Taller per entendre el vi en 2 sessions

Molts som els que ens agrada el vi i els que tenim la inquietud d’aprendre el mètode adequat per saber-ne més, i amb aquesta motivació ens vam presentar al primer dels dos tallers que imparteix l’Oriol P. Tudela de Vins del Sud al pati de Casa Usher.

Però en contraposició a aquesta idea, l’Oriol va defensar la tesi de què no hi ha un mètode comú per entendre el vi, sinó que cada mestre en té el seu. Agafant distància de la visió que en té el sommelier, l’Oriol parla des de la perspectiva del productor, d’aquell que està al peu del canó i sap el que fa, tocant raïm i seguint-ne l’evolució des de l’inici fins al final. Per tant, lluny d’oferir-nos un mètode basat en uns passos que s’han de seguir estrictament, ens va proposar un joc conceptual a través del qual cada assistent intentava reconèixer mitjançant adjectius, qualitats del vi a fi de tenir una primera noció per anar fent-nos a poc a poc una base sobre la qual poder treballar.

vi oriol 4

Vam escollir entre un munt d’adjectius aquells que creiem que corresponien a un bon vi i també aquells que ens agraden en la nostra vida diària, alhora que tastàvem quatre infusions amb gustos molt diferents a fi de veure’n les diferències i afinar les nostres papil·les gustatives. Abans de tastar el vi, vam reflexionar sobre què li demanem al vi, tenint en compte els caràcters subjectiu i objectiu de la qüestió. Partint de la idea de que li demanem que ens resulti agradable i bo, vam preguntar-nos sobre la seva compatibilitat, tenint en compte el caràcter i la circumstància com a elements definidors del vi. Finalment, vam poder tastar tres vins, un negre denominació d’origen Empordà “S’Alqueria” (Cadaqués, 2006), que el vam contraposar amb el “Qua” Montsant per veure’n les diferències, un vi blanc “Sine” Terra Alta i un suau “Encants i Troballes” exemple d’un rosat genuí.

IMG_20160622_120145

Vam passar una estona molt amena, on vam aprendre moltes coses, mitjançant el joc i la interacció entre tots nosaltres, gaudint de tot allò que ens ofereix el vi maridat amb el didàctic discurs que ens va brindar l’Oriol. En acabar ens vam citar pel segon taller del dia 19 de juliol on haurem de rematar la feina!

Anuncis

Montserrat Roig

Montserrat Roig

 

“… Escriure és, doncs, plaer i privil·legi. I, si voleu, revenja. O miracle. Tant se val. Perquè sempre hi haurà un altre ésser, escindit i perplex, que ens llegirà i, en llegir-nos, farà una obra més gran, quasi perfecta, una obra diferent. I aleshores comença el plaer del lector i s’acaba la nostra feina…”

(Fragment de Digues que m’estimes encara que sigui mentida)

 

George Orwell

George Orwell

“… tothom escriu com un partidista. Per si no ho he dit abans en aquest llibre, ho diré ara: previnc el lector en contra del meu partidisme, dels meus errors de fet i de la inevitable distorsió deguda al fet que jo només he vist una part dels esdeveniments. I el previnc exactament en contra del mateix per a quan llegeixi qualsevol altre llibre sobre aquest període de la guerra espanyola …”

(Fragment d’ Homenatge a Catalunya)

“Teoria i pràctica del pa amb tomàquet” de Leopoldo Pomés fa 30 anys

Per celebrar el  trenta aniversari de la publicació del llibre “Teoria i pràctica del pa amb tomàquet” de Leopoldo Pomés, l’editorial Tusquets ha reeditat aquest clàssic de la literatura gastronòmica tant en la seva versió catalana com en la castellana. En aquesta edició commemorativa estan incloses les il·lustracions de la seva filla Juliet Pomés Leiz i un pròleg de l’autor i cineasta David Trueba.

Portada de la nova edició: amb il·lustracions de Juliet Pomés Leiz i pròleg de David Trueba

Portada de la nova edició: amb il·lustracions de Juliet Pomés Leiz i pròleg de David Trueba

El llibre és un homenatge al plat més típic de la cuina catalana: el pa amb tomàquet. Se n’explica amb tocs d’humor des de la història, fins a setanta maneres de fer aquest plat, així com anècdotes i curiositats. Però a la vegada aquesta recuperació també és un homenatge a la figura de Pomés com a una de les personalitats de la cultura catalana contemporànies més importants, a part de la seva reputació com a publicista i, molt especialment, com a fotògraf (l’última gran retrospectiva de la seva obra fotogràfica la vam poder veure l’estiu de l’any passat a la Fundació La Pedrera sota el títol de “Flashback”).

En la primera part del llibre, Pomés la dedica, sobretot, a explicar la importància que té per a ell el pa amb tomàquet en el dia a dia a les cases catalanes. Com diu Pomés citant a Josep Pla, menjar pa amb tomàquet és sempre un viatge als sabors de la infància, una passió dels catalans que no hem sabut exportar. D’aquesta manera Pomés amb el seu llibre també fa un homenatge a la cuina més senzilla, una reivindicació la puresa dels productes de la terra com el tomàquet de penjar, l’oli d’oliva i el pa de pagès, l’origen de la cuina mediterrània que triomfa al món de la mà dels germans Roca, Carme Ruscalleda o Ferran Adrià, que per citar els mateixos cuines que Pomés anomena en el seu pròleg a la nova edició.

La segona meitat del llibre és el receptari que comença per la recepta ortodoxa del pa amb tomàquet. En aquesta primera recepta Pomés, amb un to expressament fred, però sempre des de l’humor, explica en quatre punts (el pa, el tomàquet, l’oli i la sal) les claus per preparar un pa amb tomàquet “com Déu mana”, com es deia a casa seva.

Una de les il·lustracions del llibre, on s'explica pas a pas com es prepara un pa am tomàquet com Déu mana

Una de les il·lustracions del llibre, on s’explica pas a pas com es prepara un pa am tomàquet com Déu mana

A aquesta recepta original la segueixen setanta maneres diferents de preparar-lo: algunes més tradicionals com la número deu, amb anxoves, segons l’autor el complement que millor contrasta amb el pa amb tomàquet, altres de més exòtiques, com la recepta que fa trenta, la tabularet, en què se substitueix la sèmola habitual del tabule per molles de pa dur, i també algunes pròpies de la vida de l’autor que li recorden a bons moments del seu passat, com la número trenta-nou, que anomena “No em miris”, una tassa de Cola-Cao calent per sucar el pa