissants de Balaguer. Echanove ens explica que dins la pastisseria tots tornem a ser una mica nens, tant els cuiners que juguen amb la massa com si fos plastilina, com els clients que amb les aromes i els sabors de les napolitanes, les palmeres… recorden els de quan eren petits.

En la primera part del llibre s’expliquen les tècniques i els trucs per posar-nos a cuinar. Per exemple, què faries si muntes la nata una mica massa? Doncs ben senzill, la bulls i l’aboques sobre la mateixa quantitat de xocolata negra i ja tens una trufa deliciosa!

Abans d’arribar a les receptes, també trobarem una llista amb els ingredients més utilitzats per fer els pastissos i galetes i que són uns ingredients tan habituals a la cuina de casa com llet o farina, i uns quants utensilis de pastisser i la seva utilitat en pastisseria.

bake it simple croissant

Els croissants artesans de mantega de Balaguer van ser considerats els millors d’Espanya l’any 2014

I a continuació trobem les receptes, dividides en pastissos, galetes, especialitats com els bunyols de l’Empordà, masses (des de la del famós croissant fins a la de diferents tipus de pa), postres i bombons, acompanyades de les fotografies dels plats de Joan Pujol-Creus, unes imatges que t’obra la gana de tan bona pinta que fan. Per fer les receptes més senzilles, tant els ingredients com la preparació estan dividits quan fa falta per capes de les postres i estan explicades pas a pas en alguns casos fins i tot amb les fotografies d’aquests passos. Com a cirereta del pastís, en cada recepta i al final del llibre hi trobem unes pàgines amb ratlles perquè cada cuiner pugui apuntar els seus trucs i variants que han sortit bé.

Així que ja no trobareu cap excusa per no intentar fer un pastís o unes galetes casolanes, i si no queden prou bones… sempre podeu anar a buscar un croissant a la seva pastisseria a la plaça sant Gregori Taumaturg.

Història de “La Vanguardia”- Gaziel

Des de Casa Usher Llibreters us volem recomanar aquest curós retrat psicològic de la Catalunya del segle XX, que ja fou editat en anterioritat per Empúries i que ara s’ha encarregat de recuperar l’Altra Editorial.

Repassant la història d’un diari cabdal com “La Vanguardia”, Gaziel s’encarrega de dissecionar magistralment els fonaments de la nació catalana i denuncia, amb veu alta i clara, que els dirigents del rotatiu no garanteixen la llibertat periodística i sí volen tenir als periodistes que hi escriuen sota control.

historia-vanguardia-agusti-calvet-gaziel-l-altra-editorial

Agustí Calvet (Sant Feliu de Guíxols 1887-1964), més conegut com Gaziel, fou un escriptor i periodista català, considerat per a molts com el primer periodista modern de l’Estat Espanyol i el primer en donar una òptica internacional als seus escrits. Els seus escrits periodístics, carregats d’anàlisi polític i reflexió històrica, ben aviat es van convertir en referència per a polítics i per a una gran part de l’opinió pública. Des d’una visió no exempta de crítica, Gaziel sovint s’encarrega d’analitzar la difícil relació que mantenen Catalunya i Espanya des d’un plantejament centrista i contrari als extremismes propugnats per la dreta i l’esquerre, encara que, durant el franquisme, va defensar un catalanisme sense complexos, profundament desenganyat de les classes dirigents espanyoles.

Estem davant d’un llibre que analitza la creació de “La Vanguardia” i aquells que la van fer possible, a més a més de parlar-nos dels orígens d’un dels diaris més transcendentals del país. Gaziel hi explica com Miquel dels Sants Oliver, un dels tres directors que tenia el diari el convenç per escriure per a “La Vanguardia”, unes cròniques titulades “Diario de un estudiante en París”. El periodista passava a convertir-se en un dels més llegits a Catalunya, Espanya i part de l’Amèrica Llatina. Gaziel ens parla del diari des de dins, i no escatima crítiques per als germans Godó, protegits sempre a l’ombra del partit liberal, dels quals diu que posaven el diari al servei del caciquisme centralista. Gràcies a Modesto Sánchez Ortiz que n’assumeix la direcció, el diari es transforma i es modernitza.

Ramón Godó, obscur i anticatalanista, heretarà el diari i el tornarà a convertir en un diari partidista i centralista, fidel a l’ordre establert. Un cop incorporat Gaziel a ple rendiment, sent-ne el redactor en cap, elabora unes cròniques del tot contraries al servilisme que imposava la direcció. Gràcies al suport de Miquel dels Sants Oliver, Gaziel pot seguir fent la seva tasca amb una certa llibertat de pensament, fins que Oliver emmalalteix i mor. En una etapa difícil, que va de 1919 al 1936, Gaziel no defugirà la responsabilitat i s’integrarà a la direcció del diari, transformant-lo poc a poc en un rotatiu més modern, catalanista cosmopolita.

gazielportic-g

Arriba doncs un període on Agustí Calvet ha de fer mans i mànigues per salvar el diari dels extremismes de dreta i esquerre, fins que es veu obligat a exiliar-se, amenaçat per l’Espanya del Caudillo. Degut a l’avenç del nazisme, es veu obligat a tornar l’any 1940 i fou processat per les autoritats franquistes degut a les seves idees catalanistes. Va ser absolt, però ja no podrà exercir de periodista.

Des de Casa Usher Llibreters us volem recomanar aquest curós retrat psicològic de la Catalunya del segle XX, que ja fou editat en anterioritat per Empúries i que ara s’ha encarregat de recuperar l’Altra Editorial.

Repassant la història d’un diari cabdal com “La Vanguardia”, Gaziel s’encarrega de dissecionar magistralment els fonaments de la nació catalana i denuncia, amb veu alta i clara, que els dirigents del rotatiu no garanteixen la llibertat periodística i sí volen tenir als periodistes que hi escriuen sota control.

Agustí Calvet (Sant Feliu de Guíxols 1887-1964), més conegut com Gaziel, fou un escriptor i periodista català, considerat per a molts com el primer periodista modern de l’Estat Espanyol i el primer en donar una òptica internacional als seus escrits. Els seus escrits periodístics, carregats d’anàlisi polític i reflexió històrica, ben aviat es van convertir en referència per a polítics i per a una gran part de l’opinió pública. Des d’una visió no exempta de crítica, Gaziel sovint s’encarrega d’analitzar la difícil relació que mantenen Catalunya i Espanya des d’un plantejament centrista i contrari als extremismes propugnats per la dreta i l’esquerre, encara que, durant el franquisme, va defensar un catalanisme sense complexos, profundament desenganyat de les classes dirigents espanyoles.

Estem davant d’un llibre que analitza la creació de “La Vanguardia” i aquells que la van fer possible, a més a més de parlar-nos dels orígens d’un dels diaris més transcendentals del país. Gaziel hi explica com Miquel dels Sants Oliver, un dels tres directors que tenia el diari el convenç per escriure per a “La Vanguardia”, unes cròniques titulades “Diario de un estudiante en París”. El periodista passava a convertir-se en un dels més llegits a Catalunya, Espanya i part de l’Amèrica Llatina. Gaziel ens parla del diari des de dins, i no escatima crítiques per als germans Godó, protegits sempre a l’ombra del partit liberal, dels quals diu que posaven el diari al servei del caciquisme centralista. Gràcies a Modesto Sánchez Ortiz que n’assumeix la direcció, el diari es transforma i es modernitza.

Ramón Godó, obscur i anticatalanista, heretarà el diari i el tornarà a convertir en un diari partidista i centralista, fidel a l’ordre establert. Un cop incorporat Gaziel a ple rendiment, sent-ne el redactor en cap, elabora unes cròniques del tot contraries al servilisme que imposava la direcció. Gràcies al suport de Miquel dels Sants Oliver, Gaziel pot seguir fent la seva tasca amb una certa llibertat de pensament, fins que Oliver emmalalteix i mor. En una etapa difícil, que va de 1919 al 1936, Gaziel no defugirà la responsabilitat i s’integrarà a la direcció del diari, transformant-lo poc a poc en un rotatiu més modern, catalanista cosmopolita.

Arriba doncs un període on Agustí Calvet ha de fer mans i mànigues per salvar el diari dels extremismes de dreta i esquerre, fins que es veu obligat a exiliar-se, amenaçat per l’Espanya del Caudillo. Degut a l’avenç del nazisme, es veu obligat a tornar l’any 1940 i fou processat per les autoritats franquistes degut a les seves idees catalanistes. Va ser absolt, però ja no podrà exercir de periodista.

“La família del meu pare” de Lolita Bosch

familia-padre

Potser el subtítol “Una novel·la” fa referència al que ja ens anuncia al començament:

Jo no vaig néixer en un lloc sinó en una història. Vinc d’un passat fet amb coses que no es poden dir, i que s’han convertit en una ciutat inventada”

En qualsevol cas el que fa Lolita Bosch és un retrat familiar recreant la vida dels seus avantpassats i un homenatge al seu pare absent, en una mena de recerca personal dels seus orígens i de les seves arrels.

Per això tira fins a cinc generacions enrere, el seu rebesavi, i ens parla de cinc pilars de la seva família, els cinc Ròmul Bosch.

Tots ells estan vinculats a la ciutat de Barcelona, així és que a la vegada va fent un retrat reconciliador amb la ciutat en la qual ella va néixer el 1970, partint del Ròmul alcalde el 1905 i, per exemple, responsable del Moll de la Fusta.

Escriure sobre tot això, remoure, tornar-hi suposa un exercici complicat.

En queda constància en l’assaig que va escriure posteriorment, “ARA, ESCRIC” en el que explica entre altres coses que “la literatura té una capacitat d’agressió tan concisa, amb tanta punteria, tan absoluta, que em sentia absolutament exposada, que mai abans no havia sabut el mal que feia escriure”

Ella ho aconsegueix amb un fil narratiu que fa salts del present al passat, de les seves vivències actuals a les vivències dels seus avantpassats, abraçant realitats i records que il·lustra amb fotografies i documents. I tots aquests trossos de vida que va narrant els reuneix de tal manera que li permet muntar el trencaclosques de la memòria.

Parla d’escriptura també, de lectura, d’autors, de cites.

I aconsegueix que aquesta novel·la amb records íntims, amb fragments literaris d’altres autors, amb el retrat de la ciutat de Barcelona explicant els seus esdeveniments i canvis, i sobretot amb la complicitat de la seva veu narradora i d’un text oral més que literari, amb el seu realisme i amb una mica de poesia i sobretot amb moltes preguntes, passi a ser una novel·la una mica de tots.

lolita

Ella la dedica al seu pare i al seu germà, també un Ròmul.

Diu en una entrevista que escriure-la li va suposar com una darrera oportunitat d’estar amb el seu pare, i que la literatura serveix com un estoig: les coses no passen, es queden.

I jo em quedo amb tot però acabo amb el seu final:

… significa també que el món és un lloc d’una resistència rabiosa, absolutament viu. I que tots nosaltres encara som aquí”

“Náufragos”: un amor del Madrid dels 80 a la Barcelona dels 90

Alejandra i Julio es coneixen als anys 80 en una facultat de Madrid quan els dos són uns estudiants una mica perduts. Deu anys després es retroben a la Barcelona dels anys 90, una ciutat en plena ebullició que s’està preparant per ser seu olímpica. Ha passat una dècada i les circumstàncies familiars i laborals els han fet emprendre camins molt diferents, però en part Alejandra i Julio encara són aquells dos joves perduts que s’havien conegut a la universitat i el retrobament ho farà evident…

naufragos-portada

Aquests dos instants de trobada marcaran les vides dels dos protagonistes, sempre viuran pensant en allò que va poder ser, però no passarà. La història de Alejandra i Julio és en part una història d’amor, però també ens explica el pas al món adult, la importància de les primeres experiències, la família, la joventut, els somnis, les expectatives i la realitat en la qual no sabem com, però acabem vivint: és una història de nostàlgia com ho és la novel·la “Nada” de Carmen Laforet, que és la cita amb què comença aquest còmic. De fet, la història té moltes altres referències a llibres – com Moby Dick-, música, cinema, fanzines… que són les petites coses que fan que Alejandra i Julio es coneguin per primer cop.

naufragos-interior

Náufragos” és un còmic de línia clara que juga amb dos colors per separar els diferents moments, perquè el lector pugui avançar i retrocedir en el temps sense cap dificultat: el Madrid dels anys 80, de la “movida”, de la facultat, dels barris d’on van néixer els protagonistes, es respira la calor de l’estiu tant a les plenes sales de concert madrilenyes com a les escapades a la platja… està pintat en tons marrons i sèpia, com les fotografies antigues; en canvi la Barcelona dels 90, la ciutat preolímpica, una ciutat plena de vida, plena de gent, és de tons blaus. Aquests tons blaus fan sentir el fred i la brisa marina. Els colors escollits també estan lligats amb l’estat d’ànim dels protagonistes, el color més càlid retrata un moment en què tot és possible, els protagonistes tenen tantes ganes de viure que es pot sentir l’espurna que senten, en canvi la fredor del blau sembla que no només estigui a les pàgines, sinó que Alejandra després de tots aquests anys de decepcions porti el fred dins del cos.

naufragos-esboc

“Náufragos” ha guanyat el premi Fnac Salamandra Graphic d’enguany –la seva novena edició- que s’atorga a una novel·la gràfica inèdita d’autor jove espanyol. Els seus autors Laura Pérez i Pablo Monforte són dissenyadors i il·lustradors que ja han destacat en diferents obres recopilatòries de joves artistes espanyols.

naufragos-autors