“Diaris del Sàhara” de Sanmao

Sanmao és una de les autores més llegides i admirades a Taiwan, Xina, Corea o Japó, però fins novembre del 2016 no s’havia publicat mai en una llengua occidental. “Diaris del Sàhara” és el primer títol de l’editorial :Rata_ i recull les experiències d’aquesta autora l’any que va viure al desert del Sàhara amb en José, el seu marit madrileny (entre els anys 1974 i 75).

Sanmao i José a la seva casa de Gran Canària

José María Quero, de 16 anys, s’enamora de la forastera xinesa el primer cop que la veu. Ella i la seva família havien viatjat a Taiwan fugint del règim comunista xinès, i amb 24 anys arriba a Madrid i s’instal·la a casa del cuiner de l’ambaixada xinesa a Espanya, al pis de dalt de la família de José. Anys més tard, quan Sanmao torna a Madrid, José no l’havia oblidat i és en el seu retrobament quan es casen i el matrimoni se’n va a viure a El Aaiún, encara colònia espanyola.

Sanmao al desert del Sàhara

“Diaris del Sàhara” està format per 21 capítols que reuneixen tots els textos que va escriure Sanmao sobre aquesta etapa de la seva vida (memòries però també algun relat posterior). La narració d’una vida d’aventures vista per una dona xinesa extraordinària i plena de vida.

“Diaris del Sàhara” publicat en català i castellà per :Rata_

El club del dia 18 de setembre amb l’editora de :Rata_, Iolanda Batallé, vam xerrar de Sanmao i part de les seves memòries, les que s’expliquen al llibre “Diaris del Sàhara”.

I la segona part de les seves memòries, “Diaris de les Canàries” ja ha arribat a la llibreria, per als que vulgueu seguir sabent de la Sanmao, els seus viatges i la seva manera d’entendre la vida.

El llegat d’Irène Némirovsky

L’any 2004 a França l’editorial Denöel va publicar una novel·la anomenada “Suite Francesa” (en castellà la va traduir l’editorial Salamandra) d’una autora d’origen ucraïnès, però escrita en llengua francesa que havia mort durant l’Holocaust, Irène Némirovsky. L’obra es va convertir en un clàssic instantani i va ser guardonat amb el prestigiós premi Renaudot aquell mateix any (la primera vegada en la història d’aquest premi que li atorgaven a un autor ja mort). L’escriptora d’origen jueu havia sigut deportada al camp d’extermini d’Auschwitz i assassinada a la càmera de gas el novembre de l’any 1942, però les seves dues filles Élisabeth i Denise havien conservat els manuscrits inèdits de la seva mare fins al final de la guerra i van decidir publicar aquesta obra inacabada per fer-li un homenatge pòstum.

Portada de la primera edició de “Suite française” de l’editorial Denoël

“Suite francesa” arrenca a París uns dies abans de la invasió alemanya en un clima d’absolut desconcert, quan moltes famílies de totes les classes socials decideixen fugir de la ciutat i de les bombes; i segueix en el poblet on molts d’aquests parisencs decideixen amagar-se amb les conseqüències que aquesta arribada causa per ells mateixos i pels habitants del poble, la desconfiança, la generositat, els conflictes, la tensió del moment… La novel·la, de la qual Némirovsky tan sols va poder escriure dues de les cinc parts que tenia projectades, retrata els odis, relacions amoroses, les traïcions de què som capaços els homes i les dones en temps de guerra. Es tracta d’una de les primeres obres que són testimonis de tot el que va causar en la població civil la Segona Guerra Mundial. Némirovsky ja havia retratat en altres obres seves, com la novel·la curta “El baile” (també publicat per l’editorial Salamandra) la vida quotidiana de la burgesia francesa amb les seves llums, però també les seves ombres

Némirovsky i les seves dues filles, Élisabeth i Denise

Quan Némirovsky anava a ser detinguda i deportada pels nazis, ella i el seu marit van amagar les seves dues filles (la gran només tenia cinc anys l’última vegada que va veure els seus pares) en cases d’amics i familiars fent-les passar per òrfenes, però de pares catòlics no jueus, amb una maleta plena de records familiars i papers escrits com a única pertinença on posteriorment van trobar “Suite francesa”. Ja d’adulta la filla de Némirovsky, Élisabeth Gilles, va escriure unes memòries de la seva mare titulades en francès “Le mirador” (en castellà en l’editorial Circe), on vol ajustar comptes amb el passat. La mateixa Éisabeth també és l’autora de la novel·la “Un paisaje de cenizas” (publicada per l’editorial Nocturna) on a través del personatge de Léa Lévy, la nena protagonista de la novel·la, explica el que va sentir quan els seus pares les van abandonar per protegir-les del nazisme de ben petita, i ja d’adolescent l’ànsia de venjança que sentien els fills de les víctimes de l’Holocaust durant els judicis als militars francesos col·laboracionistes amb el règim del Tercer Reich.

El Petit Pelut: Rei de la Casa de juny!

Encara no coneixeu el nostre rei de la casa d’aquest mes? És petit, amb molt pèl negre y un nas vermell, rodó i molt gran enmig de la cara… Doncs sí! És el Petit Pelut!

El Petit Pelut és el protagonista d’una col·lecció d’onze còmics -que en català i castellà està publicant l’editorial Base– creada pels autors belgues Céline Fraipont i Pierre Baily en què s’expliquen les aventures d’aquest personatge. Cada dia el Petit Pelut es lleva per anar a l’escola, però en aquest camí es troba un grapat d’aventures inimaginables. Gràcies al seu optimisme i la seva valentia, el nostre pelut protagonista supera tots els obstacles i torna a casa sa i estalvi al costat dels seus pares.

Els còmics són sense paraules, perquè els primers lectors puguin començar a agafar l’hàbit de la lectura encara que no coneguin, de moment, les lletres. Usant la seva imaginació i interpretant el que veuen a les vinyetes, gaudiran i riuran de les aventures del Petit Pelut i començaran a acostumar-se a tenir un llibre entre les mans.

Les aventures d’en Petit Pelut tracten els temes universals, com la justícia, l’amor, l’amistat o la valentia, i ho fan amb els personatges i els escenaris de les aventures clàssiques: un bosc ple d’ombres inquietants, un castell misteriós, un vaixell pirata o el fons del mar (on viuen les sirenes i hi podem trobar tresors amagats).

Edicions del Periscopi: juny del 2017

Periscopi neix el 2012, amb l’editor Aniol Rafel al capdavant, amb la intenció d’editar noves veus narratives en llengua catalana, apostant tant per autors catalans com per traduccions d’altres llengües, i tenint com a objectiu principal incorporar a la cultura catalana noms que aportin atreviment, modernitat i novetat. Des del màxim respecte a l’ofici d’editar, a Periscopi es creu fermament en el valor del llibre com a eina que ajuda a transformar i millorar la societat, i també com a objecte de valor que requereix un tracte curós durant tot el procés d’edició, des del’ arribada del manuscrit fins que el llibre arriba a les mans del lector.

Periscopi té un catàleg coherent i acurat, amb tres col·leccions ben definides: Antípoda, Escafandre i Astrolabi. La primera d’elles està integrada per autors de fora, on hi podem destacar escriptors de la talla de Foster-Wallace, Mia Couto, David Vann o Wajdi Mouawad. A Escafandre hi trobem autors brillants d’aquí com Joan Benesiu o Marta Orriols per citar-ne alguns, mentre que a Astrolabi dóna cabuda a l’assaig de noms com Manual Baixauli o Roger Vinton.

Es produeix un abans i un després per l’editorial el 2014, quan “Ànima” de Mouawad va rebre el Premi Llibreter i també un any després quan també el rebria Joan Benesiu per Gegants de gel, que posteriorment també se li atorgaria el Premi Crexells.

 

A Periscopi també hi ha espai per l’assaig … i del bo! Fins ara han editat quatre llibres brillants de temàtica variada, com per exemple les reflexions de Foster-Wallace que recull el magnífic llibret de “L’aigua és això” o el recent llibre de Roger Vinton, aclamat per crítica i públic “La gran teranyina”, on l’autor  posa al descobert els orígens i els moviments d’alguns dels lobbys empresarials i familiars amb més poder del nostre país.

 

El dijous dia 8 a les 19h celebrarem l’acte de benvinguda de Periscopi com a hoste, on ens acompanyarà l’editor i bon amic Aniol Rafel, i podrem passar una bona estona parlant del seu catàleg i de la filosofia de treball que apliquen a l’editorial catalana. Estigueu atents a la nostra agenda del mes de juny per consultar els altres actes que programarem conjuntament amb Periscopi.