Sidra con Rosie

El llibre del club de lectura de gener serà “Sidra con Rosie” de Laurie Lee, editat per Nórdica Libros. Es tracta del primer volum de les seves memòries en què Lee explica la seva infància al petit poble de Stad (Gloucester, Regne Unit) en l’època de la Primera Guerra Mundial.

Laurie Lee i la casa on va passar la seva infància

En els capítols del llibre l’autor ens explica els records d’una manera desordenada: parla de la seva mare, dels seus germans, de les seves “àvies”, dels vilatans, dels companys de l’escola… tot mesclant la nostàlgia per aquest món perdut amb l’afecte per la seva família. Com que Lee va escriure el llibre molts anys després, quan ja era adult, combina la ironia amb la mirada innocent d’un nen que descobreix el món.

Una tria de llibres infantils per aquest Nadal…

“Pomelo y la gran aventura” de David Cali i Ramona Bâdescu (ed. Kókinos)

No és la primera vegada que en Pomelo decideix sortir de l’hort on viu, sota una dent de lleó, per descobrir coses noves, però mai havia viscut una aventura tan gran com aquesta.

Un cop ben equipat recorrerà part del món i tornarà a casa seva havent après moltes coses i havent conegut amics nous!

 “La Gina i la seva colla” de Marianne Dubuc (ed. Tramuntana)

La Gina viu moltes aventures amb els seus amics, els animals de bosc: el ratolinet Marcel, el conill Leo, la tortuga Doris, el cargol Adrià i l’ós Antoni.

Un petit àlbum il·lustrat en el qual cada capítol és una història d’amistat i diversió per explicar als més petits o per als que just comencen a llegir.

“Imagina” d’Aaron Becker (ed. Kokoro)

Una nena, que està sola a la seva habitació, agafa un llapis vermell i pinta una porta a la paret. S’endinsa així al món de la seva imaginació que va construint dibuixant i que la porta a un viatge preciós.

És un llibre sense paraules, com la imaginació.

“Vola” de Lesley Barner (ed. La Galera)

La princesa vol que el seu ocell canti, però l’ocell està engabiat i no vol cantar. Aprofitant una despistada, surt de la seva gàbia i va per tot el palau.

Tothom qui el veu li crida el mateix: vola, ocell, vola! I això és el que l’ocell farà.

“La veritat segons l’Artur” de Tim Hopgood i David Tazzyman (ed. Combel)

Què surt més a compte? Dir la veritat o inventar-nos una mentida? En aquest divertit llibre,  veurem com a l’Artur se li plantegen totes aquestes preguntes després de fer una malifeta de l’alçada d’un campanar.

Acompanyeu-nos en aquesta aventura per veure com se’n surt l’Artur…

La nostra tria de llibres d’assaig per aquest Nadal

“Museu Nacional d’Art de Catalunya: un itinerari” d’Artur Ramon (ed. Elba)

Aquest llibre sorgeix d’una visita comentada al museu amb uns amics, i encara que l’autor prefereix parlar de llibre de viatges més que de guia, podem dir que és un itinerari per explicar l’experiència estètica de recórrer un museu. Per tots els públics i perquè “… l’art no es pot estimar quan no s’entén…”

“Loco. Cómo no llevar un estudio de grabación” de Paco Loco (ed. Hurtado & Ortega)

Considerat com una de les figures més importants de la música independent espanyola de les darreres dècades, Loco obre les portes del seu estudi per explicar els seus coneixements tècnics i els seus records personals, amb una certa deixadesa i amb molt d’humor.

Amb entrevistes, fotografies, un recull de tots els “trastos” que té Paco al seu estudi i moltes més curiositats. El primer llibre de l’editorial Hurtado & Ortega deixa tan bon sabor de boca que ja tenim ganes de llegir els propers títols que vagin publicant…

“La vida breve de Katherine Mansfield” de Pietro Citati (ed. Gatopardo)

Com ja va fer amb la vida d’Alexandre el Gran, Citati reconstrueix la biografia de l’escriptora Katherine Mansfield en un relat delicat i literari.

La vida de Mansfield es converteix en un conte, igual de precís i subtil que els relats que ella mateixa escrivia: reflectint detalls, potser reals o potser inventats per Citati, que mostren una dona sensible que va viure una vida breu, però intensa.

“Desconeguts a la porta de casa” de Zygmunt Bauman (ed. Arcàdia)

Vivim temps convulsos i són molts aquells qui es veuen abocats a deixar casa seva i venir a Europa en busca de refugi.

Bauman analitza magistralment aquest fenomen destacant la por a l’estrany com un element clau que no ens deixa enfocar bé aquesta problemàtica, i que ens allunya de la solució: construir un món on poder viure junts independentment de les nostres diferències.

 “M Train” de Patti Smith (ed. Lumen)

Després del brillant llibre “Éramos unos niños” en que la cantant i artista nord americana ens parlava dels seus inicis en el món de la música i de la relació amb el fotògraf Robert Mepplethorpe, la compositora de “Horses” escriu un  interessant llibre de memòries a partir de textos recopilats en cafès al llarg de la seva trajectòria.

Una tria de les novel·les que més recomanarem aquest Nadal

“Nosotros en la noche” de Kent Haruf (ed. Literatura Random House)

Estem davant una petita joia que ens parla de la soledat i del consol que ofereix la companyia. Un relat que destaca per la seva senzillesa i sinceritat, on la relació que estableixen els  personatges centrals Addie Moore i Louis Waters aconsegueixen commoure  de veritat al lector.

“Jo mateixa, suposo” de Natalia Carrero (ed. :Rata_)

Estem davant d’un llibre narrat des de la sinceritat i la ràbia. El tercer llibre de Natalia Carrero ens parla de la relació truncada entre pare i filla, de la necessitat d’escriure, del fet de qüestionar constantment el nostre rumb en la vida, on només la literatura pot ser el refugi.

 “Sempre hem viscut al castell” de Shirley Jackson (ed. L’Altra)

La Merrycat Blackwood viu al casalot familiar amb la seva germana i el seu oncle, l’única família que li queda, encara que no són gaire benvinguts en el poble sempre han viscut al mateix lloc. Una novel·la de terror psicològic amb un personatge, la Merrycat, tan maquiavèl·lic com inoblidable.

“Estirpe” de Marcello Fois (ed. Hoja de Lata)

Tornem a la Sardenya que Fois ens va descobrir amb “Memoria del vacío”, però aquesta vegada recorrem la història d’una família durant gran part del segle XIX. “Estirpe” és la primera part de la trilogia dedicada als Chironi, des dels seus orígens humils fins a convertir-se en una destacada família de la burgesia sarda.

“Nuestras calles” d’Alessandra Lavagnino (ed. Errata Naturae)

La Marzia ens explica primer com a nena i després ja com a jove les seves vivències a la Roma dels anys 30 i 40. I, en gran part, giren al voltant de la difícil relació que té amb la seva mare, una advocada vídua important, exigent i molt diferent de la seva filla. Si us ha agradat la Ferrante, ja trigueu…

Agenda: desembre de 2016

Barbapapà: el rei de la casa de desembre 2016

Aquest mes de desembre no tenim un Rei de la Casa… en tenim nou!

I és que per Nadal ja se sap que les famílies es reuneixen, i nosaltres hem volgut reunir a Casa Usher una família molt especial: cada un d’ells és d’un color i tots poden adoptar la forma que vulguin… Ja sabeu qui són?

Són la família Barbapapà.

 

Barbapapà és el pare, i és de color Rosa. Va nèixer a un jardí, com neix una planta o una flor, i va decidir formar una família.

Barbamamà és la mare, i és de color negre. Li agrada cuinar, tenir cura de la casa i del jardí, i ocupar-se dels seus set fills… És valenta i decidida.

Barbabella és la filla lila. Li agraden els vestits, les joies, els perfums i el maquillatge, per estar sempre ben bonica. És una presumida.

Barbalala és la filla verda. Li agrada molt la música i és capaç de tocar qualsevol instrument, però també es preocupa per l’ecologia i la botànica. És una somniadora.

Barbabrillo és el fill blau. Li agrada la ciència, la química, la física i sempre està provant de fer invents. És un curiós.

Barbazoo és el fill groc. Li agrada la fauna i la flora, la natura i els animals. És molt solidari.

Barbabravo és el fill vermell. Li agrada fer esport i menjar molt per estar ben fort. És un manaire

Barbalib és la filla taronja. Li agraden els llibres i llegir, saber i apendre, i també liderar. És una activista

Barbabello és el fill negre. I és pelut, perquè és l’artista. Li agrada la pintura i l’escultura. És molt sensible

Junts passen moltes aventures que no et pots perdre!

Editorial Impedimenta: desembre de 2016

Hemos invitado a la editorial Impedimenta a ser nuestra Huésped de este mes de diciembre porque queríamos que volvieran a casa por Navidad. Impedimenta nos ha acompañado, animado incondicionalmente y ayudado desde antes del principio, cuando Casa Usher solo era una idea, cuatro fotos de un local destrozado, y ¡ni tan siquiera tenia nombre!

Estrenamos nuestra agenda de actos con su libro “Oso” a los 21 días de abrir las puertas de la librería, el 16 de abril de 2015, y después hemos tenido en nuestro club de lectura su “Querido Diego, te abraza Quiela” y a los pequeños jugando a superhéroes con su “Tipos duros”.

Sus libros están en nuestras estanterías porque son buenas historias y así hacen nuestro trabajo de librero mucho más fácil…

Decimos que vuelven a casa por Navidad pero la verdad es que han estado siempre.

L’editorial Impedimenta neix l’any 2008 amb l’editor Enrique Redel al capdavant del projecte. Amb la intenció de portar a les llibreries obres de la millor literatura clàssica i moderna, els lectors hem redescoberts en les seves edicions autors canònics (com Henry James, Stanislaw Lem o Iris Murdoch) i hem conegut veus modernes que esdevindran clàssics ben aviat (com Mircea Cartarescu, etern candidat al premi Nobel).

Malgrat que els autors del seu catàleg són principalment occidentals, és amb un clàssic japonès que l’any 2008 guanya el premi Llibreter de Catalunya, amb la novel·la satírica “Botchan” de Natsume Soseki: un estudiant viatja a l’illa de Shikoku a fer de professor pensant que viurà com un rei a costa dels illencs, però es troba amb una galeria de personatges extravagants que li faran la vida impossible.

El mateix 2008, l’editorial també guanya el premi a la millor labor editorial juntament amb els altres editors que formen el grup Contexto.

A més de la col·lecció de narrativa, Impedimenta ha apostat pels llibres de còmic en la col·lecció El chico amarillo i els àlbums il·lustrats sota el nom de La petita Impedimenta. Aquest atreviment ha estat recompensat altre cop amb el premi Llibreter d’àlbum il·lustrat d’enguany per “El viatge” de Francesca Sanna: la història d’una família que ha de fugir del seu país, assolat per la guerra, i buscar refugi en un altre lloc.

—

Top 5 d’autores british d’Impedimenta:

5.- “Los sioux” d’Irene Handl : Vincent Castleton es casa amb Mimí Benoir i entra a formar part de la seva família, que s’anomenen a si mateixos com els Sioux. Cada membre que ens presenten és més extravagant i snob que l’anterior. Amb uns diàlegs punxants com pocs, l’autora ens presenta una galeria de personatges amb els pitjors trets de l’aristocràcia britànica.

4.- “La muerte del corazón” d’Elizabeth Bowen: La jove Portia Quayne s’ha de traslladar després de la mort de la seva mare amb el seu mig germà i la dona d’aquest. S’obre davant dels seus ulls un món d’ostentació, frivolitat i luxe, en el que viuen els seus parents i on coneixerà al jove Eddie, producte d’aquest nou món.

3.- “La librería” de Penelope Fitzgerald: El petit poble de Suffolk està a punt de viure una revolució: obre les portes una llibreria. Aquest fet provoca un terrabastall en la comunitat, que es torna insostenible quan apareix la primera edició de “Lolita” de Nabokov. Isabel Coixet està dirigint la versió cinematoràfica d’aquesta novel·la i és el llibre que hem triat pel nostre club de lectura del mes de desembre!

2.-“Las señoritas de escasos medios” de Muriel Sparks: Amb un Londres encara sota les conseqüències de la Segona Guerra Mundial de fons, la novel·la relata la vida despreocupada d’un grup de noies en una residència per a senyoretes solteres a la gran ciutat. Una història coral, on cada noia viu la situació a la seva pròpia manera, però totes elles comparteixen  el to d’humor, la recerca de l’amor i la voluntat de supervivència.

1.- “La filla de Robert Poste” d’Stella Gibbons: El pare de Flora Post mor i la seva filla se’n va a viure amb els Starkadder, els parents més propers que encara li queden i que habiten la granja de Cold Comfort Farmr. Com s’ho farà la senyoreta Poste per mantenir la seva flegma britànica al camp? Està preparada per aquesta aventura? O potser és el camp que no està preparat per a ella…

Bonus track.- “Las novelas tontas de ciertas damas novelistas” de George Eliot: Un petit assaig que critica aquelles novel·les protagonitzades per les heroïnes més fleumes de la literatura britànica i plenes a vessar de tòpics. Escrit amb humor i amb intenció de destruir les llistes de més venuts de les seva època, a aquest llibret encara no li ha arribat la seva data de caducitat…