Permagel

Hem començat l’any de clubs de lectura amb un dels llibres que més ens ha agradat de l’any passat: “Permagel” de la poeta Eva Baltasar que ha publicat Club editor i que va guanyar el Premi Llibreter de llengua Catalana de 2018. En la sessió de gener ens ha acompanyar l’autora que, a més de parlar-nos de “Permagel”, ens ha explicat com escriu i una mica del seu proper llibre “Mamut” que continua el tríptic de novel·les que ha començat amb “Permagel”.

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbianna suïcida. Després, reunir forces, no fer res més que follar i llegir. trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de cap a cap d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça.

Hi ha el dubte que obris el llibre, lector, però cap ni un que t’aguantaràs el respir fins al final si el comences: el viatge és massa bell.

Anuncis

Mirall trencat

Salvador Valldaura compra una torre a la part alta de Sant Gervasi, en un carrer a mig fer, al costat d’un camp i voltada d’un gran jardí que a la banda de darrere i més enllà d’una esplanada, es converteix en un bosc. L’antic propietari fa temps que l’ha abandonada, així és que s’afanya perquè les obres estiguin llestes mentre la seva dona i ell viuen entre París i una masia que té a  Vilafranca. Quan Teresa Goday veu el que serà casa seva està més que contenta, des de l’entrada la torre sembla un mirall.

Tota la novel·la “Mirall trencat” transcorre bàsicament en aquesta casa, que veu passar tres generacions d’una família de la burgesia catalana que viu en l’abundància i en una  mena de bombolla, en una època i en una societat molt ben dibuixada per l’autora.

Amb tota mena de detalls, alguns d’importants i d’altres no gens, coneixem la casa i els mobles, les flors, les plantes i el jardí, les robes, els vestits i els abrics, les fonts, els ocells i les gàbies. Coneixem també la vida que s’hi fa, les visites i les tasses de te, les professions il·lustres i el servei, els jocs dels nens i els problemes dels grans, les alegries i les tristeses… I és que Mercè Rodoreda ens presenta uns personatges que, més enllà de la seva classe social i del moment i el lloc que els toca viure, són persones normals. No hi ha dolents ni bons, o tots són una mica de cada segons el moment i les circumstàncies. Normalment els hi passen coses també normals i, de tant en tant, alguna d’extraordinària.

Ens ho escriu i descriu sense pressa, explicant el que vol explicar i fent-ho amb mesura (diu que la desmesura sempre li ha fet molta por), creant un ambient i una època, mantenint un estat de falsa calma que saps que et portarà al de l’explosió perquè fa estona que mastegues la tragèdia. I, si estàs atent, moltes te les anuncia envoltades de paraules i descripcions. I així et parla de les grans coses: de la vida, de l’amor, de la passió, de la família, dels fills, dels lligams, de la infidelitat, de les relacions, de la pèrdua, de la mort, del pas del temps, de les coses que s’acaben i de les que canvien i passen a ser unes altres, del que ha sigut tant i pot acabar sent res en lloc de tot, …

Juga amb tot, i et porta. I juga amb el lector, i t’embolcalla. I sempre guanya.

Llegim i rellegim la Rodoreda. I tornem a donar les gràcies a Club Editor i a la seva editora Maria Bohigas per acomanyar-nos el passat 17 de setembre en el club que es va convertir, una altra vegada, en una vetllada en homenatge a l’autora.

Llibres per l’estiu: no ficció

Que no ens guanyi la por de Lolita Bosch (Ara llibres): també disponible en castellà

La por és un termòmetre essencial que compartim les persones de totes les cultures, els gèneres i les edats del món, una mena de radar que avisa el cos quan s’ha de preparar. Però quan no sabem què fer-ne i està a punt de vèncer-nos, també és un amplificador que ens va en contra i fa que no ens enfrontem, precisament, amb allò que ens paralitza.

Un aire anglès de Miquel Berga (edicions del Periscopi)

Els textos de Miquel Berga generen oasis amables enmig del bombardeig frenètic de l’actualitat. Aquest llibre ens ofereix una selecció d’articles endreçats en un abecedari particular, el diccionari personal d’un anglòfil que no perd mai de vista qui són els seus i des d’on escriu.

El fill del corrector / Arre, arre, corrector d’Adrià Pujol i Rubén Martín (Hurtado & Ortega editores)

En realitat el llibre sorgeix d’un encàrrec a l’incorregible Martín Giráldez: la traducció castellana d’un original català de Pujol Cruells. Una petita meravella que versa sobre el pare de l’Adrià –corrector intermitent de Josep Pla-, el mateix Pla, el procés creatiu, el panorama literari… però que en Rubén versiona a la seva manera, deformant cada pàgina, malcriant aquest fill del corrector fins que arre, arre, arremete contra tot.

Autoretrat de Jordi Garcés de Josep Cots (Anagrama)

Vet aquí un llibre rar, especial, i de títol aparentment impossible: l’autoretrat d’un arquitecte escrit per un llibreter. Josep Cots va conèixer Jordi Garcés perquè el seu estudi d’arquitectura estava situat a prop de la primera ubicació de la llibreria Documenta i n’era client. De mica en mica, les seves visites van anar agafant la forma d’unes ràpides «converses de taulell», sempre interrompudes pel tràfec del dia a dia.

Cartes a Mahalta de Màrius Torres i Mercè Figueras (Club editor)

Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de “Mahalta”, Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d’Olena. El lector hi ressegueix la història d’una relació amorosa entre un home i una dona que viuen a pocs metres l’un de l’altre sense poder reunir-se perquè la malaltia els aïlla.

La intrusa: Retrat íntim de Gala Dalí de Monika Zgustová (Galaxia Gutenberg)

Gala Dalí va ser una dona que es va voler ella mateixa secreta. Mentre els homes amb qui va compartir la vida guanyaven en notorietat fins a esdevenir figures universals, ella triava mantenir-se a l’ombra, fins al punt de generar una imatge de dona freda, altiva, egoista, inaccessible. En realitat, Gala va ser una dona molt diferent. Monika Zgustová desvela la dona decidida, valenta i apassionada que va saber perseguir amb determinació els seus anhels.

Un esbós del passat de Virginia Woolf (Viena edicions)

A la casa familiar de Saint Ives, a Cornualla, en un dia d’estiu, la petita Virginia Woolf va experimentar una mena d’èxtasi que esdevindria el puntal dels seus records quan, anys més tard, es va proposar d’escriure les seves memòries. És a partir d’aquesta experiència que reflexiona sobre com va néixer el seu desig d’escriure.

 La tiranía sin tiranos de David Trueba (Anagrama)

Mai el món ha experimentat tants avançaments, mai hi ha hagut tanta esperança de vida, solidaritat i tendresa. Si ens sorprèn l’abandonament que afecta una part de la població, ho excusem que la mida del planeta és  ingestionable. Però fins i tot les existències més acomodades es deterioren entre mostres d’un individualisme creixent.

 Las especias: historia de una tentación de Jack Turner (Acantilado)

Durant segles, les especies suavitzaven els vins, emmascaraven la pudor dels cadàvers i s’usaven com afrodisíacs les nits de noces. Eren imprescindibles a la cuina, la medicina i el culte religiós i símbols de riquesa i poder.

 Una vida en palabras de Paul Auster (Seix Barral)

Un diàleg entre Paul Asuter i la professora danesa I.B. Siegumfeldt sobre l’ofici, l’art i la vida de l’escriptor. Profundament documentat, aquestes pàgines estan plenes de sorpreses i revelacions que mai han estat compartides per l’escriptor, així com els ensenyaments que moltes vegades salten del camp de la literatura per parlar-nos sobre la vida mateixa.

El tiempo regalado: un ensayo sobre la espera de Andrea Köhler (Libros del Asteroide): també disponible en català

Què fem quan no fem res? Esperar. Per a Andrea Köhler això no és una pèrdua de temps, sinó una manera d’usar el temps. Però ara que el temps està modelat per una tecnologia que ens aclapara, cal reaprendre i afavorir l’art de saber esperar perquè, sovint, mentre ens mantenim a l’expectativa ­amb el cor en suspens i el futur només imaginat­, gaudim de la part més rica i satisfactòria de la nostra vida.

 Variaciones sobre Budapest de Sergi Bellver (Línea Horizonte)

Entre el quadern de viatges, l’assaig literari, el diari personal i la crònica urbana, l’autor ens mostra la seva fascinació pel turbulent i esplèndid passat de Budapest. Així, amb una mirada genuïna, el text ens condueix pels ponts, els carrers i els patis d’una ciutat de rebel·la la seva naturalesa després de l’experiència del viatge i la lectura.

 Pensamientos desde mi cabaña de Kamo No Chōmei (Errata Naturae)

Kamo No Chōmei es muda a Hino, on construeix una diminuta cabana de poc més de tres metres quadrats, l’espai just per dormir, llegir, escriure, fer música i meditar segons els preceptes de Buda. Aquella cabana es va convertir en el seu univers. A través de la poesia, la imaginació i el vincles espiritual amb la natura que el rodejava, l’espai es va fer infinit.

Caminar de Robert Louis Stevenson i William Hazlitt, il·lustrat per Enrique Maldonado (Nórdica libros)

Passejar és un entreteniment distingit, burgès, ociós, elegant…; caminar és més aviat instintiu, natural, salvatge. Passejar és un ritual civil, i caminar és un acte animal. Passejar és social, i caminar més selvàtic, encara que sigui pels carrers d’una ciutat. Aquell que passeja s’imagina passejant o s’imagina segons la perspectiva dels altres; aquell que camina és, en aquest sentit, extravertit, només l’importa allò que hi ha fora.

 No sabes lo que me cuesta escribir esto: la historia de cómo recuperé el lenguaje d’Olivia Rueda (Blackie books)

Olivia Rueda tenia dos fills petits, un marit a qui li agradava cuinar i una professió vocacional: es dedicava a explicar històries, ja que era muntadora de documentals per la televisió. De sobte, tot va canviar. Després d’un ictus, va haver d’aprendre a parlar i a escriure. “No sabes lo que me cuesta escribir esto” són les memòries d’aquesta recuperació: boniques, divertides, sarcàstiques i plenes de vida.

Llibres per l’estiu: narrativa

Permagel d’Eva Baltasar (Club editor)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. Hi ha el dubte que obris el llibre, lector, però cap ni un que t’aguantaràs el respir fins al final si el comences: el viatge és massa bell.

Agostino d’Alberto Moravia (edicions de 1984)

L’Agostino deixa de ser un nen l’estiu en què la seva mare s’enamora d’un home. Aquella deessa que ell sempre havia imaginat dedicada i intocable és també una dona. Decebut i ressentit per aquesta descoberta, el protagonista malda per alliberar-se de la figura materna i comença a freqüentar amistats dubtoses que el portaran a deixar enrere la innocència.

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents de j.l. badal (:Rata_): també en castellà

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents ens ensenya a veure el món a través dels núvols. Bocabadat, j.l. badal ens apel·la a recuperar el contacte amb les forces primordials de la natura. “Per a qui viu en l’univers, el món és casa seva”. Ens descobreix la dimensió còsmica d’un acte tan elemental i anodí com seure. Desemmascara les múltiples cares del mal. No es pot condensar en quatre frases la riquesa d’aquest llibre. S’ha de llegir. Premi de la Crítica Serra d’Or 2018.

Istanbul, Istanbul de Burhan Sönmez (edicions del Periscopi)

Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis.

La felicitat d’un pollastre a l’ast de Marta F. Soldado (L’Altra)

La Fina ha aconseguit, per fi, el somni de la seva vida: obrir una perruqueria de barri. Passa les hores alegrement pentinant les clientes i xafardejant, i a casa la vida avança plàcidament al costat del Paco, el seu home, i els seus dos fills. Però la perruqueria, i la mirada del noi jove i musculat del calendari que té penjat a la paret, són només una porta que se li obre a un món inexplorat i terriblement atractiu…

Suïcidi d’Edouard Levé (Quid pro quo): també disponible en castellà

Suïcidi és una novel·la que tracta del suïcidi real d’un amic de l’autor. Tot i això, que ningú no es faci enrere, perquè va de la fosca cap a la llum i  parla sobretot de la vida. Tampoc no ha d’espantar ningú que Levé lliurés el manuscrit de l’obra només deu dies abans del seu propi suïcidi.

Por de Stefan Zweig (Quaderns Crema): també disponible en castellà

La Irene Wagner duu una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós.

 24 contes al dia coordinat per Paper de vidre (Godall)

Paper de vidre és un portal (paperdevidre.cat) que des del maig de 2014 publica un conte cada quinze dies. Guillem Miralles i Tina Vallès el codirigeixen amb molta dedicació i més entusiasme, com s’encaren els reptes que es fan de gust. Aquest recull és una tria del que s’hi ha publicat durant els primers quatre anys.

La novena hora d’Alice McDermott (Libros del Asteroide): també disponible en català

Una tarda del mes de febrer, el Jim, un jove immigrant irlandès, obre l’aixeta del gas al seu pis de Brooklyn. Quan l’Annie, la seva dona, torna a casa, hi ha una explosió. Després de l’incendi, una monja s’ocupa de tot: de l’enterrament del Jim, però sobretot de l’Annie, que està embarassada. Treballant a la bugaderia del convent, l’Annie veu créixer la seva filla Sally i deixa enrere la recança. A Brooklyn, a principis del segle xx, la superstició i la vergonya s’alien per esborrar l’últim gest del Jim.

A la deriva de Penelope Fitzgerald (Impedimenta)

Nenna James, una jove canadenca sense mitjans per llogar un pis al Londres dels anys 60, viu amb les seves dues filles en una embarcació ancorada al Tàmesi. Allí comparteixen la seva vida amb uns veïns que es troben com elles “a la deriva”. Tots ells viuen a contracorrent, en un espai on es mostren totes les característiques i contrarietats de l’ésser humà.

 El vestido azul de Michèle Desbordes (Periférica)

Coneixem a Camille Claudel, sobretot, com a l’amant del també escultor Auguste Rodin. Des de sempre, el paper de les dones que van intentar desenvolupar la seva feina prop d’homes de gran projecció ha estat secundari, una ombra. Així és com l’autora d’aquesta extraordinària novel·la intenta rescatar a Camille de la seva condició fantasmal.

Irse de Esmeralda Berbel (Comba)

Fet de sentiments, “Irse” és el diari personal de l’autora durant tres anys claus en la seva vida: els del seu divorci. El moviment és una constant, com les veus de la gent propera, diàlegs que es transformen en paisatges. Esmeralda Berbel fa de la seva escriptura un forat a través del qual mirar la vida que va ser, però que ja no és.

Luz perfecta de Marcello Fois (Hoja de lata)

El desenllaç de la trilogia sobre la família Chironi. Ens trobem a finals dels anys setanta, una època terrible i sòrdida a la ciutat de Nuoro, d’especulació i boom econòmic desenfrenat. Una època caníbal que engendra nens sense arrels, com el petit Luigi Ippolito, últim de l’estirp, criat sense saber qui és i, per aquest motiu, el perfecte botxí per acabar, finalment, amb l’humil, anacrònica i maleïda estirp dels Chironi,

El dolor de los demás de Miguel Ángel Hernández (Anagrama)

La Nit Bona de 1995, el millor amic de Miguel Ángel Hernández va assassinar a la seva germana i es va suïcidar saltant per un barranc. Ningú va saber mai el perquè. La investigació es va tancar i el crim va quedar per sempre en l’oblit. Vint anys després, quan les ferides semblen haver deixat de sagnar, l’escriptor decideix tornar i, posant-se en la pell d’un detectiu, intenta reconstruir aquella nit tràgica que va marcar el final de la seva adolescència.

Hoy he dejado la fábrica de David Monteagudo (:Rata_): també disponible en català

“Avui he deixat la fàbrica” és la vida normal posada per escrit, trossos del que és quotidià narrats de manera precisa, que fan sentir a qui llegeix que potser és possible entendre-ho tot, que només cal mirar. És potser el seu text més personal fins al moment, un compendi de microrelats que funcionen com finestres a les seves pors, records, vivències, somnis i malsons.

Novel·la negra

 Infiltrada de D.B. John (Salamandra)

Des del dia de 1998 en què la seva germana bessona Soo-min va desaparèixer en una platja de Corea del sud presumptament ofegada junt amb el seu xicot, Jenna no ha deixat de somniar amb ella i s’ha resistit a admetre les seves morts. Convertida en una agent encoberta, Jenna haurà d’infiltrar-se a Corea del nord, posant la seva vida en perill.

Cuando sale la reclusa de Fred Vargas (Siruela): també disponible en català

El comissari Adamsberg, el bòfia que hi veu enmig de la boira, l’home d’intel·ligència melancòlica i erràtica, d’idees que no són més que bombolles d’aire dins del seu cervell, sent un intens desassossec només escoltar la paraula reclusa. N’ignora la raó, però li fa mal. És el moment d’iniciar una investigació, contravenint l’opinió majoritària de la Brigada, a risc de trencar-la per la meitat. Hi ha d’haver un motiu perquè ara, de sobte, la picada de la reclusa resulti mortal.

La desaparició de Stephanie Mailer de Jöel Dicker (La Campana): també disponible en castellà

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l’estat de Nova York, l’alcalde i tota la seva família han mort assassinats. Dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott, aconseguiran desemmascarar l’assassí. Però vint anys més tard, el Jesse rep la visita d’una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable.

Macbeth de Jo Nesbø (Lumen): també disponible en català

Macbeth és el líder del Grup Especial d’Intervenció de la policia d’una petita ciutat assetjada per la falta de feina, el crim organitzat i una potent droga distribuïda per un mafiós local anomenat Hècate. Aquest és el punt de partida de la relectura que Jo Nesbø fa del clàssic, on Macbeth i Banquo són policies del GEI a les ordres del Duncan, el Cap, Lady regenta un casino o les tres bruixes destil·len droga.

 La dona a la finestra de A.J. Finn (Rosa dels vents): també disponible en castellà

L’Anna Fox viu sola, reclusa a la seva casa de Nova York, sense atrevir-se a sortir-ne. Passa els dies fent xats amb desconeguts, bevent vi (potser més del que caldria), mirant pel·lícules antigues… i espiant els veïns. Llavors arriben al barri els Russell: una parella i el seu fill adolescent. Semblen la família perfecta. Fins que una nit, l’Anna veu des de la finestra alguna cosa que no hauria d’haver vist. El seu món es trenca en mil bocins i els seus propis secrets surten a la llum. Què ha vist? I què s’ha imaginat?

Els llibres preferits dels llibreters

El Llibreter és un premi que dóna el gremi de Llibreters de Catalunya i busca premiar, a partir dels vots de totes les llibreries, obres publicades el darrer any i que han passat desapercebudes pel gran públic, malgrat la seva qualitat literària. Els llibreters volem donar una segona oportunitat a aquests títols que considerem imprescindibles i reconèixer la bona feina d’editorials, autors, il·lustradors i traductors.

Premi Llibreter de Literatura Catalana: “Permagel” d’Eva Baltasar (a Club editor)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona. El món exterior amenaça.

Premi Llibreter d’Altres Literatures: “Teoria general de l’oblit” de Jose Eduardo Agualusa (a Edicions del Periscopi en català i Edhasa en castellà):

Amb el rerefons de la guerra per la independència d’Angola, l’autor ens presenta a la Ludo, una dona que decideix no sortir de casa seva, treure la porta i aixecar una paret en el seu lloc. Tancar-se en i amb ella mateixa, i crear un món propi a partir de records, fantasmes, literatura i la fantasia d’un món creat a la seva mida.

Premi Llibreter d’Àlbum il·lustrat: “Frank, la increíble historia de una dictadura olvidada” de Ximo Abadia (a Dibbuks en català i castellà)

Un àlbum sense diàlegs i amb molt poc text, que explica la biografia de Francisco Franco amb un dibuix simple i geomètric. Sota la sàtira, Abadía vol criticar el silenci i l’amnèsia imposats sobre els 40 anys de dictadura que va viure Espanya, sobre les víctimes oblidades i sobre els botxins mai jutjats.

Premi Llibreter de literatura infantil i juvenil Catalana: “No llegiré aquest llibre” de Jaume Copons, il·lustrat per Òscar Julve (a La Galera en català i castellà):

En Juls ha de llegir un llibre que li ha dit la seva mestra, però ell no vol! El comença de molt mal humor i no li agrada res del que troba al llibre: ni els personatges, ni el tipus de lletra, ni la manera com s’explica l’autor, ni… però de sobte la Lia, la protagonista del llibre que llegeix, surt del paper per dir-li quatre fresques sobre les seves queixes!

Premi Llibreter de literatura infantil i juvenil d’Altres Literatures: “La mona de l’assassí” de Jakob Wegelius (a Viena edicions en català i Sushi books en castellà):

L’amic de Sally Jones és empresonat acusat d’un assassinat que no ha comès i del qual ningú ja trobat el cos de la víctima. La Sally –que és qui explica aquesta història- buscarà proves per alliberar el seu amic i descobrir la veritat… Ah, i ens descuidàvem un petit detall… la Sally Jones és una mona!

Club Editor: octubre del 2017

 

A Maria Bohigas se li presenta el 2005 la possibilitat de recomprar a un gran grup l’editorial independent que havia fundat el seu avi Joan Sales, juntament amb Xavier Benguerel: Club Editor.

Diu que és la decisió més fàcil que ha hagut de prendre a la seva vida, i des de llavors i ja fa més de deu anys, l’ha fet créixer tornant el fons històric a les llibreries i aportant nous autors i traduccions a un catàleg que és com un arxipèlag de llibres amb secrets, família, desig, guerra, amor, dones, revolta i infància.

Club editor es defineix com una editorial independent que publica literatura contemporània en català.

 

Joan Sales amb Xavie

 

Sales, que havia lluitat al front per defensar Catalunya i que havia acabat en un camp de concentració, es va exiliar el 1939 i va començar a treballar com a corrector.

El 1948 torna i s’estableix a Barcelona, fent de conseller literari de l’editorial Ariel.

Més tard, amb els de l’editorial Aymà crea juntament amb Benguerel “El club dels novel·listes” que, dirigida per Joan Oliver, inauguren amb “El testament” i “Incerta glòria” (en una primera edició que canviaria amb el pas dels anys)

I el 1959 ja es converteix en director de l’editorial Club Editor, amb l’objectiu d’editar en català tant com es pugui.

Ho fa amb els grans de la casa, com la Rodoreda o el Villalonga, i amb algunes traduccions com Dostoievski o Delluc.

L’editorial creix i també ho fa el seu catàleg, molt especialment gràcies a Mercè Rodoreda i la seva obra, però en temps de dictadura no és fàcil fer res amb cultura.

 

sales-rodoreda

 

Quan Maria Bohigas rescata l’editorial, la veu com un cadàver. L’única obra que es ven, i perquè està de lectura obligatòria a les escoles, és “La plaça del diamant” que Sales deia que era aquesta cosa tan simple i tan rara: una obra mestra.

Així que va acceptar el repte, que incloïa l’herència del seu avi, i va començar a treballar (aviat a la casa familiar, on va traslladar l’editorial) recuperant títols enterrats en el catàleg i afegint-ne de nous seguint la pauta de complir tres coses: que a l’autor li hagi calgut escriure’l com una necessitat, que el llibre et remogui i et faci canviar de lloc, i que tingui una ètica en la conducta humana i et sembli que t’agafa en part desprevingut.

 

bohigas

 

El seu objectiu és tenir els lectors en confiança, que sàpiguen que no els deixa en blanc. Per això reivindica aquells trets que defineixen els llibres que fa, enlloc de maquillar-los, i ni juga ni enganya.

I per tot això també edita des de l’ofici i com a estil de vida. I ho fa a Club Editor per sentit comú.

I per continuar el combat.