Quan es giri la truita

Tornarem a programar actes tan aviat com sigui possible. Mentrestant us deixem recomanacions, tries i suggeriments perquè la vida continua i és molt millor si podem llegir.
Els actes de la nostra agenda han estat ajornats pel que tothom ja sap, però els reprogramarem tan bon punt tot això hagi passat i en programarem de nous també, que ja estem pensant.
Tenim ganes de compartir lectures, xerrades, presentacions, tallers… i de què vingueu a Casa.
Quan es giri la truita

fotografia feta per Iolanda Batallé (*mascota)

Ajornament dels clubs de lectura (de moment)

Us informem que en aquests moments i fins a nou avís, no tenim les condicions adequades per poder celebrar les nostres sessions de club de lectura. Avisarem tan bon punt la situació sigui diferent, perquè tenim moltes ganes de club!

Mentrestant no volem deixar de recomanar-vos llibres i de parlar de lectures.

És per això que fem un butlletí mensual amb una curosa tria, que podreu rebre per correu electrònic o venir a buscar a la llibreria, que començarà el mes d’Octubre i que compartirem a la pestanya d'”Estem llegint” i a les nostres xarxes socials.

Una tria de llibres pel mes d’Octubre

“Cap altre amic que les muntanyes” de Behrouz Boochani (Raig verd editorial)

L’illa de Manus (molt a prop d’Austràlia) s’ha convertit en una presó pels refugiats que creuen l’oceà cercant pau i refugi a l’exili. El mateix que molts refugiats també pateixen avui a les portes de casa nostra.

Fent servir un llenguatge poètic que veu de la literatura persa i les llegendes del poble kurd, Boochani narra l’experiència de pres al centre de refugiats. Una vivència terrible que només pot explicar des de la literatura: mescla el que viu, el que sent dels altres presos, amb els seus somnis, pors i esperances.

 “Madres e hijos” de Theodor Kallifatides (editorial Galaxia Gutenberg)

Kallifatides torna a Grècia, a casa de la seva mare, a la recerca de la seva història i de com és qui és. Per això revisa els seus records i els dels seus, els mites, la Història i sobretot la vida vista a través dels ulls de la mare i el llegat del pare.

L’autor aprofita la que podria ser l’última visita a la mare per observar-la i retenir-la a la memòria amb la intenció d’escriure sobre ella. Aquesta investigació el porta a tornar a escoltar les anècdotes familiars, a retrobar la veu del pare als escrits que li va deixar i a reviure les històries que construeixen la nostra identitat i la manera d’explicar-nos la vida.

 “Adeu fantasmes” de Nadia Terranova (L’altra editorial)

El pare de l’Ida va marxar un matí de casa i no va tornar mai més. Ella tenia tretze anys. Aquesta pèrdua la converteix en qui és i amb qui s’haurà d’enfrontar quan, més de vint anys després, hagi de tornar a casa per buidar-la.

El nom, el cos i la veu són les tres parts d’aquesta història en què la protagonista es veu obligada a revisar tot el que el passat ha deixat en ella. De forma pausada i delicada l’autora entra en les relacions i les pors per fer-li fer el camí que la porti a l’alliberament.

 “Me despertaré en Shibuya” d’Anna Cima (Nórdica libros)

La Jana viu a Praga i està boja per tot el que estigui relacionat amb el Japó. Fins el punt de l’obsessió. Estudia japonologia, tradueix un conte d’un autor desconegut i somnia en quedar-se per sempre a Tòquio.

La recerca d’una altra cultura i de poder viure experiències diferents és el motor d’una lectura que et sorprèn i t’atrapa des del començament, i que resulta difícil de classificar perquè aconsegueix combinar diferents gèneres, incorporar històries dins d’altres històries, alternar capítols a dues ciutats tan diferenciades com Praga i Tòquio, i jugar entre la realitat i altres estats.

 “La guerra de los pobres” d’Éric Vuillard (Tusquets editores)

Al s. XVI Thomas Müntzer, com altres havien fet abans, s’atreveix a qüestionar el poder i els privilegis que uns pocs s’atorguen a costa de molts. Aconseguirà alçar la veu de la majoria i organitzar una revolta que serà camperola, urbana i obrera.

A partir de noms, fets i vides, Vuillard construeix episodis de la Història, aconseguint que el passat es fiqui de ple en el present per interpel.lar-te. Ho fa amb una guerra que és la de qualsevol lloc del món i en totes les èpoques. Esmola el ganivet amb l’abús del poder reial, noble, eclesiàstic i econòmic per demostrar com els pobres ho han de perdre tot per aconseguir gairebé res.

 “Helena o el mar del verano” de Julián Ayesta (editorial Acantilado)

Publicat el 1952 és l’únic llibre d’Ayesta, nascut a Gijón i dedicat més al teatre que a la narrativa. El títol diu el contingut: de manera bella i poètica evoca dos estius i el que representen, amb la descoberta de l’amor o l’elogi de les coses senzilles.

Aquest és el primer llibre que rescatem del prestatge, per oferir-vos la possibilitat de descobrir-lo amb totes les garanties que us agradarà. Té tot el que li demanem a la literatura, perquè és un lloc on estar, on us voldreu quedar i pensareu que és vostre, que també hi vau ser. Explicat amb bellesa, breu i sense pressa, evoca records feliços. Bona lectura.