Horari de Nadal

Frenesí anglosajón

La editorial Impedimenta vuelve a casa por Navidad como editorial Huésped del mes, y el próximo 11 de diciembre su editor, Enrique Redel, nos acompañará en nuestro club de lectura en una sesión especial dedicada a la literatura british, con libros, te y biscuits.

Entre los libros que la editorial Impedimenta ha publicado de autores británico, podemos encontrar novelas para todos los gustos: autores clásicos como Iris Murdoch, Elizabeth Bowen o Kingsley Amis, para los amantes de la novela negra con personajes como el abogado Horace Rumpole o el profesor e investigador aficionado Gervase Fen, señoritas muy snobs como las insoportables y adorables Mapp y Lucía, o la novela que ha llegado a las salas de cine de la mano de Isabel Coixet, “La librería” de Penelope Fitzgerald.

Agenda de novembre de 2017

Costa pensar en una agenda d’activitats en dies com aquests, però nosaltres continuem treballant i, si hi ha canvis, us ho farem saber:

Les bruixes: les reines de la casa de novembre

Quan plou i fa sol, diuen que es pentinen, hi ha de molt dolentes, d’avorrides, de despistades, algunes viuen en coves del bosc o en una caseta feta de xocolata per entabanar nens perduts, poden fer conjurs i trucs, volen amb escombra acompanyades d’un gat negre, porten un barret punxegut… endevineu qui són les reines de la casa d’aquest mes? Doncs sí, Abracadabra, pota de cabra, les reines són les Bruixes! Prepareu-vos per la màgia…

Bruixes Dolentes:

Si hi ha algun personatge que pugui fer competència al llop pel que fa a dolents de conte es refereixi, aquests són les bruixes: esgarrifoses, lletges, més dolentes que la tinya, sempre volent el que no tenen i pensant trucs i encanteris per aconseguir or, castells, bellesa i joventut…

“La Bruixa Conxorxa” de Marta Romera amb il·lustracions d’Albert Asensio (ed. Bambú)

Bruixes Bones:

Però no totes les bruixes són dolentes… n’hi ha algunes que (ai, pobres!) no són gens hàbils per fer màgia i no poden ser dolentes ni esforçant-s’hi i n’hi ha d’altres que ja vénen d’una família de bruixes i bruixots, però poden ser bones i fer màgia per ajudar!

“Anna Bruixa” de Madeleine Edmondson amb il·lustracions de Joan Antoni Poch (editorial La Galera)

La màgia més famosa del món:

Ja heu vist que hi ha bruixes i bruixots de tota mena, però si ens fessin triar entre tots els llibres que existeixen ens quedem amb aquestes de Roald Dahl:

“Las brujas” de Roald Dahl, amb il·lustracions de Quentin Blake (editorial Alfaguara)

L’estiu del primer amor

“En el verano de 1936 yo me enamoré y mi padre se ahogó”, així arranca la novel·la Agua salada (Errata Naturae, 2017). El seu autor, Charles Simmons, va ser editor i crític literari del New York Times Books Review, però com a autor de ficció només va escriure dues novel·les i Agua salada és la primera que es publica en llengua castellana. La seva brevetat i intensitat la van convertir als Estats Units en un clàssic contemporani. La seva forma aparentment senzilla fa que pugui arribar a qualsevol tipus de lector i posa al descobert les múltiples formes de l’amor: el paternal, el sensual, el romàntic, el no correspost, el nostàlgic…

L’autor, Charles Simmons

Qui explica la història és en Michael, un adolescent que passa els estius amb el seu pare al cap de Bone Point, a la costa dels Estats Units. Durant tots els estius pare i fill estableixen una relació de camaraderia descobrint els secrets del mar, les arts de navegar, l’amor per l’Àngela, el seu vaixell de vela, i les complicitats de l’amistat. L’estiu de 1936, però, en aquesta platja gairebé deserta apareixen dues dones, la Zina i la seva mare, que trastocaran l’últim estiu que Michael i el seu pare passen junts.

Michael s’enamora de Zina quan la veu per primer cop, un amor immens i irracional com són tots els primers amors. La Zina, uns pocs anys més gran que Michael, representa per ell l’entrada a un món adult, desconegut, cosmopolita i sensual: ella es creu una femme fatale, a imitació de la seva mare, i una gran artista plàstica, fent fotografies parcials d’objectes en blanc i negre. Michael viu des d’aleshores enlluernat per la figura de Zina, però hi ha una peça més en aquest joc, el pare de Michael, un seductor innat farà replantejar-se al jove les seves idees de família, de matrimoni, de fidelitat, d’amor i de sexe.

A Zina, Michael i el seu pare els acompanyen una galeria de personatges que, si bé és cert que són secundaris en la història, fan un teixit al voltant dels protagonistes: la mare d’en Michael, una dona gelosa però inofensiva i trista, la mare de Zina, furiosament independent, els amics de Michael, que com ell representen també les diferents maneres de viure l’amor adolescent, el cercle intel·lectual on es mou Zina a la ciutat, una colla d’esnobs pretensiosos i frívols…

“Agua salada”, publicat per Errata Naturae

Agua salada no és una novel·la que sorprengui el lector, hi ha el que esperem, no hi ha una sorpresa final que fa que tot acabi bé, però ens trobem enmig d’un remolí de personatges i històries creuades que fa que ens precipitem cap a un final anunciat des de la primera línia. I és que el mar i les llàgrimes tenen el mateix gust, el d’aigua salada.

La otra parte del mundo

“La otra parte del mundo” de Juan Trejo (Tusquets editores, 2017) és una història d’amor. O això és el que ens diu la mateixa novel·la –és la primera frase que llegim a la primera pàgina-, encara que també és la història d’una tornada a casa, la del Mario, i podem llegir-la com història sobre la ciutat de Barcelona, i, fins i tot, és un joc de miralls amb “El mag d’Oz” (el llibre, no la pel·lícula). L’autor decideix posar aquesta cita al principi del llibre: “-¡Mi querida niña!-gritó tía Em estrechando a Dorothy entre sus brazos y cubriendo su carita de besos-. ¿De qué parte del mundo vienes?”. De la mateixa manera que Dorothy ha de descobrir la manera de tornar a casa seva, la granja de Texas on viu amb els seus oncles, el protagonista haurà de descobrir la manera de retornar a casa seva, sigui quina sigui, el seu refugi.

El protagonista Mario Aldana, és un reputat arquitecte que, des de fa un temps, pateix uns estranys marejos que l’han fet apartar de la seva feina. Aquest parèntesi laboral fa que es replantegi la manera com està vivint: ha d’intentar resoldre l’apatia i el buit que últimament sent. Sense sentir cap passió ja per la seva feina i saltant de casa d’uns amics a casa d’uns altres, Mario pren la decisió de tornar a Barcelona a buscar alguna cosa. Però, com pots arribar a trobar allò que et falta si no saps de què es tracta? Qui ens explica la història sembla que sí que ho sap, com sap les coses que li passen pel cap a Mario, com coneix per avançat algunes de les coses que estan a punt de passar a la novel·la (sempre va un pas per davant dels personatges i dels lectors)… i és així com nosaltres anem descobrint més de Mario i com avança la novel·la.

Mario torna a Barcelona, una ciutat en què va viure i que va ajudar a construir durant les dècades dels 80 i 90. Es passeja per la ciutat tal com ara la coneixem però es retroba amb espais que un dia va trepitjar i els records el van assaltant per reconstruir una història, la seva història. També torna per retrobar-se amb el seu fill Marc, un adolescent amb qui quasi no ha tingut contacte els últims anys i amb el que no sap com parlar, perquè pare i fill són pràcticament uns desconeguts. I finalment torna per veure a la Marta, la seva exdona, la mare del seu fill, la que el lector sospita –si realment aquesta és una història d’amor com la primera frase de la novel·la ens adverteix- tindrà alguna cosa a dir.

Juan Trejo, escritor de Grupo Editorial Planeta para Editorial Tusquets, en el marco de la Feria Internacional del Libro en su edición 2014. Guadalajara, México. Diciembre 2, 2014. Foto © Michel Amado / Grupo Editorial Planeta.