Agenda de novembre i desembre de 2019

*Trobareu tota la informació actualitzada a l’apartat d’agenda de la nostra web,

Ja coneixeu en Pinxo?

Hi ha una col·lecció de llibres pels quals a la llibreria sentim especial predilecció i aquesta és la d’en Pinxo que publica l’editorial Estrella Polar (en castellà el protagonista es diu Paco i la col·lecció la publica la línia infantil de l’editorial Timun Mas).

En Pinxo és un gos apassionat per la música que viatja pel món a la recerca de diferents estils musicals i conèixer nous instruments: ja ha viatjat a l’Àfrica (“Pinxo i la música africana”), a Venècia (“Pinxo i Vivaldi”), a Londres (“Pinxo i el rock”), a París (“Pinxo i Mozart”), a Nova Orleans (“Pinxo i el Jazz”), a Nova York (“Pinxo i la música disco”, el més nou fins ara) i fins i tot al fons del bosc on els animals es reuneixen per oferir un concert a la nit (“Pinxo i l’orquestra“). En cada un dels llibres en Pinxo i els seus amics músics ens ensenyen els sons dels diferents instruments típics de cada un dels estils musicals, així com les peces més conegudes dels compositors més influents.

El duet format per la il·lustradora Magali La Huche i la directora artística Isabelle Devy iventa, a partir de 16 peces musicals escollides, una història on el Pinxo acompanya als nens i nenes (els llibres estan recomanats per a infants a partir de 3 anys) a descobrir instruments i sons, i a estimar la música, en totes les seves expressions. Al final de tots els llibres, els adults trobareu els crèdits dels noms de les peces musicals, així com dels intèrprets que les han enregistrat, i els petits un resum dels sons i cançons del llibre per repassar el que hem après.

La reconstrucció de Philippe Lançon

El matí –eren al voltant de les 11h- del 7 de gener de 2015 dos terroristes van entrar a la redacció del diari satíric Charlie Hebdo a París i van disparar als membres del consell de redacció que estaven reunits allí. L’atemptat va provocar dotze morts i onze ferits, entre ells el periodista Philippe Lançon. Dos anys i mig després, Lançon va publicar la novel·la “L’esqueix de carn” (traduïda al català per Joan Casas a l’editorial Angle i en castellà per Juan de Sola a l’editorial Anagrama, sota el títol de “El colgajo”).

En aquest text –que divaga entre la crònica, la novel·la, les memòries i l’autoficció- l’autor reconstrueix els deu mesos, des del matí de l’atemptat fins que torna a casa seva amb l’alta hospitalària, que passa a l’hospital, més de dos-cents vuitanta dies, una vintena d’operacions, hores i hores de rehabilitació, la reconstrucció de la seva cara, que va ser desfigurada per dos trets de bala, i el replantejament de tota una vida.

En gairebé cinc-centes pàgines, Lançon ens parla de la por, el dolor, l’esperança, l’aïllament, la família, l’art –segueix fent crítiques pel diari Libération d’exposicions durant la seva rehabilitació-, de literatura –els escriptors que l’acompanyen durant les hores d’hospital, com Kafka, Proust, Mann, o Shakespeare, no només figuradament, ja que amaga alguns llibres per entrar a quiròfan com a amulet-, de música, de la família, l’amistat, l’amor, la confiança en l’Estat o en la medicina… i, sobretot, del temps: el temps que necessitem per comprendre el que ens envolta, per assimilar els canvis, per créixer i canviar, per poder sobreviure.

En aquest llibre no trobareu un al·legat polític, ni és un assaig sobre terrorisme, ni tan sols el podem considerar el testimoni d’una víctima. Lançon ha escrit la seva experiència, única, intransferible, i ho ha fet perquè hi ha vegades que l’única manera d’entendre les coses o a un mateix, és posar-ho per escrit.

“Sigo aquí”

En la sesión de octubre del club de lectura hemos comentado el libro “Sigo aquí” de Maggie O’Farrell (Libros del Asteroide en castellano, L’Altra editorial en catalán). Nos ha acompañado la traductora de la edición en castellano, Concha Cardeñoso, traductora también de las otras obras publicadas en la editorial.

«Mientras pone la tetera en la mesa me pregunta en qué estoy trabajando ahora y, después de beber agua, le digo que intento relatar una vida, pero solo a través de experiencias cercanas a la muerte.

Se queda en silencio un momento, mientras recoloca la funda, la jarra de leche y las asas de las tazas.

– ¿Tu vida?- me pregunta.

– Sí- digo, levemente nerviosa. No tengo la menor idea de qué le va a parecer esto-. No es… son solo… retazos de una vida. Una colección de momentos. Algunos capítulos serán largos, otros muy cortos, tal vez.»

Un parto que se complica más allá de lo razonable, a una niña le diagnostican una enfermedad incurable que la tiene encamada durante más de un año; una adolescente es agredida por un extraño mientras pasea por el campo; el avión en el que una joven viaja a Asia se precipita al vacío; una mujer se salva por los pelos de ser atropellada.

Estos son algunos de los episodios -suceden en distintos momentos de su vida y en diversos países – que Maggie O’Farrell recoge en este particularísimo libro autobiográfico. Diecisiete roces con la muerte, como los llama su autora, que pudieron terminar en desastre, diecisiete momentos clave de su vida que revelan una manera de ser y estar en el mundo. “Sigo aquí” es un libro sincero que huyendo de lo sentimental anima al lector a interrogarse sobra las cosas que verdaderamente cuentan, a reflexionar sobre la fragilidad de nuestra existencia y a celebrar la belleza y el milagro de la vida.