A Maria Bohigas se li presenta el 2005 la possibilitat de recomprar a un gran grup l’editorial independent que havia fundat el seu avi Joan Sales, juntament amb Xavier Benguerel: Club Editor.
Diu que és la decisió més fàcil que ha hagut de prendre a la seva vida, i des de llavors i ja fa més de deu anys, l’ha fet créixer tornant el fons històric a les llibreries i aportant nous autors i traduccions a un catàleg que és com un arxipèlag de llibres amb secrets, família, desig, guerra, amor, dones, revolta i infància.
Club editor es defineix com una editorial independent que publica literatura contemporània en català.
Sales, que havia lluitat al front per defensar Catalunya i que havia acabat en un camp de concentració, es va exiliar el 1939 i va començar a treballar com a corrector.
El 1948 torna i s’estableix a Barcelona, fent de conseller literari de l’editorial Ariel.
Més tard, amb els de l’editorial Aymà crea juntament amb Benguerel “El club dels novel·listes” que, dirigida per Joan Oliver, inauguren amb “El testament” i “Incerta glòria” (en una primera edició que canviaria amb el pas dels anys)
I el 1959 ja es converteix en director de l’editorial Club Editor, amb l’objectiu d’editar en català tant com es pugui.
Ho fa amb els grans de la casa, com la Rodoreda o el Villalonga, i amb algunes traduccions com Dostoievski o Delluc.
L’editorial creix i també ho fa el seu catàleg, molt especialment gràcies a Mercè Rodoreda i la seva obra, però en temps de dictadura no és fàcil fer res amb cultura.
Quan Maria Bohigas rescata l’editorial, la veu com un cadàver. L’única obra que es ven, i perquè està de lectura obligatòria a les escoles, és “La plaça del diamant” que Sales deia que era aquesta cosa tan simple i tan rara: una obra mestra.
Així que va acceptar el repte, que incloïa l’herència del seu avi, i va començar a treballar (aviat a la casa familiar, on va traslladar l’editorial) recuperant títols enterrats en el catàleg i afegint-ne de nous seguint la pauta de complir tres coses: que a l’autor li hagi calgut escriure’l com una necessitat, que el llibre et remogui i et faci canviar de lloc, i que tingui una ètica en la conducta humana i et sembli que t’agafa en part desprevingut.
El seu objectiu és tenir els lectors en confiança, que sàpiguen que no els deixa en blanc. Per això reivindica aquells trets que defineixen els llibres que fa, enlloc de maquillar-los, i ni juga ni enganya.
I per tot això també edita des de l’ofici i com a estil de vida. I ho fa a Club Editor per sentit comú.
I per continuar el combat.
Casa Usher Llibreters 