La dona del vestit blau

“El vestido azul” de Michèle Desbordes, a editorial Periférica.

“Camille Claudel au bonnet” d’Auguste Rodin

Camille Claudel va ser una escultora francesa de finals del segle XIX que va viure sempre a l’ombra del geni del també escultor Auguste Rodin. Els últims trenta anys de la seva vida va estar internada en un institut psiquiàtric, on va morir de manera anònima.

Claudel viatja amb 19 anys a París per estudiar Art i és allí on coneix a Rodin – ja és un escultor madur i consagrat- que fa de professor per a un grup de joves artistes. Les primeres obres que Rodin veu de Claudel, l’impressionen pel seu realisme i expressionisme, tan allunyat del gust per l’Art Noveau que imperava a l’època. Al principi, com a estudiant amb altres alumnes, participa en la creació d’algunes de les obres de Rodin al seu taller, i de seguida (malgrat que siguin obres col·laboratives i que els alumnes hagin de seguir fidelment les indicacions del mestre), Claudel destaca per la seva originalitat, geni, talent i ferotge voluntat.

“Buste de Rodin” de Camille Claudel

És en el centre on acabarà els seus dies que arrenca la novel·la de Michèle Desbordes, “El vestido azul” (Periférica, 2018): a les primeres pàgines ens presenta una dona asseguda en un banc esperant, esperant a algú que mai arribi, esperant que passin els dies i els anys, esperant i recordant el que quasi imagina com una altra vida. Amb aquest llibre, Desbordes volia escriure una novel·la, tota ficció, sobre una dona i les circumstàncies que l’han portat a acabar els seus dies en una institució psiquiàtrica, sola i allunyada de París, de l’art i de la gent que la va conèixer.

A pesar que no va ser reconeguda en vida com a l’artista que va ser i no només com una amant més de Rodin, a partir dels anys vuitanta a França, en un context de redescoberta d’artistes femenines en les diferents disciplines, hi ha hagut la ferma voluntat de descobrir la seva persona i el seu art al gran públic: un llibre (“Une femme” d’Anne Delbée, 1982) i una pel·lícula (“Camille Claudel” de Bruno Nuytten, 1988), suposen el punt de partida de la recuperació de la figura de Camille Claudel que ha culminat amb nombroses retrospectives de la seva obra escultòrica als museus d’arreu del món, l’obertura d’un museu amb el seu nom on es pot veure part de la seva obra i una sala al Museu Rodin de París dedicat a les obres de Claudel i a mostrar la influència fonamental de la jove artista en l’art de Rodin. Desbordes, però, no ha volgut escriure una biografia més de l’artista sinó de la persona amb les seves pors, els seus records, els seus somnis i la seva tristesa.

Camille Claudel treballant al seu taller de Rue Notre-Dame -des-Champs

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s