Lectures per l’estiu (edició 2019)

Club de recomanacions d'estiu

SIS NITS D’AGOST  de Jordi Lara (edicions de 1984)

El mes d’agost de 2007 van trobar el cos sense vida de l’activista social Lluís Maria Xirinacs en una zona boscosa. La seva mort sempre va ser un misteri i Jordi Lara agafa aquest fer per fer una reconstrucció del personatge i una reflexió sobre el dret a decidir com viure un mateix, i també com morir.

 CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA d’Irene Solà (editorial Anagrama)

Una novel·la coral explicada pels diferents habitants d’una vall de muntanya al Pirineu català (de les persones que hi viuen, però també de bèsties, fenòmens meteorològics i éssers fantàstics que cohabiten amb els humans). El passat, la memòria, les llegendes… donen forma i sentit a les vides del present.

4rt premi Llibres Anagrama de Novel·la. També disponible la traducció al castellà.

UNA CASA AMB RODES d’Ivan Jablonkla (editorial Anagrama)

Una novel·la autobiogràfica en què l’autor recorda els estius de la dècada dels 80 quan la seva família per iniciativa del seu pare, viatjava durant les vacances en una autocaravana per gran part d’Europa.  Un homenatge a la figura del pare i un cant a la llibertat aconseguida gràcies a la lluita de les generacions anteriors a la nostra.

També disponible la traducció al castellà.

PERSECUCIÓ de Toni Sala (editorial L’Altra)

Un home li confessa a la seva parella que va assassinar a la seva primera dona, i que va estar pres per aquest fet. A partir d’aquí la relació entre els dos s’esquinça així com els records comuns, i els dos personatges es troben davant d’un abisme inesperat.

RECORDS DEL FUTUR de Siri Hustvedt (edicions 62)

Una escriptora recupera el diari que va escriure quan just arribava a la ciutat de Nova York a finals dels anys 70. La novel·la és una conversa entre la persona que som i la que vam ser, la construcció d’un personatge vist i viscut en primera persona.

L’autora ha guanyat enguany el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres. També disponible la traducció al castellà.

TERRA SOMNÀMBULA de Mia Couto (edicions del Periscopi)

Un home gran i un de jove es refugien de l’onada de violència que viu Moçambic en un autobús abandonat. Allí descobriran els quaderns d’un tercer personatge ja mort. Les històries –la del present i la que troben escrita- es barrejaran entre elles i amb la Història del país.

L’editorial donarà 1€ de cada llibre venut  a la Fundació Fernando Leite Couto, que treballa per la reconstrucció de Moçambic.

UNA LLETRA FEMENINA DE COLOR BLAU PÀL·LID de Franz Werfel (edicions de 1984)

Un alt funcionari vienès obre una carta escrita amb tinta de color blau pàl·lid. En ella una vella coneguda li sol·licita ajuda per a l’escolarització d’un noi amb pocs recursos, però aquestes paraules obre un torrent de records de la seva joventut i d’un vell amor.

També disponible la traducció al castellà.

QUI TEM LA MORT de Nnedi Okorafor (editorial Raig Verd)

Una novel·la de ciència-ficció que retrata una Àfrica llunyana, després d’un desastre nuclear i una mare i una filla que lluiten per sobreviure al desert i a la violència estructural de la societat, al racisme, al masclisme, la repressió, el fanatisme i les desigualtats.

VOZDEVIEJA d’Elisa Victoria (Blackie Books)

Marina és una nena de 9 anys una mica rata sàvia. Passarà l’estiu del 93 amb la seva àvia, que és també la seva millor amiga. Una veu tendra i molt divertida que ens porta als estius eterns de quan érem infants.

FRESAS SILVESTRES de Angela Thirkell (editorial Gatopardo)

La jove Mary Preston acudeix com a invitada a la casa de la seva tieta Agnes Rushwater, una dama anglesa acostumada a fer-se les tradicions a la seva mida i escoltar més aviat poc a aquells que l’envolten. Allà coneixerà a tota una galeria de parents llunyans extravagants però encantadors.

LOS FELICES DÍAS DEL VERANO de Fulco di Verdura (editorial Errata Naturae)

Un llibre de memòries i records de quan l’autor era petit i vivia en una antiga villa de Palermo amb les dones de la seva vida: la seva germana, la seva mare i la seva àvia. Un relat a mig camí entre “El Gatopardo” de Lampedusa i “La meva família i altres animals” de Durrell.

LA CHICA DE LA LEICA d’Helena Janeczek (Tusquets editores)

Tres personatges –cada un amb el seu punt de vista i la seva pròpia veu- expliquen la vida de la primera dona fotoperiodista, Gerda Taro. Coneguda més ser la parella de Robert Capa que pels seus treballs, Taro va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil i va morir al camp de batalla espanyol l’any 1937.

Premi Strega de 2018. També disponible la traducció en català.

NO CERRAMOS EN AGOSTO d’Eduard Palomares (Libros del Asteroide)

Un detectiu en pràctiques s’ha d’ocupar durant el mes d’agost de l’agència per qui treballa. Sembla una feina senzilla –encara que mal pagada-, però es complica en el moment que rep el primer cas. Una novel·la clàssica del gènere de detectius, però ambientada a la Barcelona actual.

13 de Steve Cavanagh (Roca editorial)

Com es pot resoldre un cas d’assassinat quan l’acusat és innocent i l’assassí forma part del jurat popular? Una volta a la típica novel·la negra on el temps i el sistema judicial juguen a favor de l’assassí.

UNA EXISTÈNCIA DE PAPER d’Al Berto (Lleonard Muntaner editors)

Un poemari intimista en què el poeta explica la seva manera de viure. Davant de l’angoixa personal i col·lectiva, Al Berto opta per una vida fràgil, però seva, modesta, però autèntica, incurable, però rebel, una existència de paper.

 OTRA VIDA POR VIVIR de Theodor Kallifates (editorial Galaxia Gutenberg)

Després de més de cinquanta anys vivint a Suècia i escrivint novel·les en la llengua del seu país d’acollida, l’escriptor grec Theodor Kallifates es troba sense paraules, creu que ja no pot escriure més. Aquest buit el farà reflexionar sobre la migració, el racisme, els orígens i la llengua, sobretot la petjada que deixa en cadascú de nosaltres la que ha estat la nostra llengua materna.

TSUNAMI: MIRADAS FEMINISTAS edició de Marta Sanz (editorial Sexto Piso)

L’escriptora Marta Sanz convoca a un grup d’autores de generacions, realitats i procedències diverses perquè escriguin un text autobiogràfic sobre el fet de ser dona, el que ha suposat en el seu dia a dia, en les seves carreres i en la seva família.

En el recull hi trobem les veus de Pilar Adón, Flavita Banana, Nuria Barrios, Cristina Fallarás, Laura Freixas, Sara Mesa, Cristina Morales, Edurne Portela, María Sánchez i Clara Usón.

SALVAR VIDAS EN EL MEDITERRÁNEO: UN PANFLETO ÍNTIMO SOBRE EL RACISMO de Sandro Veronesi (editorial Anagrama)

Un conjunt de textos, cartes, tuits i reflexions de l’escriptor italià Sandro Veronesi al voltant de la crisi de refugiats que estem vivint i sobre la seva experiència amb l’ONG Proactiva Open Arms.

Dins de la col·lecció Nuevos Cuadernos Anagrama. També disponible en català.

Anuncis

Istanbul Istanbul

En el club de lectura del mes de juny vam comentar el llibre “Istanbul Istanbul” de l’autor kurd Burhan Sönmez que ha publicat edicions del Periscopi en català i editorial Minúscula en castellà. Ens va acompanyar l’editor Aniol Rafel, d’edicions del Periscopi.

A la novel·la quatre personatges coincideixen en una cel·la d’una presó subterrània d’Istanbul on passen 10 dies. En aquest període, entre dolor, patiment, fred i por, s’explicaran històries, endevinalles i llegendes sobre la ciutat que està damunt dels seus caps per intentar fer avançar el temps i sobreviure.

Dins la cel·la no es poden explicar secrets de les seves vides de fora. Però les persones no només estan formades de records propis, també de relats que han après: tot el que succeeix en el passat i s’expressa amb paraules, es converteix en un conte.

Una història d’històries, sobre el valor, l’amor, la llibertat, la llengua, la memòria i com la literatura pot salvar.

Canteu, esperits, canteu

La història de “Canteu, esperits, canteu” de Jesmyn Ward (Edicions del Periscopi/editorial Sexto Piso) està explicada a tres veus: La de la Leoni, una mare jove i perduda. La d’en Jojo, el seu fill de dotze anys amb un do heretat de la seva família materna, que comparteix amb les dones de l’estirp i que està molt vinculada a la religió espiritista del sud d’Estats Units. I la d’en Richie, un esperit que es troba atrapat en el limbe.

La Leoni ha decidit agafar els seus dos fills i muntar-los en un cotxe decadent amb una companya de feina (ionqui com ella i que també té el seu marit empresonat) per anar a buscar a la presó en Michael, el seu gran amor, pare dels seus fills i que sempre ha avantposat a qualsevol altra persona.

El seu fill Jojo, que per experiència desconfia de la seva mare, del seu humor voluble i de totes les seves idees, preferiria quedar-se amb els seus avis, qui s’han fet responsables de tots ells des de sempre, però no li queda més remei que fer el viatge amb la seva mare a càrrec de la seva germana petita Kayla fins a la presó de Parchman. En arribar a la presó s’uneix al grup familiar l’esperit d’un noi, en Richie, que reconeix en el Jojo el seu antic company d’empresonament: en River, l’avi dels nens. L’esperit necessita saber què va passar en el moment de la seva mort per poder descansar finalment i creu que en River, el seu amic i protector, pot ajudar-lo a travessar el llindar.

Amb aquests tres fils, l’autora teixeix un viatge que travessa Estats Units i indaga en l’origen del dolor i la violència en la família d’en Jojo, de la mateixa manera que aquest dolor i violència també és part de la història del país. Ward ens parla de com el passat corca les relacions actuals dels diversos membres, de com els morts estan més que presents en el nostre dia a dia, i de com és de difícil intentar ignorar les arrels i les tradicions en tant ens conformen com a individus.

Aprendre a parlar amb les plantes

Dilluns 12 de novembre a les 19h, nova sessió del nostre club de lectura mensual. Aquest mes comentarem  “Aprendre a parlar amb les plantes” de Marta Orriols (en català a Edicions del Periscopi i en castellà a Lumen).

Des que no hi ets, del telèfon només n’espero ofertes per canviar de companyia i desgràcies. El timbre encara m’espanta a cada truc. L’encara em vesteix. Encara m’espanto, encara em desperto per agafar aire, encara em giro d’esquena cada vegada que em creuo amb una bicicleta. Sense pensar-hi, encara paro la taula per a dos els divendres al vespre.

La Paula ha perdut a la seva parella i li sembla que el seu món es divideix en un abans i un després. Però res s’atura al seu voltant i haurà de recompondre la seva vida, reconstruir-se a si mateixa i trobar un nou llenguatge per comprendre les seves noves circumstàncies.

En aquesta ocasió ens va acompanyar l’autora que és veïna del barri i li vam poder preguntar pels personatges, d’on havia tret la idea de la novel·la i dels seus secrets d’escriptura.

Llibres per l’estiu: no ficció

Que no ens guanyi la por de Lolita Bosch (Ara llibres): també disponible en castellà

La por és un termòmetre essencial que compartim les persones de totes les cultures, els gèneres i les edats del món, una mena de radar que avisa el cos quan s’ha de preparar. Però quan no sabem què fer-ne i està a punt de vèncer-nos, també és un amplificador que ens va en contra i fa que no ens enfrontem, precisament, amb allò que ens paralitza.

Un aire anglès de Miquel Berga (edicions del Periscopi)

Els textos de Miquel Berga generen oasis amables enmig del bombardeig frenètic de l’actualitat. Aquest llibre ens ofereix una selecció d’articles endreçats en un abecedari particular, el diccionari personal d’un anglòfil que no perd mai de vista qui són els seus i des d’on escriu.

El fill del corrector / Arre, arre, corrector d’Adrià Pujol i Rubén Martín (Hurtado & Ortega editores)

En realitat el llibre sorgeix d’un encàrrec a l’incorregible Martín Giráldez: la traducció castellana d’un original català de Pujol Cruells. Una petita meravella que versa sobre el pare de l’Adrià –corrector intermitent de Josep Pla-, el mateix Pla, el procés creatiu, el panorama literari… però que en Rubén versiona a la seva manera, deformant cada pàgina, malcriant aquest fill del corrector fins que arre, arre, arremete contra tot.

Autoretrat de Jordi Garcés de Josep Cots (Anagrama)

Vet aquí un llibre rar, especial, i de títol aparentment impossible: l’autoretrat d’un arquitecte escrit per un llibreter. Josep Cots va conèixer Jordi Garcés perquè el seu estudi d’arquitectura estava situat a prop de la primera ubicació de la llibreria Documenta i n’era client. De mica en mica, les seves visites van anar agafant la forma d’unes ràpides «converses de taulell», sempre interrompudes pel tràfec del dia a dia.

Cartes a Mahalta de Màrius Torres i Mercè Figueras (Club editor)

Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de “Mahalta”, Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d’Olena. El lector hi ressegueix la història d’una relació amorosa entre un home i una dona que viuen a pocs metres l’un de l’altre sense poder reunir-se perquè la malaltia els aïlla.

La intrusa: Retrat íntim de Gala Dalí de Monika Zgustová (Galaxia Gutenberg)

Gala Dalí va ser una dona que es va voler ella mateixa secreta. Mentre els homes amb qui va compartir la vida guanyaven en notorietat fins a esdevenir figures universals, ella triava mantenir-se a l’ombra, fins al punt de generar una imatge de dona freda, altiva, egoista, inaccessible. En realitat, Gala va ser una dona molt diferent. Monika Zgustová desvela la dona decidida, valenta i apassionada que va saber perseguir amb determinació els seus anhels.

Un esbós del passat de Virginia Woolf (Viena edicions)

A la casa familiar de Saint Ives, a Cornualla, en un dia d’estiu, la petita Virginia Woolf va experimentar una mena d’èxtasi que esdevindria el puntal dels seus records quan, anys més tard, es va proposar d’escriure les seves memòries. És a partir d’aquesta experiència que reflexiona sobre com va néixer el seu desig d’escriure.

 La tiranía sin tiranos de David Trueba (Anagrama)

Mai el món ha experimentat tants avançaments, mai hi ha hagut tanta esperança de vida, solidaritat i tendresa. Si ens sorprèn l’abandonament que afecta una part de la població, ho excusem que la mida del planeta és  ingestionable. Però fins i tot les existències més acomodades es deterioren entre mostres d’un individualisme creixent.

 Las especias: historia de una tentación de Jack Turner (Acantilado)

Durant segles, les especies suavitzaven els vins, emmascaraven la pudor dels cadàvers i s’usaven com afrodisíacs les nits de noces. Eren imprescindibles a la cuina, la medicina i el culte religiós i símbols de riquesa i poder.

 Una vida en palabras de Paul Auster (Seix Barral)

Un diàleg entre Paul Asuter i la professora danesa I.B. Siegumfeldt sobre l’ofici, l’art i la vida de l’escriptor. Profundament documentat, aquestes pàgines estan plenes de sorpreses i revelacions que mai han estat compartides per l’escriptor, així com els ensenyaments que moltes vegades salten del camp de la literatura per parlar-nos sobre la vida mateixa.

El tiempo regalado: un ensayo sobre la espera de Andrea Köhler (Libros del Asteroide): també disponible en català

Què fem quan no fem res? Esperar. Per a Andrea Köhler això no és una pèrdua de temps, sinó una manera d’usar el temps. Però ara que el temps està modelat per una tecnologia que ens aclapara, cal reaprendre i afavorir l’art de saber esperar perquè, sovint, mentre ens mantenim a l’expectativa ­amb el cor en suspens i el futur només imaginat­, gaudim de la part més rica i satisfactòria de la nostra vida.

 Variaciones sobre Budapest de Sergi Bellver (Línea Horizonte)

Entre el quadern de viatges, l’assaig literari, el diari personal i la crònica urbana, l’autor ens mostra la seva fascinació pel turbulent i esplèndid passat de Budapest. Així, amb una mirada genuïna, el text ens condueix pels ponts, els carrers i els patis d’una ciutat de rebel·la la seva naturalesa després de l’experiència del viatge i la lectura.

 Pensamientos desde mi cabaña de Kamo No Chōmei (Errata Naturae)

Kamo No Chōmei es muda a Hino, on construeix una diminuta cabana de poc més de tres metres quadrats, l’espai just per dormir, llegir, escriure, fer música i meditar segons els preceptes de Buda. Aquella cabana es va convertir en el seu univers. A través de la poesia, la imaginació i el vincles espiritual amb la natura que el rodejava, l’espai es va fer infinit.

Caminar de Robert Louis Stevenson i William Hazlitt, il·lustrat per Enrique Maldonado (Nórdica libros)

Passejar és un entreteniment distingit, burgès, ociós, elegant…; caminar és més aviat instintiu, natural, salvatge. Passejar és un ritual civil, i caminar és un acte animal. Passejar és social, i caminar més selvàtic, encara que sigui pels carrers d’una ciutat. Aquell que passeja s’imagina passejant o s’imagina segons la perspectiva dels altres; aquell que camina és, en aquest sentit, extravertit, només l’importa allò que hi ha fora.

 No sabes lo que me cuesta escribir esto: la historia de cómo recuperé el lenguaje d’Olivia Rueda (Blackie books)

Olivia Rueda tenia dos fills petits, un marit a qui li agradava cuinar i una professió vocacional: es dedicava a explicar històries, ja que era muntadora de documentals per la televisió. De sobte, tot va canviar. Després d’un ictus, va haver d’aprendre a parlar i a escriure. “No sabes lo que me cuesta escribir esto” són les memòries d’aquesta recuperació: boniques, divertides, sarcàstiques i plenes de vida.

Llibres per l’estiu: narrativa

Permagel d’Eva Baltasar (Club editor)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. Hi ha el dubte que obris el llibre, lector, però cap ni un que t’aguantaràs el respir fins al final si el comences: el viatge és massa bell.

Agostino d’Alberto Moravia (edicions de 1984)

L’Agostino deixa de ser un nen l’estiu en què la seva mare s’enamora d’un home. Aquella deessa que ell sempre havia imaginat dedicada i intocable és també una dona. Decebut i ressentit per aquesta descoberta, el protagonista malda per alliberar-se de la figura materna i comença a freqüentar amistats dubtoses que el portaran a deixar enrere la innocència.

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents de j.l. badal (:Rata_): també en castellà

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents ens ensenya a veure el món a través dels núvols. Bocabadat, j.l. badal ens apel·la a recuperar el contacte amb les forces primordials de la natura. “Per a qui viu en l’univers, el món és casa seva”. Ens descobreix la dimensió còsmica d’un acte tan elemental i anodí com seure. Desemmascara les múltiples cares del mal. No es pot condensar en quatre frases la riquesa d’aquest llibre. S’ha de llegir. Premi de la Crítica Serra d’Or 2018.

Istanbul, Istanbul de Burhan Sönmez (edicions del Periscopi)

Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis.

La felicitat d’un pollastre a l’ast de Marta F. Soldado (L’Altra)

La Fina ha aconseguit, per fi, el somni de la seva vida: obrir una perruqueria de barri. Passa les hores alegrement pentinant les clientes i xafardejant, i a casa la vida avança plàcidament al costat del Paco, el seu home, i els seus dos fills. Però la perruqueria, i la mirada del noi jove i musculat del calendari que té penjat a la paret, són només una porta que se li obre a un món inexplorat i terriblement atractiu…

Suïcidi d’Edouard Levé (Quid pro quo): també disponible en castellà

Suïcidi és una novel·la que tracta del suïcidi real d’un amic de l’autor. Tot i això, que ningú no es faci enrere, perquè va de la fosca cap a la llum i  parla sobretot de la vida. Tampoc no ha d’espantar ningú que Levé lliurés el manuscrit de l’obra només deu dies abans del seu propi suïcidi.

Por de Stefan Zweig (Quaderns Crema): també disponible en castellà

La Irene Wagner duu una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós.

 24 contes al dia coordinat per Paper de vidre (Godall)

Paper de vidre és un portal (paperdevidre.cat) que des del maig de 2014 publica un conte cada quinze dies. Guillem Miralles i Tina Vallès el codirigeixen amb molta dedicació i més entusiasme, com s’encaren els reptes que es fan de gust. Aquest recull és una tria del que s’hi ha publicat durant els primers quatre anys.

La novena hora d’Alice McDermott (Libros del Asteroide): també disponible en català

Una tarda del mes de febrer, el Jim, un jove immigrant irlandès, obre l’aixeta del gas al seu pis de Brooklyn. Quan l’Annie, la seva dona, torna a casa, hi ha una explosió. Després de l’incendi, una monja s’ocupa de tot: de l’enterrament del Jim, però sobretot de l’Annie, que està embarassada. Treballant a la bugaderia del convent, l’Annie veu créixer la seva filla Sally i deixa enrere la recança. A Brooklyn, a principis del segle xx, la superstició i la vergonya s’alien per esborrar l’últim gest del Jim.

A la deriva de Penelope Fitzgerald (Impedimenta)

Nenna James, una jove canadenca sense mitjans per llogar un pis al Londres dels anys 60, viu amb les seves dues filles en una embarcació ancorada al Tàmesi. Allí comparteixen la seva vida amb uns veïns que es troben com elles “a la deriva”. Tots ells viuen a contracorrent, en un espai on es mostren totes les característiques i contrarietats de l’ésser humà.

 El vestido azul de Michèle Desbordes (Periférica)

Coneixem a Camille Claudel, sobretot, com a l’amant del també escultor Auguste Rodin. Des de sempre, el paper de les dones que van intentar desenvolupar la seva feina prop d’homes de gran projecció ha estat secundari, una ombra. Així és com l’autora d’aquesta extraordinària novel·la intenta rescatar a Camille de la seva condició fantasmal.

Irse de Esmeralda Berbel (Comba)

Fet de sentiments, “Irse” és el diari personal de l’autora durant tres anys claus en la seva vida: els del seu divorci. El moviment és una constant, com les veus de la gent propera, diàlegs que es transformen en paisatges. Esmeralda Berbel fa de la seva escriptura un forat a través del qual mirar la vida que va ser, però que ja no és.

Luz perfecta de Marcello Fois (Hoja de lata)

El desenllaç de la trilogia sobre la família Chironi. Ens trobem a finals dels anys setanta, una època terrible i sòrdida a la ciutat de Nuoro, d’especulació i boom econòmic desenfrenat. Una època caníbal que engendra nens sense arrels, com el petit Luigi Ippolito, últim de l’estirp, criat sense saber qui és i, per aquest motiu, el perfecte botxí per acabar, finalment, amb l’humil, anacrònica i maleïda estirp dels Chironi,

El dolor de los demás de Miguel Ángel Hernández (Anagrama)

La Nit Bona de 1995, el millor amic de Miguel Ángel Hernández va assassinar a la seva germana i es va suïcidar saltant per un barranc. Ningú va saber mai el perquè. La investigació es va tancar i el crim va quedar per sempre en l’oblit. Vint anys després, quan les ferides semblen haver deixat de sagnar, l’escriptor decideix tornar i, posant-se en la pell d’un detectiu, intenta reconstruir aquella nit tràgica que va marcar el final de la seva adolescència.

Hoy he dejado la fábrica de David Monteagudo (:Rata_): també disponible en català

“Avui he deixat la fàbrica” és la vida normal posada per escrit, trossos del que és quotidià narrats de manera precisa, que fan sentir a qui llegeix que potser és possible entendre-ho tot, que només cal mirar. És potser el seu text més personal fins al moment, un compendi de microrelats que funcionen com finestres a les seves pors, records, vivències, somnis i malsons.

Novel·la negra

 Infiltrada de D.B. John (Salamandra)

Des del dia de 1998 en què la seva germana bessona Soo-min va desaparèixer en una platja de Corea del sud presumptament ofegada junt amb el seu xicot, Jenna no ha deixat de somniar amb ella i s’ha resistit a admetre les seves morts. Convertida en una agent encoberta, Jenna haurà d’infiltrar-se a Corea del nord, posant la seva vida en perill.

Cuando sale la reclusa de Fred Vargas (Siruela): també disponible en català

El comissari Adamsberg, el bòfia que hi veu enmig de la boira, l’home d’intel·ligència melancòlica i erràtica, d’idees que no són més que bombolles d’aire dins del seu cervell, sent un intens desassossec només escoltar la paraula reclusa. N’ignora la raó, però li fa mal. És el moment d’iniciar una investigació, contravenint l’opinió majoritària de la Brigada, a risc de trencar-la per la meitat. Hi ha d’haver un motiu perquè ara, de sobte, la picada de la reclusa resulti mortal.

La desaparició de Stephanie Mailer de Jöel Dicker (La Campana): també disponible en castellà

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l’estat de Nova York, l’alcalde i tota la seva família han mort assassinats. Dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott, aconseguiran desemmascarar l’assassí. Però vint anys més tard, el Jesse rep la visita d’una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable.

Macbeth de Jo Nesbø (Lumen): també disponible en català

Macbeth és el líder del Grup Especial d’Intervenció de la policia d’una petita ciutat assetjada per la falta de feina, el crim organitzat i una potent droga distribuïda per un mafiós local anomenat Hècate. Aquest és el punt de partida de la relectura que Jo Nesbø fa del clàssic, on Macbeth i Banquo són policies del GEI a les ordres del Duncan, el Cap, Lady regenta un casino o les tres bruixes destil·len droga.

 La dona a la finestra de A.J. Finn (Rosa dels vents): també disponible en castellà

L’Anna Fox viu sola, reclusa a la seva casa de Nova York, sense atrevir-se a sortir-ne. Passa els dies fent xats amb desconeguts, bevent vi (potser més del que caldria), mirant pel·lícules antigues… i espiant els veïns. Llavors arriben al barri els Russell: una parella i el seu fill adolescent. Semblen la família perfecta. Fins que una nit, l’Anna veu des de la finestra alguna cosa que no hauria d’haver vist. El seu món es trenca en mil bocins i els seus propis secrets surten a la llum. Què ha vist? I què s’ha imaginat?

Els llibres preferits dels llibreters

El Llibreter és un premi que dóna el gremi de Llibreters de Catalunya i busca premiar, a partir dels vots de totes les llibreries, obres publicades el darrer any i que han passat desapercebudes pel gran públic, malgrat la seva qualitat literària. Els llibreters volem donar una segona oportunitat a aquests títols que considerem imprescindibles i reconèixer la bona feina d’editorials, autors, il·lustradors i traductors.

Premi Llibreter de Literatura Catalana: “Permagel” d’Eva Baltasar (a Club editor)

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona. El món exterior amenaça.

Premi Llibreter d’Altres Literatures: “Teoria general de l’oblit” de Jose Eduardo Agualusa (a Edicions del Periscopi en català i Edhasa en castellà):

Amb el rerefons de la guerra per la independència d’Angola, l’autor ens presenta a la Ludo, una dona que decideix no sortir de casa seva, treure la porta i aixecar una paret en el seu lloc. Tancar-se en i amb ella mateixa, i crear un món propi a partir de records, fantasmes, literatura i la fantasia d’un món creat a la seva mida.

Premi Llibreter d’Àlbum il·lustrat: “Frank, la increíble historia de una dictadura olvidada” de Ximo Abadia (a Dibbuks en català i castellà)

Un àlbum sense diàlegs i amb molt poc text, que explica la biografia de Francisco Franco amb un dibuix simple i geomètric. Sota la sàtira, Abadía vol criticar el silenci i l’amnèsia imposats sobre els 40 anys de dictadura que va viure Espanya, sobre les víctimes oblidades i sobre els botxins mai jutjats.

Premi Llibreter de literatura infantil i juvenil Catalana: “No llegiré aquest llibre” de Jaume Copons, il·lustrat per Òscar Julve (a La Galera en català i castellà):

En Juls ha de llegir un llibre que li ha dit la seva mestra, però ell no vol! El comença de molt mal humor i no li agrada res del que troba al llibre: ni els personatges, ni el tipus de lletra, ni la manera com s’explica l’autor, ni… però de sobte la Lia, la protagonista del llibre que llegeix, surt del paper per dir-li quatre fresques sobre les seves queixes!

Premi Llibreter de literatura infantil i juvenil d’Altres Literatures: “La mona de l’assassí” de Jakob Wegelius (a Viena edicions en català i Sushi books en castellà):

L’amic de Sally Jones és empresonat acusat d’un assassinat que no ha comès i del qual ningú ja trobat el cos de la víctima. La Sally –que és qui explica aquesta història- buscarà proves per alliberar el seu amic i descobrir la veritat… Ah, i ens descuidàvem un petit detall… la Sally Jones és una mona!

Edicions del Periscopi: juny del 2017

Periscopi neix el 2012, amb l’editor Aniol Rafel al capdavant, amb la intenció d’editar noves veus narratives en llengua catalana, apostant tant per autors catalans com per traduccions d’altres llengües, i tenint com a objectiu principal incorporar a la cultura catalana noms que aportin atreviment, modernitat i novetat. Des del màxim respecte a l’ofici d’editar, a Periscopi es creu fermament en el valor del llibre com a eina que ajuda a transformar i millorar la societat, i també com a objecte de valor que requereix un tracte curós durant tot el procés d’edició, des del’ arribada del manuscrit fins que el llibre arriba a les mans del lector.

Periscopi té un catàleg coherent i acurat, amb tres col·leccions ben definides: Antípoda, Escafandre i Astrolabi. La primera d’elles està integrada per autors de fora, on hi podem destacar escriptors de la talla de Foster-Wallace, Mia Couto, David Vann o Wajdi Mouawad. A Escafandre hi trobem autors brillants d’aquí com Joan Benesiu o Marta Orriols per citar-ne alguns, mentre que a Astrolabi dóna cabuda a l’assaig de noms com Manual Baixauli o Roger Vinton.

Es produeix un abans i un després per l’editorial el 2014, quan “Ànima” de Mouawad va rebre el Premi Llibreter i també un any després quan també el rebria Joan Benesiu per Gegants de gel, que posteriorment també se li atorgaria el Premi Crexells.

 

A Periscopi també hi ha espai per l’assaig … i del bo! Fins ara han editat quatre llibres brillants de temàtica variada, com per exemple les reflexions de Foster-Wallace que recull el magnífic llibret de “L’aigua és això” o el recent llibre de Roger Vinton, aclamat per crítica i públic “La gran teranyina”, on l’autor  posa al descobert els orígens i els moviments d’alguns dels lobbys empresarials i familiars amb més poder del nostre país.

 

El dijous dia 8 a les 19h celebrarem l’acte de benvinguda de Periscopi com a hoste, on ens acompanyarà l’editor i bon amic Aniol Rafel, i podrem passar una bona estona parlant del seu catàleg i de la filosofia de treball que apliquen a l’editorial catalana. Estigueu atents a la nostra agenda del mes de juny per consultar els altres actes que programarem conjuntament amb Periscopi.