Una tria de llibres pel mes d’Octubre

“Cap altre amic que les muntanyes” de Behrouz Boochani (Raig verd editorial)

L’illa de Manus (molt a prop d’Austràlia) s’ha convertit en una presó pels refugiats que creuen l’oceà cercant pau i refugi a l’exili. El mateix que molts refugiats també pateixen avui a les portes de casa nostra.

Fent servir un llenguatge poètic que veu de la literatura persa i les llegendes del poble kurd, Boochani narra l’experiència de pres al centre de refugiats. Una vivència terrible que només pot explicar des de la literatura: mescla el que viu, el que sent dels altres presos, amb els seus somnis, pors i esperances.

 “Madres e hijos” de Theodor Kallifatides (editorial Galaxia Gutenberg)

Kallifatides torna a Grècia, a casa de la seva mare, a la recerca de la seva història i de com és qui és. Per això revisa els seus records i els dels seus, els mites, la Història i sobretot la vida vista a través dels ulls de la mare i el llegat del pare.

L’autor aprofita la que podria ser l’última visita a la mare per observar-la i retenir-la a la memòria amb la intenció d’escriure sobre ella. Aquesta investigació el porta a tornar a escoltar les anècdotes familiars, a retrobar la veu del pare als escrits que li va deixar i a reviure les històries que construeixen la nostra identitat i la manera d’explicar-nos la vida.

 “Adeu fantasmes” de Nadia Terranova (L’altra editorial)

El pare de l’Ida va marxar un matí de casa i no va tornar mai més. Ella tenia tretze anys. Aquesta pèrdua la converteix en qui és i amb qui s’haurà d’enfrontar quan, més de vint anys després, hagi de tornar a casa per buidar-la.

El nom, el cos i la veu són les tres parts d’aquesta història en què la protagonista es veu obligada a revisar tot el que el passat ha deixat en ella. De forma pausada i delicada l’autora entra en les relacions i les pors per fer-li fer el camí que la porti a l’alliberament.

 “Me despertaré en Shibuya” d’Anna Cima (Nórdica libros)

La Jana viu a Praga i està boja per tot el que estigui relacionat amb el Japó. Fins el punt de l’obsessió. Estudia japonologia, tradueix un conte d’un autor desconegut i somnia en quedar-se per sempre a Tòquio.

La recerca d’una altra cultura i de poder viure experiències diferents és el motor d’una lectura que et sorprèn i t’atrapa des del començament, i que resulta difícil de classificar perquè aconsegueix combinar diferents gèneres, incorporar històries dins d’altres històries, alternar capítols a dues ciutats tan diferenciades com Praga i Tòquio, i jugar entre la realitat i altres estats.

 “La guerra de los pobres” d’Éric Vuillard (Tusquets editores)

Al s. XVI Thomas Müntzer, com altres havien fet abans, s’atreveix a qüestionar el poder i els privilegis que uns pocs s’atorguen a costa de molts. Aconseguirà alçar la veu de la majoria i organitzar una revolta que serà camperola, urbana i obrera.

A partir de noms, fets i vides, Vuillard construeix episodis de la Història, aconseguint que el passat es fiqui de ple en el present per interpel.lar-te. Ho fa amb una guerra que és la de qualsevol lloc del món i en totes les èpoques. Esmola el ganivet amb l’abús del poder reial, noble, eclesiàstic i econòmic per demostrar com els pobres ho han de perdre tot per aconseguir gairebé res.

 “Helena o el mar del verano” de Julián Ayesta (editorial Acantilado)

Publicat el 1952 és l’únic llibre d’Ayesta, nascut a Gijón i dedicat més al teatre que a la narrativa. El títol diu el contingut: de manera bella i poètica evoca dos estius i el que representen, amb la descoberta de l’amor o l’elogi de les coses senzilles.

Aquest és el primer llibre que rescatem del prestatge, per oferir-vos la possibilitat de descobrir-lo amb totes les garanties que us agradarà. Té tot el que li demanem a la literatura, perquè és un lloc on estar, on us voldreu quedar i pensareu que és vostre, que també hi vau ser. Explicat amb bellesa, breu i sense pressa, evoca records feliços. Bona lectura.

Lectures per l’estiu (edició 2019)

Club de recomanacions d'estiu

SIS NITS D’AGOST  de Jordi Lara (edicions de 1984)

El mes d’agost de 2007 van trobar el cos sense vida de l’activista social Lluís Maria Xirinacs en una zona boscosa. La seva mort sempre va ser un misteri i Jordi Lara agafa aquest fer per fer una reconstrucció del personatge i una reflexió sobre el dret a decidir com viure un mateix, i també com morir.

 CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA d’Irene Solà (editorial Anagrama)

Una novel·la coral explicada pels diferents habitants d’una vall de muntanya al Pirineu català (de les persones que hi viuen, però també de bèsties, fenòmens meteorològics i éssers fantàstics que cohabiten amb els humans). El passat, la memòria, les llegendes… donen forma i sentit a les vides del present.

4rt premi Llibres Anagrama de Novel·la. També disponible la traducció al castellà.

UNA CASA AMB RODES d’Ivan Jablonkla (editorial Anagrama)

Una novel·la autobiogràfica en què l’autor recorda els estius de la dècada dels 80 quan la seva família per iniciativa del seu pare, viatjava durant les vacances en una autocaravana per gran part d’Europa.  Un homenatge a la figura del pare i un cant a la llibertat aconseguida gràcies a la lluita de les generacions anteriors a la nostra.

També disponible la traducció al castellà.

PERSECUCIÓ de Toni Sala (editorial L’Altra)

Un home li confessa a la seva parella que va assassinar a la seva primera dona, i que va estar pres per aquest fet. A partir d’aquí la relació entre els dos s’esquinça així com els records comuns, i els dos personatges es troben davant d’un abisme inesperat.

RECORDS DEL FUTUR de Siri Hustvedt (edicions 62)

Una escriptora recupera el diari que va escriure quan just arribava a la ciutat de Nova York a finals dels anys 70. La novel·la és una conversa entre la persona que som i la que vam ser, la construcció d’un personatge vist i viscut en primera persona.

L’autora ha guanyat enguany el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres. També disponible la traducció al castellà.

TERRA SOMNÀMBULA de Mia Couto (edicions del Periscopi)

Un home gran i un de jove es refugien de l’onada de violència que viu Moçambic en un autobús abandonat. Allí descobriran els quaderns d’un tercer personatge ja mort. Les històries –la del present i la que troben escrita- es barrejaran entre elles i amb la Història del país.

L’editorial donarà 1€ de cada llibre venut  a la Fundació Fernando Leite Couto, que treballa per la reconstrucció de Moçambic.

UNA LLETRA FEMENINA DE COLOR BLAU PÀL·LID de Franz Werfel (edicions de 1984)

Un alt funcionari vienès obre una carta escrita amb tinta de color blau pàl·lid. En ella una vella coneguda li sol·licita ajuda per a l’escolarització d’un noi amb pocs recursos, però aquestes paraules obre un torrent de records de la seva joventut i d’un vell amor.

També disponible la traducció al castellà.

QUI TEM LA MORT de Nnedi Okorafor (editorial Raig Verd)

Una novel·la de ciència-ficció que retrata una Àfrica llunyana, després d’un desastre nuclear i una mare i una filla que lluiten per sobreviure al desert i a la violència estructural de la societat, al racisme, al masclisme, la repressió, el fanatisme i les desigualtats.

VOZDEVIEJA d’Elisa Victoria (Blackie Books)

Marina és una nena de 9 anys una mica rata sàvia. Passarà l’estiu del 93 amb la seva àvia, que és també la seva millor amiga. Una veu tendra i molt divertida que ens porta als estius eterns de quan érem infants.

FRESAS SILVESTRES de Angela Thirkell (editorial Gatopardo)

La jove Mary Preston acudeix com a invitada a la casa de la seva tieta Agnes Rushwater, una dama anglesa acostumada a fer-se les tradicions a la seva mida i escoltar més aviat poc a aquells que l’envolten. Allà coneixerà a tota una galeria de parents llunyans extravagants però encantadors.

LOS FELICES DÍAS DEL VERANO de Fulco di Verdura (editorial Errata Naturae)

Un llibre de memòries i records de quan l’autor era petit i vivia en una antiga villa de Palermo amb les dones de la seva vida: la seva germana, la seva mare i la seva àvia. Un relat a mig camí entre “El Gatopardo” de Lampedusa i “La meva família i altres animals” de Durrell.

LA CHICA DE LA LEICA d’Helena Janeczek (Tusquets editores)

Tres personatges –cada un amb el seu punt de vista i la seva pròpia veu- expliquen la vida de la primera dona fotoperiodista, Gerda Taro. Coneguda més ser la parella de Robert Capa que pels seus treballs, Taro va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil i va morir al camp de batalla espanyol l’any 1937.

Premi Strega de 2018. També disponible la traducció en català.

NO CERRAMOS EN AGOSTO d’Eduard Palomares (Libros del Asteroide)

Un detectiu en pràctiques s’ha d’ocupar durant el mes d’agost de l’agència per qui treballa. Sembla una feina senzilla –encara que mal pagada-, però es complica en el moment que rep el primer cas. Una novel·la clàssica del gènere de detectius, però ambientada a la Barcelona actual.

13 de Steve Cavanagh (Roca editorial)

Com es pot resoldre un cas d’assassinat quan l’acusat és innocent i l’assassí forma part del jurat popular? Una volta a la típica novel·la negra on el temps i el sistema judicial juguen a favor de l’assassí.

UNA EXISTÈNCIA DE PAPER d’Al Berto (Lleonard Muntaner editors)

Un poemari intimista en què el poeta explica la seva manera de viure. Davant de l’angoixa personal i col·lectiva, Al Berto opta per una vida fràgil, però seva, modesta, però autèntica, incurable, però rebel, una existència de paper.

 OTRA VIDA POR VIVIR de Theodor Kallifates (editorial Galaxia Gutenberg)

Després de més de cinquanta anys vivint a Suècia i escrivint novel·les en la llengua del seu país d’acollida, l’escriptor grec Theodor Kallifates es troba sense paraules, creu que ja no pot escriure més. Aquest buit el farà reflexionar sobre la migració, el racisme, els orígens i la llengua, sobretot la petjada que deixa en cadascú de nosaltres la que ha estat la nostra llengua materna.

TSUNAMI: MIRADAS FEMINISTAS edició de Marta Sanz (editorial Sexto Piso)

L’escriptora Marta Sanz convoca a un grup d’autores de generacions, realitats i procedències diverses perquè escriguin un text autobiogràfic sobre el fet de ser dona, el que ha suposat en el seu dia a dia, en les seves carreres i en la seva família.

En el recull hi trobem les veus de Pilar Adón, Flavita Banana, Nuria Barrios, Cristina Fallarás, Laura Freixas, Sara Mesa, Cristina Morales, Edurne Portela, María Sánchez i Clara Usón.

SALVAR VIDAS EN EL MEDITERRÁNEO: UN PANFLETO ÍNTIMO SOBRE EL RACISMO de Sandro Veronesi (editorial Anagrama)

Un conjunt de textos, cartes, tuits i reflexions de l’escriptor italià Sandro Veronesi al voltant de la crisi de refugiats que estem vivint i sobre la seva experiència amb l’ONG Proactiva Open Arms.

Dins de la col·lecció Nuevos Cuadernos Anagrama. També disponible en català.

Llibres per l’estiu: no ficció

Que no ens guanyi la por de Lolita Bosch (Ara llibres): també disponible en castellà

La por és un termòmetre essencial que compartim les persones de totes les cultures, els gèneres i les edats del món, una mena de radar que avisa el cos quan s’ha de preparar. Però quan no sabem què fer-ne i està a punt de vèncer-nos, també és un amplificador que ens va en contra i fa que no ens enfrontem, precisament, amb allò que ens paralitza.

Un aire anglès de Miquel Berga (edicions del Periscopi)

Els textos de Miquel Berga generen oasis amables enmig del bombardeig frenètic de l’actualitat. Aquest llibre ens ofereix una selecció d’articles endreçats en un abecedari particular, el diccionari personal d’un anglòfil que no perd mai de vista qui són els seus i des d’on escriu.

El fill del corrector / Arre, arre, corrector d’Adrià Pujol i Rubén Martín (Hurtado & Ortega editores)

En realitat el llibre sorgeix d’un encàrrec a l’incorregible Martín Giráldez: la traducció castellana d’un original català de Pujol Cruells. Una petita meravella que versa sobre el pare de l’Adrià –corrector intermitent de Josep Pla-, el mateix Pla, el procés creatiu, el panorama literari… però que en Rubén versiona a la seva manera, deformant cada pàgina, malcriant aquest fill del corrector fins que arre, arre, arremete contra tot.

Autoretrat de Jordi Garcés de Josep Cots (Anagrama)

Vet aquí un llibre rar, especial, i de títol aparentment impossible: l’autoretrat d’un arquitecte escrit per un llibreter. Josep Cots va conèixer Jordi Garcés perquè el seu estudi d’arquitectura estava situat a prop de la primera ubicació de la llibreria Documenta i n’era client. De mica en mica, les seves visites van anar agafant la forma d’unes ràpides «converses de taulell», sempre interrompudes pel tràfec del dia a dia.

Cartes a Mahalta de Màrius Torres i Mercè Figueras (Club editor)

Recull de cartes creuades entre el poeta Màrius Torres i la inspiradora de “Mahalta”, Mercè Figueras, durant els anys que van conviure al sanatori antituberculós de Puig d’Olena. El lector hi ressegueix la història d’una relació amorosa entre un home i una dona que viuen a pocs metres l’un de l’altre sense poder reunir-se perquè la malaltia els aïlla.

La intrusa: Retrat íntim de Gala Dalí de Monika Zgustová (Galaxia Gutenberg)

Gala Dalí va ser una dona que es va voler ella mateixa secreta. Mentre els homes amb qui va compartir la vida guanyaven en notorietat fins a esdevenir figures universals, ella triava mantenir-se a l’ombra, fins al punt de generar una imatge de dona freda, altiva, egoista, inaccessible. En realitat, Gala va ser una dona molt diferent. Monika Zgustová desvela la dona decidida, valenta i apassionada que va saber perseguir amb determinació els seus anhels.

Un esbós del passat de Virginia Woolf (Viena edicions)

A la casa familiar de Saint Ives, a Cornualla, en un dia d’estiu, la petita Virginia Woolf va experimentar una mena d’èxtasi que esdevindria el puntal dels seus records quan, anys més tard, es va proposar d’escriure les seves memòries. És a partir d’aquesta experiència que reflexiona sobre com va néixer el seu desig d’escriure.

 La tiranía sin tiranos de David Trueba (Anagrama)

Mai el món ha experimentat tants avançaments, mai hi ha hagut tanta esperança de vida, solidaritat i tendresa. Si ens sorprèn l’abandonament que afecta una part de la població, ho excusem que la mida del planeta és  ingestionable. Però fins i tot les existències més acomodades es deterioren entre mostres d’un individualisme creixent.

 Las especias: historia de una tentación de Jack Turner (Acantilado)

Durant segles, les especies suavitzaven els vins, emmascaraven la pudor dels cadàvers i s’usaven com afrodisíacs les nits de noces. Eren imprescindibles a la cuina, la medicina i el culte religiós i símbols de riquesa i poder.

 Una vida en palabras de Paul Auster (Seix Barral)

Un diàleg entre Paul Asuter i la professora danesa I.B. Siegumfeldt sobre l’ofici, l’art i la vida de l’escriptor. Profundament documentat, aquestes pàgines estan plenes de sorpreses i revelacions que mai han estat compartides per l’escriptor, així com els ensenyaments que moltes vegades salten del camp de la literatura per parlar-nos sobre la vida mateixa.

El tiempo regalado: un ensayo sobre la espera de Andrea Köhler (Libros del Asteroide): també disponible en català

Què fem quan no fem res? Esperar. Per a Andrea Köhler això no és una pèrdua de temps, sinó una manera d’usar el temps. Però ara que el temps està modelat per una tecnologia que ens aclapara, cal reaprendre i afavorir l’art de saber esperar perquè, sovint, mentre ens mantenim a l’expectativa ­amb el cor en suspens i el futur només imaginat­, gaudim de la part més rica i satisfactòria de la nostra vida.

 Variaciones sobre Budapest de Sergi Bellver (Línea Horizonte)

Entre el quadern de viatges, l’assaig literari, el diari personal i la crònica urbana, l’autor ens mostra la seva fascinació pel turbulent i esplèndid passat de Budapest. Així, amb una mirada genuïna, el text ens condueix pels ponts, els carrers i els patis d’una ciutat de rebel·la la seva naturalesa després de l’experiència del viatge i la lectura.

 Pensamientos desde mi cabaña de Kamo No Chōmei (Errata Naturae)

Kamo No Chōmei es muda a Hino, on construeix una diminuta cabana de poc més de tres metres quadrats, l’espai just per dormir, llegir, escriure, fer música i meditar segons els preceptes de Buda. Aquella cabana es va convertir en el seu univers. A través de la poesia, la imaginació i el vincles espiritual amb la natura que el rodejava, l’espai es va fer infinit.

Caminar de Robert Louis Stevenson i William Hazlitt, il·lustrat per Enrique Maldonado (Nórdica libros)

Passejar és un entreteniment distingit, burgès, ociós, elegant…; caminar és més aviat instintiu, natural, salvatge. Passejar és un ritual civil, i caminar és un acte animal. Passejar és social, i caminar més selvàtic, encara que sigui pels carrers d’una ciutat. Aquell que passeja s’imagina passejant o s’imagina segons la perspectiva dels altres; aquell que camina és, en aquest sentit, extravertit, només l’importa allò que hi ha fora.

 No sabes lo que me cuesta escribir esto: la historia de cómo recuperé el lenguaje d’Olivia Rueda (Blackie books)

Olivia Rueda tenia dos fills petits, un marit a qui li agradava cuinar i una professió vocacional: es dedicava a explicar històries, ja que era muntadora de documentals per la televisió. De sobte, tot va canviar. Després d’un ictus, va haver d’aprendre a parlar i a escriure. “No sabes lo que me cuesta escribir esto” són les memòries d’aquesta recuperació: boniques, divertides, sarcàstiques i plenes de vida.

Recomanats per aquest estiu: assaig

Us recomanem uns quants títols d’assaig per aquestes vacances:

assaig

“Moments estel·lars de la humanitat” de Stefan Zweig , d’editorial Quaderns Crema:

Catorze esdeveniments, relatats amb senzillesa i rigor, que conformen moments clau de la Història de la humanitat

“La historia más bella del mundo” de Hubert Reeves, Joël de Rosnay, Yves Coppens i Dominique Simonnet, d’editorial Anagrama:

Aquest llibre ajuda a trobar respostes a totes aquelles preguntes que ens fem els humans. Què sóm? D’on venim? Cap a on anem? Un compendi deliciós de filosofia i ciència que ens fa més entenedora la història més bella: la nostra.

“Una pequeña historia de la filosofía” de Nigel Warburton, d’editorial Galaxia Gutenberg:

Mitjançant exemples fàcils d’entendre, l’autor aconsegueix explicar-nos de manera molt didàctica les doctrines filosòfiques dels principals pensadors que han traçat la història de la filosofia.

“Paseos por Londres” de Virginia Woolf, d’editorial La Línea del Horizonte:

Un retrat d’aquesta ciutat a partir de relats, diaris i articles de l’autora, en una curosa edició amb fotografies i amb la traducció de Laura Freixas

“Mientras haya bares” de Juan Tallón, d’editorial Círculo de Tiza:

Una recopilació dels assajos que Tallón ha anat publicat a diferents mitjans (El País, El Progreso, Jot Down i el seu blog). En ells l’autor parla de literatura, bars, futbol, records, antics amors, Galícia… sempre amb sentit de l’humor, el seu amor pels signes de puntuació ben col·locats.