En territori comanxe

“La uruguaya” de Pedro Mairal (editada a Espanya per Libros del Asteroide) és una novel·la molt breu, quasi un conte de 140 pàgines, però en elles hi trobem vessada la vida de Lucas Pereyra. Lucas és un escriptor de quaranta anys que es troba immers en una crisi existencial -el seu matrimoni no ha resultat com creia i la vida amb la seva dona s’ha convertit en una rutina angoixant, amb el que guanya amb la seva feina d’escriptor no pot mantenir-se per si sol, la paternitat ha suposat sumar por i inseguretats al seu dia a dia…-.

Així, “La uruguaya” és una llarga carta d’amor (o d’amors, de més d’un), una confessió a la seva dona Catalina del que ell creu que va passar més o menys un any enrere i que va causar l’esfondrament del model de família tradicional en el que els dos intentaven sobreviure. I per explicar-ho, necessita explicar la seva història amb Guerra, el detonant de la fractura, la uruguaya que dona títol al llibre, una noia jove que, malgrat que Lucas gairebé no coneix, s’ha convertit en la projecció del seu desig, amb uns pocs records que té d’ella, uns quants mails intercanviats durant un any amb insinuacions, promeses i fantasies, i la necessitat del protagonista de fugir de la seva quotidianitat. Guerra s’escola fins al moll de l’os de Lucas, en el seu anhel de trobar allò que el faci sentir de nou: “-Hablaste dormido. Me asustaste. – ¿Qué dije?  – Lo mismo que la otra vez: «guerra»”. La novel·la però, no és un triangle amorós perquè hi ha un altre protagonista que Lucas també idealitza: la ciutat de Montevideo, un lloc proper però a la vegada prou estrany per ser exòtic i poder teixir un somni sobre ell, la ciutat que ell veu a través dels ulls de Guerra, la que contraposa al seu Buenos Aires originari, la ciutat on Cortázar també va trobar la seva Maga per Rayuela.

El llibre està escrit amb molts diàlegs, amb molts modismes argentins i uruguaians que el fan de lectura àgil i fresca, però també trobem argumentacions sobre temes com la paternitat, la parella o els diners que funcionen com micro assaigs, i molt sentit de l’humor, perquè sense aquest la història seria massa trista, massa derrotes. L’autor Pedro Mairal ha tastat la majoria dels gèneres literaris: poesia, conte, columnes periodístiques, novel·la, guió cinematogràfic… i tria amb precisió cada una de les paraules que escriu per carregar-les de significat, usa el llenguatge per si mateix com els pintors impressionistes que carreguen de pintura cada una de les pinzellades que apliquen al llenç i aporten, a més del color, textura, densitat i profunditat.

“La uruguaya” de Pedro Mairal

El próximo 22 de enero a las 19h comentaremos la novela “La Uruguaya” de Pedro Mairal (ganadora del premio Tigre Juan 2017) con el editor Luis Solano de Libros del Asteroide.

Lucas Pereyra, un escritor recién entrado en la cuarentena, viaja de Buenos Aires a Montevideo para recoger un dinero que le han mandado desde el extranjero y que no puede recibir en su país debido a las restricciones cambiarias. Casado y con un hijo, no atraviesa su mejor momento, pero la perspectiva de pasar un día en otro país en compañía de una joven amiga es suficiente para animarle un poco. Una vez en Uruguay, las cosas no terminan de salir tal como las había planeado, así que a Lucas no le quedará más remedio que afrontar la realidad.

«Esta uruguaya no alcanzó a pasar ni una noche en la mesa de noche: como las cosas buenas de la vida, se fue de un tirón y me dejó desvelado» Juan Pablo Villalobos

«Una fina ironía y una divertida manera de acometer un asunto tan sumamente triste son la materia que hace de La uruguaya una pieza literaria perfecta.» J. Ernesto Ayala-Dip (Babelia)

Idees per regalar aquest sant Jordi: ficció

Tierra de campos de David Trueba (Anagrama)

Durante un peculiar viaje en coche fúnebre, el protagonista Dani Mosca nos habla de sus padres, de sus hijos, de sus mujeres, de su música, de sus amigos… de la vida. Una novela con mucho humor, bastante crudeza y muchos diálogos; a lo que su autor ya nos tiene acostumbrados.

Enviada especial de Jean Echenoz (Raig Verd i Anagrama)

Una novel·la divertida i senzilla sobre espionatge, en la que no hi falta de res: segrest, dolents, acció, conspiració, sarcasme, humor, … la quinzena d’aquest novel·lista que ha recollit reconeixements universals.

Tiene que ser aquí de Maggie O’Farrell (Libros del Asteroide i L’Altra)

Claudette i Daniel són una parella que viu amb els seus dos fills en una casa perduda d’Irlanda. La novel·la explica des de diferents punts de vista i anant endavant i enrere en el temps la seva història com si es tractés d’un calidoscopi. Les notes d’una subhasta d’objectes, una entrevista al seu exmarit, la mirada dels fills… la història d’aquest matrimoni es va formant mentre llegim i descobrim com aquestes dues persones tan diferents poden haver-se trobat.

Estabulario de Sergi Puertas (Impedimenta)

“Estabulario” conté sis relats estranys, foscos, apocalíptics… Tots sis relats amb influències de literatura de ciència-ficció i pel·lícules de sèrie Z, parles d’un futur molt proper on les xarxes socials, la televisió, les feines “escombraries” i el terrorisme global han pervertit la societat en general i les vides de cadascun de nosaltres en particular.

La uruguaya de Pedro Mairal (Libros del Asteroide)

L’història de Lucas Pereyra, un escriptor argentí que viatja de Buenos Aires a Montevideo serveix a l’autor per dibuixar-nos un acurat retrat de la crisi dels quaranta i per fer un àcid anàlisi sobre si som sincers i fidels a nosaltres mateixos i als somnis que ens tracem. De lectura fàcil i ràpida, Mairal traça un exercici de fina ironia sobre la felicitat en aquest punt de les nostres vides.

El monarca de las sombras de Javier Cercas (Literatura Random House)

Després del gran èxit que va suposar “Soldados de Salamina”, Cercas torna a parlar-nos de la Guerra Civil, però ho fa des de la vessant més personal, amb la novel·la que sempre ha volgut escriure. El llibre ens descobreix  la història de Manuel Mena, tiet avi de l’autor, que va combatre en el bàndol equivocat de la guerra i que va morir a la batalla de l’Ebre amb dinou anys.