Quan fa deu anys Xavier Baladia va publicar “Abans que el temps ho esborri” ja va introduir als lectors al món de l’alta burgesia barcelonina de principi de segle. Un món gairebé desaparegut, però que l’autor va aconseguir reconstruir en la nostra imaginació a través dels carrers de Barcelona amb una mirada nostàlgica, pels quals encara avui en dia passegem.
Portada del llibre “L’avi Ninus: glòria i crepuscle d’un dandi” de Xavier Baladia, editat per La Campana
En el seu nou llibre “L’avi Ninus, glòria i crepuscle d’un dandi” (que edicions La Campana ha publicat aquest passat Nadal) retornem a la mateixa Barcelona oblidada de principis del segle XX, però aquesta vegada els protagonistes són més propers, perquè resseguim la curiosa vida de Francesc Xavier Baladia, en Ninus, com el coneixien des de petit.
La història d’en Ninus i la seva família ens porta per multitud d’escenaris molt coneguts (des de la famosa casa Llorach entre els carrers Muntaner, Travessera de Gràcia, Santaló i Avenir cor de la vida cultural barcelonina d’aquells anys, fins al pis de la Pedrera, on en Ninus i la seva dona Rat pernocten quan baixen a Barcelona per assistir al Liceu), però l’autor ens els fa veure des d’una nova perspectiva, la de la familiaritat, la vida quotidiana, la vida real…
La finca Llorach de Puig i Cadafalch, entre els carrers Muntaner, Travessera de Gràcia, Avenir i Santaló
Seguint el Quadern de Garlandes d’en Ninus (una mena de llibre de comptabilitat familiar que Xavier Baladia utilitza per recorre el dia a dia del matrimoni dels seus avis) veiem com era la vida d’aquesta família, primer sent un matrimoni modern durant els feliços anys vint, passant per les penúries de la Guerra Civil i la posterior postguerra, fins el retir al xalet dels Pirineus, on en Ninus i la Rat es rodegen de fills i néts per acomiadar-se d’un món que s’està exhaurint.
L’avi Ninus en un balcó de la Pedrera fotografiat per la seva dona, la Rat.
A primera vista, el Quadern de Garlandes és una llista de despeses d’una família ben posicionada de la Catalunya de principi de segle, però l’autor aconsegueix que unes poques ratlles escrites per la mà d’en Ninus en ploma negra es materialitzin en vetllades i escenes que ens explica com si hi fóssim, o en descripcions de personatges de la seva família.
Encara que la figura d’en Ninus és la principal del llibre, al seu voltant orbiten una galeria de personatges cadascú més curiós. Des de la mare d’en Ninus, la Teresa, que abandona als seus fills per fugir amb el seu amant i es retroba 30 anys més tard amb un Ninus adult a París, i que ha passat a la història de la literatura Catalana gràcies al retrat que en va fer d’ella Eugeni d’Ors en la seva novel·la “La Ben Plantada”. O la Isabel Llorach, que va ajudar a Francesc Cambó a fer de Barcelona una metròpolis europea amb les seves reunions culturals a la finca de sant Gervasi construïda per Puig i Cadafalch i va inspirar la protagonista de la novel·la “Vida Privada” de Josep Maria de Sagarra. Tots ells ens transporten a un món desaparegut, però que podem resseguir pels carrer de la nostra ciutat.
La mare d’en Ninus, Teresa, la Ben Plantada, retratada per Ramon Casas
Casa Usher Llibreters 