Agenda del mes de maig de 2018

Carpas para la Wehrmacht

Dilluns 19 de març a les 19h, nova sessió del nostre club de lectura mensual. Aquest mes comentarem “Carpas para la Wehrmacht” de Ota Pavel, i ens acompanyarà Daniel Osca, editor de Sajalín Editores.

Nou relats autobiogràfics i escrits en primera persona, serveixen a l’autor per a fer un homentage al seu pare: Leo Popper. Un personatge bohemi, astut, seductor, fascinant i amb moltes ganes de viure.

A partir dels seus records, Ota ens explica diferents episodis de la vida amb el seu pare, i ho fa amb l’humor que aquest li va ensenyar a pesar de que quan els escriu estigui ingressat amb una psicosi maníac depressiva.

Cronista esportiu reconegut a Txecoslovàquia va haver de deixar molt aviat la seva carrera professional i, ja des de la malaltia, és capaç d’escriure aquest cant a la vida.

“Una lectura físicament contagiosa que provoca un pessigolleig d’eufòria sota la pell” Erri De Luca

En territori comanxe

“La uruguaya” de Pedro Mairal (editada a Espanya per Libros del Asteroide) és una novel·la molt breu, quasi un conte de 140 pàgines, però en elles hi trobem vessada la vida de Lucas Pereyra. Lucas és un escriptor de quaranta anys que es troba immers en una crisi existencial -el seu matrimoni no ha resultat com creia i la vida amb la seva dona s’ha convertit en una rutina angoixant, amb el que guanya amb la seva feina d’escriptor no pot mantenir-se per si sol, la paternitat ha suposat sumar por i inseguretats al seu dia a dia…-.

Així, “La uruguaya” és una llarga carta d’amor (o d’amors, de més d’un), una confessió a la seva dona Catalina del que ell creu que va passar més o menys un any enrere i que va causar l’esfondrament del model de família tradicional en el que els dos intentaven sobreviure. I per explicar-ho, necessita explicar la seva història amb Guerra, el detonant de la fractura, la uruguaya que dona títol al llibre, una noia jove que, malgrat que Lucas gairebé no coneix, s’ha convertit en la projecció del seu desig, amb uns pocs records que té d’ella, uns quants mails intercanviats durant un any amb insinuacions, promeses i fantasies, i la necessitat del protagonista de fugir de la seva quotidianitat. Guerra s’escola fins al moll de l’os de Lucas, en el seu anhel de trobar allò que el faci sentir de nou: “-Hablaste dormido. Me asustaste. – ¿Qué dije?  – Lo mismo que la otra vez: «guerra»”. La novel·la però, no és un triangle amorós perquè hi ha un altre protagonista que Lucas també idealitza: la ciutat de Montevideo, un lloc proper però a la vegada prou estrany per ser exòtic i poder teixir un somni sobre ell, la ciutat que ell veu a través dels ulls de Guerra, la que contraposa al seu Buenos Aires originari, la ciutat on Cortázar també va trobar la seva Maga per Rayuela.

El llibre està escrit amb molts diàlegs, amb molts modismes argentins i uruguaians que el fan de lectura àgil i fresca, però també trobem argumentacions sobre temes com la paternitat, la parella o els diners que funcionen com micro assaigs, i molt sentit de l’humor, perquè sense aquest la història seria massa trista, massa derrotes. L’autor Pedro Mairal ha tastat la majoria dels gèneres literaris: poesia, conte, columnes periodístiques, novel·la, guió cinematogràfic… i tria amb precisió cada una de les paraules que escriu per carregar-les de significat, usa el llenguatge per si mateix com els pintors impressionistes que carreguen de pintura cada una de les pinzellades que apliquen al llenç i aporten, a més del color, textura, densitat i profunditat.