Llibres per l’estiu: no ficció

Que no ens guanyi la por de Lolita Bosch (Ara llibres): també disponible en castellà

La por és un termòmetre essencial que compartim les persones de totes les cultures, els gèneres i les edats del món, una mena de radar que avisa el cos quan s’ha de preparar. Però quan no sabem què fer-ne i està a punt de vèncer-nos, també és un amplificador que ens va en contra i fa que no ens enfrontem, precisament, amb allò que ens paralitza.

Un aire anglès de Miquel Berga (edicions del Periscopi)

Els textos de Miquel Berga generen oasis amables enmig del bombardeig frenètic de l’actualitat. Aquest llibre ens ofereix una selecció d’articles endreçats en un abecedari particular, el diccionari personal d’un anglòfil que no perd mai de vista qui són els seus i des d’on escriu.

El fill del corrector / Arre, arre, corrector d’Adrià Pujol i Rubén Martín (Hurtado & Ortega editores)

En realitat el llibre sorgeix d’un encàrrec a l’incorregible Martín Giráldez: la traducció castellana d’un original català de Pujol Cruells. Una petita meravella que versa sobre el pare de l’Adrià –corrector intermitent de Josep Pla-, el mateix Pla, el procés creatiu, el panorama literari… però que en Rubén versiona a la seva manera, deformant cada pàgina, malcriant aquest fill del corrector fins que arre, arre, arremete contra tot.

Autoretrat de Jordi Garcés de Josep Cots (Anagrama)

Vet aquí un llibre rar, especial, i de títol aparentment impossible: l’autoretrat d’un arquitecte escrit per un llibreter. Josep Cots va conèixer Jordi Garcés perquè el seu estudi d’arquitectura estava situat a prop de la primera ubicació de la llibreria Documenta i n’era client. De mica en mica, les seves visites van anar agafant la forma d’unes ràpides «converses de taulell», sempre interrompudes pel tràfec del dia a dia.

Cartes a Mahalta de Màrius Torres i Mercè Figueras (Club editor)

Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de “Mahalta”, Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d’Olena. El lector hi ressegueix la història d’una relació amorosa entre un home i una dona que viuen a pocs metres l’un de l’altre sense poder reunir-se perquè la malaltia els aïlla.

La intrusa: Retrat íntim de Gala Dalí de Monika Zgustová (Galaxia Gutenberg)

Gala Dalí va ser una dona que es va voler ella mateixa secreta. Mentre els homes amb qui va compartir la vida guanyaven en notorietat fins a esdevenir figures universals, ella triava mantenir-se a l’ombra, fins al punt de generar una imatge de dona freda, altiva, egoista, inaccessible. En realitat, Gala va ser una dona molt diferent. Monika Zgustová desvela la dona decidida, valenta i apassionada que va saber perseguir amb determinació els seus anhels.

Un esbós del passat de Virginia Woolf (Viena edicions)

A la casa familiar de Saint Ives, a Cornualla, en un dia d’estiu, la petita Virginia Woolf va experimentar una mena d’èxtasi que esdevindria el puntal dels seus records quan, anys més tard, es va proposar d’escriure les seves memòries. És a partir d’aquesta experiència que reflexiona sobre com va néixer el seu desig d’escriure.

 La tiranía sin tiranos de David Trueba (Anagrama)

Mai el món ha experimentat tants avançaments, mai hi ha hagut tanta esperança de vida, solidaritat i tendresa. Si ens sorprèn l’abandonament que afecta una part de la població, ho excusem que la mida del planeta és  ingestionable. Però fins i tot les existències més acomodades es deterioren entre mostres d’un individualisme creixent.

 Las especias: historia de una tentación de Jack Turner (Acantilado)

Durant segles, les especies suavitzaven els vins, emmascaraven la pudor dels cadàvers i s’usaven com afrodisíacs les nits de noces. Eren imprescindibles a la cuina, la medicina i el culte religiós i símbols de riquesa i poder.

 Una vida en palabras de Paul Auster (Seix Barral)

Un diàleg entre Paul Asuter i la professora danesa I.B. Siegumfeldt sobre l’ofici, l’art i la vida de l’escriptor. Profundament documentat, aquestes pàgines estan plenes de sorpreses i revelacions que mai han estat compartides per l’escriptor, així com els ensenyaments que moltes vegades salten del camp de la literatura per parlar-nos sobre la vida mateixa.

El tiempo regalado: un ensayo sobre la espera de Andrea Köhler (Libros del Asteroide): també disponible en català

Què fem quan no fem res? Esperar. Per a Andrea Köhler això no és una pèrdua de temps, sinó una manera d’usar el temps. Però ara que el temps està modelat per una tecnologia que ens aclapara, cal reaprendre i afavorir l’art de saber esperar perquè, sovint, mentre ens mantenim a l’expectativa ­amb el cor en suspens i el futur només imaginat­, gaudim de la part més rica i satisfactòria de la nostra vida.

 Variaciones sobre Budapest de Sergi Bellver (Línea Horizonte)

Entre el quadern de viatges, l’assaig literari, el diari personal i la crònica urbana, l’autor ens mostra la seva fascinació pel turbulent i esplèndid passat de Budapest. Així, amb una mirada genuïna, el text ens condueix pels ponts, els carrers i els patis d’una ciutat de rebel·la la seva naturalesa després de l’experiència del viatge i la lectura.

 Pensamientos desde mi cabaña de Kamo No Chōmei (Errata Naturae)

Kamo No Chōmei es muda a Hino, on construeix una diminuta cabana de poc més de tres metres quadrats, l’espai just per dormir, llegir, escriure, fer música i meditar segons els preceptes de Buda. Aquella cabana es va convertir en el seu univers. A través de la poesia, la imaginació i el vincles espiritual amb la natura que el rodejava, l’espai es va fer infinit.

Caminar de Robert Louis Stevenson i William Hazlitt, il·lustrat per Enrique Maldonado (Nórdica libros)

Passejar és un entreteniment distingit, burgès, ociós, elegant…; caminar és més aviat instintiu, natural, salvatge. Passejar és un ritual civil, i caminar és un acte animal. Passejar és social, i caminar més selvàtic, encara que sigui pels carrers d’una ciutat. Aquell que passeja s’imagina passejant o s’imagina segons la perspectiva dels altres; aquell que camina és, en aquest sentit, extravertit, només l’importa allò que hi ha fora.

 No sabes lo que me cuesta escribir esto: la historia de cómo recuperé el lenguaje d’Olivia Rueda (Blackie books)

Olivia Rueda tenia dos fills petits, un marit a qui li agradava cuinar i una professió vocacional: es dedicava a explicar històries, ja que era muntadora de documentals per la televisió. De sobte, tot va canviar. Després d’un ictus, va haver d’aprendre a parlar i a escriure. “No sabes lo que me cuesta escribir esto” són les memòries d’aquesta recuperació: boniques, divertides, sarcàstiques i plenes de vida.

Anuncis

Llibres per l’estiu: narrativa

Permagel d’Eva Baltasar (Club editor)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. Hi ha el dubte que obris el llibre, lector, però cap ni un que t’aguantaràs el respir fins al final si el comences: el viatge és massa bell.

Agostino d’Alberto Moravia (edicions de 1984)

L’Agostino deixa de ser un nen l’estiu en què la seva mare s’enamora d’un home. Aquella deessa que ell sempre havia imaginat dedicada i intocable és també una dona. Decebut i ressentit per aquesta descoberta, el protagonista malda per alliberar-se de la figura materna i comença a freqüentar amistats dubtoses que el portaran a deixar enrere la innocència.

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents de j.l. badal (:Rata_): també en castellà

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents ens ensenya a veure el món a través dels núvols. Bocabadat, j.l. badal ens apel·la a recuperar el contacte amb les forces primordials de la natura. “Per a qui viu en l’univers, el món és casa seva”. Ens descobreix la dimensió còsmica d’un acte tan elemental i anodí com seure. Desemmascara les múltiples cares del mal. No es pot condensar en quatre frases la riquesa d’aquest llibre. S’ha de llegir. Premi de la Crítica Serra d’Or 2018.

Istanbul, Istanbul de Burhan Sönmez (edicions del Periscopi)

Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis.

La felicitat d’un pollastre a l’ast de Marta F. Soldado (L’Altra)

La Fina ha aconseguit, per fi, el somni de la seva vida: obrir una perruqueria de barri. Passa les hores alegrement pentinant les clientes i xafardejant, i a casa la vida avança plàcidament al costat del Paco, el seu home, i els seus dos fills. Però la perruqueria, i la mirada del noi jove i musculat del calendari que té penjat a la paret, són només una porta que se li obre a un món inexplorat i terriblement atractiu…

Suïcidi d’Edouard Levé (Quid pro quo): també disponible en castellà

Suïcidi és una novel·la que tracta del suïcidi real d’un amic de l’autor. Tot i això, que ningú no es faci enrere, perquè va de la fosca cap a la llum i  parla sobretot de la vida. Tampoc no ha d’espantar ningú que Levé lliurés el manuscrit de l’obra només deu dies abans del seu propi suïcidi.

Por de Stefan Zweig (Quaderns Crema): també disponible en castellà

La Irene Wagner duu una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós.

 24 contes al dia coordinat per Paper de vidre (Godall)

Paper de vidre és un portal (paperdevidre.cat) que des del maig de 2014 publica un conte cada quinze dies. Guillem Miralles i Tina Vallès el codirigeixen amb molta dedicació i més entusiasme, com s’encaren els reptes que es fan de gust. Aquest recull és una tria del que s’hi ha publicat durant els primers quatre anys.

La novena hora d’Alice McDermott (Libros del Asteroide): també disponible en català

Una tarda del mes de febrer, el Jim, un jove immigrant irlandès, obre l’aixeta del gas al seu pis de Brooklyn. Quan l’Annie, la seva dona, torna a casa, hi ha una explosió. Després de l’incendi, una monja s’ocupa de tot: de l’enterrament del Jim, però sobretot de l’Annie, que està embarassada. Treballant a la bugaderia del convent, l’Annie veu créixer la seva filla Sally i deixa enrere la recança. A Brooklyn, a principis del segle xx, la superstició i la vergonya s’alien per esborrar l’últim gest del Jim.

A la deriva de Penelope Fitzgerald (Impedimenta)

Nenna James, una jove canadenca sense mitjans per llogar un pis al Londres dels anys 60, viu amb les seves dues filles en una embarcació ancorada al Tàmesi. Allí comparteixen la seva vida amb uns veïns que es troben com elles “a la deriva”. Tots ells viuen a contracorrent, en un espai on es mostren totes les característiques i contrarietats de l’ésser humà.

 El vestido azul de Michèle Desbordes (Periférica)

Coneixem a Camille Claudel, sobretot, com a l’amant del també escultor Auguste Rodin. Des de sempre, el paper de les dones que van intentar desenvolupar la seva feina prop d’homes de gran projecció ha estat secundari, una ombra. Així és com l’autora d’aquesta extraordinària novel·la intenta rescatar a Camille de la seva condició fantasmal.

Irse de Esmeralda Berbel (Comba)

Fet de sentiments, “Irse” és el diari personal de l’autora durant tres anys claus en la seva vida: els del seu divorci. El moviment és una constant, com les veus de la gent propera, diàlegs que es transformen en paisatges. Esmeralda Berbel fa de la seva escriptura un forat a través del qual mirar la vida que va ser, però que ja no és.

Luz perfecta de Marcello Fois (Hoja de lata)

El desenllaç de la trilogia sobre la família Chironi. Ens trobem a finals dels anys setanta, una època terrible i sòrdida a la ciutat de Nuoro, d’especulació i boom econòmic desenfrenat. Una època caníbal que engendra nens sense arrels, com el petit Luigi Ippolito, últim de l’estirp, criat sense saber qui és i, per aquest motiu, el perfecte botxí per acabar, finalment, amb l’humil, anacrònica i maleïda estirp dels Chironi,

El dolor de los demás de Miguel Ángel Hernández (Anagrama)

La Nit Bona de 1995, el millor amic de Miguel Ángel Hernández va assassinar a la seva germana i es va suïcidar saltant per un barranc. Ningú va saber mai el perquè. La investigació es va tancar i el crim va quedar per sempre en l’oblit. Vint anys després, quan les ferides semblen haver deixat de sagnar, l’escriptor decideix tornar i, posant-se en la pell d’un detectiu, intenta reconstruir aquella nit tràgica que va marcar el final de la seva adolescència.

Hoy he dejado la fábrica de David Monteagudo (:Rata_): també disponible en català

“Avui he deixat la fàbrica” és la vida normal posada per escrit, trossos del que és quotidià narrats de manera precisa, que fan sentir a qui llegeix que potser és possible entendre-ho tot, que només cal mirar. És potser el seu text més personal fins al moment, un compendi de microrelats que funcionen com finestres a les seves pors, records, vivències, somnis i malsons.

Novel·la negra

 Infiltrada de D.B. John (Salamandra)

Des del dia de 1998 en què la seva germana bessona Soo-min va desaparèixer en una platja de Corea del sud presumptament ofegada junt amb el seu xicot, Jenna no ha deixat de somniar amb ella i s’ha resistit a admetre les seves morts. Convertida en una agent encoberta, Jenna haurà d’infiltrar-se a Corea del nord, posant la seva vida en perill.

Cuando sale la reclusa de Fred Vargas (Siruela): també disponible en català

El comissari Adamsberg, el bòfia que hi veu enmig de la boira, l’home d’intel·ligència melancòlica i erràtica, d’idees que no són més que bombolles d’aire dins del seu cervell, sent un intens desassossec només escoltar la paraula reclusa. N’ignora la raó, però li fa mal. És el moment d’iniciar una investigació, contravenint l’opinió majoritària de la Brigada, a risc de trencar-la per la meitat. Hi ha d’haver un motiu perquè ara, de sobte, la picada de la reclusa resulti mortal.

La desaparició de Stephanie Mailer de Jöel Dicker (La Campana): també disponible en castellà

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l’estat de Nova York, l’alcalde i tota la seva família han mort assassinats. Dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott, aconseguiran desemmascarar l’assassí. Però vint anys més tard, el Jesse rep la visita d’una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable.

Macbeth de Jo Nesbø (Lumen): també disponible en català

Macbeth és el líder del Grup Especial d’Intervenció de la policia d’una petita ciutat assetjada per la falta de feina, el crim organitzat i una potent droga distribuïda per un mafiós local anomenat Hècate. Aquest és el punt de partida de la relectura que Jo Nesbø fa del clàssic, on Macbeth i Banquo són policies del GEI a les ordres del Duncan, el Cap, Lady regenta un casino o les tres bruixes destil·len droga.

 La dona a la finestra de A.J. Finn (Rosa dels vents): també disponible en castellà

L’Anna Fox viu sola, reclusa a la seva casa de Nova York, sense atrevir-se a sortir-ne. Passa els dies fent xats amb desconeguts, bevent vi (potser més del que caldria), mirant pel·lícules antigues… i espiant els veïns. Llavors arriben al barri els Russell: una parella i el seu fill adolescent. Semblen la família perfecta. Fins que una nit, l’Anna veu des de la finestra alguna cosa que no hauria d’haver vist. El seu món es trenca en mil bocins i els seus propis secrets surten a la llum. Què ha vist? I què s’ha imaginat?

Els llibres preferits dels llibreterss

El Llibreter és un premi que dóna el gremi de Llibreters de Catalunya i busca premiar, a partir dels vots de totes les llibreries, obres publicades el darrer any i que han passat desapercebudes pel gran públic, malgrat la seva qualitat literària. Els llibreters volem donar una segona oportunitat a aquests títols que considerem imprescindibles i reconèixer la bona feina d’editorials, autors, il·lustradors i traductors.

Premi Llibreter de Literatura Catalana: “Permagel” d’Eva Baltasar (a Club editor)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona. El món exterior amenaça.

Premi Llibreter d’Altres Literatures: “Teoria general de l’oblit” de Jose Eduardo Agualusa (a Edicions del Periscopi en català i Edhasa en castellà):

Amb el rerefons de la guerra per la independència d’Angola, l’autor ens presenta a la Ludo, una dona que decideix no sortir de casa seva, treure la porta i aixecar una paret en el seu lloc. Tancar-se en i amb ella mateixa, i crear un món propi a partir de records, fantasmes, literatura i la fantasia d’un món creat a la seva mida.

Premi Llibreter d’Àlbum il·lustrat: “Frank, la increíble historia de una dictadura olvidada” de Ximo Abadia (a Dibbuks en català i castellà)

Un àlbum sense diàlegs i amb molt poc text, que explica la biografia de Francisco Franco amb un dibuix simple i geomètric. Sota la sàtira, Abadía vol criticar el silenci i l’amnèsia imposats sobre els 40 anys de dictadura que va viure Espanya, sobre les víctimes oblidades i sobre els botxins mai jutjats.

Premi Llibreter de literatura infantil i juvenil Catalana: “No llegiré aquest llibre” de Jaume Copons, il·lustrat per Òscar Julve (a La Galera en català i castellà):

En Juls ha de llegir un llibre que li ha dit la seva mestra, però ell no vol! El comença de molt mal humor i no li agrada res del que troba al llibre: ni els personatges, ni el tipus de lletra, ni la manera com s’explica l’autor, ni… però de sobte la Lia, la protagonista del llibre que llegeix, surt del paper per dir-li quatre fresques sobre les seves queixes!

Premi Llibreter de literatura infantil i juvenil d’Altres Literatures: “La mona de l’assassí” de Jakob Wegelius (a Viena edicions en català i Sushi books en castellà):

L’amic de Sally Jones és empresonat acusat d’un assassinat que no ha comès i del qual ningú ja trobat el cos de la víctima. La Sally –que és qui explica aquesta història- buscarà proves per alliberar el seu amic i descobrir la veritat… Ah, i ens descuidàvem un petit detall… la Sally Jones és una mona!

En territori comanxe

“La uruguaya” de Pedro Mairal (editada a Espanya per Libros del Asteroide) és una novel·la molt breu, quasi un conte de 140 pàgines, però en elles hi trobem vessada la vida de Lucas Pereyra. Lucas és un escriptor de quaranta anys que es troba immers en una crisi existencial -el seu matrimoni no ha resultat com creia i la vida amb la seva dona s’ha convertit en una rutina angoixant, amb el que guanya amb la seva feina d’escriptor no pot mantenir-se per si sol, la paternitat ha suposat sumar por i inseguretats al seu dia a dia…-.

Així, “La uruguaya” és una llarga carta d’amor (o d’amors, de més d’un), una confessió a la seva dona Catalina del que ell creu que va passar més o menys un any enrere i que va causar l’esfondrament del model de família tradicional en el que els dos intentaven sobreviure. I per explicar-ho, necessita explicar la seva història amb Guerra, el detonant de la fractura, la uruguaya que dona títol al llibre, una noia jove que, malgrat que Lucas gairebé no coneix, s’ha convertit en la projecció del seu desig, amb uns pocs records que té d’ella, uns quants mails intercanviats durant un any amb insinuacions, promeses i fantasies, i la necessitat del protagonista de fugir de la seva quotidianitat. Guerra s’escola fins al moll de l’os de Lucas, en el seu anhel de trobar allò que el faci sentir de nou: “-Hablaste dormido. Me asustaste. – ¿Qué dije?  – Lo mismo que la otra vez: «guerra»”. La novel·la però, no és un triangle amorós perquè hi ha un altre protagonista que Lucas també idealitza: la ciutat de Montevideo, un lloc proper però a la vegada prou estrany per ser exòtic i poder teixir un somni sobre ell, la ciutat que ell veu a través dels ulls de Guerra, la que contraposa al seu Buenos Aires originari, la ciutat on Cortázar també va trobar la seva Maga per Rayuela.

El llibre està escrit amb molts diàlegs, amb molts modismes argentins i uruguaians que el fan de lectura àgil i fresca, però també trobem argumentacions sobre temes com la paternitat, la parella o els diners que funcionen com micro assaigs, i molt sentit de l’humor, perquè sense aquest la història seria massa trista, massa derrotes. L’autor Pedro Mairal ha tastat la majoria dels gèneres literaris: poesia, conte, columnes periodístiques, novel·la, guió cinematogràfic… i tria amb precisió cada una de les paraules que escriu per carregar-les de significat, usa el llenguatge per si mateix com els pintors impressionistes que carreguen de pintura cada una de les pinzellades que apliquen al llenç i aporten, a més del color, textura, densitat i profunditat.

Tres històries d’hivern

Ja ha arribat el fred i una de les millors coses que es pot fer a l’hivern és quedar-se a casa, al sofà, amb una manta i un bon llibre que ens faci entrar en calor. Per això us proposem tres lectures hivernals per aquests dies:

“Invierno en Viena” de Petra Hartlieb (ed. Siruela):

Marie és una jove que entra a treballar com a mainadera a la casa del famós escriptor Arthur Schnitzler per cuidar els petits Heini i Lili. Ens trobem en la Viena de principis del segle XX i són els dies previs a les festes de Nadal, la ciutat està coberta per la neu i ja han muntat el mercat d’hivern. Un dia el patró de Marie li encarrega passar per una llibreria a buscar un encàrrec, allí coneix a Oskar, el llibreter, i entre ells de seguida començarà una relació molt especial.

“Los gansos de las nieves: mi viaje migratorio al gran Norte” de William Fiennes (ed. Errata Naturae):

William Fiennes passa per una malaltia que l’obliga a estar reclòs a casa seva durant una llarga temporada. Durant aquest període, hereta del seu pare l’afició per l’observació dels ocells i va imaginant un viatge en què segueix el vol migratori de les oques de les neus. Un cop recuperat, farà realitat aquest somni i travessarà els Estats Units i el Canadà, des d’Eagle Lake (Texas) fins a la Península de Foxe, a l’illa de Baffin. El llibre és el relat d’aquesta gran aventura.

“El pingüí blau” de Petr Horáček (ed. Joventut):

El petit pingüí és diferent de la resta, no té el plomatge de color negre, sinó que és d’un blau brillant. Els altres pingüins no els agrada que no sigui igual que la resta i el deixen una mica de banda, mentrestant ell somia que la gran balena blanca, a la que li dedica una cançó cada nit, el rescatarà i el durà de viatge amb ella. Un conte sobre la diferència, l’amistat i els somnis que es fan realitat.

L’estiu del primer amor

“En el verano de 1936 yo me enamoré y mi padre se ahogó”, així arranca la novel·la Agua salada (Errata Naturae, 2017). El seu autor, Charles Simmons, va ser editor i crític literari del New York Times Books Review, però com a autor de ficció només va escriure dues novel·les i Agua salada és la primera que es publica en llengua castellana. La seva brevetat i intensitat la van convertir als Estats Units en un clàssic contemporani. La seva forma aparentment senzilla fa que pugui arribar a qualsevol tipus de lector i posa al descobert les múltiples formes de l’amor: el paternal, el sensual, el romàntic, el no correspost, el nostàlgic…

L’autor, Charles Simmons

Qui explica la història és en Michael, un adolescent que passa els estius amb el seu pare al cap de Bone Point, a la costa dels Estats Units. Durant tots els estius pare i fill estableixen una relació de camaraderia descobrint els secrets del mar, les arts de navegar, l’amor per l’Àngela, el seu vaixell de vela, i les complicitats de l’amistat. L’estiu de 1936, però, en aquesta platja gairebé deserta apareixen dues dones, la Zina i la seva mare, que trastocaran l’últim estiu que Michael i el seu pare passen junts.

Michael s’enamora de Zina quan la veu per primer cop, un amor immens i irracional com són tots els primers amors. La Zina, uns pocs anys més gran que Michael, representa per ell l’entrada a un món adult, desconegut, cosmopolita i sensual: ella es creu una femme fatale, a imitació de la seva mare, i una gran artista plàstica, fent fotografies parcials d’objectes en blanc i negre. Michael viu des d’aleshores enlluernat per la figura de Zina, però hi ha una peça més en aquest joc, el pare de Michael, un seductor innat farà replantejar-se al jove les seves idees de família, de matrimoni, de fidelitat, d’amor i de sexe.

A Zina, Michael i el seu pare els acompanyen una galeria de personatges que, si bé és cert que són secundaris en la història, fan un teixit al voltant dels protagonistes: la mare d’en Michael, una dona gelosa però inofensiva i trista, la mare de Zina, furiosament independent, els amics de Michael, que com ell representen també les diferents maneres de viure l’amor adolescent, el cercle intel·lectual on es mou Zina a la ciutat, una colla d’esnobs pretensiosos i frívols…

“Agua salada”, publicat per Errata Naturae

Agua salada no és una novel·la que sorprengui el lector, hi ha el que esperem, no hi ha una sorpresa final que fa que tot acabi bé, però ens trobem enmig d’un remolí de personatges i històries creuades que fa que ens precipitem cap a un final anunciat des de la primera línia. I és que el mar i les llàgrimes tenen el mateix gust, el d’aigua salada.

La otra parte del mundo

“La otra parte del mundo” de Juan Trejo (Tusquets editores, 2017) és una història d’amor. O això és el que ens diu la mateixa novel·la –és la primera frase que llegim a la primera pàgina-, encara que també és la història d’una tornada a casa, la del Mario, i podem llegir-la com història sobre la ciutat de Barcelona, i, fins i tot, és un joc de miralls amb “El mag d’Oz” (el llibre, no la pel·lícula). L’autor decideix posar aquesta cita al principi del llibre: “-¡Mi querida niña!-gritó tía Em estrechando a Dorothy entre sus brazos y cubriendo su carita de besos-. ¿De qué parte del mundo vienes?”. De la mateixa manera que Dorothy ha de descobrir la manera de tornar a casa seva, la granja de Texas on viu amb els seus oncles, el protagonista haurà de descobrir la manera de retornar a casa seva, sigui quina sigui, el seu refugi.

El protagonista Mario Aldana, és un reputat arquitecte que, des de fa un temps, pateix uns estranys marejos que l’han fet apartar de la seva feina. Aquest parèntesi laboral fa que es replantegi la manera com està vivint: ha d’intentar resoldre l’apatia i el buit que últimament sent. Sense sentir cap passió ja per la seva feina i saltant de casa d’uns amics a casa d’uns altres, Mario pren la decisió de tornar a Barcelona a buscar alguna cosa. Però, com pots arribar a trobar allò que et falta si no saps de què es tracta? Qui ens explica la història sembla que sí que ho sap, com sap les coses que li passen pel cap a Mario, com coneix per avançat algunes de les coses que estan a punt de passar a la novel·la (sempre va un pas per davant dels personatges i dels lectors)… i és així com nosaltres anem descobrint més de Mario i com avança la novel·la.

Mario torna a Barcelona, una ciutat en què va viure i que va ajudar a construir durant les dècades dels 80 i 90. Es passeja per la ciutat tal com ara la coneixem però es retroba amb espais que un dia va trepitjar i els records el van assaltant per reconstruir una història, la seva història. També torna per retrobar-se amb el seu fill Marc, un adolescent amb qui quasi no ha tingut contacte els últims anys i amb el que no sap com parlar, perquè pare i fill són pràcticament uns desconeguts. I finalment torna per veure a la Marta, la seva exdona, la mare del seu fill, la que el lector sospita –si realment aquesta és una història d’amor com la primera frase de la novel·la ens adverteix- tindrà alguna cosa a dir.

Juan Trejo, escritor de Grupo Editorial Planeta para Editorial Tusquets, en el marco de la Feria Internacional del Libro en su edición 2014. Guadalajara, México. Diciembre 2, 2014. Foto © Michel Amado / Grupo Editorial Planeta.

El llegat d’Irène Némirovsky

L’any 2004 a França l’editorial Denöel va publicar una novel·la anomenada “Suite Francesa” (en castellà la va traduir l’editorial Salamandra) d’una autora d’origen ucraïnès, però escrita en llengua francesa que havia mort durant l’Holocaust, Irène Némirovsky. L’obra es va convertir en un clàssic instantani i va ser guardonat amb el prestigiós premi Renaudot aquell mateix any (la primera vegada en la història d’aquest premi que li atorgaven a un autor ja mort). L’escriptora d’origen jueu havia sigut deportada al camp d’extermini d’Auschwitz i assassinada a la càmera de gas el novembre de l’any 1942, però les seves dues filles Élisabeth i Denise havien conservat els manuscrits inèdits de la seva mare fins al final de la guerra i van decidir publicar aquesta obra inacabada per fer-li un homenatge pòstum.

Portada de la primera edició de "Suite française" de l'editorial Denoël

Portada de la primera edició de “Suite française” de l’editorial Denoël

Suite francesa” arrenca a París uns dies abans de la invasió alemanya en un clima d’absolut desconcert, quan moltes famílies de totes les classes socials decideixen fugir de la ciutat i de les bombes; i segueix en el poblet on molts d’aquests parisencs decideixen amagar-se amb les conseqüències que aquesta arribada causa per ells mateixos i pels habitants del poble, la desconfiança, la generositat, els conflictes, la tensió del moment… La novel·la, de la qual Némirovsky tan sols va poder escriure dues de les cinc parts que tenia projectades, retrata els odis, relacions amoroses, les traïcions de què som capaços els homes i les dones en temps de guerra. Es tracta d’una de les primeres obres que són testimonis de tot el que va causar en la població civil la Segona Guerra Mundial. Némirovsky ja havia retratat en altres obres seves, com la novel·la curta “El baile” (també publicat per l’editorial Salamandra) la vida quotidiana de la burgesia francesa amb les seves llums, però també les seves ombres

Némirovsky i les seves dues filles, Élisabeth i Denise

Némirovsky i les seves dues filles, Élisabeth i Denise

Quan Némirovsky anava a ser detinguda i deportada pels nazis, ella i el seu marit van amagar les seves dues filles (la gran només tenia cinc anys l’última vegada que va veure els seus pares) en cases d’amics i familiars fent-les passar per òrfenes, però de pares catòlics no jueus, amb una maleta plena de records familiars i papers escrits com a única pertinença on posteriorment van trobar “Suite francesa”. Ja d’adulta la filla de Némirovsky, Élisabeth Gilles, va escriure unes memòries de la seva mare titulades en francès “Le mirador” (en castellà en l’editorial Circe), on vol ajustar comptes amb el passat. La mateixa Éisabeth també és l’autora de la novel·la “Un paisaje de cenizas” (publicada per l’editorial Nocturna) on a través del personatge de Léa Lévy, la nena protagonista de la novel·la, explica el que va sentir quan els seus pares les van abandonar per protegir-les del nazisme de ben petita, i ja d’adolescent l’ànsia de venjança que sentien els fills de les víctimes de l’Holocaust durant els judicis als militars francesos col·laboracionistes amb el règim del Tercer Reich.

Idees per regalar aquest sant Jordi: ficció

Tierra de campos de David Trueba (Anagrama)

Durante un peculiar viaje en coche fúnebre, el protagonista Dani Mosca nos habla de sus padres, de sus hijos, de sus mujeres, de su música, de sus amigos… de la vida. Una novela con mucho humor, bastante crudeza y muchos diálogos; a lo que su autor ya nos tiene acostumbrados.

Enviada especial de Jean Echenoz (Raig Verd i Anagrama)

Una novel·la divertida i senzilla sobre espionatge, en la que no hi falta de res: segrest, dolents, acció, conspiració, sarcasme, humor, … la quinzena d’aquest novel·lista que ha recollit reconeixements universals.

Tiene que ser aquí de Maggie O’Farrell (Libros del Asteroide i L’Altra)

Claudette i Daniel són una parella que viu amb els seus dos fills en una casa perduda d’Irlanda. La novel·la explica des de diferents punts de vista i anant endavant i enrere en el temps la seva història com si es tractés d’un calidoscopi. Les notes d’una subhasta d’objectes, una entrevista al seu exmarit, la mirada dels fills… la història d’aquest matrimoni es va formant mentre llegim i descobrim com aquestes dues persones tan diferents poden haver-se trobat.

Estabulario de Sergi Puertas (Impedimenta)

“Estabulario” conté sis relats estranys, foscos, apocalíptics… Tots sis relats amb influències de literatura de ciència-ficció i pel·lícules de sèrie Z, parles d’un futur molt proper on les xarxes socials, la televisió, les feines “escombraries” i el terrorisme global han pervertit la societat en general i les vides de cadascun de nosaltres en particular.

La uruguaya de Pedro Mairal (Libros del Asteroide)

L’història de Lucas Pereyra, un escriptor argentí que viatja de Buenos Aires a Montevideo serveix a l’autor per dibuixar-nos un acurat retrat de la crisi dels quaranta i per fer un àcid anàlisi sobre si som sincers i fidels a nosaltres mateixos i als somnis que ens tracem. De lectura fàcil i ràpida, Mairal traça un exercici de fina ironia sobre la felicitat en aquest punt de les nostres vides.

El monarca de las sombras de Javier Cercas (Literatura Random House)

Després del gran èxit que va suposar “Soldados de Salamina”, Cercas torna a parlar-nos de la Guerra Civil, però ho fa des de la vessant més personal, amb la novel·la que sempre ha volgut escriure. El llibre ens descobreix  la història de Manuel Mena, tiet avi de l’autor, que va combatre en el bàndol equivocat de la guerra i que va morir a la batalla de l’Ebre amb dinou anys.

Idees per regalar aquest sant Jordi: assaig

L’art de la ficció de James Salter (L’Altra)

Aquest llibre parteix de tres conferències universitàries que va donar l’escriptor nord-americà poc abans de morir. Salter reflexiona sobre l’ofici d’escriure, sobre el procés de creació d’una obra literària i sobre tots aquells factors que hi intervenen i la determinen.

Mujer en punto cero de Nawal El Saadawi (Capitán Swing i Angle)

Nascuda a Egipte el 1931 i metgessa de formació, El Saadawi va ser una de les primeres veus a criticar obertament el sistema patriarcal i en abordar temes com l’ablació, l’avortament, la sexualitat, els abusos sexuals a menors i l’opressió de les dones. Aquest llibre explica la història de Firdaus, una història de rebel·lió contra una societat fundada en mentides, hipocresia, brutalitat i opressió.

Querida Ijeawele de Chimamanda Ngozi Adichie  (Literatura Random House i Fanbooks)

Como anuncia el subtítulo, la autora de “Todos deberíamos ser feministas” propone quince sugerencias para transmitir a los hijos, aunque es un manifiesto que todos podemos leer y con el que todos podemos reflexionar, puesto que defiende que el feminismo empieza en la educación.

Cautivos y desarmados de Francesc Grau Viader (Club Editor)

Una crónica de primera mano sobre las vivencias de unos jóvenes de la Quinta del Biberón en los campos de concentración franquistas, situada después de la Batalla del Ebro y escrita de forma novelada.

Siroco de Sabrina Ghayour (Salamandra)

La xef britànica fusiona la cuina actual amb la dels seus avis de l’Iran per crear uns plats plens d’espècies, sabor i colors atrevits. Després de les receptes tradicionals que trobem en el seu anterior llibre “Persiana” (Salamandra), a “Siroco” Ghayour ens ofereix noves receptes amb ingredients que podem trobar en qualsevol mercat i atrevir-nos a cuinar a casa nostra aquests plats plens d’exòtics sabors.

La belleza de Roger Scruton (Elba)

Què és la bellesa? Una cosa que ara considerem bella, sempre s’ha considerat així? Es considerarà bella en un temps? El filòsof Roger Scruton es pregunta en aquest assaig sobre la bellesa en l’art, però també sobre quin concepte en tenim i com aquesta s’escola en la nostra vida quotidiana, perquè la bellesa mai ens pot deixar indiferents.