Aquests són alguns dels títols que recomanarem de narrativa, relats i còmic:
– “La confessió de la lleona” de Mia Couto (ed. Periscopi)
La missió de caçar a la lleona que mata a les dones del poblet de Kulumani, serveix a l’autor per explicar-nos com si fos una llegenda, les creences dels habitants de Moçambic, el paper fonamental de les dones en aquesta comunitat. En una mescla de realitat i superstició, Mia Couto denúncia l’opressió contra la dona que encara ara existeix en moltes parts d’Àfrica.
– “Tomoji” de Jiro Taniguchi (ed. Ponent Mon)
Una nova novel·la gràfica del mestre Taniguchi: hi tornem a trobar tant els paisatges serens com els personatges delicats, tant del gust de l’autor. En aquest volum, Taniguchi ens presenta la infància i adolescència de Tomoji Uchida, així com el Japó més tradicional i desconegut per als occidentals.
– “Manual per a dones de fer feines” de Lucia Berlin (ed. l’Altra)
Ens trobem davant d’un recull dels millors contes de Lucia Berlin, autora americana desconeguda fins ara pel públic català. Els relats de Berlin ens traslladen a una Amèrica profunda i inhòspita i estan protagonitzats per dones que lluiten dia rere dia per sobreviure a la ciutat.
– “Tú no eres como las otras madres” de Angelika Schrobsdorff (ed. Periférica & Errata Naturae)
L’autora reconstrueix a partir de cartes, records familiars, testimonis d’amics i coneguts, fragments de diaris, textos perduts… la vida de la seva mare, des de l’efervescent Berlin dels anys 20 fins a l’exili a la Bulgària dels anys 40. La vida d’una dona enlluernadora que estimava i vivia amb una força extraordinària.
– “Una veu de nit” d’Andrea Camilleri (edicions 62)
Un nou cas del comissari Montalbano, que ara ja té 50 anys però no vol deixar encara la seva feina a la policia. Aquest cop s’enfronta a un cas que tothom dóna per descomptat que ha estat un suïcidi, però ni Montalbano ni el forense ho tenen tan clar…