“Cap altre amic que les muntanyes” de Behrouz Boochani (Raig verd editorial)
L’illa de Manus (molt a prop d’Austràlia) s’ha convertit en una presó pels refugiats que creuen l’oceà cercant pau i refugi a l’exili. El mateix que molts refugiats també pateixen avui a les portes de casa nostra.
Fent servir un llenguatge poètic que veu de la literatura persa i les llegendes del poble kurd, Boochani narra l’experiència de pres al centre de refugiats. Una vivència terrible que només pot explicar des de la literatura: mescla el que viu, el que sent dels altres presos, amb els seus somnis, pors i esperances.
“Madres e hijos” de Theodor Kallifatides (editorial Galaxia Gutenberg)
Kallifatides torna a Grècia, a casa de la seva mare, a la recerca de la seva història i de com és qui és. Per això revisa els seus records i els dels seus, els mites, la Història i sobretot la vida vista a través dels ulls de la mare i el llegat del pare.
L’autor aprofita la que podria ser l’última visita a la mare per observar-la i retenir-la a la memòria amb la intenció d’escriure sobre ella. Aquesta investigació el porta a tornar a escoltar les anècdotes familiars, a retrobar la veu del pare als escrits que li va deixar i a reviure les històries que construeixen la nostra identitat i la manera d’explicar-nos la vida.
“Adeu fantasmes” de Nadia Terranova (L’altra editorial)
El pare de l’Ida va marxar un matí de casa i no va tornar mai més. Ella tenia tretze anys. Aquesta pèrdua la converteix en qui és i amb qui s’haurà d’enfrontar quan, més de vint anys després, hagi de tornar a casa per buidar-la.
El nom, el cos i la veu són les tres parts d’aquesta història en què la protagonista es veu obligada a revisar tot el que el passat ha deixat en ella. De forma pausada i delicada l’autora entra en les relacions i les pors per fer-li fer el camí que la porti a l’alliberament.
“Me despertaré en Shibuya” d’Anna Cima (Nórdica libros)
La Jana viu a Praga i està boja per tot el que estigui relacionat amb el Japó. Fins el punt de l’obsessió. Estudia japonologia, tradueix un conte d’un autor desconegut i somnia en quedar-se per sempre a Tòquio.
La recerca d’una altra cultura i de poder viure experiències diferents és el motor d’una lectura que et sorprèn i t’atrapa des del començament, i que resulta difícil de classificar perquè aconsegueix combinar diferents gèneres, incorporar històries dins d’altres històries, alternar capítols a dues ciutats tan diferenciades com Praga i Tòquio, i jugar entre la realitat i altres estats.
“La guerra de los pobres” d’Éric Vuillard (Tusquets editores)
Al s. XVI Thomas Müntzer, com altres havien fet abans, s’atreveix a qüestionar el poder i els privilegis que uns pocs s’atorguen a costa de molts. Aconseguirà alçar la veu de la majoria i organitzar una revolta que serà camperola, urbana i obrera.
A partir de noms, fets i vides, Vuillard construeix episodis de la Història, aconseguint que el passat es fiqui de ple en el present per interpel.lar-te. Ho fa amb una guerra que és la de qualsevol lloc del món i en totes les èpoques. Esmola el ganivet amb l’abús del poder reial, noble, eclesiàstic i econòmic per demostrar com els pobres ho han de perdre tot per aconseguir gairebé res.
“Helena o el mar del verano” de Julián Ayesta (editorial Acantilado)
Publicat el 1952 és l’únic llibre d’Ayesta, nascut a Gijón i dedicat més al teatre que a la narrativa. El títol diu el contingut: de manera bella i poètica evoca dos estius i el que representen, amb la descoberta de l’amor o l’elogi de les coses senzilles.
Aquest és el primer llibre que rescatem del prestatge, per oferir-vos la possibilitat de descobrir-lo amb totes les garanties que us agradarà. Té tot el que li demanem a la literatura, perquè és un lloc on estar, on us voldreu quedar i pensareu que és vostre, que també hi vau ser. Explicat amb bellesa, breu i sense pressa, evoca records feliços. Bona lectura.
Casa Usher Llibreters 