Una tria de llibres pel mes d’Octubre

“Cap altre amic que les muntanyes” de Behrouz Boochani (Raig verd editorial)

L’illa de Manus (molt a prop d’Austràlia) s’ha convertit en una presó pels refugiats que creuen l’oceà cercant pau i refugi a l’exili. El mateix que molts refugiats també pateixen avui a les portes de casa nostra.

Fent servir un llenguatge poètic que veu de la literatura persa i les llegendes del poble kurd, Boochani narra l’experiència de pres al centre de refugiats. Una vivència terrible que només pot explicar des de la literatura: mescla el que viu, el que sent dels altres presos, amb els seus somnis, pors i esperances.

 “Madres e hijos” de Theodor Kallifatides (editorial Galaxia Gutenberg)

Kallifatides torna a Grècia, a casa de la seva mare, a la recerca de la seva història i de com és qui és. Per això revisa els seus records i els dels seus, els mites, la Història i sobretot la vida vista a través dels ulls de la mare i el llegat del pare.

L’autor aprofita la que podria ser l’última visita a la mare per observar-la i retenir-la a la memòria amb la intenció d’escriure sobre ella. Aquesta investigació el porta a tornar a escoltar les anècdotes familiars, a retrobar la veu del pare als escrits que li va deixar i a reviure les històries que construeixen la nostra identitat i la manera d’explicar-nos la vida.

 “Adeu fantasmes” de Nadia Terranova (L’altra editorial)

El pare de l’Ida va marxar un matí de casa i no va tornar mai més. Ella tenia tretze anys. Aquesta pèrdua la converteix en qui és i amb qui s’haurà d’enfrontar quan, més de vint anys després, hagi de tornar a casa per buidar-la.

El nom, el cos i la veu són les tres parts d’aquesta història en què la protagonista es veu obligada a revisar tot el que el passat ha deixat en ella. De forma pausada i delicada l’autora entra en les relacions i les pors per fer-li fer el camí que la porti a l’alliberament.

 “Me despertaré en Shibuya” d’Anna Cima (Nórdica libros)

La Jana viu a Praga i està boja per tot el que estigui relacionat amb el Japó. Fins el punt de l’obsessió. Estudia japonologia, tradueix un conte d’un autor desconegut i somnia en quedar-se per sempre a Tòquio.

La recerca d’una altra cultura i de poder viure experiències diferents és el motor d’una lectura que et sorprèn i t’atrapa des del començament, i que resulta difícil de classificar perquè aconsegueix combinar diferents gèneres, incorporar històries dins d’altres històries, alternar capítols a dues ciutats tan diferenciades com Praga i Tòquio, i jugar entre la realitat i altres estats.

 “La guerra de los pobres” d’Éric Vuillard (Tusquets editores)

Al s. XVI Thomas Müntzer, com altres havien fet abans, s’atreveix a qüestionar el poder i els privilegis que uns pocs s’atorguen a costa de molts. Aconseguirà alçar la veu de la majoria i organitzar una revolta que serà camperola, urbana i obrera.

A partir de noms, fets i vides, Vuillard construeix episodis de la Història, aconseguint que el passat es fiqui de ple en el present per interpel.lar-te. Ho fa amb una guerra que és la de qualsevol lloc del món i en totes les èpoques. Esmola el ganivet amb l’abús del poder reial, noble, eclesiàstic i econòmic per demostrar com els pobres ho han de perdre tot per aconseguir gairebé res.

 “Helena o el mar del verano” de Julián Ayesta (editorial Acantilado)

Publicat el 1952 és l’únic llibre d’Ayesta, nascut a Gijón i dedicat més al teatre que a la narrativa. El títol diu el contingut: de manera bella i poètica evoca dos estius i el que representen, amb la descoberta de l’amor o l’elogi de les coses senzilles.

Aquest és el primer llibre que rescatem del prestatge, per oferir-vos la possibilitat de descobrir-lo amb totes les garanties que us agradarà. Té tot el que li demanem a la literatura, perquè és un lloc on estar, on us voldreu quedar i pensareu que és vostre, que també hi vau ser. Explicat amb bellesa, breu i sense pressa, evoca records feliços. Bona lectura.

“Sigo aquí”

En la sesión de octubre del club de lectura hemos comentado el libro “Sigo aquí” de Maggie O’Farrell (Libros del Asteroide en castellano, L’Altra editorial en catalán). Nos ha acompañado la traductora de la edición en castellano, Concha Cardeñoso, traductora también de las otras obras publicadas en la editorial.

«Mientras pone la tetera en la mesa me pregunta en qué estoy trabajando ahora y, después de beber agua, le digo que intento relatar una vida, pero solo a través de experiencias cercanas a la muerte.

Se queda en silencio un momento, mientras recoloca la funda, la jarra de leche y las asas de las tazas.

– ¿Tu vida?- me pregunta.

– Sí- digo, levemente nerviosa. No tengo la menor idea de qué le va a parecer esto-. No es… son solo… retazos de una vida. Una colección de momentos. Algunos capítulos serán largos, otros muy cortos, tal vez.»

Un parto que se complica más allá de lo razonable, a una niña le diagnostican una enfermedad incurable que la tiene encamada durante más de un año; una adolescente es agredida por un extraño mientras pasea por el campo; el avión en el que una joven viaja a Asia se precipita al vacío; una mujer se salva por los pelos de ser atropellada.

Estos son algunos de los episodios -suceden en distintos momentos de su vida y en diversos países – que Maggie O’Farrell recoge en este particularísimo libro autobiográfico. Diecisiete roces con la muerte, como los llama su autora, que pudieron terminar en desastre, diecisiete momentos clave de su vida que revelan una manera de ser y estar en el mundo. “Sigo aquí” es un libro sincero que huyendo de lo sentimental anima al lector a interrogarse sobra las cosas que verdaderamente cuentan, a reflexionar sobre la fragilidad de nuestra existencia y a celebrar la belleza y el milagro de la vida.

Creix un arbre a Brooklyn

A la sessió del mes de setembre del club de lectura vam comenatr el llibre “Creix un arbre a Brooklyn” de Betty Smith. Ens va acompanyar la Vane, una de les editores de L’Altra, editorial que ha publicat la traducció al català.

Som a principis del segle XX i trobem la petita Francie Nolan llegint a l’escala d’incendis de casa seva, a l’ombra d’un arbre salvatge que només creix als barris més pobres de les grans ciutats. Quan la càmera s’allunya, anem descobrint les peculiaritats i extravagàncies de la seva família, immigrants alemanys que han viatjat a la recerca d’un món millor, i també el barri que la veu créixer, Brooklyn. Així, seguirem la jove Francie mentre es va fent gran, acompanyada sempre de llibres, vencent els anys de la gana i la pobresa i exigint de la seva vida alguna cosa més que una existència mediocre. D’aquestes ganes meravelloses i tossudes per aprendre neix “Creix un arbre a Brooklyn”, una novel·la sublim i commovedora en la qual els personatges són tan propers que quasi els podries tocar amb els dits, i la seva petita lluita de cada dia per tirar endavant esdevé tan punyent com inspiradora. “Creix un arbre a Brooklyn” és un homenatge a la infantesa, als lligams familiars, a la llibertat per triar el propi camí i a les petites batalles de cada dia.

«Un llibre magnífic d’una novel·lista meravellosa i oblidada» Paul Auster.

Llibres per l’estiu: narrativa

Permagel d’Eva Baltasar (Club editor)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. Hi ha el dubte que obris el llibre, lector, però cap ni un que t’aguantaràs el respir fins al final si el comences: el viatge és massa bell.

Agostino d’Alberto Moravia (edicions de 1984)

L’Agostino deixa de ser un nen l’estiu en què la seva mare s’enamora d’un home. Aquella deessa que ell sempre havia imaginat dedicada i intocable és també una dona. Decebut i ressentit per aquesta descoberta, el protagonista malda per alliberar-se de la figura materna i comença a freqüentar amistats dubtoses que el portaran a deixar enrere la innocència.

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents de j.l. badal (:Rata_): també en castellà

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents ens ensenya a veure el món a través dels núvols. Bocabadat, j.l. badal ens apel·la a recuperar el contacte amb les forces primordials de la natura. “Per a qui viu en l’univers, el món és casa seva”. Ens descobreix la dimensió còsmica d’un acte tan elemental i anodí com seure. Desemmascara les múltiples cares del mal. No es pot condensar en quatre frases la riquesa d’aquest llibre. S’ha de llegir. Premi de la Crítica Serra d’Or 2018.

Istanbul, Istanbul de Burhan Sönmez (edicions del Periscopi)

Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis.

La felicitat d’un pollastre a l’ast de Marta F. Soldado (L’Altra)

La Fina ha aconseguit, per fi, el somni de la seva vida: obrir una perruqueria de barri. Passa les hores alegrement pentinant les clientes i xafardejant, i a casa la vida avança plàcidament al costat del Paco, el seu home, i els seus dos fills. Però la perruqueria, i la mirada del noi jove i musculat del calendari que té penjat a la paret, són només una porta que se li obre a un món inexplorat i terriblement atractiu…

Suïcidi d’Edouard Levé (Quid pro quo): també disponible en castellà

Suïcidi és una novel·la que tracta del suïcidi real d’un amic de l’autor. Tot i això, que ningú no es faci enrere, perquè va de la fosca cap a la llum i  parla sobretot de la vida. Tampoc no ha d’espantar ningú que Levé lliurés el manuscrit de l’obra només deu dies abans del seu propi suïcidi.

Por de Stefan Zweig (Quaderns Crema): també disponible en castellà

La Irene Wagner duu una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós.

 24 contes al dia coordinat per Paper de vidre (Godall)

Paper de vidre és un portal (paperdevidre.cat) que des del maig de 2014 publica un conte cada quinze dies. Guillem Miralles i Tina Vallès el codirigeixen amb molta dedicació i més entusiasme, com s’encaren els reptes que es fan de gust. Aquest recull és una tria del que s’hi ha publicat durant els primers quatre anys.

La novena hora d’Alice McDermott (Libros del Asteroide): també disponible en català

Una tarda del mes de febrer, el Jim, un jove immigrant irlandès, obre l’aixeta del gas al seu pis de Brooklyn. Quan l’Annie, la seva dona, torna a casa, hi ha una explosió. Després de l’incendi, una monja s’ocupa de tot: de l’enterrament del Jim, però sobretot de l’Annie, que està embarassada. Treballant a la bugaderia del convent, l’Annie veu créixer la seva filla Sally i deixa enrere la recança. A Brooklyn, a principis del segle xx, la superstició i la vergonya s’alien per esborrar l’últim gest del Jim.

A la deriva de Penelope Fitzgerald (Impedimenta)

Nenna James, una jove canadenca sense mitjans per llogar un pis al Londres dels anys 60, viu amb les seves dues filles en una embarcació ancorada al Tàmesi. Allí comparteixen la seva vida amb uns veïns que es troben com elles “a la deriva”. Tots ells viuen a contracorrent, en un espai on es mostren totes les característiques i contrarietats de l’ésser humà.

 El vestido azul de Michèle Desbordes (Periférica)

Coneixem a Camille Claudel, sobretot, com a l’amant del també escultor Auguste Rodin. Des de sempre, el paper de les dones que van intentar desenvolupar la seva feina prop d’homes de gran projecció ha estat secundari, una ombra. Així és com l’autora d’aquesta extraordinària novel·la intenta rescatar a Camille de la seva condició fantasmal.

Irse de Esmeralda Berbel (Comba)

Fet de sentiments, “Irse” és el diari personal de l’autora durant tres anys claus en la seva vida: els del seu divorci. El moviment és una constant, com les veus de la gent propera, diàlegs que es transformen en paisatges. Esmeralda Berbel fa de la seva escriptura un forat a través del qual mirar la vida que va ser, però que ja no és.

Luz perfecta de Marcello Fois (Hoja de lata)

El desenllaç de la trilogia sobre la família Chironi. Ens trobem a finals dels anys setanta, una època terrible i sòrdida a la ciutat de Nuoro, d’especulació i boom econòmic desenfrenat. Una època caníbal que engendra nens sense arrels, com el petit Luigi Ippolito, últim de l’estirp, criat sense saber qui és i, per aquest motiu, el perfecte botxí per acabar, finalment, amb l’humil, anacrònica i maleïda estirp dels Chironi,

El dolor de los demás de Miguel Ángel Hernández (Anagrama)

La Nit Bona de 1995, el millor amic de Miguel Ángel Hernández va assassinar a la seva germana i es va suïcidar saltant per un barranc. Ningú va saber mai el perquè. La investigació es va tancar i el crim va quedar per sempre en l’oblit. Vint anys després, quan les ferides semblen haver deixat de sagnar, l’escriptor decideix tornar i, posant-se en la pell d’un detectiu, intenta reconstruir aquella nit tràgica que va marcar el final de la seva adolescència.

Hoy he dejado la fábrica de David Monteagudo (:Rata_): també disponible en català

“Avui he deixat la fàbrica” és la vida normal posada per escrit, trossos del que és quotidià narrats de manera precisa, que fan sentir a qui llegeix que potser és possible entendre-ho tot, que només cal mirar. És potser el seu text més personal fins al moment, un compendi de microrelats que funcionen com finestres a les seves pors, records, vivències, somnis i malsons.

Novel·la negra

 Infiltrada de D.B. John (Salamandra)

Des del dia de 1998 en què la seva germana bessona Soo-min va desaparèixer en una platja de Corea del sud presumptament ofegada junt amb el seu xicot, Jenna no ha deixat de somniar amb ella i s’ha resistit a admetre les seves morts. Convertida en una agent encoberta, Jenna haurà d’infiltrar-se a Corea del nord, posant la seva vida en perill.

Cuando sale la reclusa de Fred Vargas (Siruela): també disponible en català

El comissari Adamsberg, el bòfia que hi veu enmig de la boira, l’home d’intel·ligència melancòlica i erràtica, d’idees que no són més que bombolles d’aire dins del seu cervell, sent un intens desassossec només escoltar la paraula reclusa. N’ignora la raó, però li fa mal. És el moment d’iniciar una investigació, contravenint l’opinió majoritària de la Brigada, a risc de trencar-la per la meitat. Hi ha d’haver un motiu perquè ara, de sobte, la picada de la reclusa resulti mortal.

La desaparició de Stephanie Mailer de Jöel Dicker (La Campana): també disponible en castellà

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l’estat de Nova York, l’alcalde i tota la seva família han mort assassinats. Dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott, aconseguiran desemmascarar l’assassí. Però vint anys més tard, el Jesse rep la visita d’una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable.

Macbeth de Jo Nesbø (Lumen): també disponible en català

Macbeth és el líder del Grup Especial d’Intervenció de la policia d’una petita ciutat assetjada per la falta de feina, el crim organitzat i una potent droga distribuïda per un mafiós local anomenat Hècate. Aquest és el punt de partida de la relectura que Jo Nesbø fa del clàssic, on Macbeth i Banquo són policies del GEI a les ordres del Duncan, el Cap, Lady regenta un casino o les tres bruixes destil·len droga.

 La dona a la finestra de A.J. Finn (Rosa dels vents): també disponible en castellà

L’Anna Fox viu sola, reclusa a la seva casa de Nova York, sense atrevir-se a sortir-ne. Passa els dies fent xats amb desconeguts, bevent vi (potser més del que caldria), mirant pel·lícules antigues… i espiant els veïns. Llavors arriben al barri els Russell: una parella i el seu fill adolescent. Semblen la família perfecta. Fins que una nit, l’Anna veu des de la finestra alguna cosa que no hauria d’haver vist. El seu món es trenca en mil bocins i els seus propis secrets surten a la llum. Què ha vist? I què s’ha imaginat?

“Apegos feroces” de Vivian Gornick

El próximo 19 de febrero a las 19h comentaremos la novela “Apegos feroces” de Vivian Gornick, y nos acompañará Santiago Tobón, editor de Sexto Piso.

Gornick, una mujer madura, camina con su madre, ya anciana, por las calles de Manhattan, y en el transcurso de esos paseos llenos de reproches, de recuerdos y complicidades, va desgranando el relato de la lucha de una hija por encontrar su propio lugar en el mundo.

Ésta es la historia de un vínculo delicado y fatigoso, de un nexo que define y limita al mismo tiempo, pero también es el retrato de una sociedad y una época, y una extensa meditación sobre la experiencia de ser mujer.

«Las memorias de Vivian Gornick tienen esa calidad endemoniada, brillante y absoluta que tiende a elevar un lirbo por encima de su contexto y provocar que sea admirado, con toda justicia como “atemporal” y “clásico”» Jonathan Lethem

«Un clásico es aquel liro que llega a tu vida para quedarse, y ésa ha sido mi experiencia con Apegos feroces». Elvira Lindo

«Vivian Gronick escriu amb una proximitat que val un imperi» Jordi Puntí

Història de “La Vanguardia”- Gaziel

Des de Casa Usher Llibreters us volem recomanar aquest curós retrat psicològic de la Catalunya del segle XX, que ja fou editat en anterioritat per Empúries i que ara s’ha encarregat de recuperar l’Altra Editorial.

Repassant la història d’un diari cabdal com “La Vanguardia”, Gaziel s’encarrega de dissecionar magistralment els fonaments de la nació catalana i denuncia, amb veu alta i clara, que els dirigents del rotatiu no garanteixen la llibertat periodística i sí volen tenir als periodistes que hi escriuen sota control.

historia-vanguardia-agusti-calvet-gaziel-l-altra-editorial

Agustí Calvet (Sant Feliu de Guíxols 1887-1964), més conegut com Gaziel, fou un escriptor i periodista català, considerat per a molts com el primer periodista modern de l’Estat Espanyol i el primer en donar una òptica internacional als seus escrits. Els seus escrits periodístics, carregats d’anàlisi polític i reflexió històrica, ben aviat es van convertir en referència per a polítics i per a una gran part de l’opinió pública. Des d’una visió no exempta de crítica, Gaziel sovint s’encarrega d’analitzar la difícil relació que mantenen Catalunya i Espanya des d’un plantejament centrista i contrari als extremismes propugnats per la dreta i l’esquerre, encara que, durant el franquisme, va defensar un catalanisme sense complexos, profundament desenganyat de les classes dirigents espanyoles.

Estem davant d’un llibre que analitza la creació de “La Vanguardia” i aquells que la van fer possible, a més a més de parlar-nos dels orígens d’un dels diaris més transcendentals del país. Gaziel hi explica com Miquel dels Sants Oliver, un dels tres directors que tenia el diari el convenç per escriure per a “La Vanguardia”, unes cròniques titulades “Diario de un estudiante en París”. El periodista passava a convertir-se en un dels més llegits a Catalunya, Espanya i part de l’Amèrica Llatina. Gaziel ens parla del diari des de dins, i no escatima crítiques per als germans Godó, protegits sempre a l’ombra del partit liberal, dels quals diu que posaven el diari al servei del caciquisme centralista. Gràcies a Modesto Sánchez Ortiz que n’assumeix la direcció, el diari es transforma i es modernitza.

Ramón Godó, obscur i anticatalanista, heretarà el diari i el tornarà a convertir en un diari partidista i centralista, fidel a l’ordre establert. Un cop incorporat Gaziel a ple rendiment, sent-ne el redactor en cap, elabora unes cròniques del tot contraries al servilisme que imposava la direcció. Gràcies al suport de Miquel dels Sants Oliver, Gaziel pot seguir fent la seva tasca amb una certa llibertat de pensament, fins que Oliver emmalalteix i mor. En una etapa difícil, que va de 1919 al 1936, Gaziel no defugirà la responsabilitat i s’integrarà a la direcció del diari, transformant-lo poc a poc en un rotatiu més modern, catalanista cosmopolita.

gazielportic-g

Arriba doncs un període on Agustí Calvet ha de fer mans i mànigues per salvar el diari dels extremismes de dreta i esquerre, fins que es veu obligat a exiliar-se, amenaçat per l’Espanya del Caudillo. Degut a l’avenç del nazisme, es veu obligat a tornar l’any 1940 i fou processat per les autoritats franquistes degut a les seves idees catalanistes. Va ser absolt, però ja no podrà exercir de periodista.

Des de Casa Usher Llibreters us volem recomanar aquest curós retrat psicològic de la Catalunya del segle XX, que ja fou editat en anterioritat per Empúries i que ara s’ha encarregat de recuperar l’Altra Editorial.

Repassant la història d’un diari cabdal com “La Vanguardia”, Gaziel s’encarrega de dissecionar magistralment els fonaments de la nació catalana i denuncia, amb veu alta i clara, que els dirigents del rotatiu no garanteixen la llibertat periodística i sí volen tenir als periodistes que hi escriuen sota control.

Agustí Calvet (Sant Feliu de Guíxols 1887-1964), més conegut com Gaziel, fou un escriptor i periodista català, considerat per a molts com el primer periodista modern de l’Estat Espanyol i el primer en donar una òptica internacional als seus escrits. Els seus escrits periodístics, carregats d’anàlisi polític i reflexió històrica, ben aviat es van convertir en referència per a polítics i per a una gran part de l’opinió pública. Des d’una visió no exempta de crítica, Gaziel sovint s’encarrega d’analitzar la difícil relació que mantenen Catalunya i Espanya des d’un plantejament centrista i contrari als extremismes propugnats per la dreta i l’esquerre, encara que, durant el franquisme, va defensar un catalanisme sense complexos, profundament desenganyat de les classes dirigents espanyoles.

Estem davant d’un llibre que analitza la creació de “La Vanguardia” i aquells que la van fer possible, a més a més de parlar-nos dels orígens d’un dels diaris més transcendentals del país. Gaziel hi explica com Miquel dels Sants Oliver, un dels tres directors que tenia el diari el convenç per escriure per a “La Vanguardia”, unes cròniques titulades “Diario de un estudiante en París”. El periodista passava a convertir-se en un dels més llegits a Catalunya, Espanya i part de l’Amèrica Llatina. Gaziel ens parla del diari des de dins, i no escatima crítiques per als germans Godó, protegits sempre a l’ombra del partit liberal, dels quals diu que posaven el diari al servei del caciquisme centralista. Gràcies a Modesto Sánchez Ortiz que n’assumeix la direcció, el diari es transforma i es modernitza.

Ramón Godó, obscur i anticatalanista, heretarà el diari i el tornarà a convertir en un diari partidista i centralista, fidel a l’ordre establert. Un cop incorporat Gaziel a ple rendiment, sent-ne el redactor en cap, elabora unes cròniques del tot contraries al servilisme que imposava la direcció. Gràcies al suport de Miquel dels Sants Oliver, Gaziel pot seguir fent la seva tasca amb una certa llibertat de pensament, fins que Oliver emmalalteix i mor. En una etapa difícil, que va de 1919 al 1936, Gaziel no defugirà la responsabilitat i s’integrarà a la direcció del diari, transformant-lo poc a poc en un rotatiu més modern, catalanista cosmopolita.

Arriba doncs un període on Agustí Calvet ha de fer mans i mànigues per salvar el diari dels extremismes de dreta i esquerre, fins que es veu obligat a exiliar-se, amenaçat per l’Espanya del Caudillo. Degut a l’avenç del nazisme, es veu obligat a tornar l’any 1940 i fou processat per les autoritats franquistes degut a les seves idees catalanistes. Va ser absolt, però ja no podrà exercir de periodista.

Una tria de les novel·les que més recomanarem aquest Nadal

recomanats-nadal-assaig

“Nosotros en la noche” de Kent Haruf (ed. Literatura Random House)

Estem davant una petita joia que ens parla de la soledat i del consol que nosotros-nocheofereix la companyia. Un relat que destaca per la seva senzillesa i sinceritat, on la relació que estableixen els  personatges centrals Addie Moore i Louis Waters aconsegueixen commoure  de veritat al lector.

“Jo mateixa, suposo” de Natalia Carrero (ed. :Rata_)

Estem davant d’un llibre narrat des de la sinceritat i la jo-mateixaràbia. El tercer llibre de Natalia Carrero ens parla de la relació truncada entre pare i filla, de la necessitat d’escriure, del fet de qüestionar constantment el nostre rumb en la vida, on només la literatura pot ser el refugi.

 “Sempre hem viscut al castell” de Shirley Jackson (ed. L’Altra)

La Merrycat Blackwood viu al casalot familiar amb la seva germana i el sempre-hem-viscutseu oncle, l’única família que li queda, encara que no són gaire benvinguts en el poble sempre han viscut al mateix lloc. Una novel·la de terror psicològic amb un personatge, la Merrycat, tan maquiavèl·lic com inoblidable.

“Estirpe” de Marcello Fois (ed. Hoja de Lata)

Tornem a la Sardenya que Fois ens va descobrir amb “Memoria del Cubierta_Estirpe_imprentavacío”, però aquesta vegada recorrem la història d’una família durant gran part del segle XIX. “Estirpe” és la primera part de la trilogia dedicada als Chironi, des dels seus orígens humils fins a convertir-se en una destacada família de la burgesia sarda.

“Nuestras calles” d’Alessandra Lavagnino (ed. Errata Naturae)

La Marzia ens explica primer com a nena i després ja com a jove les nuestras-callesseves vivències a la Roma dels anys 30 i 40. I, en gran part, giren al voltant de la difícil relació que té amb la seva mare, una advocada vídua important, exigent i molt diferent de la seva filla. Si us ha agradat la Ferrante, ja trigueu…

La mort del pare / La muerte del padre

“La mort del pare” és la tercera novel·la de Karl Ove Knausgård i la primera del seu projecte literari La meva lluita format per 6 novel·les. De moment les editorials Anagrama i l’Altra n’han publicat, en castellà i català respectivament, les quatre primeres: “La mort del pare”, “Un home enamorat”, “L’illa de la infantesa” i “Ballant en la foscor”.

karl ove knausgård, karl ove knausgaard, location: jølster / jolster, norway. Jølster is his mother`s hometown, located in the west of norway. Picture taken 15.July.2010 by Andreas Nygjerd

karl ove knausgård, karl ove knausgaard, location: jølster / jolster, norway. Jølster is his mother`s hometown, located in the west of norway. Picture taken 15.July.2010 by Andreas Nygjerd

En el primer dels volums, sense planificar-ho i arran de la mort del seu pare, l’autor comença a plasmar la seva vida pensant que d’aquesta manera, escrivint-la, li pot donar un gran sentit a tot. Així ens parla d’aspectes vitals com la mort, l’amor, la família, l’adolescència, el fet d’escriure i l’univers cultural que l’envolta. Perquè la vida, en ser explicada, pot deixar de ser vida i transformar-se en literatura.

El 14 de desembre de 2015, en la sessió d’aquest club amb l’Eugènia Broggi, editoria de l’Altra, i Marc García, d’editorial Anagrama, vam començar parlant del primer dels llibres però vam acabar parlant de tot el que Karl Ove Knausgård ha escrit fins el moment i que nosaltres hem pogut llegir.

club-karl-ove

Els nostres recomanats per sant Jordi de llibre de ficció

Aquests són alguns dels títols que recomanarem de narrativa, relats i còmic:

RECOMANATS FICCIÓ

– “La confessió de la lleona” de Mia Couto (ed. Periscopi)

La missió de caçar a la lleona que mata a les dones del poblet de Kulumani, serveix a l’autor per explicar-nos com si fos una llegenda, les creences dels habitants de Moçambic, el paper fonamental de les dones en aquesta comunitat. En una mescla de realitat i superstició, Mia Couto denúncia l’opressió contra la dona que encara ara existeix en moltes parts d’Àfrica.

– “Tomoji” de Jiro Taniguchi (ed. Ponent Mon)

Una nova novel·la gràfica del mestre Taniguchi: hi tornem a trobar tant els paisatges serens com els personatges delicats, tant del gust de l’autor. En aquest volum, Taniguchi ens presenta la infància i adolescència de Tomoji Uchida, així com el Japó més tradicional i desconegut per als occidentals.

– “Manual per a dones de fer feines” de Lucia Berlin (ed. l’Altra)

Ens trobem davant d’un recull dels millors contes de Lucia Berlin, autora americana desconeguda fins ara pel públic català. Els relats de Berlin ens traslladen a una Amèrica profunda i inhòspita i estan protagonitzats per dones que lluiten dia rere dia per sobreviure a la ciutat.

– “Tú no eres como las otras madres” de Angelika Schrobsdorff (ed. Periférica & Errata Naturae)

L’autora reconstrueix a partir de cartes, records familiars, testimonis d’amics i coneguts, fragments de diaris, textos perduts… la vida de la seva mare, des de l’efervescent Berlin dels anys 20 fins a l’exili a la Bulgària dels anys 40. La vida d’una dona enlluernadora que estimava i vivia amb una força extraordinària.

– “Una veu de nit” d’Andrea Camilleri (edicions 62)

Un nou cas del comissari Montalbano, que ara ja té 50 anys però no vol deixar encara la seva feina a la policia. Aquest cop s’enfronta a un cas que tothom dóna per descomptat que ha estat un suïcidi, però ni Montalbano ni el forense ho tenen tan clar…