Agenda de novembre

*Les places son limitades, us preguem que arribeu una mica abans per poder començar les activitats puntualment. Gràcies!

Suïcidi

“Un dissabte d’agost surts de casa amb la teva dona vestit per anar a jugar a tennis. Al jardí, li fas notar que t’has descuidat la raqueta a casa. Tornes a buscar-la, però en lloc d’anar cap a l’armari del rebedor on la sols desar, baixes al soterrani. La teva dona no ho veu, s’ha quedat a fora, fa bon temps i gaudeix del sol. Al cap d’un instant, snet la descàrrega d’una arma de foc. Corre cap a dins la casa, crida el teu nom, veu que la porta de l’escala que duu al soterrani està oberta, baixa i t’hi troba. T’has disparat una bala al cap amb un fusell que havies preparat curosament. has deixat sobre la taula un còmic obert per una doble pàgina. de l’emoció, la teva dona es recolza a la taula, el llibre cau i queda tancat abans que ella entengui que aquell era el teu últim missatge”

Així comença “Suïcidi”, l’últim llibre de l’artista, escriptor i fotògraf francès Édouard Levé. Tot i ser ficció, evoca el suïcidi del seu amic de la infància, 20 anys abans, i el qual també havia estat esmentat en “Autoretrat”. Levé es va suïcidar deu dies després de lliurar el manuscrit d’aquest llibre al seu editor. Tenia 42 anys.

El dilluns 15 d’octubre, l’editor de Quid Pro Quo, Antoni Xumet, ens va acompanyar per parlar d’aquest llibre i de l’obra literària i artística de Levé.

Acantilado, hoste del mes d’octubre

Presentar l’editorial Acantilado és difícil, potser perquè no li cal presentació.

El seu logo ja és una declaració d’intencions, un salt al buit, una manera d’entendre l’edició i la cultura. Un catàleg per compartir trajectòria i inquietuds amb els lectors, i una invitació a la conversa.

Jaume Vallcorba deia que els llibres el van acompanyar, el van configurar i el van afinar durant tota la seva vida. Que en ells es podia retrobar si els rellegia, inclús tenir un diàleg amb si mateix, amb les notes que hi havia deixat anteriorment.

Creia que una lectura pot canviar de manera important a un lector, a més d’agradar i estimular-lo, i que aquesta era la seva responsabilitat com a editor.

Rescatava llibres i els hi donava un marc, i arrodonia els textos d’acord amb la voluntat del seu autor.

Sandra Ollo va entrar a l’editorial quan aquesta complia 10 anys, i el 2014 en va assumir la direcció. Des de llavors edita convidant al lector a la conversa, al diàleg entre editor-llibre-lector.

Escull els llibres no tant pel que l’autor diu si no més per al com ho diu, i es planteja totes les vegades si aquell text pot ser un llibre que hagi d’estar al mercat.

Demana qualitat literària sense respondre a modes, no està gaire al cas del què fan els altres i continua construint un catàleg entès com a espai de reflexió on els llibres de diferents èpoques i gèneres vagin configurant un univers cada cop més enriquidor.

Les pautes les marquen la selecció de títols, l’edició de textos, les traduccions i l’elaboració material i formal dels llibres.

Els dinosaures

Els dinosaures són uns grans rèptils que van habitar la Terra fa 230 milions d’anys, però nosaltres només fa 150 anys que sabem que van existir, a partir d’uns fòssils que un grup de paleontòlegs va descobrir a Anglaterra.

Fa 66 milions d’anys, els volcans van entrar en erupció i a la Terra va caure una pluja de meteorits enormes. Les cendres van enfosquir l’atmosfera i la majoria de plantes i animals van morir.  Sota terra, els ossos es converteixen a poc a poc en aquests fòssils.

Des d’aquest moment aquests animals prehistòrics han fascinat a grans i petits, que han somiat en com seria un món en què els dinosaures no s’haguessin extingit i han provat d’inventar la manera de tornar-los a la vida.

Els científics treballen per descobrir com eren els dinosaures, quantes espècies existien (de moment han identificat unes set-centes!) i com era la terra quan ells vivien, i ho fan en equips de paleontòlegs, arqueòlegs, tècnics de laboratori… cadascú posa els seus coneixements: reconstrueixen els esquelets i els exposen als museus. Gràcies a ells podem saber quin aspecte tenien els dinosaures i com vivien, i fins i tot imaginar històries que vivien aquests grans animals (i fer-ne un conte amb les millors aventures!)

Us hem preparat per aquest trimestre en què els dinosaures seran els Reis de la Casa un parell de conta contes que tenen aquests animals prehistòrics com a protagonistes.

A l’Octubre, l’arqueòleg Bernat vindrà a la llibreria per explicar-nos el conte del “Gegantosaure” (d’edicions del Pirata), la història de quatre petits dinosaures que surten d’excursió amb molt de compte per no trobar-se amb el terrible Gegantosaure, però n’hi ha un d’ells que creu que seria divertit enganyar una mica a la resta…

I al Novembre, els amics de l’editorial Joventut vindran a explicar-nos contes! Entre ells la història del Tiranosaure Reg, un dinosaure que acaba de sortir de l’ou decidit a explorar el món, però de moment és tant petit que sembla una sargantana… fins que obre la boca per rugir!