Lectures per l’estiu (edició 2019)

Club de recomanacions d'estiu

SIS NITS D’AGOST  de Jordi Lara (edicions de 1984)

El mes d’agost de 2007 van trobar el cos sense vida de l’activista social Lluís Maria Xirinacs en una zona boscosa. La seva mort sempre va ser un misteri i Jordi Lara agafa aquest fer per fer una reconstrucció del personatge i una reflexió sobre el dret a decidir com viure un mateix, i també com morir.

 CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA d’Irene Solà (editorial Anagrama)

Una novel·la coral explicada pels diferents habitants d’una vall de muntanya al Pirineu català (de les persones que hi viuen, però també de bèsties, fenòmens meteorològics i éssers fantàstics que cohabiten amb els humans). El passat, la memòria, les llegendes… donen forma i sentit a les vides del present.

4rt premi Llibres Anagrama de Novel·la. També disponible la traducció al castellà.

UNA CASA AMB RODES d’Ivan Jablonkla (editorial Anagrama)

Una novel·la autobiogràfica en què l’autor recorda els estius de la dècada dels 80 quan la seva família per iniciativa del seu pare, viatjava durant les vacances en una autocaravana per gran part d’Europa.  Un homenatge a la figura del pare i un cant a la llibertat aconseguida gràcies a la lluita de les generacions anteriors a la nostra.

També disponible la traducció al castellà.

PERSECUCIÓ de Toni Sala (editorial L’Altra)

Un home li confessa a la seva parella que va assassinar a la seva primera dona, i que va estar pres per aquest fet. A partir d’aquí la relació entre els dos s’esquinça així com els records comuns, i els dos personatges es troben davant d’un abisme inesperat.

RECORDS DEL FUTUR de Siri Hustvedt (edicions 62)

Una escriptora recupera el diari que va escriure quan just arribava a la ciutat de Nova York a finals dels anys 70. La novel·la és una conversa entre la persona que som i la que vam ser, la construcció d’un personatge vist i viscut en primera persona.

L’autora ha guanyat enguany el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres. També disponible la traducció al castellà.

TERRA SOMNÀMBULA de Mia Couto (edicions del Periscopi)

Un home gran i un de jove es refugien de l’onada de violència que viu Moçambic en un autobús abandonat. Allí descobriran els quaderns d’un tercer personatge ja mort. Les històries –la del present i la que troben escrita- es barrejaran entre elles i amb la Història del país.

L’editorial donarà 1€ de cada llibre venut  a la Fundació Fernando Leite Couto, que treballa per la reconstrucció de Moçambic.

UNA LLETRA FEMENINA DE COLOR BLAU PÀL·LID de Franz Werfel (edicions de 1984)

Un alt funcionari vienès obre una carta escrita amb tinta de color blau pàl·lid. En ella una vella coneguda li sol·licita ajuda per a l’escolarització d’un noi amb pocs recursos, però aquestes paraules obre un torrent de records de la seva joventut i d’un vell amor.

També disponible la traducció al castellà.

QUI TEM LA MORT de Nnedi Okorafor (editorial Raig Verd)

Una novel·la de ciència-ficció que retrata una Àfrica llunyana, després d’un desastre nuclear i una mare i una filla que lluiten per sobreviure al desert i a la violència estructural de la societat, al racisme, al masclisme, la repressió, el fanatisme i les desigualtats.

VOZDEVIEJA d’Elisa Victoria (Blackie Books)

Marina és una nena de 9 anys una mica rata sàvia. Passarà l’estiu del 93 amb la seva àvia, que és també la seva millor amiga. Una veu tendra i molt divertida que ens porta als estius eterns de quan érem infants.

FRESAS SILVESTRES de Angela Thirkell (editorial Gatopardo)

La jove Mary Preston acudeix com a invitada a la casa de la seva tieta Agnes Rushwater, una dama anglesa acostumada a fer-se les tradicions a la seva mida i escoltar més aviat poc a aquells que l’envolten. Allà coneixerà a tota una galeria de parents llunyans extravagants però encantadors.

LOS FELICES DÍAS DEL VERANO de Fulco di Verdura (editorial Errata Naturae)

Un llibre de memòries i records de quan l’autor era petit i vivia en una antiga villa de Palermo amb les dones de la seva vida: la seva germana, la seva mare i la seva àvia. Un relat a mig camí entre “El Gatopardo” de Lampedusa i “La meva família i altres animals” de Durrell.

LA CHICA DE LA LEICA d’Helena Janeczek (Tusquets editores)

Tres personatges –cada un amb el seu punt de vista i la seva pròpia veu- expliquen la vida de la primera dona fotoperiodista, Gerda Taro. Coneguda més ser la parella de Robert Capa que pels seus treballs, Taro va lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil i va morir al camp de batalla espanyol l’any 1937.

Premi Strega de 2018. També disponible la traducció en català.

NO CERRAMOS EN AGOSTO d’Eduard Palomares (Libros del Asteroide)

Un detectiu en pràctiques s’ha d’ocupar durant el mes d’agost de l’agència per qui treballa. Sembla una feina senzilla –encara que mal pagada-, però es complica en el moment que rep el primer cas. Una novel·la clàssica del gènere de detectius, però ambientada a la Barcelona actual.

13 de Steve Cavanagh (Roca editorial)

Com es pot resoldre un cas d’assassinat quan l’acusat és innocent i l’assassí forma part del jurat popular? Una volta a la típica novel·la negra on el temps i el sistema judicial juguen a favor de l’assassí.

UNA EXISTÈNCIA DE PAPER d’Al Berto (Lleonard Muntaner editors)

Un poemari intimista en què el poeta explica la seva manera de viure. Davant de l’angoixa personal i col·lectiva, Al Berto opta per una vida fràgil, però seva, modesta, però autèntica, incurable, però rebel, una existència de paper.

 OTRA VIDA POR VIVIR de Theodor Kallifates (editorial Galaxia Gutenberg)

Després de més de cinquanta anys vivint a Suècia i escrivint novel·les en la llengua del seu país d’acollida, l’escriptor grec Theodor Kallifates es troba sense paraules, creu que ja no pot escriure més. Aquest buit el farà reflexionar sobre la migració, el racisme, els orígens i la llengua, sobretot la petjada que deixa en cadascú de nosaltres la que ha estat la nostra llengua materna.

TSUNAMI: MIRADAS FEMINISTAS edició de Marta Sanz (editorial Sexto Piso)

L’escriptora Marta Sanz convoca a un grup d’autores de generacions, realitats i procedències diverses perquè escriguin un text autobiogràfic sobre el fet de ser dona, el que ha suposat en el seu dia a dia, en les seves carreres i en la seva família.

En el recull hi trobem les veus de Pilar Adón, Flavita Banana, Nuria Barrios, Cristina Fallarás, Laura Freixas, Sara Mesa, Cristina Morales, Edurne Portela, María Sánchez i Clara Usón.

SALVAR VIDAS EN EL MEDITERRÁNEO: UN PANFLETO ÍNTIMO SOBRE EL RACISMO de Sandro Veronesi (editorial Anagrama)

Un conjunt de textos, cartes, tuits i reflexions de l’escriptor italià Sandro Veronesi al voltant de la crisi de refugiats que estem vivint i sobre la seva experiència amb l’ONG Proactiva Open Arms.

Dins de la col·lecció Nuevos Cuadernos Anagrama. També disponible en català.

Tres històries d’hivern

Ja ha arribat el fred i una de les millors coses que es pot fer a l’hivern és quedar-se a casa, al sofà, amb una manta i un bon llibre que ens faci entrar en calor. Per això us proposem tres lectures hivernals per aquests dies:

“Invierno en Viena” de Petra Hartlieb (ed. Siruela):

Marie és una jove que entra a treballar com a mainadera a la casa del famós escriptor Arthur Schnitzler per cuidar els petits Heini i Lili. Ens trobem en la Viena de principis del segle XX i són els dies previs a les festes de Nadal, la ciutat està coberta per la neu i ja han muntat el mercat d’hivern. Un dia el patró de Marie li encarrega passar per una llibreria a buscar un encàrrec, allí coneix a Oskar, el llibreter, i entre ells de seguida començarà una relació molt especial.

“Los gansos de las nieves: mi viaje migratorio al gran Norte” de William Fiennes (ed. Errata Naturae):

William Fiennes passa per una malaltia que l’obliga a estar reclòs a casa seva durant una llarga temporada. Durant aquest període, hereta del seu pare l’afició per l’observació dels ocells i va imaginant un viatge en què segueix el vol migratori de les oques de les neus. Un cop recuperat, farà realitat aquest somni i travessarà els Estats Units i el Canadà, des d’Eagle Lake (Texas) fins a la Península de Foxe, a l’illa de Baffin. El llibre és el relat d’aquesta gran aventura.

“El pingüí blau” de Petr Horáček (ed. Joventut):

El petit pingüí és diferent de la resta, no té el plomatge de color negre, sinó que és d’un blau brillant. Els altres pingüins no els agrada que no sigui igual que la resta i el deixen una mica de banda, mentrestant ell somia que la gran balena blanca, a la que li dedica una cançó cada nit, el rescatarà i el durà de viatge amb ella. Un conte sobre la diferència, l’amistat i els somnis que es fan realitat.

Una tria de les novel·les que més recomanarem aquest Nadal

recomanats-nadal-assaig

“Nosotros en la noche” de Kent Haruf (ed. Literatura Random House)

Estem davant una petita joia que ens parla de la soledat i del consol que nosotros-nocheofereix la companyia. Un relat que destaca per la seva senzillesa i sinceritat, on la relació que estableixen els  personatges centrals Addie Moore i Louis Waters aconsegueixen commoure  de veritat al lector.

“Jo mateixa, suposo” de Natalia Carrero (ed. :Rata_)

Estem davant d’un llibre narrat des de la sinceritat i la jo-mateixaràbia. El tercer llibre de Natalia Carrero ens parla de la relació truncada entre pare i filla, de la necessitat d’escriure, del fet de qüestionar constantment el nostre rumb en la vida, on només la literatura pot ser el refugi.

 “Sempre hem viscut al castell” de Shirley Jackson (ed. L’Altra)

La Merrycat Blackwood viu al casalot familiar amb la seva germana i el sempre-hem-viscutseu oncle, l’única família que li queda, encara que no són gaire benvinguts en el poble sempre han viscut al mateix lloc. Una novel·la de terror psicològic amb un personatge, la Merrycat, tan maquiavèl·lic com inoblidable.

“Estirpe” de Marcello Fois (ed. Hoja de Lata)

Tornem a la Sardenya que Fois ens va descobrir amb “Memoria del Cubierta_Estirpe_imprentavacío”, però aquesta vegada recorrem la història d’una família durant gran part del segle XIX. “Estirpe” és la primera part de la trilogia dedicada als Chironi, des dels seus orígens humils fins a convertir-se en una destacada família de la burgesia sarda.

“Nuestras calles” d’Alessandra Lavagnino (ed. Errata Naturae)

La Marzia ens explica primer com a nena i després ja com a jove les nuestras-callesseves vivències a la Roma dels anys 30 i 40. I, en gran part, giren al voltant de la difícil relació que té amb la seva mare, una advocada vídua important, exigent i molt diferent de la seva filla. Si us ha agradat la Ferrante, ja trigueu…

Tú no eres como otras madre

tu-no-eres-como-otras-madresElse, la madre de la autora, nace en 1893 y muere en 1949. El libro cubre todo este periodo histórico, pero se concentra en los felices años 20, en el Holocausto y en la II Guerra Mundial. Como parece que ocurrió en la realidad, en la familia de Angelika nadie quiso darse cuenta del terror que les amenazaba. Hay muchos momentos en que su padre, Erich -al que apodan el Bueno-, cree imposible que los hechos que están ocurriendo en Alemania contra los ciudadanos judíos.

Angelika cuenta la historia de su madre a partir de trozos de diarios, cartas, obras de teatro que Else escribió, pero también usa sus recuerdos, las conversaciones con su hermana y con las amistades de su madre para reconstruir la vida de una mujer excepcional.

Tú no eres como otras madres” mezcla biografía, historia, novela, documentación histórica… y los sentimientos de la autora puesto que es parte implicada de aquello que nos cuenta.

Paramos el club de lectura en verano y volvimos a empezar con fuerza el 26 de setiembre acompañados de Irene Antón de Errata Naturae.

club-madres

Un jardín en Brujas

Esta novela es una carta de amor del autor a su abuela, en la que recuerda los veranos que pasaron juntos: sus aventuras, sus charlas, sus lecturas, sus aprendizajes… Todo en la casita con jardín de la ciudad de Brujas donde ella vivía. El protagonista siempre asociará a su abuela al jardín en Brujas y a los veranos que pasaron juntos que, aunque sean períodos muy breves, marcarán muy intensamente a Charles.

portada_jardin_en_brujas-350x534Nieto y abuela se muestran muy unidos y el objetivo de cada uno de ellos durante el verano es mostrar y demostrar el cariño que sienten el uno por el otro. Existen una gran complicidad entre los dos: se entienden solo con la mirada y uno ya sabe lo que la otra espera. Aún pasados muchos años, Charles siente la necesidad de estar con su abuela, demostrando así la huella que ella ha dejado en él.

La abuela se sirve muchas veces del juego de la complicidad y la seducción para captar el interés y la atención del niño sobre las cosas que ella le quiere explicar y enseñar: de esta manera Charles descubre la historia de su familia (gracias a los cuentos y relatos de la abuela). Pero Thérèse-Augustine más que ser una maestra, es para su nieto una compañera con la que descubre el arte de la ciudad, las lecturas de la biblioteca, nuevas palabras en el diccionario, pasajes de la historia, películas en el cine… Y también son cómplices en sus aventuras como las escapadas a la playa, cuando Charles ve por primera vez el mar.

En este club que hicimos el 23 de mayo de 2015, tuvimos con nosotros a la editora de Errata Naturae, Irene Antón.

Els nostres recomanats per sant Jordi de llibre de ficció

Aquests són alguns dels títols que recomanarem de narrativa, relats i còmic:

RECOMANATS FICCIÓ

– “La confessió de la lleona” de Mia Couto (ed. Periscopi)

La missió de caçar a la lleona que mata a les dones del poblet de Kulumani, serveix a l’autor per explicar-nos com si fos una llegenda, les creences dels habitants de Moçambic, el paper fonamental de les dones en aquesta comunitat. En una mescla de realitat i superstició, Mia Couto denúncia l’opressió contra la dona que encara ara existeix en moltes parts d’Àfrica.

– “Tomoji” de Jiro Taniguchi (ed. Ponent Mon)

Una nova novel·la gràfica del mestre Taniguchi: hi tornem a trobar tant els paisatges serens com els personatges delicats, tant del gust de l’autor. En aquest volum, Taniguchi ens presenta la infància i adolescència de Tomoji Uchida, així com el Japó més tradicional i desconegut per als occidentals.

– “Manual per a dones de fer feines” de Lucia Berlin (ed. l’Altra)

Ens trobem davant d’un recull dels millors contes de Lucia Berlin, autora americana desconeguda fins ara pel públic català. Els relats de Berlin ens traslladen a una Amèrica profunda i inhòspita i estan protagonitzats per dones que lluiten dia rere dia per sobreviure a la ciutat.

– “Tú no eres como las otras madres” de Angelika Schrobsdorff (ed. Periférica & Errata Naturae)

L’autora reconstrueix a partir de cartes, records familiars, testimonis d’amics i coneguts, fragments de diaris, textos perduts… la vida de la seva mare, des de l’efervescent Berlin dels anys 20 fins a l’exili a la Bulgària dels anys 40. La vida d’una dona enlluernadora que estimava i vivia amb una força extraordinària.

– “Una veu de nit” d’Andrea Camilleri (edicions 62)

Un nou cas del comissari Montalbano, que ara ja té 50 anys però no vol deixar encara la seva feina a la policia. Aquest cop s’enfronta a un cas que tothom dóna per descomptat que ha estat un suïcidi, però ni Montalbano ni el forense ho tenen tan clar…