La casa de 1908

“Micra” és la col·lecció de textos breus i singulars de l’editorial Minúscula, que ha triat el primer relat dels tres que formaven el volum “Madrigale” per ser el més representatiu de l’autora Giulia Alberico (i que tradueix al castellà César Palma).

La casa de 1908 es posa en marxa quan s’anuncia que serà venuda i ella, que no vol ser
ocupada per estranys, comença a parlar-nos de les persones que ha acollit i de tot el que ha passat a les seves estances.
Teresa i Leandro deixen Argentina per donar forma a una casa de principis del segle XX, amb aspecte sòlid, de gran portal, escales de pedra, finestres i balcons que donen al jardí o al mar.
És el centre de la família, l’escenari on hi passen les coses bones i les més dolentes, perquè hi passa la vida de tres generacions. Naixements, enamoraments, riures però també epidèmies, dolors i guerres.
És el testimoni del pas del temps i del que això suposa, de que les coses canvien i que els costums i els hàbits envelleixen i donen pas a nous. Així la família hi deixa de viure
habitualment per fer-ho només de forma temporal, i enlloc de ser el centre de tot passa a ser gairebé un record.

Al final, la pregunta és si vendre o no. I aquesta pregunta porta implícita una qüestió que és molt més important, i que és què fer amb els nostres records (i els familiars) i per tant amb el nostre passat. Quin paper hi juga el lloc on tot ha passat, i les coses que s’han anat heretant, comprant, construint o reparant. Què fer amb els objectes que ens sobreviuran.
És la mateixa casa la que narra, explica el que veu i escolta sense jutjar ni valorar. Ho fa en primera persona i condicionada pel fet de ser immòbil i no veure més enllà del mateix carrer en el que està ubicada.Això dóna una originalitat al text, a l’enfocament i a les històries que exposa amb nostàlgia però sense caure en sentimentalismes, i no passa per alt la Història en majúscula: la del feixisme i la del socialisme a Itàlia.

BARCELONA 04 07 2018 Encuentro con Giulia Alberico en el Hotel Continental Palacete Publica La casa de 1908 FOTO FERRAN SENDRA

L’autora parla de sentiments i coneixements sense assenyalar-los explícitament, perquè entén la universalitat del tema que toca (el pas del temps, la vida i la mort) i que cada lector els viurà de la seva manera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s