Creix un arbre a Brooklyn

A la sessió del mes de setembre del club de lectura vam comenatr el llibre “Creix un arbre a Brooklyn” de Betty Smith. Ens va acompanyar la Vane, una de les editores de L’Altra, editorial que ha publicat la traducció al català.

Som a principis del segle XX i trobem la petita Francie Nolan llegint a l’escala d’incendis de casa seva, a l’ombra d’un arbre salvatge que només creix als barris més pobres de les grans ciutats. Quan la càmera s’allunya, anem descobrint les peculiaritats i extravagàncies de la seva família, immigrants alemanys que han viatjat a la recerca d’un món millor, i també el barri que la veu créixer, Brooklyn. Així, seguirem la jove Francie mentre es va fent gran, acompanyada sempre de llibres, vencent els anys de la gana i la pobresa i exigint de la seva vida alguna cosa més que una existència mediocre. D’aquestes ganes meravelloses i tossudes per aprendre neix “Creix un arbre a Brooklyn”, una novel·la sublim i commovedora en la qual els personatges són tan propers que quasi els podries tocar amb els dits, i la seva petita lluita de cada dia per tirar endavant esdevé tan punyent com inspiradora. “Creix un arbre a Brooklyn” és un homenatge a la infantesa, als lligams familiars, a la llibertat per triar el propi camí i a les petites batalles de cada dia.

«Un llibre magnífic d’una novel·lista meravellosa i oblidada» Paul Auster.

Istanbul Istanbul

En el club de lectura del mes de juny vam comentar el llibre “Istanbul Istanbul” de l’autor kurd Burhan Sönmez que ha publicat edicions del Periscopi en català i editorial Minúscula en castellà. Ens va acompanyar l’editor Aniol Rafel, d’edicions del Periscopi.

A la novel·la quatre personatges coincideixen en una cel·la d’una presó subterrània d’Istanbul on passen 10 dies. En aquest període, entre dolor, patiment, fred i por, s’explicaran històries, endevinalles i llegendes sobre la ciutat que està damunt dels seus caps per intentar fer avançar el temps i sobreviure.

Dins la cel·la no es poden explicar secrets de les seves vides de fora. Però les persones no només estan formades de records propis, també de relats que han après: tot el que succeeix en el passat i s’expressa amb paraules, es converteix en un conte.

Una història d’històries, sobre el valor, l’amor, la llibertat, la llengua, la memòria i com la literatura pot salvar.

Intramuros

En el club de lectura del mes de abril, descubrimos la ciudad de Ferrara de la mano de Giorgio Bassani: leímos el primer de los libros del ciclo que el autor dedicó a su ciudad, “Intramuros” y lo comentamos con la editora de Acantilado, Sandra Ollo.

La ciudad de Ferrara, donde vivió muchos años el autor, se considera la primera ciudad moderna de Europa y desde el siglo XIII un importante centro de la comunidad judía en Italia. Por este motivo, tras las leyes raciales de gobierno fascista de Mussolini (de 1938) fue el principal lugar de las persecuciones y las deportaciones de población judía.

El ciclo de novelas de Ferrara (que se publicó en 1980) de Giorgio Bassani está compuesto por seis libros: “Intramuros”, “Las gafas de oro”, “El jardín de los Finzi-Contini”, “Detrás de la puerta”, “L’airone (La garza)” y “L’odore del fieno (el olor del heno)”. En todas ellas se describe con nostalgia la ciudad de Ferrara de entre guerras y la posterior a la Segunda Guerra Mundial. Un mundo que se ha desvanecido y que recuerda con una mezcla de felicidad y calma antes de la tragedia inminente, que nunca logra estallar en el primer plano de los relatos.

La dependienta

En la sesión de marzo del club de lectura hemos comentado el libro “La dependienta” de Sayaka Murata. Gracias a la colaboración de la editorial Duomo, hemos contado con la presencia de la traductora al castellano Marina Bornas.

Keiko Furukura tiene 36 años y está soltera. De hecho, nunca ha tenido pareja. Desde que abandonó a su tradicional familia para mudarse a Tokio, trabaja a tiempo parcial como dependienta de una konbini, un supermercado japonés abierto las 24 horas del día. Siempre ha sentido que no encajaba en la sociedad, pero en la tienda ha encontrado un mundo predecible, gobernado por un manual que dicta a los trabajadores cómo actuar y qué decir. Ha conseguido lograr esa normalidad que la sociedad le reclama: todos quieren ver a Keiko formar un hogar, seguir un camino convencional que la convierta, a sus ojos, en una adulta.

Con esta visión hilarante de las expectativas de la sociedad hacia las mujeres solteras, Sayaka Murata se ha consagrado como la nueva voz de la literatura japonesa.

El dolor de los demás

Nos encantó el libro “El dolor de los demás” y supuso un lujo poder compartir la sesión del club con su autor, Miguel Ángel Hernández.

Agradecemos a la editorial Anagrama la colaboración y por supuesto le agradecemos a Miguel Ángel que viniera a contarnos tantas cosas que hicieron que resultara tan interesante y que complementara tan a la perfección una lectura eternamente recomendable.

 

En la Nochebuena de 1995, el mejor amigo de Miguel Ángel Hernández asesinó a su hermana y se quitó la vida saltando por un barranco. Ocurrió en un pequeño caserío de la huerta de Murcia. Nadie supo nunca el porqué. La investigación se cerró y el crimen quedó para siempre en el olvido. Veinte años después el escritor decide regresar a la huerta y, metiéndose en la piel de un detective, intenta reconstruir aquella noche trágica que marcó el fin de su adolescencia. Pero viajar en el tiempo es siempre alterar el pasado, y la investigación despertará unos fantasmas que creía haber dejado atrás.

 

 

Permagel

Hem començat l’any de clubs de lectura amb un dels llibres que més ens ha agradat de l’any passat: “Permagel” de la poeta Eva Baltasar que ha publicat Club editor i que va guanyar el Premi Llibreter de llengua Catalana de 2018. En la sessió de gener ens ha acompanyar l’autora que, a més de parlar-nos de “Permagel”, ens ha explicat com escriu i una mica del seu proper llibre “Mamut” que continua el tríptic de novel·les que ha començat amb “Permagel”.

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbianna suïcida. Després, reunir forces, no fer res més que follar i llegir. trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de cap a cap d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça.

Hi ha el dubte que obris el llibre, lector, però cap ni un que t’aguantaràs el respir fins al final si el comences: el viatge és massa bell.

Oso

Para la sesión de diciembre, hemos buscado un libro que nos lleve a las frías tierras de Canadá, a una casa perdida con una biblioteca enorme, una gran lumbre donde acurrucarse, muchos secretos familiares y un oso. El editor de Impedimenta, que una vez más vuelve a casa por Navidad, nos acompañó en el club de lectura sobre “Oso” de Marian Engels.

Publicada en 1976 y adorada por Robertson Davies, Margaret Atwood o Alice Munro, Oso es una novela delicadísima y calculadamente transgresora, una auténtica parábola de la vuelta a la naturaleza.

La joven e introvertida Lou abandona su trabajo como bibliotecaria cuando se le encarga hacer inventario de los libros de una mansión victoriana situada en una remota isla canadiense, propiedad de un enigmático coronel, ya fallecido. Ansiosa por reconstruir la curiosa historia de la casa, pronto descubre que la isla tiene otro habitante: un oso. Cuando se da cuenta de que este es el único que puede proporcionarle algo de compañía, surgirá entre ellos una extraña relación. Una relación íntima, inquietante y nada ambigua. Gradualmente, Lou se va convenciendo de que el oso es el compañero perfecto, que colma todas sus expectativas. En todos los sentidos. Será entonces cuando emprenda un camino de autodescubrimiento.

A pesar del impacto que causó su publicación, Oso se alzó con el Governor General’s Literary Award en 1976 y está considerada una de las mejores (y más controvertidas) novelas de la literatura canadiense.

“Una novela obscena y extraña. Uno de los títulos más hermosos y significativos de la literatura canadiense.” Robertson Davies

“Un libro extraño y maravilloso. Tan real como una cocina, pero construido con los elementos de los relatos tradicionales y con sus mismas perturbadoras resonancias.” Margaret Atwood

Aprendre a parlar amb les plantes

Dilluns 12 de novembre a les 19h, nova sessió del nostre club de lectura mensual. Aquest mes comentarem  “Aprendre a parlar amb les plantes” de Marta Orriols (en català a Edicions del Periscopi i en castellà a Lumen).

Des que no hi ets, del telèfon només n’espero ofertes per canviar de companyia i desgràcies. El timbre encara m’espanta a cada truc. L’encara em vesteix. Encara m’espanto, encara em desperto per agafar aire, encara em giro d’esquena cada vegada que em creuo amb una bicicleta. Sense pensar-hi, encara paro la taula per a dos els divendres al vespre.

La Paula ha perdut a la seva parella i li sembla que el seu món es divideix en un abans i un després. Però res s’atura al seu voltant i haurà de recompondre la seva vida, reconstruir-se a si mateixa i trobar un nou llenguatge per comprendre les seves noves circumstàncies.

En aquesta ocasió ens va acompanyar l’autora que és veïna del barri i li vam poder preguntar pels personatges, d’on havia tret la idea de la novel·la i dels seus secrets d’escriptura.

Agenda de novembre

*Les places son limitades, us preguem que arribeu una mica abans per poder començar les activitats puntualment. Gràcies!

Agenda de setembre