“La uruguaya” de Pedro Mairal

El próximo 22 de enero a las 19h comentaremos la novela “La Uruguaya” de Pedro Mairal (ganadora del premio Tigre Juan 2017) con el editor Luis Solano de Libros del Asteroide.

Lucas Pereyra, un escritor recién entrado en la cuarentena, viaja de Buenos Aires a Montevideo para recoger un dinero que le han mandado desde el extranjero y que no puede recibir en su país debido a las restricciones cambiarias. Casado y con un hijo, no atraviesa su mejor momento, pero la perspectiva de pasar un día en otro país en compañía de una joven amiga es suficiente para animarle un poco. Una vez en Uruguay, las cosas no terminan de salir tal como las había planeado, así que a Lucas no le quedará más remedio que afrontar la realidad.

«Esta uruguaya no alcanzó a pasar ni una noche en la mesa de noche: como las cosas buenas de la vida, se fue de un tirón y me dejó desvelado» Juan Pablo Villalobos

«Una fina ironía y una divertida manera de acometer un asunto tan sumamente triste son la materia que hace de La uruguaya una pieza literaria perfecta.» J. Ernesto Ayala-Dip (Babelia)

Anuncis

Frenesí anglosajón

La editorial Impedimenta vuelve a casa por Navidad como editorial Huésped del mes, y el próximo 11 de diciembre su editor, Enrique Redel, nos acompañará en nuestro club de lectura en una sesión especial dedicada a la literatura british, con libros, te y biscuits.

Entre los libros que la editorial Impedimenta ha publicado de autores británico, podemos encontrar novelas para todos los gustos: autores clásicos como Iris Murdoch, Elizabeth Bowen o Kingsley Amis, para los amantes de la novela negra con personajes como el abogado Horace Rumpole o el profesor e investigador aficionado Gervase Fen, señoritas muy snobs como las insoportables y adorables Mapp y Lucía, o la novela que ha llegado a las salas de cine de la mano de Isabel Coixet, “La librería” de Penelope Fitzgerald.

“Estirpe” de Marcello Fois

En el club de lectura del 13 de novembre rebrem a un convidat molt especial… L’autor sard Marcello Fois, guanyador del darrer premi Llibreters d’Altres Literatures, ens acompanyarà per comentar la seva premiada novel·la “Estirpe” juntament amb els editors d’Hoja de Lata, Laura Sandoval i Daniel Álvarez.

“Estirpe” és la primera part d’una trilogia en què coneixerem les desventures de la família Chironi, al cor de Sardenya (La segona part d’aquesta trilogía, ja ha arribat a la llibreria també: “El tiempo de en medio”). En aquest primer volum, Michel Angelo i Mercede, ambdós orfes, es coneixen, s’enamoren i es casen iniciant el que serà l’estirp dels Chironi. La primera generació d’aquesta família, els pares i els fills. Gent senzilla que intenta sobreviure dia rere dia, mentre en el món, molt més gran del que ells imaginen, esclata la Primera Guerra Mundial i apareixen els primers símptomes del feixisme que conduirà a la següent gran guerra.

Una història minúscula, en què els protagonistes són persones anònimes que passen alegries -poques- i desventures -que sempre marquen un abans i després en aquesta història-, però aquesta particularitat els converteix en personatges universals, davant dels quals ens veiem com en un mirall.

Us deixem un tast d’en Marcello, el vídeo amb què va agrair el Premi Llibreter 2017:

Malauradament, per culpa d’una tempesta de neu a Bolonia, Marcello Fois no va poder arribar al club de lectura. Però vam poder comentar la novel·la d'”Estirpe”, i les altres obres que l’editorial Hoja de Lata ha publicat d’aquest autor, amb els seus editors Laura i Daniel.

I al matí següent, Marcello Fois va poder passar per la llibreria i signar els llibres que ens havieu deixat:

“Tuyo es el mañana” de Pablo Martín Sánchez

Un dia, 18 de març del 1977.

Vint-i-quatre hores.

Una ciutat, Barcelona.

Sis personatges: Clara Molina Santos, Gerardo Fernández Zoilo, Solitario IV, Carlota Felip Bigorra, José María Raich y Ros de Olano i María Dolores Ros de Olano y Figueroa.

Sis històries que conflueixen per atzar en una sola.

El dilluns 23 d’octubre, va, tenir al seu autor, Pablo Martín Sánchez,  explicant-nos els petits secrets d’aquesta novel·la, com per exemple el mapa que es va fer per quadrar al mil·límetre les diferents trames, les localitzacións de tot allò que passava i els pensaments dels personatges mentre avançaven les hores:

 

“Diaris del Sàhara” de Sanmao

Sanmao és una de les autores més llegides i admirades a Taiwan, Xina, Corea o Japó, però fins novembre del 2016 no s’havia publicat mai en una llengua occidental. “Diaris del Sàhara” és el primer títol de l’editorial :Rata_ i recull les experiències d’aquesta autora l’any que va viure al desert del Sàhara amb en José, el seu marit madrileny (entre els anys 1974 i 75).

Sanmao i José a la seva casa de Gran Canària

José María Quero, de 16 anys, s’enamora de la forastera xinesa el primer cop que la veu. Ella i la seva família havien viatjat a Taiwan fugint del règim comunista xinès, i amb 24 anys arriba a Madrid i s’instal·la a casa del cuiner de l’ambaixada xinesa a Espanya, al pis de dalt de la família de José. Anys més tard, quan Sanmao torna a Madrid, José no l’havia oblidat i és en el seu retrobament quan es casen i el matrimoni se’n va a viure a El Aaiún, encara colònia espanyola.

Sanmao al desert del Sàhara

Diaris del Sàhara” està format per 21 capítols que reuneixen tots els textos que va escriure Sanmao sobre aquesta etapa de la seva vida (memòries però també algun relat posterior). La narració d’una vida d’aventures vista per una dona xinesa extraordinària i plena de vida.

“Diaris del Sàhara” publicat en català i castellà per :Rata_

El club del dia 18 de setembre amb l’editora de :Rata_, Iolanda Batallé, vam xerrar de Sanmao i part de les seves memòries, les que s’expliquen al llibre “Diaris del Sàhara”.

I la segona part de les seves memòries, “Diaris de les Canàries” ja ha arribat a la llibreria, per als que vulgueu seguir sabent de la Sanmao, els seus viatges i la seva manera d’entendre la vida.

“La otra parte del mundo” de Juan Trejo

En el mes de junio nos hace mucha ilusión poder tener en nuestro club el autor del libro que habremos leído, para poder comentar con él todos aquellos aspectos que como lectores queramos destacar, preguntar o compartir.

Será el próximo lunes 19 de junio a las 19 horas.

El libro es “La otra parte del mundo”, editado recientemente por la editorial Tusquets.

Mario es un arquitecto de renombre, casado y con un hijo. Pero esta historia, que el autor nos declara des de el principio que es una Historia de Amor, empieza cuando su relación ha terminado y él vive separado de su familia.

Unos achaques hacen que deje el trabajo y vuelva a Barcelona, a empezar a construir, también a partir de edificios y de espacios arquitectónicos, su historia. Y de esta forma ver la posibilidad de reconstruir lo que no sabía muy bien porqué había perdido.

Es la tercera novela de Juan Trejo, que ganó el X Premio Tusquets Editores de Novela con “La máquina del porvenir”.

El día del club resultó ser muy interesante ya que tener el autor de la novela en el encuentro con los lectores siempre resulta estimulante. La charla que mantuvimos con Juan Trejo nos llevó a desgranar todos los puntos claves del libro y mantener un grato intercambio de puntos de vista.

 

“Unas gotas de aceite” de Simonetta Agnello Hornby

En el club de lectura del mes de mayo comentaremos el libro “Unas gotas de aceite” de Simonetta Agnello Hornby que ha editado Gatopardo. Será el lunes 22 a las 19h.

En este libro, la autora recuerda los veranos que pasaba junto a su numerosa familia en la hacienda familiar de Mosè. Sus padres, su hermana pequeña Chiara y ella misma se instalaban en la casa en medio de huertos y campos junto a primos, tías, abuelos, niñeras, cocineras y toda una coral de personajes entrañables que rodean Mosè, y allí pasaban los meses de primavera y verano hasta que en octubre debían volver a la ciudad.

Simonetta y Chiara en la casa de la familia.

Una parte muy importante de estos recuerdos están relacionados con la comida. Simonetta recuerda a su abuela Maria en la cocina de Mosè preparando los platos de temporada con aquello que los huertos le daban en cada ocasión y más tarde cómo esta tradición la siguieron su madre y su tía, sin ningún libro de recetas, elaborando lo que la tierra producía en cada momento. Al final del libro, Chiara apunta algunas de las recetas que más recuerdan de esta época y que la familia Agnello sigue cocinando en su día a día.

La autora, que sigue cocinando las recetas que aprendió en Mosè.

El día del club nos acompañaron la editora de Gatopardo, Mónica Monteys, y la traductora del libro (y de otros títulos de la autora, así como de otros autores que están en el catálogo de la editorial) Teresa Clavel.

Y las sorprendimos a todas con un pastel que hizo Anna, siguiendo una de las recetas que ofrece el libro, y que de forma unánime nos pareció muy bueno.

 

“Les petites virtuts” de Natalia Ginzburg

En el proper club de lectura parlarem del llibre “Les petites virtuts” de Natalia Ginzburg. Serà el dilluns 20 de març a les 19h.

“Las petites virtuts” de Natalia Ginzburg són onze articles escrits entre 1944 i 1962, onze petites biografies, onze relats sobre la immensitat de les petites virtuts de la vida, l’amor, els fills, l’ofici d’escriptor, el silenci… Uns relatats que va ser incapaç de corregir posteriorment -com reconeix en el pròleg de la primera edició-, de manera que mostren el canvi en el seu estil i són testimoni del temps en què van ser escrits.

natalia-ginzburg

En aquest breu llibre, Ginzburg ens parla de nostàlgia, exili i llar, maternitat, responsabilitat, amistat, tristesa, amor, guerra, por, escriptura, llibertat, soledat, de tot allò que la formen com a dona i com a autora.

En el club ens acompanyaran la traductora de l’edició castellana (editorial Acantilado), Celia Filipetto, i l’editora de l’edició catalana (Àtic de Llibres), Claudia Casanova.

petites-virtuts

Tres Noches

austin-wrightEl llibre que hem triat per al club de lectura d’aquest febrer és “Tres Noches” d’Austin Wright, editat per Ediciones Salamandra. Estem davant d’un intens thriller psicològic on dues trames sense treva s’entrellacen deixant sense respiració al lector més exigent.

Austin Wright (1922-2003) fou novel·lista, crític literari i professor de literatura i escriptura a la Universitat de Cincinnati. Va escriure set novel·les i quatre llibres de crítica literària. El seu estil destaca per ser directe, ben estructurat en capítols curts amb molta acció  i amb una dissecció molt acurada dels retrats psicològics dels seus personatges.

Presentación de PowerPoint

La novel·la de Wright ens atrapa des de la primera pàgina fins a l’última i té com a punt de partida el moment en que la protagonista femenina, Susan, rep el manuscrit d’una novel·la de la seva ex parella, l’Edward, quan feia molt de temps sense saber-ne res. Susan comença a llegir la novel·la titulada “Animales Nocturnos” y la devora en tres nits. En ella s’hi explica la història de Tony i la seva família, que viatjant en cotxe per una carretera secundaria americana, patiran un encontre no desitjat que afectarà a les seves vides per sempre. El lector haurà d’estar pendent de la trama del manuscrit que llegeix la Susan i de les incòmodes reaccions que li provocarà, fent que es plantegi moltes preguntes sobre la seva vida aparentment estable i tranquil·la.

Recentment aquesta trepidant novel·la ha estat portada al cinema per Tom Ford, interpretada per un gran repartiment, i titulada “Animales Nocturnos”

Resultado de imagen de animales nocturnos cine

El dia del club ens va acompanyar l’editor de Salamandra Juan Milà amb qui vam parlar de llibres sobre llibres, de lectura i d’escriptura.

club-tres-noches

Sidra con Rosie

El llibre del club de lectura de gener serà “Sidra con Rosie” de Laurie Lee, editat per Nórdica Libros. Es tracta del primer volum de les seves memòries en què Lee explica la seva infància al petit poble de Stad (Gloucester, Regne Unit) en l’època de la Primera Guerra Mundial.

Laurie Lee i la casa on va passar la seva infància al poble de Stad

Laurie Lee i la casa on va passar la seva infància

En els capítols del llibre l’autor ens explica els records d’una manera desordenada: parla de la seva mare, dels seus germans, de les seves “àvies”, dels vilatans, dels companys de l’escola… tot mesclant la nostàlgia per aquest món perdut amb l’afecte per la seva família. Com que Lee va escriure el llibre molts anys després, quan ja era adult, combina la ironia amb la mirada innocent d’un nen que descobreix el món.

Presentación de PowerPoint