Permagel

Hem començat l’any de clubs de lectura amb un dels llibres que més ens ha agradat de l’any passat: “Permagel” de la poeta Eva Baltasar que ha publicat Club editor i que va guanyar el Premi Llibreter de llengua Catalana de 2018. En la sessió de gener ens ha acompanyar l’autora que, a més de parlar-nos de “Permagel”, ens ha explicat com escriu i una mica del seu proper llibre “Mamut” que continua el tríptic de novel·les que ha començat amb “Permagel”.

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbianna suïcida. Després, reunir forces, no fer res més que follar i llegir. trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de cap a cap d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça.

Hi ha el dubte que obris el llibre, lector, però cap ni un que t’aguantaràs el respir fins al final si el comences: el viatge és massa bell.

Canteu, esperits, canteu

La història de “Canteu, esperits, canteu” de Jesmyn Ward (Edicions del Periscopi/editorial Sexto Piso) està explicada a tres veus: La de la Leoni, una mare jove i perduda. La d’en Jojo, el seu fill de dotze anys amb un do heretat de la seva família materna, que comparteix amb les dones de l’estirp i que està molt vinculada a la religió espiritista del sud d’Estats Units. I la d’en Richie, un esperit que es troba atrapat en el limbe.

La Leoni ha decidit agafar els seus dos fills i muntar-los en un cotxe decadent amb una companya de feina (ionqui com ella i que també té el seu marit empresonat) per anar a buscar a la presó en Michael, el seu gran amor, pare dels seus fills i que sempre ha avantposat a qualsevol altra persona.

El seu fill Jojo, que per experiència desconfia de la seva mare, del seu humor voluble i de totes les seves idees, preferiria quedar-se amb els seus avis, qui s’han fet responsables de tots ells des de sempre, però no li queda més remei que fer el viatge amb la seva mare a càrrec de la seva germana petita Kayla fins a la presó de Parchman. En arribar a la presó s’uneix al grup familiar l’esperit d’un noi, en Richie, que reconeix en el Jojo el seu antic company d’empresonament: en River, l’avi dels nens. L’esperit necessita saber què va passar en el moment de la seva mort per poder descansar finalment i creu que en River, el seu amic i protector, pot ajudar-lo a travessar el llindar.

Amb aquests tres fils, l’autora teixeix un viatge que travessa Estats Units i indaga en l’origen del dolor i la violència en la família d’en Jojo, de la mateixa manera que aquest dolor i violència també és part de la història del país. Ward ens parla de com el passat corca les relacions actuals dels diversos membres, de com els morts estan més que presents en el nostre dia a dia, i de com és de difícil intentar ignorar les arrels i les tradicions en tant ens conformen com a individus.

Oso

Para la sesión de diciembre, hemos buscado un libro que nos lleve a las frías tierras de Canadá, a una casa perdida con una biblioteca enorme, una gran lumbre donde acurrucarse, muchos secretos familiares y un oso. El editor de Impedimenta, que una vez más vuelve a casa por Navidad, nos acompañó en el club de lectura sobre “Oso” de Marian Engels.

Publicada en 1976 y adorada por Robertson Davies, Margaret Atwood o Alice Munro, Oso es una novela delicadísima y calculadamente transgresora, una auténtica parábola de la vuelta a la naturaleza.

La joven e introvertida Lou abandona su trabajo como bibliotecaria cuando se le encarga hacer inventario de los libros de una mansión victoriana situada en una remota isla canadiense, propiedad de un enigmático coronel, ya fallecido. Ansiosa por reconstruir la curiosa historia de la casa, pronto descubre que la isla tiene otro habitante: un oso. Cuando se da cuenta de que este es el único que puede proporcionarle algo de compañía, surgirá entre ellos una extraña relación. Una relación íntima, inquietante y nada ambigua. Gradualmente, Lou se va convenciendo de que el oso es el compañero perfecto, que colma todas sus expectativas. En todos los sentidos. Será entonces cuando emprenda un camino de autodescubrimiento.

A pesar del impacto que causó su publicación, Oso se alzó con el Governor General’s Literary Award en 1976 y está considerada una de las mejores (y más controvertidas) novelas de la literatura canadiense.

“Una novela obscena y extraña. Uno de los títulos más hermosos y significativos de la literatura canadiense.” Robertson Davies

“Un libro extraño y maravilloso. Tan real como una cocina, pero construido con los elementos de los relatos tradicionales y con sus mismas perturbadoras resonancias.” Margaret Atwood

Aprendre a parlar amb les plantes

Dilluns 12 de novembre a les 19h, nova sessió del nostre club de lectura mensual. Aquest mes comentarem  “Aprendre a parlar amb les plantes” de Marta Orriols (en català a Edicions del Periscopi i en castellà a Lumen).

Des que no hi ets, del telèfon només n’espero ofertes per canviar de companyia i desgràcies. El timbre encara m’espanta a cada truc. L’encara em vesteix. Encara m’espanto, encara em desperto per agafar aire, encara em giro d’esquena cada vegada que em creuo amb una bicicleta. Sense pensar-hi, encara paro la taula per a dos els divendres al vespre.

La Paula ha perdut a la seva parella i li sembla que el seu món es divideix en un abans i un després. Però res s’atura al seu voltant i haurà de recompondre la seva vida, reconstruir-se a si mateixa i trobar un nou llenguatge per comprendre les seves noves circumstàncies.

En aquesta ocasió ens va acompanyar l’autora que és veïna del barri i li vam poder preguntar pels personatges, d’on havia tret la idea de la novel·la i dels seus secrets d’escriptura.