“Gegants de gel”

En la sessió del club del mes de novembre hem parlat de la novel·la “Gegants de gel” de Joan Benesiu (publicada per Edicions del Periscopi). Hem pogut comptar amb la presència de l’autor del llibre, que l’any 2015 va guanyar el Premi Llibreter a la millor novel·la en llengua catalana. Ens ha explicat molts detalls sobre la construcció d’aquesta primera obra i també ens ha parlat del seu darrer treball, la novel·la “Serem Atlàntida” (Edicions del Periscopi, 2019)

«Un no l’encerta mai. Quan vaig entrar a Katowice, Dominika, que lluïa una part intacta de la seua bellesa eslava tot i haver superat la seixantena d’anys, havia donat ja la paraula a l’altre xilè -el vertader. Com és que no havia arribat abans, em preguntaven, et tocava a tu explicar la teua història, era el teu torn. Jo arronsava els muscles i recordava els minuts llençats a l’extrem de la ciutat, mentre pensava en els universos esmicolats de Sebald i en la possibilitat que Ushuaia i jo mateix ens convertirem també en runa, pols i misèria amb el temps. El xilè tenia l’expressió severa i cara de poques amistats, la qual cosa no s’avenia bé amb l’ambient d’estranya companyonia de la taula. Físicament era fort, amb els cabells negres tallats rasers i unes ninetes vives que llampurnejaven a deshora, quan el to de veu s’esllanguia o el seu cervell semblava cercar la paraula exacta».

A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el mateix escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar.

Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.

Imatge

“Sigo aquí”

En la sesión de octubre del club de lectura hemos comentado el libro “Sigo aquí” de Maggie O’Farrell (Libros del Asteroide en castellano, L’Altra editorial en catalán). Nos ha acompañado la traductora de la edición en castellano, Concha Cardeñoso, traductora también de las otras obras publicadas en la editorial.

«Mientras pone la tetera en la mesa me pregunta en qué estoy trabajando ahora y, después de beber agua, le digo que intento relatar una vida, pero solo a través de experiencias cercanas a la muerte.

Se queda en silencio un momento, mientras recoloca la funda, la jarra de leche y las asas de las tazas.

– ¿Tu vida?- me pregunta.

– Sí- digo, levemente nerviosa. No tengo la menor idea de qué le va a parecer esto-. No es… son solo… retazos de una vida. Una colección de momentos. Algunos capítulos serán largos, otros muy cortos, tal vez.»

Un parto que se complica más allá de lo razonable, a una niña le diagnostican una enfermedad incurable que la tiene encamada durante más de un año; una adolescente es agredida por un extraño mientras pasea por el campo; el avión en el que una joven viaja a Asia se precipita al vacío; una mujer se salva por los pelos de ser atropellada.

Estos son algunos de los episodios -suceden en distintos momentos de su vida y en diversos países – que Maggie O’Farrell recoge en este particularísimo libro autobiográfico. Diecisiete roces con la muerte, como los llama su autora, que pudieron terminar en desastre, diecisiete momentos clave de su vida que revelan una manera de ser y estar en el mundo. “Sigo aquí” es un libro sincero que huyendo de lo sentimental anima al lector a interrogarse sobra las cosas que verdaderamente cuentan, a reflexionar sobre la fragilidad de nuestra existencia y a celebrar la belleza y el milagro de la vida.

Creix un arbre a Brooklyn

A la sessió del mes de setembre del club de lectura vam comenatr el llibre “Creix un arbre a Brooklyn” de Betty Smith. Ens va acompanyar la Vane, una de les editores de L’Altra, editorial que ha publicat la traducció al català.

Som a principis del segle XX i trobem la petita Francie Nolan llegint a l’escala d’incendis de casa seva, a l’ombra d’un arbre salvatge que només creix als barris més pobres de les grans ciutats. Quan la càmera s’allunya, anem descobrint les peculiaritats i extravagàncies de la seva família, immigrants alemanys que han viatjat a la recerca d’un món millor, i també el barri que la veu créixer, Brooklyn. Així, seguirem la jove Francie mentre es va fent gran, acompanyada sempre de llibres, vencent els anys de la gana i la pobresa i exigint de la seva vida alguna cosa més que una existència mediocre. D’aquestes ganes meravelloses i tossudes per aprendre neix “Creix un arbre a Brooklyn”, una novel·la sublim i commovedora en la qual els personatges són tan propers que quasi els podries tocar amb els dits, i la seva petita lluita de cada dia per tirar endavant esdevé tan punyent com inspiradora. “Creix un arbre a Brooklyn” és un homenatge a la infantesa, als lligams familiars, a la llibertat per triar el propi camí i a les petites batalles de cada dia.

«Un llibre magnífic d’una novel·lista meravellosa i oblidada» Paul Auster.

Niño Anómalo

Para la última sesión del club de lectura antes de las vacaciones de verano, comentamos el libro “Niño Anómalo” de Fede Nieto. Tuvimos la suerte de contar con su autor y con uno de los editores de Hurtado y Ortega.

Cuando Fede tiene 7 años unos paramilitares entran en su casa, encañonando a sus padres. Es el fin violento de su infancia y el nacimiento de Niño Anómalo, miedoso y dominante. Alternando episodios del pasado y del presente, el autor construye una suerte de  autobiografía.

Fede Nieto recupera de su memoria escenas sobre clandestinidad, miedo, exilio, desarraigo, racismo… y las cuenta con un lenguaje poético y haciendo que el lector descubra unos personajes entrañables que ha ido perdiendo en el camino, pero que le acompañan aun hoy en su recuerdo y en la persona en que se ha convertido.

Istanbul Istanbul

En el club de lectura del mes de juny vam comentar el llibre “Istanbul Istanbul” de l’autor kurd Burhan Sönmez que ha publicat edicions del Periscopi en català i editorial Minúscula en castellà. Ens va acompanyar l’editor Aniol Rafel, d’edicions del Periscopi.

A la novel·la quatre personatges coincideixen en una cel·la d’una presó subterrània d’Istanbul on passen 10 dies. En aquest període, entre dolor, patiment, fred i por, s’explicaran històries, endevinalles i llegendes sobre la ciutat que està damunt dels seus caps per intentar fer avançar el temps i sobreviure.

Dins la cel·la no es poden explicar secrets de les seves vides de fora. Però les persones no només estan formades de records propis, també de relats que han après: tot el que succeeix en el passat i s’expressa amb paraules, es converteix en un conte.

Una història d’històries, sobre el valor, l’amor, la llibertat, la llengua, la memòria i com la literatura pot salvar.

El Museu de l’Amor Modern

En el club del mes de maig vam tenim amb nosaltres als editors de les Hores, la Maria i en Manel, a més de la historiadora de l’Art, Susanna Portell (autora del pròleg de l’edició catalana).

Gràcies a ells vam conéixer una mica més la vida i obra de l’artista serbia Marina Abramović: la novel·la “El Museu de l’Amor Modern” (de l’autora australiana Heather Rose) es situa en els mesos de 2010 en que al MoMa de Nova York hi ha exposada la retrospectiva d’aquesta artista i els seus personatges principals es troben en la sala on ella està duent a terme la performance que la va fer més coneguda arreu del món.

El compositor Arky Lvin ha arribat a un carreró creatiu sense sortida. la separació inesperada de la seva dona por deixar-li l’espai que necessita per compondre bandes sonores de pel·lícules. Tot i així, no aconsegueix trobar la traquil·litat mental que li cal per crear, se sent culpable i inquiet. En aquest estat, gairebé per atzar, trobarà una exposició d’art que li transformarà la vida. L’Arky hi tornarà dia rere dia i a mesura que la performance es desenvolupa, durante setanta-cinc dies, també ell es trasnformarà. Intercatuant amb altres persones a l’exposició, lentamente comença a comprendre el que pot faltar en la seva vida i què ha de fer per canviar-la.

Un llibre sobre l’art, però també un relat sobre l’amor, les seves limitacions i la seva trasncendència. Una novel·la sobre el que significa connectar i estar present en el món modern.

 

Intramuros

En el club de lectura del mes de abril, descubrimos la ciudad de Ferrara de la mano de Giorgio Bassani: leímos el primer de los libros del ciclo que el autor dedicó a su ciudad, “Intramuros” y lo comentamos con la editora de Acantilado, Sandra Ollo.

La ciudad de Ferrara, donde vivió muchos años el autor, se considera la primera ciudad moderna de Europa y desde el siglo XIII un importante centro de la comunidad judía en Italia. Por este motivo, tras las leyes raciales de gobierno fascista de Mussolini (de 1938) fue el principal lugar de las persecuciones y las deportaciones de población judía.

El ciclo de novelas de Ferrara (que se publicó en 1980) de Giorgio Bassani está compuesto por seis libros: “Intramuros”, “Las gafas de oro”, “El jardín de los Finzi-Contini”, “Detrás de la puerta”, “L’airone (La garza)” y “L’odore del fieno (el olor del heno)”. En todas ellas se describe con nostalgia la ciudad de Ferrara de entre guerras y la posterior a la Segunda Guerra Mundial. Un mundo que se ha desvanecido y que recuerda con una mezcla de felicidad y calma antes de la tragedia inminente, que nunca logra estallar en el primer plano de los relatos.

La dependienta

En la sesión de marzo del club de lectura hemos comentado el libro “La dependienta” de Sayaka Murata. Gracias a la colaboración de la editorial Duomo, hemos contado con la presencia de la traductora al castellano Marina Bornas.

Keiko Furukura tiene 36 años y está soltera. De hecho, nunca ha tenido pareja. Desde que abandonó a su tradicional familia para mudarse a Tokio, trabaja a tiempo parcial como dependienta de una konbini, un supermercado japonés abierto las 24 horas del día. Siempre ha sentido que no encajaba en la sociedad, pero en la tienda ha encontrado un mundo predecible, gobernado por un manual que dicta a los trabajadores cómo actuar y qué decir. Ha conseguido lograr esa normalidad que la sociedad le reclama: todos quieren ver a Keiko formar un hogar, seguir un camino convencional que la convierta, a sus ojos, en una adulta.

Con esta visión hilarante de las expectativas de la sociedad hacia las mujeres solteras, Sayaka Murata se ha consagrado como la nueva voz de la literatura japonesa.

El dolor de los demás

Nos encantó el libro “El dolor de los demás” y supuso un lujo poder compartir la sesión del club con su autor, Miguel Ángel Hernández.

Agradecemos a la editorial Anagrama la colaboración y por supuesto le agradecemos a Miguel Ángel que viniera a contarnos tantas cosas que hicieron que resultara tan interesante y que complementara tan a la perfección una lectura eternamente recomendable.

 

En la Nochebuena de 1995, el mejor amigo de Miguel Ángel Hernández asesinó a su hermana y se quitó la vida saltando por un barranco. Ocurrió en un pequeño caserío de la huerta de Murcia. Nadie supo nunca el porqué. La investigación se cerró y el crimen quedó para siempre en el olvido. Veinte años después el escritor decide regresar a la huerta y, metiéndose en la piel de un detective, intenta reconstruir aquella noche trágica que marcó el fin de su adolescencia. Pero viajar en el tiempo es siempre alterar el pasado, y la investigación despertará unos fantasmas que creía haber dejado atrás.

 

 

Permagel

Hem començat l’any de clubs de lectura amb un dels llibres que més ens ha agradat de l’any passat: “Permagel” de la poeta Eva Baltasar que ha publicat Club editor i que va guanyar el Premi Llibreter de llengua Catalana de 2018. En la sessió de gener ens ha acompanyar l’autora que, a més de parlar-nos de “Permagel”, ens ha explicat com escriu i una mica del seu proper llibre “Mamut” que continua el tríptic de novel·les que ha començat amb “Permagel”.

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbianna suïcida. Després, reunir forces, no fer res més que follar i llegir. trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de cap a cap d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça.

Hi ha el dubte que obris el llibre, lector, però cap ni un que t’aguantaràs el respir fins al final si el comences: el viatge és massa bell.