“Estirpe” de Marcello Fois

En el club de lectura del 13 de novembre rebrem a un convidat molt especial… L’autor sard Marcello Fois, guanyador del darrer premi Llibreters d’Altres Literatures, ens acompanyarà per comentar la seva premiada novel·la “Estirpe” juntament amb els editors d’Hoja de Lata, Laura Sandoval i Daniel Álvarez.

“Estirpe” és la primera part d’una trilogia en què coneixerem les desventures de la família Chironi, al cor de Sardenya (La segona part d’aquesta trilogía, ja ha arribat a la llibreria també: “El tiempo de en medio”). En aquest primer volum, Michel Angelo i Mercede, ambdós orfes, es coneixen, s’enamoren i es casen iniciant el que serà l’estirp dels Chironi. La primera generació d’aquesta família, els pares i els fills. Gent senzilla que intenta sobreviure dia rere dia, mentre en el món, molt més gran del que ells imaginen, esclata la Primera Guerra Mundial i apareixen els primers símptomes del feixisme que conduirà a la següent gran guerra.

Una història minúscula, en què els protagonistes són persones anònimes que passen alegries -poques- i desventures -que sempre marquen un abans i després en aquesta història-, però aquesta particularitat els converteix en personatges universals, davant dels quals ens veiem com en un mirall.

Us deixem un tast d’en Marcello, el vídeo amb què va agrair el Premi Llibreter 2017:

Malauradament, per culpa d’una tempesta de neu a Bolonia, Marcello Fois no va poder arribar al club de lectura. Però vam poder comentar la novel·la d'”Estirpe”, i les altres obres que l’editorial Hoja de Lata ha publicat d’aquest autor, amb els seus editors Laura i Daniel.

I al matí següent, Marcello Fois va poder passar per la llibreria i signar els llibres que ens havieu deixat:

Una tria de les novel·les que més recomanarem aquest Nadal

recomanats-nadal-assaig

“Nosotros en la noche” de Kent Haruf (ed. Literatura Random House)

Estem davant una petita joia que ens parla de la soledat i del consol que nosotros-nocheofereix la companyia. Un relat que destaca per la seva senzillesa i sinceritat, on la relació que estableixen els  personatges centrals Addie Moore i Louis Waters aconsegueixen commoure  de veritat al lector.

“Jo mateixa, suposo” de Natalia Carrero (ed. :Rata_)

Estem davant d’un llibre narrat des de la sinceritat i la jo-mateixaràbia. El tercer llibre de Natalia Carrero ens parla de la relació truncada entre pare i filla, de la necessitat d’escriure, del fet de qüestionar constantment el nostre rumb en la vida, on només la literatura pot ser el refugi.

 “Sempre hem viscut al castell” de Shirley Jackson (ed. L’Altra)

La Merrycat Blackwood viu al casalot familiar amb la seva germana i el sempre-hem-viscutseu oncle, l’única família que li queda, encara que no són gaire benvinguts en el poble sempre han viscut al mateix lloc. Una novel·la de terror psicològic amb un personatge, la Merrycat, tan maquiavèl·lic com inoblidable.

“Estirpe” de Marcello Fois (ed. Hoja de Lata)

Tornem a la Sardenya que Fois ens va descobrir amb “Memoria del Cubierta_Estirpe_imprentavacío”, però aquesta vegada recorrem la història d’una família durant gran part del segle XIX. “Estirpe” és la primera part de la trilogia dedicada als Chironi, des dels seus orígens humils fins a convertir-se en una destacada família de la burgesia sarda.

“Nuestras calles” d’Alessandra Lavagnino (ed. Errata Naturae)

La Marzia ens explica primer com a nena i després ja com a jove les nuestras-callesseves vivències a la Roma dels anys 30 i 40. I, en gran part, giren al voltant de la difícil relació que té amb la seva mare, una advocada vídua important, exigent i molt diferent de la seva filla. Si us ha agradat la Ferrante, ja trigueu…