Creix un arbre a Brooklyn

A la sessió del mes de setembre del club de lectura vam comenatr el llibre “Creix un arbre a Brooklyn” de Betty Smith. Ens va acompanyar la Vane, una de les editores de L’Altra, editorial que ha publicat la traducció al català.

Som a principis del segle XX i trobem la petita Francie Nolan llegint a l’escala d’incendis de casa seva, a l’ombra d’un arbre salvatge que només creix als barris més pobres de les grans ciutats. Quan la càmera s’allunya, anem descobrint les peculiaritats i extravagàncies de la seva família, immigrants alemanys que han viatjat a la recerca d’un món millor, i també el barri que la veu créixer, Brooklyn. Així, seguirem la jove Francie mentre es va fent gran, acompanyada sempre de llibres, vencent els anys de la gana i la pobresa i exigint de la seva vida alguna cosa més que una existència mediocre. D’aquestes ganes meravelloses i tossudes per aprendre neix “Creix un arbre a Brooklyn”, una novel·la sublim i commovedora en la qual els personatges són tan propers que quasi els podries tocar amb els dits, i la seva petita lluita de cada dia per tirar endavant esdevé tan punyent com inspiradora. “Creix un arbre a Brooklyn” és un homenatge a la infantesa, als lligams familiars, a la llibertat per triar el propi camí i a les petites batalles de cada dia.

«Un llibre magnífic d’una novel·lista meravellosa i oblidada» Paul Auster.

“Ser(t) arquitecto” de María del Mar Arnús

Al carrer Muntaner, a l’altura de Rector Ubach, hi ha una placa de l’Ajuntament que anuncia que l’edifici  va ser projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, i que és on es va instal·lar fins al final de la guerra.

Sert va néixer en una família nobiliària, a la que no li faltava de res. Aviat es va quedar orfe, i el seu oncle -el pintor Josep Maria Sert-, el va apadrinar i posar en contacte amb personatges rellevants de la cultura.

Ell va decidir estudiar per ser arquitecte, i quan va entrar a l’Escola d’Arquitectura, se li va obrir un món nou en el qual va prendre’n partit social i políticament.

Va reivindicar la dimensió social a l’arquitectura moderna fent una important labor social construint escoles, hospitals i habitatges per a obrers. A Barcelona hi tenim com a exemples la Casa Bloc o el Dispensari Central Antituberculós.

I es va vincular al republicanisme fins al punt de responsabilitzar-se del Pavelló de la República dins l’Exposició Universal de París (1937), i d’haver de marxar a l’exili un cop acabada la guerra.

Des dels Estats Units va continuar fent projectes com a urbanista en diferents països a escala mundial, sempre envoltat d’amics artistes internacionals com ell: Dalí, Picasso, Calder, Miró, Giacometti, Brossa, Foix i un interminable etcètera.

En aquestes memòries l’autora, que està casada amb un nebot de l’arquitecte, ha tingut accés als arxius de la família i als testimonis personals. Així ha pogut fer un relat en el qual els esdeveniments professionals estan lligats als aspectes privats de la seva vida i aquestes dues coses, equiparades en importància i rellevància, ens presenten un relat personal, professional i d’època. I tot plegat fa que SER(T) ARQUITECTO sigui d’ampli interès.

“Sirenes” de Jessica Love

Al Julià li encanten les sirenes. Tant, que a ell li agradaria ser una sirena. I si es fa una disfressa, què li dirà l’àvia?

Jessica Love omple de colors les pàgines d’aquest àlbum, que comença en l’autobús en el qual el Julià torna cap a casa amb la seva àvia, on hi troben tres dones adorables disfressades de sirenes.

Un cop a casa el nen aprofitarà que l’àvia es fa un bany per, amb molta imaginació i quatre coses agafades de pressa i corrents, li serveixin per convertir-se en una altra persona.

Quan l’àvia el veu li regala un collaret, i junts aniran a la rua en la qual tothom es disfressa: la majoria de sirenes, però també hi trobem pops o meduses.

La història trenca amb els estereotips femenins i amb les qüestions de gènere, parla de diversitat i de tolerància i ho fa de manera sensible i elegant.

Un àlbum que necessita molt poques paraules per dir-ho tot: que cadascú pot ser qui vulgui ser i com vulgui ser, i que ho ha de poder fer amb tota la llibertat.

Aquest àlbum il·lustrat ha guanyat el XX Premi Llibreter, un premi que no té dotació econòmica sinó el suport i reconeixement dels llibreters.

El podeu trobar publicat per Kókinos en català en versió d’Anna Duesa i en castellà, a la mateixa editorial, traduït per Esther Rubio.

Agenda de setembre 2019

* Agenda subjecta a possibles canvis.  Trobareu tota la informació actualitzada al nostre web.