“Gegants de gel”

En la sessió del club del mes de novembre hem parlat de la novel·la “Gegants de gel” de Joan Benesiu (publicada per Edicions del Periscopi). Hem pogut comptar amb la presència de l’autor del llibre, que l’any 2015 va guanyar el Premi Llibreter a la millor novel·la en llengua catalana. Ens ha explicat molts detalls sobre la construcció d’aquesta primera obra i també ens ha parlat del seu darrer treball, la novel·la “Serem Atlàntida” (Edicions del Periscopi, 2019)

«Un no l’encerta mai. Quan vaig entrar a Katowice, Dominika, que lluïa una part intacta de la seua bellesa eslava tot i haver superat la seixantena d’anys, havia donat ja la paraula a l’altre xilè -el vertader. Com és que no havia arribat abans, em preguntaven, et tocava a tu explicar la teua història, era el teu torn. Jo arronsava els muscles i recordava els minuts llençats a l’extrem de la ciutat, mentre pensava en els universos esmicolats de Sebald i en la possibilitat que Ushuaia i jo mateix ens convertirem també en runa, pols i misèria amb el temps. El xilè tenia l’expressió severa i cara de poques amistats, la qual cosa no s’avenia bé amb l’ambient d’estranya companyonia de la taula. Físicament era fort, amb els cabells negres tallats rasers i unes ninetes vives que llampurnejaven a deshora, quan el to de veu s’esllanguia o el seu cervell semblava cercar la paraula exacta».

A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el mateix escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar.

Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.

Imatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s