En territori comanxe

“La uruguaya” de Pedro Mairal (editada a Espanya per Libros del Asteroide) és una novel·la molt breu, quasi un conte de 140 pàgines, però en elles hi trobem vessada la vida de Lucas Pereyra. Lucas és un escriptor de quaranta anys que es troba immers en una crisi existencial -el seu matrimoni no ha resultat com creia i la vida amb la seva dona s’ha convertit en una rutina angoixant, amb el que guanya amb la seva feina d’escriptor no pot mantenir-se per si sol, la paternitat ha suposat sumar por i inseguretats al seu dia a dia…-.

Així, “La uruguaya” és una llarga carta d’amor (o d’amors, de més d’un), una confessió a la seva dona Catalina del que ell creu que va passar més o menys un any enrere i que va causar l’esfondrament del model de família tradicional en el que els dos intentaven sobreviure. I per explicar-ho, necessita explicar la seva història amb Guerra, el detonant de la fractura, la uruguaya que dona títol al llibre, una noia jove que, malgrat que Lucas gairebé no coneix, s’ha convertit en la projecció del seu desig, amb uns pocs records que té d’ella, uns quants mails intercanviats durant un any amb insinuacions, promeses i fantasies, i la necessitat del protagonista de fugir de la seva quotidianitat. Guerra s’escola fins al moll de l’os de Lucas, en el seu anhel de trobar allò que el faci sentir de nou: “-Hablaste dormido. Me asustaste. – ¿Qué dije?  – Lo mismo que la otra vez: «guerra»”. La novel·la però, no és un triangle amorós perquè hi ha un altre protagonista que Lucas també idealitza: la ciutat de Montevideo, un lloc proper però a la vegada prou estrany per ser exòtic i poder teixir un somni sobre ell, la ciutat que ell veu a través dels ulls de Guerra, la que contraposa al seu Buenos Aires originari, la ciutat on Cortázar també va trobar la seva Maga per Rayuela.

El llibre està escrit amb molts diàlegs, amb molts modismes argentins i uruguaians que el fan de lectura àgil i fresca, però també trobem argumentacions sobre temes com la paternitat, la parella o els diners que funcionen com micro assaigs, i molt sentit de l’humor, perquè sense aquest la història seria massa trista, massa derrotes. L’autor Pedro Mairal ha tastat la majoria dels gèneres literaris: poesia, conte, columnes periodístiques, novel·la, guió cinematogràfic… i tria amb precisió cada una de les paraules que escriu per carregar-les de significat, usa el llenguatge per si mateix com els pintors impressionistes que carreguen de pintura cada una de les pinzellades que apliquen al llenç i aporten, a més del color, textura, densitat i profunditat.

Anuncis

Tres històries d’hivern

Ja ha arribat el fred i una de les millors coses que es pot fer a l’hivern és quedar-se a casa, al sofà, amb una manta i un bon llibre que ens faci entrar en calor. Per això us proposem tres lectures hivernals per aquests dies:

“Invierno en Viena” de Petra Hartlieb (ed. Siruela):

Marie és una jove que entra a treballar com a mainadera a la casa del famós escriptor Arthur Schnitzler per cuidar els petits Heini i Lili. Ens trobem en la Viena de principis del segle XX i són els dies previs a les festes de Nadal, la ciutat està coberta per la neu i ja han muntat el mercat d’hivern. Un dia el patró de Marie li encarrega passar per una llibreria a buscar un encàrrec, allí coneix a Oskar, el llibreter, i entre ells de seguida començarà una relació molt especial.

“Los gansos de las nieves: mi viaje migratorio al gran Norte” de William Fiennes (ed. Errata Naturae):

William Fiennes passa per una malaltia que l’obliga a estar reclòs a casa seva durant una llarga temporada. Durant aquest període, hereta del seu pare l’afició per l’observació dels ocells i va imaginant un viatge en què segueix el vol migratori de les oques de les neus. Un cop recuperat, farà realitat aquest somni i travessarà els Estats Units i el Canadà, des d’Eagle Lake (Texas) fins a la Península de Foxe, a l’illa de Baffin. El llibre és el relat d’aquesta gran aventura.

“El pingüí blau” de Petr Horáček (ed. Joventut):

El petit pingüí és diferent de la resta, no té el plomatge de color negre, sinó que és d’un blau brillant. Els altres pingüins no els agrada que no sigui igual que la resta i el deixen una mica de banda, mentrestant ell somia que la gran balena blanca, a la que li dedica una cançó cada nit, el rescatarà i el durà de viatge amb ella. Un conte sobre la diferència, l’amistat i els somnis que es fan realitat.

L’estiu del primer amor

“En el verano de 1936 yo me enamoré y mi padre se ahogó”, així arranca la novel·la Agua salada (Errata Naturae, 2017). El seu autor, Charles Simmons, va ser editor i crític literari del New York Times Books Review, però com a autor de ficció només va escriure dues novel·les i Agua salada és la primera que es publica en llengua castellana. La seva brevetat i intensitat la van convertir als Estats Units en un clàssic contemporani. La seva forma aparentment senzilla fa que pugui arribar a qualsevol tipus de lector i posa al descobert les múltiples formes de l’amor: el paternal, el sensual, el romàntic, el no correspost, el nostàlgic…

L’autor, Charles Simmons

Qui explica la història és en Michael, un adolescent que passa els estius amb el seu pare al cap de Bone Point, a la costa dels Estats Units. Durant tots els estius pare i fill estableixen una relació de camaraderia descobrint els secrets del mar, les arts de navegar, l’amor per l’Àngela, el seu vaixell de vela, i les complicitats de l’amistat. L’estiu de 1936, però, en aquesta platja gairebé deserta apareixen dues dones, la Zina i la seva mare, que trastocaran l’últim estiu que Michael i el seu pare passen junts.

Michael s’enamora de Zina quan la veu per primer cop, un amor immens i irracional com són tots els primers amors. La Zina, uns pocs anys més gran que Michael, representa per ell l’entrada a un món adult, desconegut, cosmopolita i sensual: ella es creu una femme fatale, a imitació de la seva mare, i una gran artista plàstica, fent fotografies parcials d’objectes en blanc i negre. Michael viu des d’aleshores enlluernat per la figura de Zina, però hi ha una peça més en aquest joc, el pare de Michael, un seductor innat farà replantejar-se al jove les seves idees de família, de matrimoni, de fidelitat, d’amor i de sexe.

A Zina, Michael i el seu pare els acompanyen una galeria de personatges que, si bé és cert que són secundaris en la història, fan un teixit al voltant dels protagonistes: la mare d’en Michael, una dona gelosa però inofensiva i trista, la mare de Zina, furiosament independent, els amics de Michael, que com ell representen també les diferents maneres de viure l’amor adolescent, el cercle intel·lectual on es mou Zina a la ciutat, una colla d’esnobs pretensiosos i frívols…

“Agua salada”, publicat per Errata Naturae

Agua salada no és una novel·la que sorprengui el lector, hi ha el que esperem, no hi ha una sorpresa final que fa que tot acabi bé, però ens trobem enmig d’un remolí de personatges i històries creuades que fa que ens precipitem cap a un final anunciat des de la primera línia. I és que el mar i les llàgrimes tenen el mateix gust, el d’aigua salada.

La otra parte del mundo

“La otra parte del mundo” de Juan Trejo (Tusquets editores, 2017) és una història d’amor. O això és el que ens diu la mateixa novel·la –és la primera frase que llegim a la primera pàgina-, encara que també és la història d’una tornada a casa, la del Mario, i podem llegir-la com història sobre la ciutat de Barcelona, i, fins i tot, és un joc de miralls amb “El mag d’Oz” (el llibre, no la pel·lícula). L’autor decideix posar aquesta cita al principi del llibre: “-¡Mi querida niña!-gritó tía Em estrechando a Dorothy entre sus brazos y cubriendo su carita de besos-. ¿De qué parte del mundo vienes?”. De la mateixa manera que Dorothy ha de descobrir la manera de tornar a casa seva, la granja de Texas on viu amb els seus oncles, el protagonista haurà de descobrir la manera de retornar a casa seva, sigui quina sigui, el seu refugi.

El protagonista Mario Aldana, és un reputat arquitecte que, des de fa un temps, pateix uns estranys marejos que l’han fet apartar de la seva feina. Aquest parèntesi laboral fa que es replantegi la manera com està vivint: ha d’intentar resoldre l’apatia i el buit que últimament sent. Sense sentir cap passió ja per la seva feina i saltant de casa d’uns amics a casa d’uns altres, Mario pren la decisió de tornar a Barcelona a buscar alguna cosa. Però, com pots arribar a trobar allò que et falta si no saps de què es tracta? Qui ens explica la història sembla que sí que ho sap, com sap les coses que li passen pel cap a Mario, com coneix per avançat algunes de les coses que estan a punt de passar a la novel·la (sempre va un pas per davant dels personatges i dels lectors)… i és així com nosaltres anem descobrint més de Mario i com avança la novel·la.

Mario torna a Barcelona, una ciutat en què va viure i que va ajudar a construir durant les dècades dels 80 i 90. Es passeja per la ciutat tal com ara la coneixem però es retroba amb espais que un dia va trepitjar i els records el van assaltant per reconstruir una història, la seva història. També torna per retrobar-se amb el seu fill Marc, un adolescent amb qui quasi no ha tingut contacte els últims anys i amb el que no sap com parlar, perquè pare i fill són pràcticament uns desconeguts. I finalment torna per veure a la Marta, la seva exdona, la mare del seu fill, la que el lector sospita –si realment aquesta és una història d’amor com la primera frase de la novel·la ens adverteix- tindrà alguna cosa a dir.

Juan Trejo, escritor de Grupo Editorial Planeta para Editorial Tusquets, en el marco de la Feria Internacional del Libro en su edición 2014. Guadalajara, México. Diciembre 2, 2014. Foto © Michel Amado / Grupo Editorial Planeta.

El llegat d’Irène Némirovsky

L’any 2004 a França l’editorial Denöel va publicar una novel·la anomenada “Suite Francesa” (en castellà la va traduir l’editorial Salamandra) d’una autora d’origen ucraïnès, però escrita en llengua francesa que havia mort durant l’Holocaust, Irène Némirovsky. L’obra es va convertir en un clàssic instantani i va ser guardonat amb el prestigiós premi Renaudot aquell mateix any (la primera vegada en la història d’aquest premi que li atorgaven a un autor ja mort). L’escriptora d’origen jueu havia sigut deportada al camp d’extermini d’Auschwitz i assassinada a la càmera de gas el novembre de l’any 1942, però les seves dues filles Élisabeth i Denise havien conservat els manuscrits inèdits de la seva mare fins al final de la guerra i van decidir publicar aquesta obra inacabada per fer-li un homenatge pòstum.

Portada de la primera edició de "Suite française" de l'editorial Denoël

Portada de la primera edició de “Suite française” de l’editorial Denoël

Suite francesa” arrenca a París uns dies abans de la invasió alemanya en un clima d’absolut desconcert, quan moltes famílies de totes les classes socials decideixen fugir de la ciutat i de les bombes; i segueix en el poblet on molts d’aquests parisencs decideixen amagar-se amb les conseqüències que aquesta arribada causa per ells mateixos i pels habitants del poble, la desconfiança, la generositat, els conflictes, la tensió del moment… La novel·la, de la qual Némirovsky tan sols va poder escriure dues de les cinc parts que tenia projectades, retrata els odis, relacions amoroses, les traïcions de què som capaços els homes i les dones en temps de guerra. Es tracta d’una de les primeres obres que són testimonis de tot el que va causar en la població civil la Segona Guerra Mundial. Némirovsky ja havia retratat en altres obres seves, com la novel·la curta “El baile” (també publicat per l’editorial Salamandra) la vida quotidiana de la burgesia francesa amb les seves llums, però també les seves ombres

Némirovsky i les seves dues filles, Élisabeth i Denise

Némirovsky i les seves dues filles, Élisabeth i Denise

Quan Némirovsky anava a ser detinguda i deportada pels nazis, ella i el seu marit van amagar les seves dues filles (la gran només tenia cinc anys l’última vegada que va veure els seus pares) en cases d’amics i familiars fent-les passar per òrfenes, però de pares catòlics no jueus, amb una maleta plena de records familiars i papers escrits com a única pertinença on posteriorment van trobar “Suite francesa”. Ja d’adulta la filla de Némirovsky, Élisabeth Gilles, va escriure unes memòries de la seva mare titulades en francès “Le mirador” (en castellà en l’editorial Circe), on vol ajustar comptes amb el passat. La mateixa Éisabeth també és l’autora de la novel·la “Un paisaje de cenizas” (publicada per l’editorial Nocturna) on a través del personatge de Léa Lévy, la nena protagonista de la novel·la, explica el que va sentir quan els seus pares les van abandonar per protegir-les del nazisme de ben petita, i ja d’adolescent l’ànsia de venjança que sentien els fills de les víctimes de l’Holocaust durant els judicis als militars francesos col·laboracionistes amb el règim del Tercer Reich.

Idees per regalar aquest sant Jordi: ficció

Tierra de campos de David Trueba (Anagrama)

Durante un peculiar viaje en coche fúnebre, el protagonista Dani Mosca nos habla de sus padres, de sus hijos, de sus mujeres, de su música, de sus amigos… de la vida. Una novela con mucho humor, bastante crudeza y muchos diálogos; a lo que su autor ya nos tiene acostumbrados.

Enviada especial de Jean Echenoz (Raig Verd i Anagrama)

Una novel·la divertida i senzilla sobre espionatge, en la que no hi falta de res: segrest, dolents, acció, conspiració, sarcasme, humor, … la quinzena d’aquest novel·lista que ha recollit reconeixements universals.

Tiene que ser aquí de Maggie O’Farrell (Libros del Asteroide i L’Altra)

Claudette i Daniel són una parella que viu amb els seus dos fills en una casa perduda d’Irlanda. La novel·la explica des de diferents punts de vista i anant endavant i enrere en el temps la seva història com si es tractés d’un calidoscopi. Les notes d’una subhasta d’objectes, una entrevista al seu exmarit, la mirada dels fills… la història d’aquest matrimoni es va formant mentre llegim i descobrim com aquestes dues persones tan diferents poden haver-se trobat.

Estabulario de Sergi Puertas (Impedimenta)

“Estabulario” conté sis relats estranys, foscos, apocalíptics… Tots sis relats amb influències de literatura de ciència-ficció i pel·lícules de sèrie Z, parles d’un futur molt proper on les xarxes socials, la televisió, les feines “escombraries” i el terrorisme global han pervertit la societat en general i les vides de cadascun de nosaltres en particular.

La uruguaya de Pedro Mairal (Libros del Asteroide)

L’història de Lucas Pereyra, un escriptor argentí que viatja de Buenos Aires a Montevideo serveix a l’autor per dibuixar-nos un acurat retrat de la crisi dels quaranta i per fer un àcid anàlisi sobre si som sincers i fidels a nosaltres mateixos i als somnis que ens tracem. De lectura fàcil i ràpida, Mairal traça un exercici de fina ironia sobre la felicitat en aquest punt de les nostres vides.

El monarca de las sombras de Javier Cercas (Literatura Random House)

Després del gran èxit que va suposar “Soldados de Salamina”, Cercas torna a parlar-nos de la Guerra Civil, però ho fa des de la vessant més personal, amb la novel·la que sempre ha volgut escriure. El llibre ens descobreix  la història de Manuel Mena, tiet avi de l’autor, que va combatre en el bàndol equivocat de la guerra i que va morir a la batalla de l’Ebre amb dinou anys.

Idees per regalar aquest sant Jordi: assaig

L’art de la ficció de James Salter (L’Altra)

Aquest llibre parteix de tres conferències universitàries que va donar l’escriptor nord-americà poc abans de morir. Salter reflexiona sobre l’ofici d’escriure, sobre el procés de creació d’una obra literària i sobre tots aquells factors que hi intervenen i la determinen.

Mujer en punto cero de Nawal El Saadawi (Capitán Swing i Angle)

Nascuda a Egipte el 1931 i metgessa de formació, El Saadawi va ser una de les primeres veus a criticar obertament el sistema patriarcal i en abordar temes com l’ablació, l’avortament, la sexualitat, els abusos sexuals a menors i l’opressió de les dones. Aquest llibre explica la història de Firdaus, una història de rebel·lió contra una societat fundada en mentides, hipocresia, brutalitat i opressió.

Querida Ijeawele de Chimamanda Ngozi Adichie  (Literatura Random House i Fanbooks)

Como anuncia el subtítulo, la autora de “Todos deberíamos ser feministas” propone quince sugerencias para transmitir a los hijos, aunque es un manifiesto que todos podemos leer y con el que todos podemos reflexionar, puesto que defiende que el feminismo empieza en la educación.

Cautivos y desarmados de Francesc Grau Viader (Club Editor)

Una crónica de primera mano sobre las vivencias de unos jóvenes de la Quinta del Biberón en los campos de concentración franquistas, situada después de la Batalla del Ebro y escrita de forma novelada.

Siroco de Sabrina Ghayour (Salamandra)

La xef britànica fusiona la cuina actual amb la dels seus avis de l’Iran per crear uns plats plens d’espècies, sabor i colors atrevits. Després de les receptes tradicionals que trobem en el seu anterior llibre “Persiana” (Salamandra), a “Siroco” Ghayour ens ofereix noves receptes amb ingredients que podem trobar en qualsevol mercat i atrevir-nos a cuinar a casa nostra aquests plats plens d’exòtics sabors.

La belleza de Roger Scruton (Elba)

Què és la bellesa? Una cosa que ara considerem bella, sempre s’ha considerat així? Es considerarà bella en un temps? El filòsof Roger Scruton es pregunta en aquest assaig sobre la bellesa en l’art, però també sobre quin concepte en tenim i com aquesta s’escola en la nostra vida quotidiana, perquè la bellesa mai ens pot deixar indiferents.

Idees per regalar aquest sant Jordi: infantil

Els imaginaris de A. F. Harrold, il·lustrat per Emily Gravett (Blackie Books)

Aquesta és la història d’una amistat, la de l’Amanda i en Rutger. Ells dos s’han creat un món d’aventures, jocs, secrets i complicitat. L’amistat d’aquests dos nois és una mica diferent de la resta dels nens perquè en Rutger és imaginari i només el pot veure l’Amanda… els amics de veritat a vegades no són perfectes, però els estimem igual!

L’arbre de les mentides de Frances Hardinge, il·lustrat per Chris Riddell (Combel)

El pare de la Faith és un reconegut científic que viatja a una remota illa per estudiar-ne l’estranya fauna i flora que hi habita. Aviat el troben mort, es pensen que s’ha suïcidat, però la seva filla intueix que no ha estat així… La investigació de la Faith en un món de ciències, descobriments i misteris per descobrir quins secrets amagava el seu pare, entre ells una rara espècia d’arbre que només creix quan se li xiuxiuegen mentides.

Què fan els grans durant el dia? de Virginie Morgand (Cruilla)

Aquest llibre brillantment il·lustrat ens explica on van i què fan els grans quan surten per la porta cada matí i no tornen fins al vespre. Què deuen fer durant el dia, mentre els menuts són a l’escola? La majoria van a treballar, cadascú a la seva feina, i aquest llibre s’encarrega d’explicar-nos tots els oficis que poden fer.

 La cabra goluda de Petr Horácek (Joventut)

En aquest llibre la cabra està farta de menjar sempre herba, i és que és tan avorrida i sosa! Així que es llença a tastar tot un món de gustos i sabors nous… Decideix tastar el menjar del gos, la llet del gat i fins i tot els calçotets del granger! El que no sap la cabra goluda és les conseqüències que comportarà el seu nou canvi alimentari…

L’abellós de Nadia Shireen (Brúixola)

Un ós que es disfressa d’abella per tal de poder accedir a la seva mel. Comparteix la casa i l’escola amb elles, fins que serà descobert…

La marieta de Bernadette Gervais (Joventut)

Un llibre divulgatiu per poder saber-ho tot sobre les marietes. On viuen, què mengen, quants puntets tenen… totes les respostes les trobaràs aixecant les solapes i amb unes il·lustracions precioses.

Futbol i llibres

Hi ha coses que de partida sembla que han de ser oposades, i que si t’agrada una no et pot agradar l’altra. Si vas al futbol, no vas al teatre. Si llegeixes, no veus la televisió.

En l’única cosa que hi estem d’acord, és que és complicat fer-ho a la vegada però ens pot emocionar la Núria Espert fent de Rei Lear a dos pams nostre i el Messi inventant-se de nou el futbol en una sola jugada. Podem gaudir d’una lectura igual que enganxar-nos a una bona sèrie.

I ens poden agradar el futbol i els llibres. Inclús els llibres de futbol:

Un primer grup són aquells llibres que es poden catalogar d’assaig i que, a més de la part esportiva toquen la política, econòmica i social. Els autors són periodistes, sociòlegs, historiadors…

Un segon grup, les biografies de jugadors actuals sobretot però també històrics.

Són exemples la col·lecció de Narrativa Blaugrana de l’editorial Saldonar que té  llibres sobre la Història del Barça i sobre alguns jugadors mítics com Luisito o Paulino, o també l’editorial Al Poste amb biografies de jugadors de tot arreu, de diferents equips, de competicions i d’entrenadors.

I els entrenadors són el tercer grup: llibres que parlen d’ells i del seu mètode. Els solen escriure periodistas, que fan un anàlisi del que han aportat al futbol. Per exemple, Guardiola o Bielsa.

A nosaltres, el que ens agrada més és el quart grup: llibres escrits per aficionats, per apassionats del futbol, pels qui ho viuen i ho senten i volen explicar les seves experiències.

Un exemple conegut internacionalment és “Fiebre en las gradas” de Nick Hornby, que parla bé i malament del seu equip, l’Arsenal, i és el reflex d’una afició, de formes de comportament en un estadi i de maneres de viure victòries i derrotes.

fiebre en las gradas CORREG.qxd:PlantALBA.qxd

En aquesta línea, la col·lecció que ens encanta és “Hooligans Ilustrados” de Libros del KO que va començar fa uns quatre anys i que porta el subtítol de “es el alimento de tuercebotas y fajadores”.

Presenten com una alineació els autors, alguns de renom, com Enric González, Marcos Abal, Ignacio Martínez de Pisón… Tots parlen del seu equip.

insolencia - libros ko

El format dels llibres recorda aquelles llibretetes imprescindibles que portaven tot el calendari de la lliga i dades estadístiques complementàries.

A l’agost tenies totes les jornades en blanc esperant cada setmana els resultats, escoltant el “carrusel” (el llibre del Logroñés li fa un homentage: “¡Goool en Las Gaunas!”), veient Estudio Estadio diumenge o llegint el diari dilluns.

Comences amb el llibre del teu equip, nosaltres amb UNA INSOLENCIA d’ Abal i amb el Cruyff il·lustrat a la portada. Llegeixes un segon perquè, encara que és el de l’Espanyol, l’escriu l’Enric González. I després t’enamores de la portada del de la Real Sociedad… i ja hi estàs enganxat.

I revius el que vas viure i hi estàs d’acord amb totes les contradiccions i penses que en qualsevol cas està molt bé que s’escrigui sobre futbol.

Los reinos de papel

Jesús Marchamalo lleva años haciendo lo que a todos los que nos gustan los libros haríamos (y hacemos en las casas de familiares, amigos y conocidos): husmear en las bibliotecas de los escritores. Recopiló algunas hace un tiempo en el libro “Dónde se guardan los libros”, y ahora vuelve con veinte más y bajo el sugerente título “Los reinos de papel”.

reinos-marchamalo

La conversación, con recomendaciones y lecturas compartidas, ponen al escritor en su lugar de lector a la vez que, retratando su biblioteca retrata al escritor. Y a la persona.

Porque las estanterías de libros están siempre acompañadas de objetos, fotos y fetiches, y su orden (o no) y su disposición son los encargados de hablar de sus obsesiones y manías.

Y una, que es librera y que tiene las propias, agradece que los textos vayan acompañados de fotografías para poder, acercándose al máximo, adivinar un título, una edición, … para descubrir algo más. Para seguir con este juego tan serio que son los libros y las bibliotecas que conforman.

delibes

“Los libros van siendo el único lugar de la casa donde todavía se puede estar tranquilo”

Julio Cortázar

Jesús Marchamalo empieza el libro con esta cita, y yo termino con ella.