Recomanacions lectores per aquest Nadal (2019)

Un hem preparat una selecció de lectures per a totes les edats, per llegir vosaltres mateixos o per regalar aquest Nadal:

NARRATIVA

Gina de Maria Climent (L’Altra editorial)

Quan la Gina encara és una adolescent li diagnostiquen una malaltia greu. Com l’afronti decidirà la persona que serà en un futur.

Míster Folch d’Adrià Pujol (editorial Empúries)

La història d’un home barceloní de cap a peus, destinat a fer grans coses, explicada per un narrador excepcional: el mateix Déu.

Qué hacer de Pablo Katchadjian (Hurtado & Ortega editores)

Una novel·la que no ho és, uns personatges que canvien contínuament i una trama que viu per ser literatura en si mateixa.

Temporada de avispas d’Elisa Ferrer (Tusquets editores)

Quan el pare de la Nuria reapareix a la seva vida, la infància i allò que ha volgut oblidar retornen a la seva memòria per reconstruir la història que mai ha acabat de conèixer.

La mesura dels nostres dies de Charlotte Delbo (Club editor)

Un llibre on Delbo dona veu a un grup de dones, les seves companyes, supervivents d’Auschwitz: com es pot viure quan surts de l’infern?

La batalla d’Occident d’Éric Vuillard (edicions 62 i Tusquets editores)

Un retrat de la Primera Guerra Mundial que ens descriu des de les escenes íntimes de personatges implicats fins les més èpiques de la batalla, sempre amb l’estil propi de Vuillard.

Gent normal de Sally Rooney (Edicions del Periscopi i Literatura Random House)

La Marianne i en Connell es coneixen a l’institut. La relació entre els dos els canviarà la manera de ser i de pensar: haurien estat una persona diferent si no s’haguessin trobat?

Milkman d’Anna Burns (Edicions de 1984 i editorial Alianza)

La protagonista –una noia jove sense nom- ens explica com ha vist alterada la seva vida per culpa d’un rumor que la relaciona amb un paramilitar. Una visió diferent i interna del conflicte de l’Ulster.

El país de las ranas de Pina Rota Fo (editorial Errata Naturae)

Una novel·la autobiogràfica –l’única de l’autora- sobre la vida a la Itàlia rural de principi de segle. Explica tota la duresa de la seva infantesa, però sense sentimentalisme ni crueltats.

Testamento de juventud de Vera Brittain (coedició d’Errata Naturae & Periférica)

La biografia d’una generació: els familiars i amics de Brittain que, com ella, van anar a lluitar al front de la Primera Guerra Mundial sense saber què era el que els esperava. Un clàssic anglès per fi traduït al castellà.

Los errantes d’Olga Tokarczuk (editorial Anagrama i editorial :Rata_)

Un quadern de viatges, però també un recull de contes i llegendes amb els que l’autora (Premi Nobel de Literatura d’enguany) crea una autobiografia de les seves passions.

La familia Aubrey de Rebecca West (editorial Seix Barral i editorial Univers)

La primera part de la gran trilogia semi autobiogràfica de West, en la que descriu la vida i miracles de la seva excèntrica família a l’Anglaterra dels anys 20.

Los niños del Borgo Vecchio de Giosuè Calaciura (editorial Periférica)

Les aventures de Mimmo, Cristofaro i Celeste, tres nens que viuen a “borgo vecchio” de Palerm, i de tots els personatges que conformen un barri que gairebé té vida pròpia.

Decirse adiós de Marcelo Fois (editorial Hoja de Lata)

Un nen desapareix de nit quan tornava del sopar amb els seus pares. La investigació portarà al comissari Striggio a desvelar secrets familiars i a preguntar-se per la seva pròpia història.

Un asunto demasiado familiar de Rosa Ribas (Tusquets editores i editorial Catedral)

A l’agència de detectius de Mateo Hernández, al barri de Sant Andreu, hi treballa tota la família. Quan la filla gran desapareix, tots hauran de deixar de banda els seus conflictes i investigar units.

NO FICCIÓ

Ella pisó la Luna de Belén Gopegui (Literatura Random House)

Una carta d’amor a la mare de l’autora que va decidir aparcar la seva carrera com a científica per cuidar de la seva filla gran, i un homenatge a totes les dones anònimes i la seva lluita diària.

Privilegi a l’altra banda del riu de Ruben Wagensberg (editorial Destino)

«Rival»: el seu origen prové del terme rivalis, «el que viu a l’altra banda del riu», el foraster, el desconegut. Fins que no descobrim quin benefici ens aporta, l’hem de témer. I mentrestant el privilegi segueix a la «nostra» banda del riu.

Cómo perder un país d’EceTemelkuran (editorial Anagrama)

La periodista explica en 7 passos com Turquia ha passat de ser una democràcia a una dictadura. I ens alerta que aquests canvis s’estan donant també a molts altres països d’occident.

El hombre más malvado del imperio romano (editorial Arpa)

Un recull de textos clàssics (dels cronistes romans Suetoni i Tàcit) sobre la vida de l’emperador Neró, que a l’imaginari popular és considerat com el més malvat dels romans.

La sabiduría de lo incierto de Joan-Carles Mèlich (Tusquets editores)

Un aquest assaig que explora la necessitat de tots els humans de viure envoltats d’històries i ficcions i com les grans obres de la Literatura ho són perquè ens expliquen a nosaltres mateixos.

El camino de la vida de Lev Tólstoi (editorial Acantilado)

Un recull de textos i reflexions de l’autor rus (inèdits en castellà fins ara) sobre com viure i com conviure pacíficament entre individus i pobles. L’expressió més completa del seu pensament polític i moral.

Retrats paral·lels de Montserrat Roig (edicions 62)

Una antologia de les entrevistes que Roig va fer durant els anys 70 als personatges més importants de la vida cultural catalana. Acompanyen cada un dels textos les fotografies de Pilar Aymerich.

Savage Coast de Muriel Rukeyser (editorial :Rata_ tant en català com en castellà)

Un testimoniatge narratiu excepcional sobre l’inici de la guerra, l’impacte als qui es van trobar atrapats a Barcelona, com molts es van allistar a les Brigades Internacionals i com ella es va enamorar d’un exiliat alemany.

16 de octubre de 1943 de Giacomo Debenedetti (editorial Las afueras)

Crònica del dia que va culminar amb la deportació de tots els habitants del gueto de Roma als camps nazis, dels quals gairebé cap tornaria. Un relat coral que segueix als deportats, donant veu a històries anònimes.

#FakeYou coordinat per  Simona Levi (Raig Verd editorial tant en català com en castellà)

Una investigació que es proposa desvetllar el monopoli dels mass-media i desmuntar la manipulació informativa, que està criminalitzant ciutadans i retallant llibertats fonamentals com la d’expressió.

Morir de Cory Taylor (editorial Gatopardo)

Sense sentimentalismes i amb grans dosis d’humor, l’autora fa un repàs a la seva vida i explica com s’enfronta a la mort, un dels grans tabús de les societats occidentals actuals.

INFANTIL I JUVENIL

La màgia polar de Sophie Ledesma (editorial Combel tant en català com en castellà)

Un llibre bany que, quan les pàgines toquen l’aigua, els animals protagonistes canvien de color: pingüins, óssos polars i foques, amb un peixet per jugar a la banyera de regal.

Enfila’t ratolinet de Cathy Jones (editorial Brúixola i editorial Bruño)

Un petit ratolí ha vist una fruita boníssima dalt d’un arbre, però no hi arriba. Demanarà ajuda als altres animals del bosc per fer una torre i poder arribar a les branques. Amb les figures dels animals per poder-les muntar.

Pintxo i la música disco de Magalí Le Huche (editorial Estrella Polar i Timun Mas)

Una nova aventura d’en Pinxo: aquesta vegada viatja a Nova York, la ciutat que no dorm mai, per sentir la febre de dissabte a la nit i anar a ballar música disco als clubs més de moda de la ciutat.

Ruby Sabates Vermelles de Kate Knapp (editorial Baula i editorial Edelvives)

La Ruby és una conilleta que viu feliç amb la seva àvia al camp. Perquè els primers lectors descobreixin com és el seu dia a dia, rodejada d’animals i natura.

Gos pudent de Colas Gutman i Marc Boutavant (Blackie books en català i castellà)

El Gos Pudent vol un amo encara que no sap què significa (si tots els gossos en tenen, ha de ser una cosa fantàstica!). El seu amic Gat Aixafat l’ajudarà en la seva recerca, encara que no s’estalviaran cap maldecap…

Els Supertafaners s’espremen les neurones (editorial Vox en català i castellà)

Una capsa per jugar tota la família amb 200 preguntes dels temes més diversos: tota mena de bèsties i vegetals, món mundial, de cap a peus, ciència, invents i andròmines, planetes, estels i cia. i grans personatges.

Nieve y Rosa d’Emily Winfred Martin (editorial Errata Naturae)

La història de dues germanes, un bosc encantat i un terrible encanteri. Tots els ingredients dels contes de fades tradicionals en una història de màgia, dues protagonistes inoblidables i unes il·lustracions precioses.

El río baja sucio de David Trueba (editorial Siruela)

Les vacances de Setmana Santa del Tom i en Martín són bastant predicibles, però aquest any que sembla que seran les últimes viuran una aventura que canviarà la seva percepció del món.

Aristòtil i Dante de Benjamin Alire Sáenz (L’Altra Tribu i Crossbooks)

L’Ari i en Dante són dos adolescents que no s’assemblen en res, però des que es coneixen un dia d’estiu a la piscina es tornen inseparables. Una amistat que durarà per sempre i els canviarà la vida.

Thornhill de Pam Smy (Blackie books tant en català com en castellà)

Dues històries paral·leles (una que passa als anys vuitanta i explicada a través del diari d’una noia i una altra que passa en l’actualitat explicada a través d’il·lustracions) que conflueixen en un final que et deixarà glaçat.

L’amor de la gent normal

En Connell i la Marianne són dos adolescents que estudien en el mateix institut d’un petit poble d’Irlanda. No tenen res en comú, pràcticament no saben de l’existència l’un de l’altre. Ella és esquerpa, solitària i la consideren la freak de l’institut; ell és sociable, atractiu, una estrella de l’esport, a tothom li agrada en Connell.  Ocult a tots els que els rodegen, sorgeix una connexió especial entre ells i comencen una relació poc corrent i desigual que els canviarà. A mesura que avancem en la novel·la, presenciem com els dos adolescents s’obren camí cap a la vida adulta, a palpentes, sense manual d’instruccions, aprenent a força de caure i mirar d’aixecar-se de nou. Ens colem a la seva intimitat, ens reconeixem en les seves alegries, decepcions, pors o il·lusions.

Sally Rooney explica a la novel·la “Gent normal” (Edicions del Periscopi i Literatura Random House, 2019) la història d’aquests dos nois, de com es troben i es separen, de quina manera s’estimen, es fereixen, es parlen i no s’entenen, es separen però no es perden. En capítols curts que van fent saltirons en el temps, des del mes de febrer de 2011 fins quatre anys més tard, la Marianne i en Connell creixen, canvien l’un per l’altre, gràcies i per culpa de l’altre.  Com ja va fer en la seva òpera prima –“Conversaciones con amigos” (Literatura Random House, 2018)-, Rooney  fa un retrat amb bisturí de les relacions actuals: l’amor, la dependència, la por, la pèrdua, la valentia, la fragilitat, la incomprensió, la comunicació, la soledat, les amistats, la família… Una radiografia d’una generació que ha estat educada per arribar a ser un ideal, però que a la que no han ensenyat a gestionar el desencant, el fracàs o la frustració; massa preparada per triomfar sobre el paper i gens per sobreposar-se a la vida de debò.

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers

L’Ari i en Dante són dos adolescents amb caràcters oposats –solitaris, cada un a la seva manera- que es coneixen a la piscina pública i es fan amics inseparables. L’Ari és callat, melancòlic, poc expressiu, desconfiat, a vegades pot ser agressiu, sempre sembla trist o enfadat, no s’agrada a si mateix i se’l veu desorientat. En Dante, en canvi, és divertit, extravertit, sociable, cau bé a tothom, és creatiu (dibuixa, recita poesia, s’inventa històries i jocs…),  i obre a l’Ari tot de nous mons: el de la poesia, la literatura i l’art, l’amistat i la lleialtat, l’aventura i l’amor. Malgrat les diferències, l’un se sent atret per l’altre i viceversa, l’un té allò que a l’altre li falta i necessita. Just es troben en el moment en què un ha de construir-se a si mateix, el moment en què tot passa per primer cop.

Així passen junts el primer estiu, en el que els dos nois tenen quinze anys: el de l’amistat, els jocs, l’aprenentatge, la valentia, però el final d’aquest estiu també els ensenyarà que és la pèrdua, el dolor, els malsons i les pors. Després d’un curs separats, el següent estiu en què es retroben descobreixen el valor de la família -la pertinença, els orígens- i el pes dels seus secrets, com afrontar les herències i les expectatives dipositades en ells, la força dels lligams i la consegüent responsabilitat. S’adonen de la injustícia que hi ha al món i de què és necessari triar les batalles perquè no les poden lluitar totes. És quan comencen a deixar enrere la infantesa i la innocència, però també aprenen que hi ha un univers esperant que el descobreixin plegats.

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers” de Benjamon Alire Sáenz ha guanyat els premi literaris: el Lambda Literary Award, l’Stonewall Book Award de Narrativa LGTB i el Michael L. Pritz Award de Narrativa Juvenil. L’editorial L’Altra en la seva col·lecció juvenil (L’Altra Tribu) acaba de publicar la versió en català en traducció de Maria Climent.

Ja coneixeu en Pinxo?

Hi ha una col·lecció de llibres pels quals a la llibreria sentim especial predilecció i aquesta és la d’en Pinxo que publica l’editorial Estrella Polar (en castellà el protagonista es diu Paco i la col·lecció la publica la línia infantil de l’editorial Timun Mas).

En Pinxo és un gos apassionat per la música que viatja pel món a la recerca de diferents estils musicals i conèixer nous instruments: ja ha viatjat a l’Àfrica (“Pinxo i la música africana”), a Venècia (“Pinxo i Vivaldi”), a Londres (“Pinxo i el rock”), a París (“Pinxo i Mozart”), a Nova Orleans (“Pinxo i el Jazz”), a Nova York (“Pinxo i la música disco”, el més nou fins ara) i fins i tot al fons del bosc on els animals es reuneixen per oferir un concert a la nit (“Pinxo i l’orquestra“). En cada un dels llibres en Pinxo i els seus amics músics ens ensenyen els sons dels diferents instruments típics de cada un dels estils musicals, així com les peces més conegudes dels compositors més influents.

El duet format per la il·lustradora Magali La Huche i la directora artística Isabelle Devy iventa, a partir de 16 peces musicals escollides, una història on el Pinxo acompanya als nens i nenes (els llibres estan recomanats per a infants a partir de 3 anys) a descobrir instruments i sons, i a estimar la música, en totes les seves expressions. Al final de tots els llibres, els adults trobareu els crèdits dels noms de les peces musicals, així com dels intèrprets que les han enregistrat, i els petits un resum dels sons i cançons del llibre per repassar el que hem après.

La reconstrucció de Philippe Lançon

El matí –eren al voltant de les 11h- del 7 de gener de 2015 dos terroristes van entrar a la redacció del diari satíric Charlie Hebdo a París i van disparar als membres del consell de redacció que estaven reunits allí. L’atemptat va provocar dotze morts i onze ferits, entre ells el periodista Philippe Lançon. Dos anys i mig després, Lançon va publicar la novel·la “L’esqueix de carn” (traduïda al català per Joan Casas a l’editorial Angle i en castellà per Juan de Sola a l’editorial Anagrama, sota el títol de “El colgajo”).

Resultat d'imatges de philippe lançon anagrama

En aquest text –que divaga entre la crònica, la novel·la, les memòries i l’autoficció- l’autor reconstrueix els deu mesos, des del matí de l’atemptat fins que torna a casa seva amb l’alta hospitalària, que passa a l’hospital, més de dos-cents vuitanta dies, una vintena d’operacions, hores i hores de rehabilitació, la reconstrucció de la seva cara, que va ser desfigurada per dos trets de bala, i el replantejament de tota una vida.

En gairebé cinc-centes pàgines, Lançon ens parla de la por, el dolor, l’esperança, l’aïllament, la família, l’art –segueix fent crítiques pel diari Libération d’exposicions durant la seva rehabilitació-, de literatura –els escriptors que l’acompanyen durant les hores d’hospital, com Kafka, Proust, Mann, o Shakespeare, no només figuradament, ja que amaga alguns llibres per entrar a quiròfan com a amulet-, de música, de la família, l’amistat, l’amor, la confiança en l’Estat o en la medicina… i, sobretot, del temps: el temps que necessitem per comprendre el que ens envolta, per assimilar els canvis, per créixer i canviar, per poder sobreviure.

En aquest llibre no trobareu un al·legat polític, ni és un assaig sobre terrorisme, ni tan sols el podem considerar el testimoni d’una víctima. Lançon ha escrit la seva experiència, única, intransferible, i ho ha fet perquè hi ha vegades que l’única manera d’entendre les coses o a un mateix, és posar-ho per escrit.

“Ser(t) arquitecto” de María del Mar Arnús

Al carrer Muntaner, a l’altura de Rector Ubach, hi ha una placa de l’Ajuntament que anuncia que l’edifici  va ser projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, i que és on es va instal·lar fins al final de la guerra.

Sert va néixer en una família nobiliària, a la que no li faltava de res. Aviat es va quedar orfe, i el seu oncle -el pintor Josep Maria Sert-, el va apadrinar i posar en contacte amb personatges rellevants de la cultura.

Ell va decidir estudiar per ser arquitecte, i quan va entrar a l’Escola d’Arquitectura, se li va obrir un món nou en el qual va prendre’n partit social i políticament.

Va reivindicar la dimensió social a l’arquitectura moderna fent una important labor social construint escoles, hospitals i habitatges per a obrers. A Barcelona hi tenim com a exemples la Casa Bloc o el Dispensari Central Antituberculós.

I es va vincular al republicanisme fins al punt de responsabilitzar-se del Pavelló de la República dins l’Exposició Universal de París (1937), i d’haver de marxar a l’exili un cop acabada la guerra.

Des dels Estats Units va continuar fent projectes com a urbanista en diferents països a escala mundial, sempre envoltat d’amics artistes internacionals com ell: Dalí, Picasso, Calder, Miró, Giacometti, Brossa, Foix i un interminable etcètera.

En aquestes memòries l’autora, que està casada amb un nebot de l’arquitecte, ha tingut accés als arxius de la família i als testimonis personals. Així ha pogut fer un relat en el qual els esdeveniments professionals estan lligats als aspectes privats de la seva vida i aquestes dues coses, equiparades en importància i rellevància, ens presenten un relat personal, professional i d’època. I tot plegat fa que SER(T) ARQUITECTO sigui d’ampli interès.

“Sirenes” de Jessica Love

Al Julià li encanten les sirenes. Tant, que a ell li agradaria ser una sirena. I si es fa una disfressa, què li dirà l’àvia?

Jessica Love omple de colors les pàgines d’aquest àlbum, que comença en l’autobús en el qual el Julià torna cap a casa amb la seva àvia, on hi troben tres dones adorables disfressades de sirenes.

Un cop a casa el nen aprofitarà que l’àvia es fa un bany per, amb molta imaginació i quatre coses agafades de pressa i corrents, li serveixin per convertir-se en una altra persona.

Quan l’àvia el veu li regala un collaret, i junts aniran a la rua en la qual tothom es disfressa: la majoria de sirenes, però també hi trobem pops o meduses.

La història trenca amb els estereotips femenins i amb les qüestions de gènere, parla de diversitat i de tolerància i ho fa de manera sensible i elegant.

Un àlbum que necessita molt poques paraules per dir-ho tot: que cadascú pot ser qui vulgui ser i com vulgui ser, i que ho ha de poder fer amb tota la llibertat.

Aquest àlbum il·lustrat ha guanyat el XX Premi Llibreter, un premi que no té dotació econòmica sinó el suport i reconeixement dels llibreters.

El podeu trobar publicat per Kókinos en català en versió d’Anna Duesa i en castellà, a la mateixa editorial, traduït per Esther Rubio.

Lectures per l’estiu (edició 2019)

Club de recomanacions d'estiu

SIS NITS D’AGOST  de Jordi Lara (edicions de 1984)

El mes d’agost de 2007 van trobar el cos sense vida de l’activista social Lluís Maria Xirinacs en una zona boscosa. La seva mort sempre va ser un misteri i Jordi Lara agafa aquest fer per fer una reconstrucció del personatge i una reflexió sobre el dret a decidir com viure un mateix, i també com morir.

 CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA d’Irene Solà (editorial Anagrama)

Una novel·la coral explicada pels diferents habitants d’una vall de muntanya al Pirineu català (de les persones que hi viuen, però també de bèsties, fenòmens meteorològics i éssers fantàstics que cohabiten amb els humans). El passat, la memòria, les llegendes… donen forma i sentit a les vides del present.

4rt premi Llibres Anagrama de Novel·la. També disponible la traducció al castellà.

UNA CASA AMB RODES d’Ivan Jablonkla (editorial Anagrama)

Una novel·la autobiogràfica en què l’autor recorda els estius de la dècada dels 80 quan la seva família per iniciativa del seu pare, viatjava durant les vacances en una autocaravana per gran part d’Europa.  Un homenatge a la figura del pare i un cant a la llibertat aconseguida gràcies a la lluita de les generacions anteriors a la nostra.

També disponible la traducció al castellà.

PERSECUCIÓ de Toni Sala (editorial L’Altra)

Un home li confessa a la seva parella que va assassinar a la seva primera dona, i que va estar pres per aquest fet. A partir d’aquí la relació entre els dos s’esquinça així com els records comuns, i els dos personatges es troben davant d’un abisme inesperat.

RECORDS DEL FUTUR de Siri Hustvedt (edicions 62)

Una escriptora recupera el diari que va escriure quan just arribava a la ciutat de Nova York a finals dels anys 70. La novel·la és una conversa entre la persona que som i la que vam ser, la construcció d’un personatge vist i viscut en primera persona.

L’autora ha guanyat enguany el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres. També disponible la traducció al castellà.

TERRA SOMNÀMBULA de Mia Couto (edicions del Periscopi)

Un home gran i un de jove es refugien de l’onada de violència que viu Moçambic en un autobús abandonat. Allí descobriran els quaderns d’un tercer personatge ja mort. Les històries –la del present i la que troben escrita- es barrejaran entre elles i amb la Història del país.

L’editorial donarà 1€ de cada llibre venut  a la Fundació Fernando Leite Couto, que treballa per la reconstrucció de Moçambic.

UNA LLETRA FEMENINA DE COLOR BLAU PÀL·LID de Franz Werfel (edicions de 1984)

Un alt funcionari vienès obre una carta escrita amb tinta de color blau pàl·lid. En ella una vella coneguda li sol·licita ajuda per a l’escolarització d’un noi amb pocs recursos, però aquestes paraules obre un torrent de records de la seva joventut i d’un vell amor.

També disponible la traducció al castellà.

QUI TEM LA MORT de Nnedi Okorafor (editorial Raig Verd)

Una novel·la de ciència-ficció que retrata una Àfrica llunyana, després d’un desastre nuclear i una mare i una filla que lluiten per sobreviure al desert i a la violència estructural de la societat, al racisme, al masclisme, la repressió, el fanatisme i les desigualtats.

VOZDEVIEJA d’Elisa Victoria (Blackie Books)

Marina és una nena de 9 anys una mica rata sàvia. Passarà l’estiu del 93 amb la seva àvia, que és també la seva millor amiga. Una veu tendra i molt divertida que ens porta als estius eterns de quan érem infants.

FRESAS SILVESTRES de Angela Thirkell (editorial Gatopardo)

La jove Mary Preston acudeix com a invitada a la casa de la seva tieta Agnes Rushwater, una dama anglesa acostumada a fer-se les tradicions a la seva mida i escoltar més aviat poc a aquells que l’envolten. Allà coneixerà a tota una galeria de parents llunyans extravagants però encantadors.

LOS FELICES DÍAS DEL VERANO de Fulco di Verdura (editorial Errata Naturae)

Un llibre de memòries i records de quan l’autor era petit i vivia en una antiga villa de Palermo amb les dones de la seva vida: la seva germana, la seva mare i la seva àvia. Un relat a mig camí entre “El Gatopardo” de Lampedusa i “La meva família i altres animals” de Durrell.

LA CHICA DE LA LEICA d’Helena Janeczek (Tusquets editores)

Tres personatges –cada un amb el seu punt de vista i la seva pròpia veu- expliquen la vida de la primera dona fotoperiodista, Gerda Taro. Coneguda més ser la parella de Robert Capa que pels seus treballs, Taro va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil i va morir al camp de batalla espanyol l’any 1937.

Premi Strega de 2018. També disponible la traducció en català.

NO CERRAMOS EN AGOSTO d’Eduard Palomares (Libros del Asteroide)

Un detectiu en pràctiques s’ha d’ocupar durant el mes d’agost de l’agència per qui treballa. Sembla una feina senzilla –encara que mal pagada-, però es complica en el moment que rep el primer cas. Una novel·la clàssica del gènere de detectius, però ambientada a la Barcelona actual.

13 de Steve Cavanagh (Roca editorial)

Com es pot resoldre un cas d’assassinat quan l’acusat és innocent i l’assassí forma part del jurat popular? Una volta a la típica novel·la negra on el temps i el sistema judicial juguen a favor de l’assassí.

UNA EXISTÈNCIA DE PAPER d’Al Berto (Lleonard Muntaner editors)

Un poemari intimista en què el poeta explica la seva manera de viure. Davant de l’angoixa personal i col·lectiva, Al Berto opta per una vida fràgil, però seva, modesta, però autèntica, incurable, però rebel, una existència de paper.

 OTRA VIDA POR VIVIR de Theodor Kallifates (editorial Galaxia Gutenberg)

Després de més de cinquanta anys vivint a Suècia i escrivint novel·les en la llengua del seu país d’acollida, l’escriptor grec Theodor Kallifates es troba sense paraules, creu que ja no pot escriure més. Aquest buit el farà reflexionar sobre la migració, el racisme, els orígens i la llengua, sobretot la petjada que deixa en cadascú de nosaltres la que ha estat la nostra llengua materna.

TSUNAMI: MIRADAS FEMINISTAS edició de Marta Sanz (editorial Sexto Piso)

L’escriptora Marta Sanz convoca a un grup d’autores de generacions, realitats i procedències diverses perquè escriguin un text autobiogràfic sobre el fet de ser dona, el que ha suposat en el seu dia a dia, en les seves carreres i en la seva família.

En el recull hi trobem les veus de Pilar Adón, Flavita Banana, Nuria Barrios, Cristina Fallarás, Laura Freixas, Sara Mesa, Cristina Morales, Edurne Portela, María Sánchez i Clara Usón.

SALVAR VIDAS EN EL MEDITERRÁNEO: UN PANFLETO ÍNTIMO SOBRE EL RACISMO de Sandro Veronesi (editorial Anagrama)

Un conjunt de textos, cartes, tuits i reflexions de l’escriptor italià Sandro Veronesi al voltant de la crisi de refugiats que estem vivint i sobre la seva experiència amb l’ONG Proactiva Open Arms.

Dins de la col·lecció Nuevos Cuadernos Anagrama. També disponible en català.

El secret d’en Joe Gould

Qui va ser Joe Gould? Va ser l’últim bohemi del Village, títol del qual presumia amb elegància melancòlica. Com a tal, se sentia amb el deure de ser un espectacle en si mateix; no hi havia res casual en la seva persona: era pretesament ridícul, presumptuós, inquisitiu, tafaner, burleta, sarcàstic i groller.

Desprenia la imatge de filòsof gandul que està escrivint un llibre sense forma anomenat “Història oral del nostre temps”, un manuscrit ingent que consta d’uns nou milions de paraules, totes escrites a mà només llegibles per ell amb la intenció de passar a la posteritat com l’historiador més brillant del segle. En la “Història oral” recopilava les coses que havia vist i sentit: un text sense forma –no li cal- on s’acumulen converses anotades literalment, biografies, relats, descripcions…

Però la veritable obra literària d’en Joe Gould és la màscara que es construeix, la de l’Autor excèntric d’un gran llibre misteriós i inèdit, ell mateix és la seva construcció literària i Mitchell, que descobreix el secret, assumeix el seu paper, segueix la farsa i escriu els retrats de Gould.

I qui va ser Joseph Mitchell? Va ser un dels principals escriptors americans del segle XX i pare del periodisme actual.

Els dos textos que es reuneixen en el llibre “El secret d’en Joe Gould” (edicions de 1984, traducció de Griselda Garcia) són dos articles que Mitchell va escriure per la secció “Perfils” del The New Yorker: el primer, “El Professor Gavina”, es publica el desembre de 1942 i vint-i-dos anys després l’autor torna al mateix personatge, i el setembre de 1964 veurà la llum “El secret d’en Joe Gould”.

Com en Gould, Mitchell abans d’arribar a Nova York sempre s’havia sentit fora de lloc, Nova York és on els dos se senten com a casa i la mateixa ciutat es converteix en el personatge principal de tota la seva literatura, amb la que explica coses que passaven desapercebudes a la majoria de gent.

Parlant d’en Gould es va adonar que, en certa manera, escrivia sobre ell mateix: “sempre tries a algú proper que, fet i fet, acaba fent-te escriure sobre tu mateix”. Així, tant en les autobiografies com en les biografies, igual que en la història, els fets no diuen tant com les paraules i és preferible una bona ficció que una realitat mediocre.

Canteu, esperits, canteu

La història de “Canteu, esperits, canteu” de Jesmyn Ward (Edicions del Periscopi/editorial Sexto Piso) està explicada a tres veus: La de la Leoni, una mare jove i perduda. La d’en Jojo, el seu fill de dotze anys amb un do heretat de la seva família materna, que comparteix amb les dones de l’estirp i que està molt vinculada a la religió espiritista del sud d’Estats Units. I la d’en Richie, un esperit que es troba atrapat en el limbe.

La Leoni ha decidit agafar els seus dos fills i muntar-los en un cotxe decadent amb una companya de feina (ionqui com ella i que també té el seu marit empresonat) per anar a buscar a la presó en Michael, el seu gran amor, pare dels seus fills i que sempre ha avantposat a qualsevol altra persona.

El seu fill Jojo, que per experiència desconfia de la seva mare, del seu humor voluble i de totes les seves idees, preferiria quedar-se amb els seus avis, qui s’han fet responsables de tots ells des de sempre, però no li queda més remei que fer el viatge amb la seva mare a càrrec de la seva germana petita Kayla fins a la presó de Parchman. En arribar a la presó s’uneix al grup familiar l’esperit d’un noi, en Richie, que reconeix en el Jojo el seu antic company d’empresonament: en River, l’avi dels nens. L’esperit necessita saber què va passar en el moment de la seva mort per poder descansar finalment i creu que en River, el seu amic i protector, pot ajudar-lo a travessar el llindar.

Amb aquests tres fils, l’autora teixeix un viatge que travessa Estats Units i indaga en l’origen del dolor i la violència en la família d’en Jojo, de la mateixa manera que aquest dolor i violència també és part de la història del país. Ward ens parla de com el passat corca les relacions actuals dels diversos membres, de com els morts estan més que presents en el nostre dia a dia, i de com és de difícil intentar ignorar les arrels i les tradicions en tant ens conformen com a individus.