Recomanacions lectores per aquest Nadal (2019)

Un hem preparat una selecció de lectures per a totes les edats, per llegir vosaltres mateixos o per regalar aquest Nadal:

NARRATIVA

Gina de Maria Climent (L’Altra editorial)

Quan la Gina encara és una adolescent li diagnostiquen una malaltia greu. Com l’afronti decidirà la persona que serà en un futur.

Míster Folch d’Adrià Pujol (editorial Empúries)

La història d’un home barceloní de cap a peus, destinat a fer grans coses, explicada per un narrador excepcional: el mateix Déu.

Qué hacer de Pablo Katchadjian (Hurtado & Ortega editores)

Una novel·la que no ho és, uns personatges que canvien contínuament i una trama que viu per ser literatura en si mateixa.

Temporada de avispas d’Elisa Ferrer (Tusquets editores)

Quan el pare de la Nuria reapareix a la seva vida, la infància i allò que ha volgut oblidar retornen a la seva memòria per reconstruir la història que mai ha acabat de conèixer.

La mesura dels nostres dies de Charlotte Delbo (Club editor)

Un llibre on Delbo dona veu a un grup de dones, les seves companyes, supervivents d’Auschwitz: com es pot viure quan surts de l’infern?

La batalla d’Occident d’Éric Vuillard (edicions 62 i Tusquets editores)

Un retrat de la Primera Guerra Mundial que ens descriu des de les escenes íntimes de personatges implicats fins les més èpiques de la batalla, sempre amb l’estil propi de Vuillard.

Gent normal de Sally Rooney (Edicions del Periscopi i Literatura Random House)

La Marianne i en Connell es coneixen a l’institut. La relació entre els dos els canviarà la manera de ser i de pensar: haurien estat una persona diferent si no s’haguessin trobat?

Milkman d’Anna Burns (Edicions de 1984 i editorial Alianza)

La protagonista –una noia jove sense nom- ens explica com ha vist alterada la seva vida per culpa d’un rumor que la relaciona amb un paramilitar. Una visió diferent i interna del conflicte de l’Ulster.

El país de las ranas de Pina Rota Fo (editorial Errata Naturae)

Una novel·la autobiogràfica –l’única de l’autora- sobre la vida a la Itàlia rural de principi de segle. Explica tota la duresa de la seva infantesa, però sense sentimentalisme ni crueltats.

Testamento de juventud de Vera Brittain (coedició d’Errata Naturae & Periférica)

La biografia d’una generació: els familiars i amics de Brittain que, com ella, van anar a lluitar al front de la Primera Guerra Mundial sense saber què era el que els esperava. Un clàssic anglès per fi traduït al castellà.

Los errantes d’Olga Tokarczuk (editorial Anagrama i editorial :Rata_)

Un quadern de viatges, però també un recull de contes i llegendes amb els que l’autora (Premi Nobel de Literatura d’enguany) crea una autobiografia de les seves passions.

La familia Aubrey de Rebecca West (editorial Seix Barral i editorial Univers)

La primera part de la gran trilogia semi autobiogràfica de West, en la que descriu la vida i miracles de la seva excèntrica família a l’Anglaterra dels anys 20.

Los niños del Borgo Vecchio de Giosuè Calaciura (editorial Periférica)

Les aventures de Mimmo, Cristofaro i Celeste, tres nens que viuen a “borgo vecchio” de Palerm, i de tots els personatges que conformen un barri que gairebé té vida pròpia.

Decirse adiós de Marcelo Fois (editorial Hoja de Lata)

Un nen desapareix de nit quan tornava del sopar amb els seus pares. La investigació portarà al comissari Striggio a desvelar secrets familiars i a preguntar-se per la seva pròpia història.

Un asunto demasiado familiar de Rosa Ribas (Tusquets editores i editorial Catedral)

A l’agència de detectius de Mateo Hernández, al barri de Sant Andreu, hi treballa tota la família. Quan la filla gran desapareix, tots hauran de deixar de banda els seus conflictes i investigar units.

NO FICCIÓ

Ella pisó la Luna de Belén Gopegui (Literatura Random House)

Una carta d’amor a la mare de l’autora que va decidir aparcar la seva carrera com a científica per cuidar de la seva filla gran, i un homenatge a totes les dones anònimes i la seva lluita diària.

Privilegi a l’altra banda del riu de Ruben Wagensberg (editorial Destino)

«Rival»: el seu origen prové del terme rivalis, «el que viu a l’altra banda del riu», el foraster, el desconegut. Fins que no descobrim quin benefici ens aporta, l’hem de témer. I mentrestant el privilegi segueix a la «nostra» banda del riu.

Cómo perder un país d’EceTemelkuran (editorial Anagrama)

La periodista explica en 7 passos com Turquia ha passat de ser una democràcia a una dictadura. I ens alerta que aquests canvis s’estan donant també a molts altres països d’occident.

El hombre más malvado del imperio romano (editorial Arpa)

Un recull de textos clàssics (dels cronistes romans Suetoni i Tàcit) sobre la vida de l’emperador Neró, que a l’imaginari popular és considerat com el més malvat dels romans.

La sabiduría de lo incierto de Joan-Carles Mèlich (Tusquets editores)

Un aquest assaig que explora la necessitat de tots els humans de viure envoltats d’històries i ficcions i com les grans obres de la Literatura ho són perquè ens expliquen a nosaltres mateixos.

El camino de la vida de Lev Tólstoi (editorial Acantilado)

Un recull de textos i reflexions de l’autor rus (inèdits en castellà fins ara) sobre com viure i com conviure pacíficament entre individus i pobles. L’expressió més completa del seu pensament polític i moral.

Retrats paral·lels de Montserrat Roig (edicions 62)

Una antologia de les entrevistes que Roig va fer durant els anys 70 als personatges més importants de la vida cultural catalana. Acompanyen cada un dels textos les fotografies de Pilar Aymerich.

Savage Coast de Muriel Rukeyser (editorial :Rata_ tant en català com en castellà)

Un testimoniatge narratiu excepcional sobre l’inici de la guerra, l’impacte als qui es van trobar atrapats a Barcelona, com molts es van allistar a les Brigades Internacionals i com ella es va enamorar d’un exiliat alemany.

16 de octubre de 1943 de Giacomo Debenedetti (editorial Las afueras)

Crònica del dia que va culminar amb la deportació de tots els habitants del gueto de Roma als camps nazis, dels quals gairebé cap tornaria. Un relat coral que segueix als deportats, donant veu a històries anònimes.

#FakeYou coordinat per  Simona Levi (Raig Verd editorial tant en català com en castellà)

Una investigació que es proposa desvetllar el monopoli dels mass-media i desmuntar la manipulació informativa, que està criminalitzant ciutadans i retallant llibertats fonamentals com la d’expressió.

Morir de Cory Taylor (editorial Gatopardo)

Sense sentimentalismes i amb grans dosis d’humor, l’autora fa un repàs a la seva vida i explica com s’enfronta a la mort, un dels grans tabús de les societats occidentals actuals.

INFANTIL I JUVENIL

La màgia polar de Sophie Ledesma (editorial Combel tant en català com en castellà)

Un llibre bany que, quan les pàgines toquen l’aigua, els animals protagonistes canvien de color: pingüins, óssos polars i foques, amb un peixet per jugar a la banyera de regal.

Enfila’t ratolinet de Cathy Jones (editorial Brúixola i editorial Bruño)

Un petit ratolí ha vist una fruita boníssima dalt d’un arbre, però no hi arriba. Demanarà ajuda als altres animals del bosc per fer una torre i poder arribar a les branques. Amb les figures dels animals per poder-les muntar.

Pintxo i la música disco de Magalí Le Huche (editorial Estrella Polar i Timun Mas)

Una nova aventura d’en Pinxo: aquesta vegada viatja a Nova York, la ciutat que no dorm mai, per sentir la febre de dissabte a la nit i anar a ballar música disco als clubs més de moda de la ciutat.

Ruby Sabates Vermelles de Kate Knapp (editorial Baula i editorial Edelvives)

La Ruby és una conilleta que viu feliç amb la seva àvia al camp. Perquè els primers lectors descobreixin com és el seu dia a dia, rodejada d’animals i natura.

Gos pudent de Colas Gutman i Marc Boutavant (Blackie books en català i castellà)

El Gos Pudent vol un amo encara que no sap què significa (si tots els gossos en tenen, ha de ser una cosa fantàstica!). El seu amic Gat Aixafat l’ajudarà en la seva recerca, encara que no s’estalviaran cap maldecap…

Els Supertafaners s’espremen les neurones (editorial Vox en català i castellà)

Una capsa per jugar tota la família amb 200 preguntes dels temes més diversos: tota mena de bèsties i vegetals, món mundial, de cap a peus, ciència, invents i andròmines, planetes, estels i cia. i grans personatges.

Nieve y Rosa d’Emily Winfred Martin (editorial Errata Naturae)

La història de dues germanes, un bosc encantat i un terrible encanteri. Tots els ingredients dels contes de fades tradicionals en una història de màgia, dues protagonistes inoblidables i unes il·lustracions precioses.

El río baja sucio de David Trueba (editorial Siruela)

Les vacances de Setmana Santa del Tom i en Martín són bastant predicibles, però aquest any que sembla que seran les últimes viuran una aventura que canviarà la seva percepció del món.

Aristòtil i Dante de Benjamin Alire Sáenz (L’Altra Tribu i Crossbooks)

L’Ari i en Dante són dos adolescents que no s’assemblen en res, però des que es coneixen un dia d’estiu a la piscina es tornen inseparables. Una amistat que durarà per sempre i els canviarà la vida.

Thornhill de Pam Smy (Blackie books tant en català com en castellà)

Dues històries paral·leles (una que passa als anys vuitanta i explicada a través del diari d’una noia i una altra que passa en l’actualitat explicada a través d’il·lustracions) que conflueixen en un final que et deixarà glaçat.

L’amor de la gent normal

En Connell i la Marianne són dos adolescents que estudien en el mateix institut d’un petit poble d’Irlanda. No tenen res en comú, pràcticament no saben de l’existència l’un de l’altre. Ella és esquerpa, solitària i la consideren la freak de l’institut; ell és sociable, atractiu, una estrella de l’esport, a tothom li agrada en Connell.  Ocult a tots els que els rodegen, sorgeix una connexió especial entre ells i comencen una relació poc corrent i desigual que els canviarà. A mesura que avancem en la novel·la, presenciem com els dos adolescents s’obren camí cap a la vida adulta, a palpentes, sense manual d’instruccions, aprenent a força de caure i mirar d’aixecar-se de nou. Ens colem a la seva intimitat, ens reconeixem en les seves alegries, decepcions, pors o il·lusions.

Sally Rooney explica a la novel·la “Gent normal” (Edicions del Periscopi i Literatura Random House, 2019) la història d’aquests dos nois, de com es troben i es separen, de quina manera s’estimen, es fereixen, es parlen i no s’entenen, es separen però no es perden. En capítols curts que van fent saltirons en el temps, des del mes de febrer de 2011 fins quatre anys més tard, la Marianne i en Connell creixen, canvien l’un per l’altre, gràcies i per culpa de l’altre.  Com ja va fer en la seva òpera prima –“Conversaciones con amigos” (Literatura Random House, 2018)-, Rooney  fa un retrat amb bisturí de les relacions actuals: l’amor, la dependència, la por, la pèrdua, la valentia, la fragilitat, la incomprensió, la comunicació, la soledat, les amistats, la família… Una radiografia d’una generació que ha estat educada per arribar a ser un ideal, però que a la que no han ensenyat a gestionar el desencant, el fracàs o la frustració; massa preparada per triomfar sobre el paper i gens per sobreposar-se a la vida de debò.

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers

L’Ari i en Dante són dos adolescents amb caràcters oposats –solitaris, cada un a la seva manera- que es coneixen a la piscina pública i es fan amics inseparables. L’Ari és callat, melancòlic, poc expressiu, desconfiat, a vegades pot ser agressiu, sempre sembla trist o enfadat, no s’agrada a si mateix i se’l veu desorientat. En Dante, en canvi, és divertit, extravertit, sociable, cau bé a tothom, és creatiu (dibuixa, recita poesia, s’inventa històries i jocs…),  i obre a l’Ari tot de nous mons: el de la poesia, la literatura i l’art, l’amistat i la lleialtat, l’aventura i l’amor. Malgrat les diferències, l’un se sent atret per l’altre i viceversa, l’un té allò que a l’altre li falta i necessita. Just es troben en el moment en què un ha de construir-se a si mateix, el moment en què tot passa per primer cop.

Així passen junts el primer estiu, en el que els dos nois tenen quinze anys: el de l’amistat, els jocs, l’aprenentatge, la valentia, però el final d’aquest estiu també els ensenyarà que és la pèrdua, el dolor, els malsons i les pors. Després d’un curs separats, el següent estiu en què es retroben descobreixen el valor de la família -la pertinença, els orígens- i el pes dels seus secrets, com afrontar les herències i les expectatives dipositades en ells, la força dels lligams i la consegüent responsabilitat. S’adonen de la injustícia que hi ha al món i de què és necessari triar les batalles perquè no les poden lluitar totes. És quan comencen a deixar enrere la infantesa i la innocència, però també aprenen que hi ha un univers esperant que el descobreixin plegats.

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers” de Benjamon Alire Sáenz ha guanyat els premi literaris: el Lambda Literary Award, l’Stonewall Book Award de Narrativa LGTB i el Michael L. Pritz Award de Narrativa Juvenil. L’editorial L’Altra en la seva col·lecció juvenil (L’Altra Tribu) acaba de publicar la versió en català en traducció de Maria Climent.

“Gegants de gel”

En la sessió del club del mes de novembre hem parlat de la novel·la “Gegants de gel” de Joan Benesiu (publicada per Edicions del Periscopi). Hem pogut comptar amb la presència de l’autor del llibre, que l’any 2015 va guanyar el Premi Llibreter a la millor novel·la en llengua catalana. Ens ha explicat molts detalls sobre la construcció d’aquesta primera obra i també ens ha parlat del seu darrer treball, la novel·la “Serem Atlàntida” (Edicions del Periscopi, 2019)

«Un no l’encerta mai. Quan vaig entrar a Katowice, Dominika, que lluïa una part intacta de la seua bellesa eslava tot i haver superat la seixantena d’anys, havia donat ja la paraula a l’altre xilè -el vertader. Com és que no havia arribat abans, em preguntaven, et tocava a tu explicar la teua història, era el teu torn. Jo arronsava els muscles i recordava els minuts llençats a l’extrem de la ciutat, mentre pensava en els universos esmicolats de Sebald i en la possibilitat que Ushuaia i jo mateix ens convertirem també en runa, pols i misèria amb el temps. El xilè tenia l’expressió severa i cara de poques amistats, la qual cosa no s’avenia bé amb l’ambient d’estranya companyonia de la taula. Físicament era fort, amb els cabells negres tallats rasers i unes ninetes vives que llampurnejaven a deshora, quan el to de veu s’esllanguia o el seu cervell semblava cercar la paraula exacta».

A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el mateix escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar.

Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.

Imatge

Ja coneixeu en Pinxo?

Hi ha una col·lecció de llibres pels quals a la llibreria sentim especial predilecció i aquesta és la d’en Pinxo que publica l’editorial Estrella Polar (en castellà el protagonista es diu Paco i la col·lecció la publica la línia infantil de l’editorial Timun Mas).

En Pinxo és un gos apassionat per la música que viatja pel món a la recerca de diferents estils musicals i conèixer nous instruments: ja ha viatjat a l’Àfrica (“Pinxo i la música africana”), a Venècia (“Pinxo i Vivaldi”), a Londres (“Pinxo i el rock”), a París (“Pinxo i Mozart”), a Nova Orleans (“Pinxo i el Jazz”), a Nova York (“Pinxo i la música disco”, el més nou fins ara) i fins i tot al fons del bosc on els animals es reuneixen per oferir un concert a la nit (“Pinxo i l’orquestra“). En cada un dels llibres en Pinxo i els seus amics músics ens ensenyen els sons dels diferents instruments típics de cada un dels estils musicals, així com les peces més conegudes dels compositors més influents.

El duet format per la il·lustradora Magali La Huche i la directora artística Isabelle Devy iventa, a partir de 16 peces musicals escollides, una història on el Pinxo acompanya als nens i nenes (els llibres estan recomanats per a infants a partir de 3 anys) a descobrir instruments i sons, i a estimar la música, en totes les seves expressions. Al final de tots els llibres, els adults trobareu els crèdits dels noms de les peces musicals, així com dels intèrprets que les han enregistrat, i els petits un resum dels sons i cançons del llibre per repassar el que hem après.

La reconstrucció de Philippe Lançon

El matí –eren al voltant de les 11h- del 7 de gener de 2015 dos terroristes van entrar a la redacció del diari satíric Charlie Hebdo a París i van disparar als membres del consell de redacció que estaven reunits allí. L’atemptat va provocar dotze morts i onze ferits, entre ells el periodista Philippe Lançon. Dos anys i mig després, Lançon va publicar la novel·la “L’esqueix de carn” (traduïda al català per Joan Casas a l’editorial Angle i en castellà per Juan de Sola a l’editorial Anagrama, sota el títol de “El colgajo”).

Resultat d'imatges de philippe lançon anagrama

En aquest text –que divaga entre la crònica, la novel·la, les memòries i l’autoficció- l’autor reconstrueix els deu mesos, des del matí de l’atemptat fins que torna a casa seva amb l’alta hospitalària, que passa a l’hospital, més de dos-cents vuitanta dies, una vintena d’operacions, hores i hores de rehabilitació, la reconstrucció de la seva cara, que va ser desfigurada per dos trets de bala, i el replantejament de tota una vida.

En gairebé cinc-centes pàgines, Lançon ens parla de la por, el dolor, l’esperança, l’aïllament, la família, l’art –segueix fent crítiques pel diari Libération d’exposicions durant la seva rehabilitació-, de literatura –els escriptors que l’acompanyen durant les hores d’hospital, com Kafka, Proust, Mann, o Shakespeare, no només figuradament, ja que amaga alguns llibres per entrar a quiròfan com a amulet-, de música, de la família, l’amistat, l’amor, la confiança en l’Estat o en la medicina… i, sobretot, del temps: el temps que necessitem per comprendre el que ens envolta, per assimilar els canvis, per créixer i canviar, per poder sobreviure.

En aquest llibre no trobareu un al·legat polític, ni és un assaig sobre terrorisme, ni tan sols el podem considerar el testimoni d’una víctima. Lançon ha escrit la seva experiència, única, intransferible, i ho ha fet perquè hi ha vegades que l’única manera d’entendre les coses o a un mateix, és posar-ho per escrit.

“Sigo aquí”

En la sesión de octubre del club de lectura hemos comentado el libro “Sigo aquí” de Maggie O’Farrell (Libros del Asteroide en castellano, L’Altra editorial en catalán). Nos ha acompañado la traductora de la edición en castellano, Concha Cardeñoso, traductora también de las otras obras publicadas en la editorial.

«Mientras pone la tetera en la mesa me pregunta en qué estoy trabajando ahora y, después de beber agua, le digo que intento relatar una vida, pero solo a través de experiencias cercanas a la muerte.

Se queda en silencio un momento, mientras recoloca la funda, la jarra de leche y las asas de las tazas.

– ¿Tu vida?- me pregunta.

– Sí- digo, levemente nerviosa. No tengo la menor idea de qué le va a parecer esto-. No es… son solo… retazos de una vida. Una colección de momentos. Algunos capítulos serán largos, otros muy cortos, tal vez.»

Un parto que se complica más allá de lo razonable, a una niña le diagnostican una enfermedad incurable que la tiene encamada durante más de un año; una adolescente es agredida por un extraño mientras pasea por el campo; el avión en el que una joven viaja a Asia se precipita al vacío; una mujer se salva por los pelos de ser atropellada.

Estos son algunos de los episodios -suceden en distintos momentos de su vida y en diversos países – que Maggie O’Farrell recoge en este particularísimo libro autobiográfico. Diecisiete roces con la muerte, como los llama su autora, que pudieron terminar en desastre, diecisiete momentos clave de su vida que revelan una manera de ser y estar en el mundo. “Sigo aquí” es un libro sincero que huyendo de lo sentimental anima al lector a interrogarse sobra las cosas que verdaderamente cuentan, a reflexionar sobre la fragilidad de nuestra existencia y a celebrar la belleza y el milagro de la vida.

Creix un arbre a Brooklyn

A la sessió del mes de setembre del club de lectura vam comenatr el llibre “Creix un arbre a Brooklyn” de Betty Smith. Ens va acompanyar la Vane, una de les editores de L’Altra, editorial que ha publicat la traducció al català.

Som a principis del segle XX i trobem la petita Francie Nolan llegint a l’escala d’incendis de casa seva, a l’ombra d’un arbre salvatge que només creix als barris més pobres de les grans ciutats. Quan la càmera s’allunya, anem descobrint les peculiaritats i extravagàncies de la seva família, immigrants alemanys que han viatjat a la recerca d’un món millor, i també el barri que la veu créixer, Brooklyn. Així, seguirem la jove Francie mentre es va fent gran, acompanyada sempre de llibres, vencent els anys de la gana i la pobresa i exigint de la seva vida alguna cosa més que una existència mediocre. D’aquestes ganes meravelloses i tossudes per aprendre neix “Creix un arbre a Brooklyn”, una novel·la sublim i commovedora en la qual els personatges són tan propers que quasi els podries tocar amb els dits, i la seva petita lluita de cada dia per tirar endavant esdevé tan punyent com inspiradora. “Creix un arbre a Brooklyn” és un homenatge a la infantesa, als lligams familiars, a la llibertat per triar el propi camí i a les petites batalles de cada dia.

«Un llibre magnífic d’una novel·lista meravellosa i oblidada» Paul Auster.

“Ser(t) arquitecto” de María del Mar Arnús

Al carrer Muntaner, a l’altura de Rector Ubach, hi ha una placa de l’Ajuntament que anuncia que l’edifici  va ser projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, i que és on es va instal·lar fins al final de la guerra.

Sert va néixer en una família nobiliària, a la que no li faltava de res. Aviat es va quedar orfe, i el seu oncle -el pintor Josep Maria Sert-, el va apadrinar i posar en contacte amb personatges rellevants de la cultura.

Ell va decidir estudiar per ser arquitecte, i quan va entrar a l’Escola d’Arquitectura, se li va obrir un món nou en el qual va prendre’n partit social i políticament.

Va reivindicar la dimensió social a l’arquitectura moderna fent una important labor social construint escoles, hospitals i habitatges per a obrers. A Barcelona hi tenim com a exemples la Casa Bloc o el Dispensari Central Antituberculós.

I es va vincular al republicanisme fins al punt de responsabilitzar-se del Pavelló de la República dins l’Exposició Universal de París (1937), i d’haver de marxar a l’exili un cop acabada la guerra.

Des dels Estats Units va continuar fent projectes com a urbanista en diferents països a escala mundial, sempre envoltat d’amics artistes internacionals com ell: Dalí, Picasso, Calder, Miró, Giacometti, Brossa, Foix i un interminable etcètera.

En aquestes memòries l’autora, que està casada amb un nebot de l’arquitecte, ha tingut accés als arxius de la família i als testimonis personals. Així ha pogut fer un relat en el qual els esdeveniments professionals estan lligats als aspectes privats de la seva vida i aquestes dues coses, equiparades en importància i rellevància, ens presenten un relat personal, professional i d’època. I tot plegat fa que SER(T) ARQUITECTO sigui d’ampli interès.