Lectures per l’estiu (edició 2019)

Club de recomanacions d'estiu

SIS NITS D’AGOST  de Jordi Lara (edicions de 1984)

El mes d’agost de 2007 van trobar el cos sense vida de l’activista social Lluís Maria Xirinacs en una zona boscosa. La seva mort sempre va ser un misteri i Jordi Lara agafa aquest fer per fer una reconstrucció del personatge i una reflexió sobre el dret a decidir com viure un mateix, i també com morir.

 CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA d’Irene Solà (editorial Anagrama)

Una novel·la coral explicada pels diferents habitants d’una vall de muntanya al Pirineu català (de les persones que hi viuen, però també de bèsties, fenòmens meteorològics i éssers fantàstics que cohabiten amb els humans). El passat, la memòria, les llegendes… donen forma i sentit a les vides del present.

4rt premi Llibres Anagrama de Novel·la. També disponible la traducció al castellà.

UNA CASA AMB RODES d’Ivan Jablonkla (editorial Anagrama)

Una novel·la autobiogràfica en què l’autor recorda els estius de la dècada dels 80 quan la seva família per iniciativa del seu pare, viatjava durant les vacances en una autocaravana per gran part d’Europa.  Un homenatge a la figura del pare i un cant a la llibertat aconseguida gràcies a la lluita de les generacions anteriors a la nostra.

També disponible la traducció al castellà.

PERSECUCIÓ de Toni Sala (editorial L’Altra)

Un home li confessa a la seva parella que va assassinar a la seva primera dona, i que va estar pres per aquest fet. A partir d’aquí la relació entre els dos s’esquinça així com els records comuns, i els dos personatges es troben davant d’un abisme inesperat.

RECORDS DEL FUTUR de Siri Hustvedt (edicions 62)

Una escriptora recupera el diari que va escriure quan just arribava a la ciutat de Nova York a finals dels anys 70. La novel·la és una conversa entre la persona que som i la que vam ser, la construcció d’un personatge vist i viscut en primera persona.

L’autora ha guanyat enguany el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres. També disponible la traducció al castellà.

TERRA SOMNÀMBULA de Mia Couto (edicions del Periscopi)

Un home gran i un de jove es refugien de l’onada de violència que viu Moçambic en un autobús abandonat. Allí descobriran els quaderns d’un tercer personatge ja mort. Les històries –la del present i la que troben escrita- es barrejaran entre elles i amb la Història del país.

L’editorial donarà 1€ de cada llibre venut  a la Fundació Fernando Leite Couto, que treballa per la reconstrucció de Moçambic.

UNA LLETRA FEMENINA DE COLOR BLAU PÀL·LID de Franz Werfel (edicions de 1984)

Un alt funcionari vienès obre una carta escrita amb tinta de color blau pàl·lid. En ella una vella coneguda li sol·licita ajuda per a l’escolarització d’un noi amb pocs recursos, però aquestes paraules obre un torrent de records de la seva joventut i d’un vell amor.

També disponible la traducció al castellà.

QUI TEM LA MORT de Nnedi Okorafor (editorial Raig Verd)

Una novel·la de ciència-ficció que retrata una Àfrica llunyana, després d’un desastre nuclear i una mare i una filla que lluiten per sobreviure al desert i a la violència estructural de la societat, al racisme, al masclisme, la repressió, el fanatisme i les desigualtats.

VOZDEVIEJA d’Elisa Victoria (Blackie Books)

Marina és una nena de 9 anys una mica rata sàvia. Passarà l’estiu del 93 amb la seva àvia, que és també la seva millor amiga. Una veu tendra i molt divertida que ens porta als estius eterns de quan érem infants.

FRESAS SILVESTRES de Angela Thirkell (editorial Gatopardo)

La jove Mary Preston acudeix com a invitada a la casa de la seva tieta Agnes Rushwater, una dama anglesa acostumada a fer-se les tradicions a la seva mida i escoltar més aviat poc a aquells que l’envolten. Allà coneixerà a tota una galeria de parents llunyans extravagants però encantadors.

LOS FELICES DÍAS DEL VERANO de Fulco di Verdura (editorial Errata Naturae)

Un llibre de memòries i records de quan l’autor era petit i vivia en una antiga villa de Palermo amb les dones de la seva vida: la seva germana, la seva mare i la seva àvia. Un relat a mig camí entre “El Gatopardo” de Lampedusa i “La meva família i altres animals” de Durrell.

LA CHICA DE LA LEICA d’Helena Janeczek (Tusquets editores)

Tres personatges –cada un amb el seu punt de vista i la seva pròpia veu- expliquen la vida de la primera dona fotoperiodista, Gerda Taro. Coneguda més ser la parella de Robert Capa que pels seus treballs, Taro va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil i va morir al camp de batalla espanyol l’any 1937.

Premi Strega de 2018. També disponible la traducció en català.

NO CERRAMOS EN AGOSTO d’Eduard Palomares (Libros del Asteroide)

Un detectiu en pràctiques s’ha d’ocupar durant el mes d’agost de l’agència per qui treballa. Sembla una feina senzilla –encara que mal pagada-, però es complica en el moment que rep el primer cas. Una novel·la clàssica del gènere de detectius, però ambientada a la Barcelona actual.

13 de Steve Cavanagh (Roca editorial)

Com es pot resoldre un cas d’assassinat quan l’acusat és innocent i l’assassí forma part del jurat popular? Una volta a la típica novel·la negra on el temps i el sistema judicial juguen a favor de l’assassí.

UNA EXISTÈNCIA DE PAPER d’Al Berto (Lleonard Muntaner editors)

Un poemari intimista en què el poeta explica la seva manera de viure. Davant de l’angoixa personal i col·lectiva, Al Berto opta per una vida fràgil, però seva, modesta, però autèntica, incurable, però rebel, una existència de paper.

 OTRA VIDA POR VIVIR de Theodor Kallifates (editorial Galaxia Gutenberg)

Després de més de cinquanta anys vivint a Suècia i escrivint novel·les en la llengua del seu país d’acollida, l’escriptor grec Theodor Kallifates es troba sense paraules, creu que ja no pot escriure més. Aquest buit el farà reflexionar sobre la migració, el racisme, els orígens i la llengua, sobretot la petjada que deixa en cadascú de nosaltres la que ha estat la nostra llengua materna.

TSUNAMI: MIRADAS FEMINISTAS edició de Marta Sanz (editorial Sexto Piso)

L’escriptora Marta Sanz convoca a un grup d’autores de generacions, realitats i procedències diverses perquè escriguin un text autobiogràfic sobre el fet de ser dona, el que ha suposat en el seu dia a dia, en les seves carreres i en la seva família.

En el recull hi trobem les veus de Pilar Adón, Flavita Banana, Nuria Barrios, Cristina Fallarás, Laura Freixas, Sara Mesa, Cristina Morales, Edurne Portela, María Sánchez i Clara Usón.

SALVAR VIDAS EN EL MEDITERRÁNEO: UN PANFLETO ÍNTIMO SOBRE EL RACISMO de Sandro Veronesi (editorial Anagrama)

Un conjunt de textos, cartes, tuits i reflexions de l’escriptor italià Sandro Veronesi al voltant de la crisi de refugiats que estem vivint i sobre la seva experiència amb l’ONG Proactiva Open Arms.

Dins de la col·lecció Nuevos Cuadernos Anagrama. També disponible en català.

Niño Anómalo

Para la última sesión del club de lectura antes de las vacaciones de verano, comentamos el libro “Niño Anómalo” de Fede Nieto. Tuvimos la suerte de contar con su autor y con uno de los editores de Hurtado y Ortega.

Cuando Fede tiene 7 años unos paramilitares entran en su casa, encañonando a sus padres. Es el fin violento de su infancia y el nacimiento de Niño Anómalo, miedoso y dominante. Alternando episodios del pasado y del presente, el autor construye una suerte de  autobiografía.

Fede Nieto recupera de su memoria escenas sobre clandestinidad, miedo, exilio, desarraigo, racismo… y las cuenta con un lenguaje poético y haciendo que el lector descubra unos personajes entrañables que ha ido perdiendo en el camino, pero que le acompañan aun hoy en su recuerdo y en la persona en que se ha convertido.

Istanbul Istanbul

En el club de lectura del mes de juny vam comentar el llibre “Istanbul Istanbul” de l’autor kurd Burhan Sönmez que ha publicat edicions del Periscopi en català i editorial Minúscula en castellà. Ens va acompanyar l’editor Aniol Rafel, d’edicions del Periscopi.

A la novel·la quatre personatges coincideixen en una cel·la d’una presó subterrània d’Istanbul on passen 10 dies. En aquest període, entre dolor, patiment, fred i por, s’explicaran històries, endevinalles i llegendes sobre la ciutat que està damunt dels seus caps per intentar fer avançar el temps i sobreviure.

Dins la cel·la no es poden explicar secrets de les seves vides de fora. Però les persones no només estan formades de records propis, també de relats que han après: tot el que succeeix en el passat i s’expressa amb paraules, es converteix en un conte.

Una història d’històries, sobre el valor, l’amor, la llibertat, la llengua, la memòria i com la literatura pot salvar.

El Museu de l’Amor Modern

En el club del mes de maig vam tenim amb nosaltres als editors de les Hores, la Maria i en Manel, a més de la historiadora de l’Art, Susanna Portell (autora del pròleg de l’edició catalana).

Gràcies a ells vam conéixer una mica més la vida i obra de l’artista serbia Marina Abramović: la novel·la “El Museu de l’Amor Modern” (de l’autora australiana Heather Rose) es situa en els mesos de 2010 en que al MoMa de Nova York hi ha exposada la retrospectiva d’aquesta artista i els seus personatges principals es troben en la sala on ella està duent a terme la performance que la va fer més coneguda arreu del món.

El compositor Arky Lvin ha arribat a un carreró creatiu sense sortida. la separació inesperada de la seva dona por deixar-li l’espai que necessita per compondre bandes sonores de pel·lícules. Tot i així, no aconsegueix trobar la traquil·litat mental que li cal per crear, se sent culpable i inquiet. En aquest estat, gairebé per atzar, trobarà una exposició d’art que li transformarà la vida. L’Arky hi tornarà dia rere dia i a mesura que la performance es desenvolupa, durante setanta-cinc dies, també ell es trasnformarà. Intercatuant amb altres persones a l’exposició, lentamente comença a comprendre el que pot faltar en la seva vida i què ha de fer per canviar-la.

Un llibre sobre l’art, però també un relat sobre l’amor, les seves limitacions i la seva trasncendència. Una novel·la sobre el que significa connectar i estar present en el món modern.

 

Intramuros

En el club de lectura del mes de abril, descubrimos la ciudad de Ferrara de la mano de Giorgio Bassani: leímos el primer de los libros del ciclo que el autor dedicó a su ciudad, “Intramuros” y lo comentamos con la editora de Acantilado, Sandra Ollo.

La ciudad de Ferrara, donde vivió muchos años el autor, se considera la primera ciudad moderna de Europa y desde el siglo XIII un importante centro de la comunidad judía en Italia. Por este motivo, tras las leyes raciales de gobierno fascista de Mussolini (de 1938) fue el principal lugar de las persecuciones y las deportaciones de población judía.

El ciclo de novelas de Ferrara (que se publicó en 1980) de Giorgio Bassani está compuesto por seis libros: “Intramuros”, “Las gafas de oro”, “El jardín de los Finzi-Contini”, “Detrás de la puerta”, “L’airone (La garza)” y “L’odore del fieno (el olor del heno)”. En todas ellas se describe con nostalgia la ciudad de Ferrara de entre guerras y la posterior a la Segunda Guerra Mundial. Un mundo que se ha desvanecido y que recuerda con una mezcla de felicidad y calma antes de la tragedia inminente, que nunca logra estallar en el primer plano de los relatos.

La dependienta

En la sesión de marzo del club de lectura hemos comentado el libro “La dependienta” de Sayaka Murata. Gracias a la colaboración de la editorial Duomo, hemos contado con la presencia de la traductora al castellano Marina Bornas.

Keiko Furukura tiene 36 años y está soltera. De hecho, nunca ha tenido pareja. Desde que abandonó a su tradicional familia para mudarse a Tokio, trabaja a tiempo parcial como dependienta de una konbini, un supermercado japonés abierto las 24 horas del día. Siempre ha sentido que no encajaba en la sociedad, pero en la tienda ha encontrado un mundo predecible, gobernado por un manual que dicta a los trabajadores cómo actuar y qué decir. Ha conseguido lograr esa normalidad que la sociedad le reclama: todos quieren ver a Keiko formar un hogar, seguir un camino convencional que la convierta, a sus ojos, en una adulta.

Con esta visión hilarante de las expectativas de la sociedad hacia las mujeres solteras, Sayaka Murata se ha consagrado como la nueva voz de la literatura japonesa.