Suïcidi

“Un dissabte d’agost surts de casa amb la teva dona vestit per anar a jugar a tennis. Al jardí, li fas notar que t’has descuidat la raqueta a casa. Tornes a buscar-la, però en lloc d’anar cap a l’armari del rebedor on la sols desar, baixes al soterrani. La teva dona no ho veu, s’ha quedat a fora, fa bon temps i gaudeix del sol. Al cap d’un instant, snet la descàrrega d’una arma de foc. Corre cap a dins la casa, crida el teu nom, veu que la porta de l’escala que duu al soterrani està oberta, baixa i t’hi troba. T’has disparat una bala al cap amb un fusell que havies preparat curosament. has deixat sobre la taula un còmic obert per una doble pàgina. de l’emoció, la teva dona es recolza a la taula, el llibre cau i queda tancat abans que ella entengui que aquell era el teu últim missatge”

Així comença “Suïcidi”, l’últim llibre de l’artista, escriptor i fotògraf francès Édouard Levé. Tot i ser ficció, evoca el suïcidi del seu amic de la infància, 20 anys abans, i el qual també havia estat esmentat en “Autoretrat”. Levé es va suïcidar deu dies després de lliurar el manuscrit d’aquest llibre al seu editor. Tenia 42 anys.

El dilluns 15 d’octubre, l’editor de Quid Pro Quo, Antoni Xumet, ens va acompanyar per parlar d’aquest llibre i de l’obra literària i artística de Levé.